dissabte, 16 de juny de 2012

VON WINTER, Peter (1754-1825) - Flute Concerto No.2

En el jardí 1911, obra de Lorand Zubriczky, pintor hongarès del segle XX





Peter von Winter (1754-1825) compositor i violinista alemany nascut a Mannheim. De tornada a l'Alemanya clàssica ho farem de la mà, del puny i de la lletra d'un contemporani que admirava i a la vegada era admirat pel gran geni de Salzburg. Recuperem la figura artística d'un autor del qual ja n'havia tingut l'enorme plaer de parlar-ne en relació amb una bellíssima obra concertant, la seva simfonia concertant en Si bemoll major escrita per a violí, fagot, trompa, clarinet i orquestra. Un gènere, el concertant, característic de la segona etapa del classicisme, la més depurada i excel·lent. La seva vida, tot i trobar brillants pinzellades instrumentals, va estar plenament dedicada a la òpera gènere pel qual va dedicar-ne una trentena llarga de produccions. Una de les més representades en va ser Maometto, una de les poques obres líriques editades i gravades en conseqüència de la obra de Winter. En el seu haver hi consten, a banda de la gran quantitat d'òperes, 26 misses, rèquiems, cantates sacres i seculars, 9 simfonies i una enorme varietat de música de cambra. Tenint en compte la magnitud del seu repertori i l'enorme qualitat de les poques obres editades de l'alemany, em pregunto com és possible que no s'hagi recuperat, encara, la descomunal obra religiosa de Winter. En aquest cas espero tenir vida per veure-la però, sobretot, per escoltar-la. Lamentacions a banda, avui parlarem d'un concert de flauta de característiques clàssiques però amb una fortíssima aroma romàntica que aprofitarà la instrumentació solista per a donar-li un tomb a la forma i al mètode. Concretament, el concert de flauta número 2 en Re menor escrit i dedicat al flautista Johann Nepomuk Capeller. De tres moviments segons la indicació d'allegro, adagio i polacca, és un dibuix de la ortodòxia clàssica però amb detalls clarament innovadors en l'ús de la flauta i de la seva intervenció solista. Bona interpretació per a conèixer i aprofundir en la vida d'un enorme artista del qual, avui dia, tot just comencem a valorar l'enorme potencial d'una obra desconeguda però indiscutiblement elegant.

A la interpretació la Prague Chamber Orchestra amb el flautista Bruno Meier i la direcció de Jaroslav Tuma.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Hola Pau!
    Elegante concierto como bien dices. Entre otras muchas cosas, este blog me ha enseñado a amar los conciertos para instrumentos de viento que antes siempre había menospreciado en favor de los conciertos para piano (mis favoritos), violín o cello. Siempre estaré agradecido por haberme sacado de mi "ceguera" y haber hecho que redescubriera esta impotante parcela de la música concertante.
    Por cierto, hace unas semanas, cuando posteaste (se dice así?) la 1ª sinfonía de Fibich me recomendaste sus otras sinfonías. Pues bien, estabas en lo cierto y me han encantado.
    Muchas Gracias por todo.
    Saludos
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!

      Enorme alegría me da escuchar esto. La verdad, yo tengo devoción por el género concertante, tanto el de viento, el de cuerda y el de teclado. Sobretodo los conciertos de trompa son uno de mis predilectos! Me alegra haberte abierto una nueva dimensión musical!
      Y estoy contigo, las simfonías de Fibich son un enorme descubrimiento!

      Gracias a ti!
      Saludos,

      Pau

      Elimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina