dijous, 5 d’abril de 2012

RAFF, Joseph Joachim (1822-1882) - Symphony No.8 "La primavera"

La primavera, obra de Charles Warren Eaton, pintor americà contemporani de J.J. Raff





Joseph Joachim Raff (1822-1882) compositor suís nascut a Lachen. Poques vegades tenim el plaer de visitar musicalment Suïssa. Avui ho farem gràcies a la feina que en el seu dia va fer Joachim Raff. Tot i que els primers compassos amb la música els farà acompanyat a l'orgue pel seu pare, el cert és que Raff va ser un artista dotat pel talent de la música la qual va aprendre, la majoria d'ella, de forma autodidacta, un mètode actualment tant menyspreat que sembla impensable que algú pugui aprendre res si no és amb l'ajuda d'un professor, mestre, docent, tutor legal o il·legal. Ell va dedicar tant temps al piano que, en un empatx de tecles, va enviar les seves prematures obres a un experimentat autor alemany de nom Felix i de cognom Mendelssohn. El grau de sorpresa i admiració per l'inesperat present d'un joveníssim J. Raff el va convèncer que aquest noi tenia alguna cosa més que bona voluntat i disciplina. Amb devoció i satisfacció Mendelssohn recomanaria públicament les obres rebudes tant amablement. Bon favor l'hi va fer a un modest Raff que vivia en la misèria a Zurich tot dedicant-se a la composició a contracor de la voluntat familiar que possiblement pensava que Suïssa era país de bancs i banquers i no de músics. Transgredint la família va seguir amb la música conscient, potser, que la seva vida era alguna cosa més que ciència abstracta, econòmica i jurídica, era art, l'art que emanava de les seves privilegiades mans que no només havien emocionat a Mendelssohn sinó a un Schumann que hi reaccionaria amb una excel·lent crítica. Esperançat per la inesperada reacció dels grans alemanys, tenia pensat instal·lar-se a Leipzig amb la il·lusió de rebre classes del mestre d'Hamburg, tanmateix, la sobtada mort de Mendelssohn fou un cop duríssim per a un jove Raff que desanimat i sense esma decidiria, en un últim alè de força, viatjar a territori musical de Franz Lizt, trobada transcendental pel futur devenir de Raff.

Adoptat musicalment per l'hungarès, va viure amb ell durant sis llargs anys compartint la majoria de les vivències, genialitats, excentricitats i experiències necessàries per a desenvolupar i fer evolucionar la seva obra que, fruit de la pobresa inherent amb la qual havia conviscut durant anys, s'havia estancat irremediablement. Ara bé, amb la maduresa suficient i quan ja comptava amb 34 anys abandonaria el refugi i la dimensió Lizt per a començar la seva carrera de forma independent la qual el duria a compondre més de 200 obres numerades i classificades, entre elles la que avui escoltarem d'un autor que ja n'havia parlat en relació amb el seu Konzertstück Für Klavier Und Orchester, Op.76, 'Ode An Den Frühling' també en honor a la primavera la qual, sembla ser, Raff adorava. Acompanyats, novament, per la foscor i la pluja de Setmana Santa, la seva simfonia en La menor "Frühlingsklänge" Opus 205 en honor a la primavera i que, tenint en compte la posició astronòmica de la Terra respecte el confús i enfadat Sol d'aquests darrers dies, ens trobem meteorològicament a l'estació més florida, si més no, a les nostres latituds. Una emocionant simfonia de quatre melodies de colors i arquitectures diferenciades que semblen donar-nos la benvinguda a aquesta època, possiblement, la millor per gaudir, superlativament i emotivament, de la natura i tot el que ens ofereix.

Interpretada magistralment per la Philharmonia Hungarica amb la batuta del més que guardonat director Werner Andreas Albert.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Hola! Aquí estoy poniéndome al día después del paréntesis festivo y lo primero que me encuentro es esta preciosa sinfonía de Raff. Conocía un par de sus primeras sinfonías y sin poner en duda su extraordinaria calidad, me resultaban algo "pastosillas" . Esta obra,sin embargo, en una primera audición, me ha resultado más "fresca" y me ha gustado mucho. Aprovecho para preguntar si el resto de sinfonías que dedicó a las estaciones del año son equiparables a esta. Por cierto que quiero hacer constar que la Konzertstück Für Klavier Und Orchester, Op.76 que nos diste a conocer en su día, es, en mi opinión, una obra sublime.
    Saludos!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek,

      En su día empecé escuchando a Raff y como bien dices, las primeras de sus obras que elegí para conocerlo no ayudaron a que siguiera escuchándolo... hasta que descubrí su concierto de piano el cual me sorprendió muy gratamente así como ésta melódica sinfonía primaveral. No puedo ayudarte en el resto del reparto sinfónico estacional.. deberás darle una oportunidad ya que, como mínimo, la primavera musical es equivalente a la primavera meteorológica... un espectáculo!

      Gracias,

      Saludos!
      Pau

      Elimina