dimarts, 22 de maig de 2012

PICHL, Wenzel (1741-1805) - Flute divertimento in A major

Vista del llac Orta, obra de Luigi Riccardi, pintor italià del segle XIX





Wenzel Pichl (1741-1805) compositor i violinista txec nascut a Bechyne, Bohèmia. Des de ben petit, va iniciar els seus estudis musicals amb Jan Pokorný mestre del cor i professor de la seva ciutat natal. Amb ell es formaria també amb el violí instrument amb què assoliria la fama i el reconeixement. De fet, amb només 17 anys viatjaria a Praga per estudiar filosofia, teologia i dret a la Universitat acompanyat, ben d'aprop, pel seu inseparable amic de fusta i corda amb el qual seguiria, paral·lelament a la seva instrucció acadèmica, formant-se. Estant a Praga, capital de Bohèmia i centre artístic de l'Europa Oriental al mateix nivell que Viena, entraria en contacte amb il·lustres noms de l'escena compositiva. Entre ells estaria el mestre de capella de Grosswardein, Carl Ditters von Dittersdorf que l'ajudaria i el promocionaria per a la seva pròpia orquestra. Pichl, en agraïment, entregaria tota la seva amistat a un Dittersdorf encantat del seu violinista novell. La col·laboració entre ells fou constant en el temps i el mateix Dittersdorf el col·locaria, novament, en una orquestra, en aquest cas la del teatre Kärntnerthor a Viena. La fama increscendo de Pichl no passaria en va i l'emperadriu Maria Teresa d'Austria l'hi adjudicaria, l'any 1775, el càrrec de mestre de capella de la cort del seu fill arxiduc Ferran de Lombardia a Itàlia. El pare Martini, Pietro Nardini o Luigi Cherubini van ser alguns dels artistes amb els quals Pichl va compartir coneixements i mètodes al llarg de la seva estada a Itàlia fins a la invasió francesa l'any 1796, any en què es veuria obligat a tornar, a contracor, a Viena.

Els seus dies els acabaria tràgicament en el transcurs d'un concert de violí a Praga en un inesperat i fulminant infart cerebral. Final dramàtic per un artista integral que va deixar escrites per a la història una vintena d'òperes, 30 misses (tant de bo se'n editi com a mínim una!), 89 simfonies, 30 concerts i una descomunal obra de cambra. Com anècdota, gran part de les seves simfonies van ser adjudicades erròniament a autors com Haydn o el mateix Dittersdorf. Per sort, la labor de classificació de la obra de Pichl a càrrec d'Anita Zakin l'any 1984 ha facilitat la feina per a la recuperació aeternum secula! Avui dues obres de factoria bohèmia. La primera una de les seves simfonies clàssiques, la seva simfonia en mi bemoll major Z24 escrita per orquestra de corda, dos oboès i dos trompes. Tres moviments característics, allegro, andante en forma gavota i de lent rondó i per acabar un allegro assai. La simfonia com a obertura del seu intimista i alegre divertimento en La major pensat i escrit per a flauta, violí i violoncel i configurat en quatre moviments; allegro moderato, adagio, menuetto trio, finale poco presto. Una obra de cambra de Pichl i de les poques recuperades més enllà dels seus quartets de corda. Indústria txeca d'un autor nòmada que en el seu dia, i amb el violí a la mà, es va fer respectar però, sobretot, estimar.

La simfonia brillantment interpretada per la London Mozart Players i el seu il·lustre capita Matthias Bamert.

El divertimento interpretat pel trio Reicha amb Andreas Kröper a la flauta, Simon Standage al violí i Thomas Fritzsch al violoncel. 

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris: