dijous, 27 de setembre de 2012

KROMMER, Franz (1759-1831) - Symphony No.4, Op.102

Carl Friedrich Lessing - Die Belagerung
Obra de Carl Friedrich Lessing (1808-1880), pintor alemany





Franz Krommer (1759-1831) compositor txec nascut a Kamenice, Bohèmia. Nascut el mateix any de la mort del mestre absolut de l'òpera del segle XVIII, el gran, el més internacional alemany de l'època i de cognom Handel. Krommer, un autor del qual sempre n'és i en serà un plaer d'escoltar i que ja forma part d'aquest espai, ja n'havia parlat en relació a la seva obra concertant per a clarinet, instrument amb el qual va escriure excel·lents partitures. Els seus inicis musicals els va iniciar en plena adolescència i de la mà virtuosa del seu oncle violinista i organista. Bona destresa devia tenir un Krommer que amb només 18 anys ja s'encarregaria de l'orgue de la petita població de Turan. Bons anys d'aprenentatge a la seva terra natal el promocionarien a la més gran capital de la música del moment, la monumental i aristocràtica Viena, una encantadora ciutat si el teu devenir era l'art i la música. Tanmateix, possiblement contrariat i gens conforme amb la rebuda o el més que previsible ambient competitiu de la ciutat del Danubi, el van fer desistir d'estar-hi gaire temps i ràpidament emigraria a la recerca de nous horitzons, un d'ells, el de mestre de capella de la ciutat de Pecs, anys abans que l'ocupés un dels nomes coneguts per nosaltres, el també bohemi Johann Georg Lickl de qui fa molts pocs dies en parlàvem. Ara bé, Krommer era un ciutadà inquiet i poc avesat al sedentarisme per la qual cosa allà on anava el veien més aviat poc. Dit i fet, retorn a Viena i càrrec de mestre de capella a la cort magnànima del Ducat d'Ignaz Fuchs. Els seus viatges i la seva hiperactivitat no acabaria aquí, evidentment. Pel que ens interessa avui, situarem a Krommer a Viena en una data indeterminada de finals de la segona dècada del segle XIX.

En aquell temps i aparentment més establert i consolidat, suposem per qüestions d'edat, a Viena, va escriure una de les 9 simfonies que es coneixen de Krommer, concretament l'opus 102 o bé ser el mateix que la simfonia número 4 en Do menor. Escrita en honor, pel que sembla, al compte Rudolph Wrbna, és una simfonia considerablement extensa, de quatre moviments ben definits i per a gran orquestra. Un regal de Krommer o bé una obligació professional ara que, amb independència de la causa, a nosaltres ens interessa la substància en sí mateixa d'una simfonia escrita per un autor acostumat a treballar amb els instruments de vent. Conseqüent amb l'estil emergent i els nous aires romàntics i temàtics que impregnaven la cultura de forma efectiva i emocional, la simfonia de Krommer segueix, perfectament, aquest nou mètode compositiu. Una introducció lenta preludi del contundent i elegant allegro vivace amb paisatges senzillament brillants i ben dibuixats. Un punt i apart amb l'adagio en la tonalitat de La major i amb domini de les cordes. L'allegretto que perfectament podria ser un scherzo canvia de registre i els vents es converteixen en els protagonistes. El conjunt es tanca amb el finale allegro, amb un breu però dens desenvolupament i amb un final espectacular i solemne. Vet aquí una de les inesperades obres d'un Krommer de qui el clarinet n'és l'absolut protagonista. En el nostre cas, és una de les poques edicions, on s'interpreten dues de les simfonies que s'han pogut recuperar, contrastades del seu extens repertori en el qual, no deixaré passar l'ocasió de comentar-ho, hi trobarem fins a quatres misses. Tant de bo la voluntat, que de ben segur existeix a les seves frondoses terres txeques, ens regali, properament i en primícia, alguna d'aquestes, que no dubto, monumentals i sorprenents partitures sacres d'un gran mestre, sens dubte!

La London Mozart Players amb el director Matthias Bamert ens les interpreten en aquesta gravació de l'any 1994.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: