dijous, 10 de maig de 2012

MOZART, Leopold (1719-1787) - Serenade D-Dur

Naturalesa morta, obra de Pieter Claesz, pintor holandès del segle XVII





Leopold Mozart (1719-1787) compositor i violinista alemany nascut a Augsburg. Leopold, en aquest espai, ja comença a tenir un bon bagatge, fruit de l'estima especial que servidor sent per aquest il·lustre personatge el qual, inevitablement, relacionem amb l'estricta, exigent i extenuant formació del seu fill, l'universal, l'únic i incomparable Wolfgang. I com bé deia al principi, de Leopold Mozart n'he parlat en primera persona en relació amb diversos cromatismes de la seva obra, entre ells, el seu concert de trompa en Re major, dues de les seves divertides simfonies i el seu viatge musical en trineu. I també n'he parlat en tercera persona tot relacionant-lo espacialment, temporalment i musicalment amb tants i tants artistes del seu temps. I com que la recurrència en relació a Leopold i a la seva música és una evidència en aquest espai, avui en tornarem a parlar. El pare de Mozart fou una figura controvertida dins el món de la música. Per una banda, la seva labor implacable com a pare, tutor, representant comercial del seu fill podria ser àmpliament criticat com a potencial i evident explotació infantil, no obstant, qui de nosaltres criticaria o jutjaria aquest fet tenint en compte la descomunal, sorprenent i emotiva obra del seu fill universal la qual sense la quasi obsessiva devoció paterna potser no hauria estat de tal magnitud. No obstant i per altra tot i la laboriosa labor paterna, certament Leopold, un il·lustre personatge del seu temps amb amplis coneixements del medi social, polític i filosòfic, per altra banda, res sorprenent en una societat en general culta i il·lustrada com ho era la centreeuropea del XVIII, va dedicar gran part del seu temps a la música com no podia ser d'altra manera. Pare i fill compartien la mateixa visió de la vida, una visió on la música era l'aire que respiraven, el pentagrama una extensió natural del seu cos i les notes el fruit de la seva creativitat. Doncs bé, d'aquesta imaginació el distingit i elegant Leopold, en clara sintonia amb els seus homònims i amics de Mannheim, compondria aquesta elegant, clàssica i formal serenata en Re major per a trompeta, trombó i orquestra la qual és un exemple més de l'art teòric i pràctic del pare de Mozart, figura a l'ombra de la potent aura expansiva del menut geni que amb el temps s'accelera exponencialment. Tot sigui que l'expansió de l'Univers a marxes forçades és degut a la descomunal obra d'un nen i d'un pare que, tot i el que es pugui dir d'ell, també va escriure música fruit d'un talent que conscientment transmetria al seu petit Amadeus, l'incomparable. Avui l'honor és per Leopold que de ben segur, tot i la controvèrsia associada inevitablement a la seva figura, s'ho mereix, evidentment!

Ens la interpreta la orquestra RIAS Berlin Sinfonietta, amb el trombó de Michel Becquet i la trompeta de Guy Touvron.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

SPOTIFY: No disponible

Leopold Mozart Serenade in D

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Sisplau, pots pujar de nou aquest arxiu? Moltes gràcies.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina