dimecres, 2 de maig de 2012

BEETHOVEN, Ludwig van (1770-1827) - Der glorreiche Augenblick (1814)

Obrers de l'acer, obra d'Adolph von Menzel, pintor alemany contemporani de Beethoven





Ludwig van Beethoven (1770-1827) compositor i pianista alemany nascut a Bonn. Compte no ens cremem avui amb la música del mestre de Bonn. De tant en tant, en la immensitat de l'oceà virtual podem trobar autèntiques joies que amablement ens delectaran els sentits. Beethoven, probablement un dels genis artístics més importants de la humanitat i de la seva cultura, representa l'estètica d'un nou estil molt més creatiu i fantasiós que més o menys tots coneixem. I estudiant la seva obra, d'una enorme complexitat m'he topat, inesperadament, amb una cantata secular per a doble cor i orquestra escrita l'any 1814. El context històric del geni de Bonn l'any 1814 era de caos social, amb Napoleó abdicant desconsoladament aquell mateix any i una Àustria desbordant d'alegria i repartint-se el botí en el famós Congrés de Viena fent i desfent a nivell polític, econòmic i militar i amb la ferma idea i convicció de retorn a l'Antic Règim. Desànim sentiria Beethoven, personatge que havia abraçat emotivament els principis revolucionaris i que fins i tot va criticar obertament la instauració de l'absolutisme. Ara bé, independentment de la situació política i social, Beethoven, amb problemes econòmics, seguiria a la seva i aquell mateix any acabaria la setena i vuitena simfonia i retocaria, de nou, la òpera Fidelio la qual seria rebuda amb un gran èxit social però sobretot econòmic. Doncs bé, durant l'any 1814 i per celebrar, no sabem si solidàriament o tàcitament, la resurrecció de la reialesa, la instauració de l'Antic Règim i la caiguda de Napoleó va compondre aquesta cantata secular amb l'etiqueta de Der glorreiche Augenblick Opus 136 (el moment gloriós) de caràcter explosiu i monumental plena de simbologia patriòtica i d'exaltació. És una obra, val a dir-ho, molt poques vegades interpretada tant en vida de l'autor com posteriorment. Forma part, sens dubte, del repertori a l'ombra de sí mateix. Escriure tantes i tantes obres mestres té certes restriccions, que les teves pròpies obres "menors" quedin diluïdes al no res. Honor i glòria a Beethoven, artista integral que a dia d'avui, tot i ser un dels personatges més estudiats i admirats, segueix sent un llibre obert d'obligada lectura.

Ens la interpreta el cor i la orquestra de l'Accademia Nazionale di Santa Cecilia amb el cor de veus blanques dell'Arcum i sota l'esplèndida batuta de Myung-Whun Chung.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):


Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Pau, please check you mail.
    Greetings, Sasja.

    ResponElimina
  3. Felicidades por esta página muy cuidada, muy interesante y de muy buen gusto.
    JC (Barcelona)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias!!!

      Agradezco tu comentario, la música forma parte de mi vida, compartirla es un placer!

      Saludos,
      Pau

      Elimina
  4. Un altre sorpresa. Ja veig que quan el compositor no es "rar", ho es la peça. ;-) Escoltant-la, cada dos per tres semblava que havia de sortir Haydn

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus que fins i tot els grans genis, aquells que creiem conèixer definitivament, ens tenen guardats tresors que si per alguna cosa serveixen és per engrandir, encara més, la seva llegenda... i de sorpreses del mestre de Bonn n'hi han unes quantes!

      Gràcies!
      Salut i avui derbi, a veure què ens depara el mestre "Messioven"! :P

      Elimina