dimarts, 5 de juny de 2012

LIPINSKI, Karol (1791-1860) - Symphony in B flat major

Carrer de Rouen (1884), obra de Paul Gauguin, pintor francès coetani de K. Lipinski.





Karol Lipinski (1791-1860) compositor i violinista polonès nascut a Radzyń Podlaski. Viatgem a Polònia, terra de grans compositors però també de grans violinistes com Henryk Wieniawski o Ida Haendel a banda, evidentment, de Lipinski artista del qual n'havíem parlat, precisament, en relació amb un dels seus concerts, el de violí número 2 en Re major "Militar" Op. 21 el qual en recomano vehementment la seva audició. Doncs bé, Lipinski va néixer en un ambient musical adequat per la seva prematura formació la qual va afavorir el ràpid desenvolupament de la tècnica que el violí, instrument de gran dificultat, requereix. L'energia i la vitalitat com a intèrpret demostrada en la seva carrera com a primer violinista de la orquestra de la òpera de Lviv el va ajudar a promocionar-lo i el va convertir en un nòmada europeu de la música. Els seus viatges cada vegada més freqüents van afavorir el contacte constant i permanent amb alguns dels més coneguts col·legues de professió com Paganini, Salieri o Spohr, en aquell temps molt actius com a intèrprets, directors o compositors. La seva incansable inquietud amb el seu instrument el van fer desenvolupar noves tècniques i mètodes amb la idea d'extreure'n el màxim rendiment i la més gran de les excel·lències sonores. Tot i el que pugui semblar, avui curiosament no parlarem del violí de Lipinski que ho podríem fer perfectament, amb criteri i amb gust. No, avui escoltarem una de les tres obres simfòniques que va deixar per a la posteritat. Concretament, la simfonia en Si bemoll major, una obra de joventut escrita en honor al comte Adam Starzenski. I si bé és un treball sorprenent de Lipinski i no tant pel resultat sonor sinó per la seva condició exclusiva de violinista, la conclusió final de l'obra ens pot deixar amb un regust i un sabor agredolç. Desgranem el per què aquesta simfonia probablement no l'hauríem de situar al mateix nivell que les seves obres per a violí les quals, insisteixo, són autèntiques meravelles on el l'instrument es pot lluir de forma sublim. Aquesta simfonia se'ns introdueix de forma lenta, amb un cerimonial adagio que ens introdueix suament a l'allegro de ritme gentil i de melodies eslaves. El segon moviment, un adagio, és probablement el leitmotiv central de la simfonia. De cert patetisme on el protagonista és el violí, de formes austeres i d'una lentitud a vegades exasperant és el moviment més llarg i "ambiciós" de la simfonia. El tercer moviment, un breu minuet de paisatge rural i en forma de vals. Per acabar, un vivace típicament clàssic en les formes que finalitza un conjunt simfònic potser poc ambiciós i previsible però que ens donarà a conèixer un Lipinski inesperadament desconegut.


Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

SPOTIFY: No disponible


Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris: