dissabte, 22 de setembre de 2012

VON PREUSSEN, Louis Ferdinand (1772-1806) - Grosses Trio (1806)

Jan van Huchtenburgh - A Battle 1680
La batalla (1680), obra de Jacob van Huchtenburg (1647-1733), pintor holandès.





Louis Ferdinand Von Preussen (1772-1806) compositor, pianista i militar alemany nascut a Berlín. Avui, primer dissabte de tardor, recuperarem la figura magnànima d'un príncep alemany, nebot del grandiloqüent, esplèndid músic i Rei de Prússia, Frederic II "el Gran". A diferència del nostre temps i espai on els reis i els prínceps, més enllà de viure en l'opulència, el despropòsit permanent (que també en el segle XVIII) i de veure i existir a costa d'un poble ofegat de qui només es preocupen quan la seva "miserable" existència se'n veu perjudicada, hi va haver una família de sang blava amb la música en un dels rangs més elevats de la seva vida. Aquesta visió de la reialesa és extensible, per definició, a qualsevol època inclosa la nostra on tenim, o més ben dit patim desconsoladament, una monarquia anacrònica i culturalment mediocre. Doncs bé, va haver-hi una època, en què reis i prínceps, a banda de ser uns privilegiats tenien, o si més no aparentaven tenir, principis. El cas del príncep d'avui, malaguanyat en una batalla amb l'exèrcit francès, en va ser un bon exemple. Militar de carrera, Von Preussen va ser un enorme pianista i compositor que va veure apagades, per sempre, les seves innates virtuts musicals per la seva condició de general d'una valentia inqüestionable. Musicalment es va formar, sembla ser, amb Beethoven i amb un compositor i gran amic seu, Jan Ladislav Dussek. D'ell aprendria l'art pianístic i la vocació artística en clara contraposició amb la carrera militar. Dussek va ser la més fidel companyia del seu aristocràtic alumne fins el dia de la seva mort a la batalla de Saalfed on, a diferència de molts dels seus companys d'armes, declinaria l'amable oferta de rendició de l'exèrcit francès. Admirable la valentia del jove príncep que moriria amb una espasa clavada al cor amb només 34 anys. Escoltant, o més ben dit, fruint de la seva música un pensa del que hagués estat capaç si en el seu dia hagués deixat el ferro de l'espasa en un museu i hagués orientat la seva carrera a la música.

Tenint en compte les importants responsabilitats que en aquella època tenia la carrera militar em pregunto amb quina clarividència va compondre i va escriure els 13 opus de què es compon el seu escàs però preciós repertori. Tots ells són per a piano en els més diversos registres. Trios, octets, rondós amb orquestra... Per sort, a la nostra època podrem trobar tota la seva obra convenientment editada i enregistrada. Avui dues de les seves esplèndides produccions de piano. D'entrada, una de les dues partitures pensades per a piano i orquestra. Parlem del rondó per a piano i orquestra en Si major opus 9. Una bona partitura, en un únic moviment i ben estructurada en tot el seu conjunt. Obertura del Gran trio en Mi bemoll major opus 10, escrit l'any 1806 i pocs dies abans de la seva mort, és i representa una de les grans obres mestres del seu autor. Sorprenentment, és clarament romàntic amb un vocabulari molt cohesionat i un estil molt ben definit. Probablement, i en paraules del mateix Dussek, la partitura més brillant de Von Preussen. Possiblement, va ser conscient que el seu futur estava més proper a la foscor absoluta que a la llum cromàtica de la inexplicable existència i va trobar el moment, pocs mesos abans del seu tràgic i definitiu alè, per escriure una de les més elegants partitures de la seva obra. Agrair, que també és un deure, que en un temps, en un espai i tornant als inicis del que dèiem, hi haguessin reis i prínceps amb inquietuds artístiques. Desgraciadament, en el nostre temps la grandiloqüència gratuïta i sense contrapartides s'ha apoderat d'una monarquia de la qual, ningú amb el més comú dels sentits, se'n podrà sentir mai i per principis, orgullós!

El gran trio interpretat pel Trio Parnassus.

El rondó per a piano i orquestra ens l'interpreta la Philharmonia Pomorska amb Takao Ukigaya.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Hola Pau!
    Una música "realmente" fantástica la de hoy. A este señor únicamente lo conocía por su relación con Dussek y ha sido una maravillosa sorpresa. Lástima que fuera todo un héroe porque, personalmente, hubiera preferido que siguiera vivo y componiendo deliciosas obras como las de hoy.
    Como siempre, muchíììsimas gracias.
    Saludos!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si así mismo lo fue para mi. Un auténtico tesoro su descubrimiento. Ya podría haber usado la espada como batuta y no para morir como héroe... En fin, te recomiendo todas sus obras, son deliciosas!

      Gracias a ti!

      Saludos,
      Pau

      Elimina