dijous, 24 de maig de 2012

VERHULST, Johannes (1816-1891) - Symphony, Op.46 (1841)

Noia llegint 1868, obra de Jean Baptiste Corot, pintor francès contemporani de J. Verhulst





Johannes Verhulst (1816-1891) compositor i organista holandès nascut a La Haia. Holanda, país de tulipes i de pintors no ha estat, tradicionalment, un paradís de la música. Exemples de pentagrames de signatura holandesa els trobarem en comptagotes al llarg de l'extensa i dilatada història de la música. Verhulst va ser un dels poquíssims noms i representants del XIX holandès. I com que aquest és un artista conegut pels amics d'aquest espai, avui en tornarem a parlar. Aprofitaré l'avinentesa per fer publicitat de l'obra que en el seu dia recuperàvem, una majestuosa missa solemne opus 20 la qual es mereix, com a mínim, una audició al llarg de la nostra mísera i insignificant existència. Verhulst, alumne privilegiat d'un Mendelssohn meravellat per les obres de joventut de l'holandès, s'instal·laria a la ciutat germànica de Leipzig, coneguda per ser la seu de la famosa i internacional Escola de Sant Tomàs. Allà, amb les classes del seu mestre alemany i amb un ambient musical de primer ordre, faria amistat amb qui es convertiria en el seu clar referent musical, Robert Schumann. I de qui, sens dubte, s'inspiraria a l'hora de compondre la present obra d'avui.I és en el període de Leipzig, el més brillant creativament de Verhulst, que compondria la simfonia en Mi menor opus 46. Una obra escrita entre els mesos d'abril i d'octubre de 1841 i estrenada en concert un 24 de gener de 1842 sota la direcció orquestral del mateix autor. Tot i la reacció inicial entusiasta del públic present la crítica, com sempre inconformista, trobaria alguns passatges poc consistents. Tot i això, i en termes generals, va rebre bones opinions i els anys posteriors gaudiria de representacions regulars, sobretot al seu estimat país de les flors i dels molins. Una simfonia llarga, de quatre moviments. El primer d'ells una introducció lenta seguida per un allegro agitato que ens recordarà la simfonia heroica de Beethoven. El segon moviment un andante més haydnià tot i trobar-nos cronològicament allunyats de la influència clàssica. El tercer i quart moviments, el scherzo presto i el finale con brio s'allunyen de la influència clàssica i retornen a l'essència del seu referent, el gran Schumann. Ara bé, aquesta és una sensació subjectiva motivada per la música i el seu llenguatge. Això és la música, un regal de l'Univers!

Interpretada per la Residentie Orchestra The Hague sota la batuta de Matthias Bamert.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Respostes
    1. Dear Paul,
      thank You for sharing this music by a Dutch composer, as a Dutch music lover I knew him already, and he created some wonderful music.
      The Schelle cantatas were also impressive.

      Peter.

      Elimina
    2. Dear Peter,

      I really appreciate your comments. I love Verhulst and I glad to share works by him. Only a few dutch composers are know in my country, Verhulst is one of them.

      Johann Schelle cantatas are really impressive, like cantatas by J.S. Bach, J. Kuhnau, Telemann, etc...

      Greetings, Pau

      Elimina
  2. Hola Pau! Hermosa sinfonía de un autor de cuya existencia conocía pero del que nunca había escuchado nada. ¡Y un muy inspirado párrafo final en tu comentario!
    Gracias una vez más.
    Saludos.
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!
      Muchas gracias por tus comentarios, los aprecio mucho! Verhulst fue uno de los mejores artistas holandeses de su historia musical, por lo que imagino que en su país estarán, como mínimo, muy orgullosos de él!
      Y la inspiración nace con la música y probablemente con el romanticismo es más fácil dar con el punto creativo que en otros periodos de la música... es mi percepción.

      Gracias, saludos!
      Pau

      Elimina