dissabte, 5 de maig de 2012

FIBICH, Václav Antonín Zdeněk (1850-1900) - Symphony No.1 (1877)

Capvespre a Briere (1925), obra de Ferdinand Du Puigaudeau, pintor francès contemporani de Z. Fibich.





Václav Antonín Zdeněk Fibich (1850-1900) compositor i pianista txec nascut a Vseborice. De tornada a l'Europa oriental visitarem una vila tant i tant petita que en prou feines la trobarem als mapes. Doncs bé, un ciutadà il·lustre d'aquesta ciutat amb feina i dedicació es convertiria, amb el temps, amb un dels principals referents musicals del segle XIX d'un país que avui coneixem amb el nom de República Txeca. País que ràpidament associem a Antonín Dvořák el qual tots coneixem per la universal i aclamada simfonia del nou món. Va haver-hi un temps en què Dvořák va tenir un rival de categoria de nom Fibich. La història va apostar pel primer i va condemnar el segon... o potser no va ser realment així. De fet, si fem un viatge temporal i ens situem en una data indeterminada de 1866 més o menys, ens trobarem amb un jove de nom Fibich i de només 16 anys estudiant amb el professor Ignaz Moscheles a Leipzig tot aprenent l'art musical amb el piano. Després viatjaria a París, a Mannheim i finalment retornaria al seu estimat país el qual, aparentment, no demostraria un amor tant fidel i recíproc degut a la "traïció" per haver estudiat a Alemanya i França i no al seu país natal. Amb el temps l'hostilitat vers Fibich aniria en augment i se'l criticaria obertament degut a què el seu estil era més alemany i totalment allunyat dels postulats més nacionalistes dels seus col·legues Dvořák i Smetana. Malauradament la música, com podem comprovar, també pateix les misèries de la política. Per aquesta raó a Praga, tot i l'enorme disgust que deuria provocar en ell, mai va sentir l'estima del seu poble i menys encara quan algunes de les òperes que va compondre seguirien clarament els postulats més wagnerians. Fos com fos, la història sempre es pot reescriure i avui en un exercici en homenatge a aquest artista txec i a la seva música, recuperarem una de les seves simfonies, concretament la primera d'elles, la simfonia número 1 en Fa major Opus 17 escrita l'any 1877. Tot i l'aroma alemanya que desprèn amb tocs subtils i reminiscències de Schumann, incorpora algunes melodies bohèmies donant al conjunt una agradable sensació, dibuixant un paisatge de moltes tonalitats encantadores i que tots els amants del romanticisme tardà en gaudiran. Un plaer escoltar, recuperar i somriure amb aquesta obra de signatura bohèmia però d'estil alemany en un compendi cultural sense fronteres!

Ens la interpreta la Razumovsky Symphony Orchestra sota la direcció d'Andrew Mogrelia.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Zdeněk Fibich (21 December 1850 – 15 October 1900)
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola Pau!
    Efectivamente, un auténtico placer escuchar esta sinfonía. Debe ser a causa de las melodías bohemias a las que aludes en el comentario (muy interesante, como de costumbre) por lo que me ha dado la impresión, en numerosas ocasiones, de estar escuchando música con marcado "acento checo", aunque, según parece, no el suficiente para hacerse "perdonar" por sus compatriotas. Sea como fuere, muchas gracias por compartir y hacer posible que disfrutemos obras tan fabulosas como la que nos ocupa.
    Saludos.
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. La verdad que fue un descubrimiento para mi. De hecho, te recomiendo las otras dos sinfonías de Fibich. Y como siempre, un placer. Compartir cultura es de las pocas cosas que aún podemos hacer gratuitamente... a ver lo que dura!

      Gracias!
      Saludos,
      Pau

      Elimina