dissabte, 14 de gener de 2012

SCARLATTI, Alessandro (1660-1725) - Toccata per cembalo d'ottava stesa

Jacques Blanchard - Angelica and Medoro (1630)
Obra de Jacques Blanchard, pintor francès (1)





Alessandro Scarlatti (1660-1725) compositor i organista italià nascut a Palermo. El seu cognom ens fa pensar en el seu fill, el més que conegut Domenico Scarlatti, autor d'una extraordinària sèrie de sonates per a clavicèmbal, tanmateix, el seu pare Alessandro fou, és i serà un dels més grans i brillants compositors italians de tots els temps. Autor d'un centenar d'òperes, més de 600 cantates, una trentena d'oratoris i una quantitat no quantificable d'obres instrumentals, A. Scarlatti fou un mestre en tots els sentits, també en el clavicèmbal com podrem comprovar en la obra mestra d'avui per a aquest instrument. La seva vida musical podem dir que s'inicia als 18 anys a Roma, on es representa la primera de les seves òperes, l'any 1679 amb un èxit considerable. Dit i fet, a partir d'aquest moment i tenint en compte els 65 anys de vida, Alessandro va ser un artista prolífic com pocs al seu temps, només comparable als grans mestres J.S. Bach o G.P. Telemann. La seva vida musical la va desenvolupar, principalment, a Itàlia entre Roma i Nàpols concretament. Tot i que el seu gènere va ser l'òpera i la música vocal, Scarlatti ens va deixar una bona mostra de les seves capacitats com a compositor de música instrumental, ja fos per a orgue, clavicèmbal o en la forma concertant. Injustament oblidat al llarg del XIX i gran part del XX, el gran dels Scarlatti ha estat recentment descobert gràcies a la nova edat d'or que viu la reedició de la música antiga i barroca la qual gaudeix d'una abundància en les interpretacions que fa les delícies de tots els amants del gènere. Probablement aquesta sigui una de les obres més desconegudes del geni de Palerm, fill d'una família humil, que va haver de marxar lluny dels seus pares per viure amb uns parents a Roma. Sigui com sigui, Scarlatti es mereix un homenatge pòstum per la seva música i el valor del seu coneixement que, si més no amb el clavicèmbal, el va saber transmetre al seu fill Domenico, de qui un dia en parlarem, segur. Doncs això, dissabte de gener, tranquil a la costa, emboirats i congelats fins els "pebrots" a ponent... una obra per a clavicèmbal, instrument pel qual tinc una estima especial, probablement per la seva sonoritat única i dolça.

Ens l'interpreta Andrea Marcon al clavicèmbal en una interpretació sublim.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

3 comentaris: