dissabte, 27 d’octubre de 2012

FIBICH, Václav Antonín Zdenek (1850-1900) - Quintet in D major, Op.42

Yury Pavlovich Annenkov (1889-1974)





Václav Antonín Zdenek Fibich (1850-1900) compositor i pianista txec nascut a Vseborice. Continuem una setmana heterogènia tot gaudint i revisitant la Bohèmia que tant estimem. Ho farem per obra i gràcia d'un intèrpret i compositor conegut per nosaltres ja que, en el seu dia, en parlava en relació amb la seva simfonia  número 1 en Fa major. Com bé comentava en aquella data de maig, Fibich va viure l'èxit, musicalment parlant, i la cara amarga de la vida i de la misèria ja que fou menystingut, en bona forma, en el territori i paisatge que l'havia vist néixer. Per sort, tot i que les pàtries, banderes, fronteres i tota mena de despropòsits incomprensibles segueixen ben presents, la música i el talent de Fibich ens han permès descobrir i, el més important, conèixer un autèntic mestre en aquest art. Alhora, si un fa una cerca per l'oceà d'Internet se n'adonarà de la gran disponibilitat i quantitat de discografia disponible, en perfectes condicions, d'aquest bohemi poc estimat a Bohèmia. I potser, pel greuge d'haver estat així, són les pròpies editorials musicals locals del seu territori les que estan, en general, recuperant quasi la totalitat del seu exquisit llegat. Un repertori d'abundants obres pianístiques, vocals, instrumentals i fins i tot religioses amb una missa ben amagada la qual m'he encarregat, insistentment, de trobar i que un bon dia recuperaré... què tindran les misses que alteren el meu ser d'una forma irracional.

En fi, avui una explosió de color en la forma de quintet per a piano, violí, violoncel, trompa i clarinet opus 42. Una partitura de 1893, és una de les obres de maduresa del seu creador i a on apareixen reminiscències i pinzellades dels grans actors romàntics alemanys, encarnats en aquest cas en l'esperit de Schumann, però a on també hi trobarem tonalitats més pròpies del seu coetani Dvorak. La peculiaritat i diversitat dels instruments que hi participen doten a la composició d'un melòdic i caòtic ordre en un clar oxímoron en sí mateix però aquesta és la sensació, molt agradable per cert, del cóm et queden els sentits una vegada digerida aquesta brillant obra. Fantàstica partitura que he descobert molt recentment (aquesta mateixa setmana) i que no he pogut resistir la temptació de compartir-la tant ràpidament com fos possible. En certa forma, podria fer una analogia amb la peculiar pintura d'aquest artista rus nascut en una ciutat, Petropavlovsk-Kamchatsky, envoltada per la fúria volcànica de la Rússia més oriental. Aparentment, és una pintura moderna o postmoderna on el traç es difumina en formes indeterminades però a on, inesperadament, ens apareix en primer pla una figura central de línies i contorns molt ben definits, talment com si l'autor volgués dir-nos: "Ep, que tot i l'aparença caòtica tot plegat té un cert ordre". 

Genuïnament,  la música de Fibich presenta un discurs i uns arguments semblants on aparentment vol jugar a despistar l'oient alhora que deixa clar que tot té un sentit, un gènere, un caràcter i una forma ben detallada i estructurada i a on nosaltres, simples i encantats oients abduïts per la màgia d'aquest art, hem de fer l'esforç per a descobrir-ne la subtil essència. I com no podrà ser d'altra forma inimaginablement possible, dedico aquesta i totes les partitures d'aquest espai a la meva mare, que avui fa anys, per si la veieu, feliciteu-la!

Ens l'interpreta, amb la denominació d'origen a què ens té acostumats el segell Supraphon, els membres del quartet Panocha

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Zdeněk Fibich (21 December 1850 – 15 October 1900)
















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: