divendres, 4 de maig de 2012

PACHELBEL, Johann Christoph (1653-1706) - Magnificat

Santa Verònica amb el vel, obra de Mattia Preti, pintor italià coetani de J.C. Pachelbel





Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) compositor i organista alemany nascut a Nuremberg. Retrobem-nos amb la majestuositat barroca de la mà de Pachelbel, un autor del qual ja n'havia parlat sintèticament en relació amb un parell de composicions per orgue, instrument amb el qual va fer carrera a finals del segle XVII. Divendres, i com ja acostuma a ser tradició en aquest espai, recuperarem música sacra de signatura alemanya. Pachelbel, sens dubte, va ser un dels principals referents del seu bon amic Johann Sebastian Bach al qual influiria, de forma determinant, al llarg de la seva vida. Avui parlarem del seu magnificat en Do major escrit en una data indeterminada que situarem entre els anys 1695 i 1706. Històricament, en aquell temps, Pachelbel entraria a treballar com a organista de Nuremberg, prèvia invitació de les autoritats locals de la ciutat, plenes de glòria, joia i satisfacció pel fet que un il·lustre compositor com ell acceptés el càrrec. Content devia quedar un Pachelbel que en agraïment a la seva ciutat de naixement, ocuparia la càtedra d'organista fins els seus últims sospirs. Seria, així mateix, en aquelles dates i en plena efervescència creativa, quan Pachelbel escriuria una sèrie de vespres que s'acostumen a interpretar com a salms en l'ofici catòlic. En música, en coneixem gran varietat de versions d'autors de totes les èpoques. El magnificat és pròpiament un himne cristià atribuït a la Verge Maria i representa la joia de Maria per l'encarnació de Jesús. I tot i que el text original el trobarem en grec, la versió més interpretada i universalment coneguda és en llatí. En qualsevol cas, sigui en llatí, grec o alemany, amb música, veu i cor és sempre molt més agraït. I el d'avui no en serà una excepció. Cor, solistes i una petita orquestra de corda, amb fagot, trompetes i timbala. I de propina, el seu internacionalment conegut Canon en Re amb l'acompanyament d'una Gigue en la seva versió original per a tres violins i baix continu. 

A la interpretació del magnificat de capvespre la Cologne Musica Fiata amb el cor i solistes de La Capella Ducale sota la batuta impecable de Roland Wilson.

El Canon més famós de la història interpretat per la London Baroque.

Gaudiu i compartiu!



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

6 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Thanks a lot for the Magnificat, Pau! For me an(other) unknown work from Pachelbel.
    Do you have the whole CPO-Wilson-cd?
    Have a good weekend! Greetings, Sasja.

    ResponElimina
  3. Pau, I owe you an apologee: after a good search in my cd collection I found the Wilson-cd!:-)
    A very long time not heard! Thanks for remembering! Greetings, Sasja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I understand you very well! In my huge collection I found amazing treasures!
      Pachelbel's sacred works are an amazing discovery!

      Thanks!

      Pau

      Elimina
  4. Estimao: 1)GRACIAS por darnos a conocer compositores olvidados 2)el concierto no.11 de Punto tiene una falla en particular el primer movimiento a partir 4:50 minutos aparece musica pop hasta el final de dicho movimiento podrias repararlo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola anónimo,

      La verdad que he escuchado entero el concierto n.11 de Giovanni Punto y no parece tener el problema que dices.
      Gracias!

      Saludos,
      Pau

      Elimina