dimarts, 18 de setembre de 2012

TRICKLIR, Jean Balthasar (1750-1813) - Cello concertos

Jean-Baptiste Leprince - Landlicher Tanz mit Sackpfeifer
Obra de Jean-Baptiste Le Prince (1734-1781), pintor francès.





Jean-Balthasar Tricklir (1750-1813) compositor i violoncel·lista francès nascut a Dijon. Recuperem una figura desconeguda i enigmàtica de la potent escola alemanya de Mannheim. Recordem que durant gran part del segle XVIII la ciutat alemanya va ser un dels principals punts neuràlgics de la música i una autèntica i evident referència per molts deixebles del seu art. Per tant, la ciutat de Mannheim tot i que avui ens costi ubicar-la correctament en un mapa, va gaudir de la seva corresponent edat d'or i especialment daurada va ser la seva música. Doncs bé, l'autor d'avui tot i que ens costarà pronunciar bé el seu cognom, va créixer a França en un ambient de prematura devoció catòlica i sacerdotal que, a mesura que creixia i madurava, va anar perdent en favor de la instrumentació de corda del violí però sobretot del violoncel. L'ascendència germànica de la seva família probablement facilitaria la posterior integració a Mannheim. Bona fama adquiriria amb el temps ja que seria considerat com un dels més grans violoncel·listes de l'Europa del XVIII al mateix nivell que Boccherini o els germans Duport. I la etapa de Mannheim, realment determinant en la seva carrera, no fou la única ja que amb 33 anys entraria a formar part de la cort de Dresden, un dels altres nuclis de poder de la música. Allà romandria fins a la seva mort. Malauradament i en el nostre temps, ha passat al més absolut dels oblits fins i tot més que alguns contemporanis no tant admirats com en el seu dia ho va ser Tricklir. De la seva producció orientada, conseqüentment, al violoncel o derivats, només en trobarem editada una sèrie de quatre concerts de violoncel dels quals avui en recuperaré dues mostres. El concert número 6 en Sol major i el concert número 5 en La major escrits, ambdós, en els primers anys de la seva etapa a Dresden i on s'intueixen evidents característiques del seu passat a Mannheim amb alguns tocs subtils i un virtuosisme innat amb l'instrument solista de corda. Un plaer recuperar un virtuós del violoncel, instrument que probablement tots associem a les precioses sonates que Bach va regalar per a la posteritat però que va viure, més enllà del mestre, una ingent quantitat d'erudits que en menor o major mesura l'hi van atorgar el protagonisme que es mereixia. El d'avui va ser un d'ells i si bé en el complex organigrama de la música podríem trobar actors associats a aquest instrument certament més coneguts és de justícia fer un lloc, momentani i fugaç com tot en aquesta vida, que faci honor a tot el conjunt d'artistes que un dia i en un espai-temps determinat van dedicar la seva existència a la màgia artística de la música!

Ens l'interpreta el conjunt de Moscou, Musica Viva amb Alexander Rudin al violoncel i direcció.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris: