dilluns, 17 de setembre de 2012

GEMINIANI, Francesco (1687-1762) - Concerto Grossi

David Teniers the Younger - Peasants making Music in an Inn
Camperols fent música a la posada, obra de David Teniers "el jove" (1610-1690), pintor belga.





Francesco Geminiani (1687-1762) compositor i violinista italià nascut Lucca. Fem una visita fugaç al planeta càlid i ple de vida del barroc per a trobar-hi un autor italià de qui avui 17 de setembre, curiosament, se'n commemoren els 250 anys de la seva mort. Coherentment, farem honor a aquest dotat mestre de l'art contrapuntístic i hereu natural en el temps d'Arcangelo Corelli. I si bé l'efemèride d'avui és propicia per parlar del seu art, certament en aquest espai ja havia fet una visita llampec a Geminiani, concretament en relació al seu art amb el clavecí, en unes belles sonates per aquest delicat instrument. Ara bé, en estat natural i en origen, la font d'inspiració de Geminiani serien, en la forma barroca, els concerts i específicament els concerto grosso a través dels quals faria carrera al llarg de la seva vida. Com molts dels seus contemporanis, el seu art seria àmpliament apreciat més enllà de les seves fronteres fins el punt de ser adoptat, musicalment, per Londres l'any 1714. Allà, on es gaudia del refinament pel contrapunt tant característic del barroc, va poder elaborar amb calma moltes de les seves obres internacionalment conegudes i sobretot apreciades. L'especial estima que la societat anglesa va sentir per l'italià va comprometre, i fins i tot alentir en el temps, la introducció a Anglaterra d'un nou esquema musical que tot just començava a emergir, el classicisme. El seu art amb el violí, la docència i principalment la teoria que hi va dedicar així com la gran quantitat d'obres escrites per a aquest instrument van permetre a tota una generació posterior d'estudiants anys i anys d'aprenentatge amb el violí. Avui celebrarem, a mode de recordatori, aquesta commemoració dels 250 anys de la seva mort. I ho farem recuperant dos breus i metòdicament impecables concerto grosso. L'opus 3 número 1 en Fa major i l'opus 3 número 10 en La menor. Reconec certa ignorància musical en relació a Geminiani. De fet, en el seu repertori exclusivament instrumental bàsicament hi trobarem sonates per a diversos instruments i les sèries de concerto grosso. Si bé no dubto que farà les delícies de les ànimes enamorades del barroc més refinat, no sento una especial devoció per aquest artista (exceptuant les precioses sonates de clavicèmbal). Tanmateix, reconec que en el seu art va ser un erudit mestre i en el seu gènere i estil fou un digne representant de l'escola italiana en terres angleses. En qualsevol cas i en coherència amb els principis d'aquest espai, és i serà de justícia recuperar un actor, dels milers, que forma part de l'enorme univers de la música. I avui, és un bon dia per fer-ho!

Els dos petits concerts interpretats pel conjunt Le Risonanze sota la direcció de Carlo Chiarappa.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Hola Pau!

    ¿Y las cello sonatas op.5? Personalmente me fascinan. Seguro que las conoces pero si no es así, me atrevo a animarte a que las escuches a ver si así mejora tu opinión sobre mi tocayo.
    Saludos,
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenos días Frantisek!

      EL problema que tengo es que "quien mucho abarca poco aprieta" y en el caso de Geminiani es así. Desgraciadamente, muchas veces debo "seleccionar" el qué y el cuánto escucho de un autor.. De ahí mi ignorancia al respecto de Geminiani de quien, sin duda, escucharé sus sonatas de cello que me recomiendas!

      Gracias!

      Saludos,
      Pau

      Elimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina