dissabte, 12 de maig de 2012

CHERUBINI, Luigi (1760-1842) - Symphony in D (1815)

Noies venecianes, obra d'Eugene de Blaas, pintor italià del segle XIX




Luigi Cherubini (1760-1842) compositor italià nascut a Florència. Irascible i de mal geni, Cherubini va desenvolupar un estil propi dins del complex entramat de la música clàssica i romàntica, períodes que va viure i abraçar al llarg de la seva dilatada existència. Personatge que ràpidament podem associar a dos dels gèneres més populars en el seu temps. Primerament, la música sacra pel qual va escriure gran quantitat d'obres, destacant-ne les misses i alguns dels seus rèquiems i que, fent memòria, en parlàvem fa uns quants mesos en relació amb l'esplèndid i monumental Gloria d'una de les seves misses solemnes. També va destacar en el gènere teatral pel qual va escriure una vintena llarga d'òperes. No obstant, molt menys coneguda pel públic profà, amateur i professional, en general, és la seva música instrumental que tot i no ser ni tant extensa ni qualitativament tant destacable en relació a la seva obra lírica, és una mostra d'un geni compositiu tant admirat al seu temps que se'l situava, permanentment, en un pedestal tot i els fracassos "sonats" d'algunes de les seves obres teatrals. En aquest context situaríem l'obra d'avui, una d'aquelles absolutament arraconada de l'escena mundial tot i tractar-se de la única simfonia recuperada i signada per Luigi Cherubini. Dissabte, bon temps, temperatures escandalosament sufocants d'una primavera de cromatismes màgics arreu de la geografia catalana, recuperarem aquesta simpàtica simfonia en Re major escrita per la ploma de Cherubini un dia indeterminat de l'any 1815, any immers de ple en la seva labor musical eclesiàstica. Potser cansat de tanta litúrgia i exaltació divina i en un brot inesperat, Cherubini ens regalaria aquesta simfonia de textura clàssica i molt propera ideològicament al seu col·lega italià Rossini. Ara bé, escoltant aquesta obra escrita quan Cherubini tenia 55 anys entendrem el per què no va tornar a escriure cap altra simfonia. Ell, que viuria en directe els Mozart, Haydn, Beethoven, Schubert i Schumann els quals tenien, entre moltes altres, un nexe en comú; més o menys simfonies en el seu repertori. Cherubini una, només aquesta. Hauríem de pensar que hi posaria tot el seu esma i la seva força creativa per tal de regalar a l'audiència un autèntic tresor... la realitat, per desgràcia, ens diu el contrari. Potser conscient que el simfònic no era el seu gènere, sinó un petit epígraf secundari i quasi intranscendent de la seva passió, la òpera i la sagristia musical, és una obra anecdòtica que per respecte i per amor a l'art musical i als fruïts que aquest ens ha regalat, és de justícia recuperar-la, com a mínim, per gaudir d'una obra sense més ambicions d'un autor, això sí i merescudament, immens! 

A la interpretació eficient i acadèmicament impecable la Orchestra della Toscana sota la batuta de Donato Renzetti.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Luigi Cherubini (Florència, 14 de setembre de 1760 - París, 15 de març de 1842)
SPOTIFY: Donato Renzetti & Orchestra Della Toscana – Cherubini: Sinfonia In Re Maggiore - Médée Overture - Ifigenia In Aulide Overture - Le Crescendo Overture



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris: