dijous, 6 de setembre de 2012

MOZART, Leopold (1719-1787) - Cassation "Der Kindersinfonie"

La família Mozart amb Leopold a la dreta (1780), obra de Johann Nepomuk della Croce (1736-1823), pintor austríac.





Leopold Mozart (1719-1787) compositor i violinista austríac nascut a Augsburg. Com m'agrada parlar de la figura de Leopold tot i la controvèrsia generada a l'entorn del que sovint s'ha considerat, injustament, com un  pare intolerant i massa exigent amb al seu fill Wolfgang. El temps i les continues revisions del seu passat, de la seva història de vida i del seu esdevenir professional donen fe que la representació que se'n feia a la pel·lícula Amadeus, si més no, hi posaven més pa que formatge i una certa incongruència a l'hora de descriure la figura paterna de Leopold. Durant la seva joventut, no va ser un personatge exemplar, si més no de cara en fora. En el seu trasllat a Salzburg l'any 1737, ciutat on per cert hi viuria la major part de la seva vida, per a matricular-se a la Universitat en dret i filosofia observaria, literalment, com les seves constants absències i faltes de compromís en els seus estudis l'hi passarien factura. Sembla evident que la ciència filosòfica i la jurisprudència no eren la seva passió ja que en els seu temps lliure gaudia cantant, interpretant com actor teatral i tocant l'orgue i el violí. L'art, era el seu camí. I això ho demostraria al llarg de la seva carrera de forma perspicaç i humorística, contradient aquells que l'han criticat històricament. Recordem que Salzburg, en aquell temps, era pròpiament la capital mercantil i cultural d'un estat independent sota el poder eclesiàstic de l'Arquebisbat de Salzburg i que formava part, alhora, del Sacre Imperi Romanogermànic. Leopold, conseqüentment, va estar al servei de la cort de l'arquebisbe de Salzburg, Sigismund von Schrattenbach, i va ser un dels més admirats i respectats artistes de la ciutat, fins i tot més que el seu fill el qual seria reconegut i degudament condecorat anys més tard de la seva mort.

I Leopold és, probablement, un dels compositors de qui més mostres eloqüents i efectives d'humor musical trobarem en les seves abundants partitures. I la d'avui, caracteritzada en la seva Cassació en Sol major "Der Kindersinfonie", la simfonia de les joguines, n'és el paradigma definitiu. La cassació, divertimento, serenata és, en general, una partitura de caràcter jocós, en llenguatge barroc seria una suite, de múltiples moviments i per a petites orquestres de cambra o de pocs instruments. Una bona al·legoria musical de com unir instruments, notes i originalitat. L'acompanyarà, prèviament, una preciosa simfonia de "caccia" per a quatres trompes i orquestra en Sol major, de tres moviments i il·lustrativa d'una de les passions aristocràtiques del segle XVIII, la cacera. Leopold, per la seva banda, sempre m'ha resultat un ciutadà enigmàtic, situat a l'ombra musicalment del seu fill però inesperadament agradable de descobrir-ne els seus treballs. I si bé la partitura de la simfonia de les joguines es pressuposa que és seva, hi ha certs dubtes consistents en la verdadera autoria material, des de Joseph Haydn, Michael Haydn o autors anònims. Tanmateix, escoltant el global del seu repertori, per cert, amb una monumental i espectacular missa solemne que algun dia recuperaré, és comprensible observar-hi un tret comú, el bon humor i l'alegria teatral amb què tractava les seves composicions. Perquè Salzburg també va ser, i de quina manera, Leopold!

La Cassació en Sol major interpretada per Ton Koopman amb la Amsterdam Baroque Orchestra.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: