dissabte, 28 d’abril de 2012

ONSLOW, George (1784-1853) - Symphony No.3 (1834)

El llac Nemi, obra de Jean-Charles-Joseph Rémond, pintor francès contemporani de G. Onslow





George Onslow (1784-1853) compositor i pianista francès nascut a Clermont Ferrand. Recuperem un artista que va viure amb el pes de ser considerat el "Beethoven francès" amb tota la càrrega professional que això comportava. Hem de tenir en compte que la magnitud de Beethoven ho va ser al seu temps de la mateixa forma que ho és al nostre. Certament l'ombra d'Onslow, amb el temps, es va diluir en favor de l'explosiva obra del geni alemany de Bonn. Si bé Onslow es va caracteritzar per un gran virtuosisme en la majoria de les seves composicions, el fet que fos massa conservador a l'hora d'innovar en certa manera seguint els postulats més clàssics de Haydn i Mozart el van fer caure en l'oblit en el moment en què va morir. Amb el temps, no obstant, la seva extensa obra ha anat guanyant protagonisme gràcies a la multitud d'edicions relacionades amb ell i la seva música. Autor de gran quantitat de música de cambra, són remarcables els seus quintets i quartets els quals van rebre una crítica molt favorable i l'admiració del mateix Beethoven i Schubert. Schumann, compositor i crític musical aleshores, els va comparar i els va situar al mateix nivell acadèmic que les obres de Mozart, Haydn i Beethoven. Ara bé, no només de música de cambra va viure el nostre bell amic Onslow. Quatre simfonies quedaran en el record i en els registres de la monumental hemeroteca de la història de la música. Avui dissabte recuperarem una de les simfonies d'Onslow, concretament la simfonia número 3 en Fa menor escrita l'any 1834 la qual, estilísticament parlant, és molt propera ideològicament a Mozart i a la seva descomunal herència. De propina, una sonata per a piano a quatre mans en Mi menor Op.7 que Onslow dedicaria al seu amic Camille Pleyel, fill d'Ignaz Pleyel, autor de qui en parlàvem fa unes setmanes. Quatre mans en un piano en un dels primers opus d'Onslow, artista del qual ja n'havia parlat fa uns mesos en relació al seu septet de piano Op.79. Tot plegat una mostra més de l'art d'un mestre, el Beethoven afrancesat que lluny de fugir o de sucumbir per tot el que va representar Beethoven va fer-hi front amb orgull, enginy i una gran quantitat de matèria musical la qual, per sort nostre, és un enorme plaer recuperar i escoltar!

L'exuberant simfonia ens la interpreta la NDR Radiophilharmonie amb Johannes Goritzki comandant el vaixell. 

La sonata a quatre mans ens la interpreten Allen Brings i Genevieve Chinn al piano.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Hola Pau!
    Sensacional esta sinfonía de Onslow, músico que cuenta con mi simpatía y que, en mi modesta opinión, merecería (lo mismo que Hummel, Clementi y algunos otros) un lugar más destacado en la historia de la música. No obstante, estas líneas son para mostrar mi adhesión a tu comentario sobre Pep Guardiola, un auténtico "señor" en la victoria y en la derrota y que ha ayudado a que muchos fuera del "vostre res insignificant país" amemos al Barça.
    Saludos
    Frantisek

    ResponElimina
  2. Hola Frantisek!

    Onslow es un autor que he ido conociéndolo desde hace realmente poco tiempo y la verdad su música de cámara es sensacional! Y sobre Guardiola qué decir, más allá del fondo, el cómo lo ha hecho ya merece el mayor de los reconocimientos.

    Gracias por tu comentario.

    Saludos,
    Pau

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina