divendres, 17 de febrer de 2012

HUMMEL, Johann Nepomuk (1778-1837) - Grande Serenade, Op.66 & Offertory Alma Virgo

Piazza di Udine, obra d'Antonioli Fausto, pintor italià coetani de J.N. Hummel





Johann Nepomuk Hummel (1778-1837) compositor i pianista nascut a Pressburg, ciutat que actualment coneixem amb el nom de Bratislava. Amb antecedents musicals de família, el seu pare va reconèixer en el seu fill el talent per la música de forma molt prematura, a l'estil de Mozart. De fet, no content de veure com un "mini" Hummel tocava el violí amb 5 anys i el piano amb 6, el va enviar a casa dels Mozart a aprendre tot el que ells sabien, que precisament no era pas poc. Tant contents i privilegiats es van sentir en el sí de la família Mozart de rebre tal il·lustre convidat, que el van acollir en règim de permanència a casa seva durant dos llargs anys i gratuïtament. A partir d'aquesta relació tant directa entre mestre i alumne, els viatges promocionals d'un Hummel d'entre 10 i 15 anys sovint hi apareixia el sobrenom de "l'alumne del famós Sr. Mozart". És més que evident que la relació que la família Mozart va tenir amb Hummel va ser d'un valor incalculable pel progrés d'aquest jove privilegiat. Actualment, gaudim i descobrim les obres que Hummel va escriure de tots els estils i gèneres i que donen fe de l'enorme qualitat compositiva d'un artista que, sens dubte, es la continuació natural en el temps de Mozart. No obstant, tot i aquest fet, Hummel peca en el seu temps de ser "massa" fidel a l'estil de Mozart fet que l'acabaria penalitzant, crec, de forma totalment injusta tal com podem comprovar en el conjunt global de les seves obres.

Ara bé, com a intèrpret del piano Hummel tenia una fama llegendària, exhauria les entrades dels seus concerts en poques hores i gaudia d'un enorme reconeixement mundial. Properament, podrem gaudir d'algun dels seus extraordinaris concerts de piano, els quals són autèntiques obres mestres d'una exuberància orquestral i d'un virtuosisme pianístic només a l'abast dels grans intèrprets que com ell, i en el seu dia, va ser. De Hummel, ja n'he parlat un parell de vegades en aquest espai musical i de ben segur que en parlaré moltes més. Primerament, en parlava en relació amb una de les seves obres concertants, el concert de fagot en Fa major. Posteriorment, recuperava una de les obres sacres corals més monumentals de Hummel, el seu Te DeumA dia d'avui i sent divendres, amb totes les connotacions positives per a tots aquells que laboralment treballem els cinc dies setmanals, m'agradaria celebrar-ho amb dues obres d'Hummel de registres ben diferents. La primera d'elles, una obra de cambra, concretament una Grande Serenade en Do major Op.66 per a piano, guitarra, fagot, clarinet i violí escrit en una data indeterminada de principis del XIX. La propina del dia és curta però en argot físic, fulminant. Es tracta d'un petit ofertori religiós amb el nom d'Alma Virgo... res més que cadascú en gaudeixi a la seva manera.

La Grande Serenade ens la interpreta el conjunt Consortium Classicum.

L'ofertori ens l'interpreta el conjunt Solamente Naturali, amb el cor Alea i el director Didier Talpain.

Gaudiu i compartiu!



2 comentaris: