dimarts, 17 de juliol de 2012

STRAUSS, Franz (1822-1905) - Horn concerto Op.8 (1865)

Isaak Levitan - Evening Bells 1892
Campanes al capvespre, obra d'Isaak Levitan, pintor rus contemporani de F.J. Strauss





Franz Joseph Strauss (1822-1905) compositor alemany nascut a Parkstein. Avui dia possiblement la figura de Franz està relacionada, quasi exclusivament, amb la imatge universal del seu fill Richard Strauss. Tanmateix, va haver-hi un temps en què va desenvolupar una vida musical pròpia, poc coneguda i probablement a l'ombra dels romàntics consolidats que en el seu temps n'eren molts, però una vida i obra musical al cap i a la fi. I una existència relacionada amb la interpretació d'un preciós i metàl·lic instrument, la trompa. Hereu d'una de les famílies de músics més internacionalment coneguts, el jove Franz va entrar en contacte amb la música des de ben petit de la mà del germà de la seva mare, Georg Walter que l'introduiria en l'estudi del clarinet i la guitarra, entre altres instruments. Gràcies a la influència del seu mentor, entraria amb 15 anys a la orquestra privada del duc Maximilian de Baviera. Seria en aquest ambient que entraria en contacte amb el que seria el principal objecte de veneració de Strauss, la trompa. Com a intèrpret gaudiria de bones crítiques i l'any 1847 ocuparia un dels llocs vacants en la orquestra de la Òpera de la Cort de Baviera. Progressivament, a banda d'interpretació, es dedicaria a baixa intensitat, s'ha de dir, a la composició. Obres de cambra exceptuant dos concerts de trompa i orquestra. Potser sent el concert d'avui la seva partitura més coneguda. I Strauss, tot i la confusió que el seu nom ens pot generar amb tal quantitat de compositors d'aquesta família, va ser un nostàlgic, musicalment parlant. Admirador de Mozart, Haydn i Beethoven, va repudiar el nou estil caracteritzat per Wagner i es va decantar per l'essència clàssica tot buscant la inspiració necessària per les seves obres. Ara bé, com a virtuós d'un instrument de vent que coneixia al detall, no va deixar de banda l'exigència que les seves opus exigirien a l'intèrpret ja que, si escoltem atentament aquest preciós concert de trompa en Do major escrit l'any 1865 observarem com, tot i gaudir i desenvolupar-se estèticament en un classicisme tardorenc, no deixa marge a la relaxació i requereix d'una bona solvència en la instrumentació solista. Un preciós entreteniment auditiu anticipat, prèviament, per una preciosa obra de cambra on trompa i piano juguen alegrement i ens delecten els sentits de forma sublim en el tema i variacions per a trompa i piano opus 13. Dues obres que ens donen a conèixer un dels tants cognoms Strauss que van conviure i van transformar el panorama musical europeu amb la passió i l'alegria de les polques i dels vals. Tanmateix, entre tanta polca n'hi va haver un que va seguir un camí dimensionalment paral·lel i de qui, en aquest espai, n'havíem d'escriure un epíleg a part. Poca és la seva obra editada, no obstant, aquells que gaudim amb la trompa i la seva peculiar sonoritat, no en va en fruirà i caurà rendit amb aquestes dues precioses obres d'art!

A la interpretació del concert, la trompa de l'incansable Barry Tuckwell, amb la London Symphony Orchestra sota la direcció exigent d'István Kertész.

La fusió musical del seu opus 13 interpretat per la trompa de Louis-Philippe Marsolais i el piano de David Jalbert.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

6 comentaris:

  1. Waiting for the link to dl dad Strauss...Thanks!!!

    ResponElimina
  2. Just discovered your blog! I am delighted! Thanks for the Strauss Concerto!

    ResponElimina
  3. Author, why do you remove links? Too lazy to update? Why then all this?

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina