dissabte, 8 de setembre de 2012

MOZART, Franz Xaver Wolfgang (1791-1844) - Piano Concerto No.2

Franz Xaver Mozart
Litografia de Franz Xaver Mozart





Franz Xaver Wolfgang Mozart (1791-1844) compositor i pianista austríac nascut a Viena. Seguim, en el seu penúltim dia, parlant de Salzburg i d'aquells compositors que directa o indirectament hi van viure, treballar-hi o hi van tenir alguna presència real o simbòlica. Sota la monumental responsabilitat de ser l'únic, dels dos fills de Mozart que van sobreviure, que es va dedicar a la música, el seu nom complert ja era una llosa per un Franz Xaver conscient de l'enorme càrrega que el seu cognom implicava. Tal va ser així que la seva vida va ser una allargada ombra del passat musical del seu pare el qual mai va arribar a conèixer. No obstant això, va ser una persona extremadament perfeccionista i tremendament autocrítica conscient que, malauradament per ell, tot el que fes seria, sistemàticament, comparat amb la obra del seu pare. És ara en el nostre temps que podrem valorar, exempts de comparacions i en dret propi, les partitures d'un Franz Xaver que va tenir grans tutors i mestres en el seu precoç aprenentatge. HummelAlbrechtsberger o Salieri, entre d'altres. Per tant, a nivell acadèmic no podem sinó imaginar un afortunat alumne gaudint de mestres tant propers al seu pare i que de ben segur l'ajudarien a formar una vaga idea de com aquest era a l'hora de compondre i d'interpretar. La seva carrera la desenvoluparia, principalment, a Lviv, actualment Ucraïna, al servei d'un comte local. Allà va viure-hi durant quasi 30 anys abans de tornar, definitivament, a Salzburg. Ciutat, aquesta, on seria l'encarregat de dirigir el Mozarteum (on per cert demà dia 9 de setembre hi fan un concert de Michael Haydn per si alguna ànima despistada té la sort d'estar aquests dies per allà), l'escola de música de Salzburg. Per tant, és més que probable que la seva figura, en les més diverses geografies per on passés, estigués associada més a la presència del cognom Mozart que no pas a la promoció i a la interpretació de la seva pròpia música.

Tot i això, va tenir prou esma i saviesa per a compondre, no en la mesura, la varietat i la quantitat del seu pare etern, sinó en la justa idea de deixar un llegat més enllà de la extraordinària herència del seu pare que ell mateix s'encarregava de promocionar. Avui en dia es quasi una quimera trobar un sol escenari a Catalunya o a l'estat espanyol on es representin obres del Wolfgang Mozart fill. I tal com descobrirem avui, no serà perquè siguin obres menors. Escoltar un cognom Mozart i tenir la percepció de submergir-nos de ple al romanticisme és una sensació entranyablement agradable. Potser no tant amb el concert de piano número 2 en Mi sostingut major opus 25, escrit l'any 1818 i que ens recordarà inevitablement al seu mestre Hummel i de passada al seu pare. De fet, si ens diguessin que van ser escrits pel Mozart que tots coneixem ens ho creuríem. No dubto, així mateix, que a tots aquells a qui Mozart els delecta desconsoladament aquestes partitures del seu fill els hi resultaran deliciosament encantadores. Introduirem el concert amb una romàntica composició per a piano i violoncel en Mi major opus 19, escrita l'any 1820, d'una bellesa desbordant i d'un conjunt, el de música de cambra de Franz Xaver, que en recomano vehementment la seva audició. Anem finalitzant el monogràfic dedicat íntegrament a Salzburg. De fet, Franz Xaver va ser partícip de la inauguració, l'any 1842, del monument en honor al seu pare que podem trobar al centre del nucli antic de la ciutat austríaca. Demà tancarem el cercle virtuós dedicat a aquesta ciutat i ho farem, evidentment, amb una descomunal missa com ja marca la tradició dominical. Mentrestant, gaudim del fill del gran geni ja que, tot i viure permanentment sota la potent gravetat del seu pare, va trobar un petit espai per a trobar-se a sí mateix i regalar al món unes obres que també duen el cognom Mozart però amablement el nom de Franz Xaver!

El concert interpretat brillantment per Henri Sigfridsoon al piano i la International New Symphony Orchestra Lemberg sota la batuta de Gunhard Mattes.

La preciosa sonata ens la interpreta Saiko Sasaki al piano i Peter Hörr al violoncel.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: