dimecres, 14 de desembre de 2011

BACH, Wilhelm Friedrich Ernst (1759-1845) - Cantata 'Westphalens Freude' (1788)

Veronese - Allegory of love Happy union
Obra de Paolo Veronese, pintor italià





Wilhelm Friedrich Ernst Bach (1759-1845) compositor, pianista alemany i nét del gran mestre J.S. Bach. W.F.E. Bach, malauradament, posa punt i final a la generació familiar més important de la història de la música. Fill de Johann Christoph Friedrih Bach, va néixer a Bückeburg, coordenada de la Baixa Saxònia, al Nord d'Alemanya. De ben petit va rebre les primeres lliçons del seu pare i posteriorment del seu tiet, el Bach londinenc, J.C. Bach. Reconegut pianista, va destacar com a brillant intèrpret en gires arreu d'Europa tot i que avui dia és pràcticament desconegut, tot i el cognom patern. Fos com fos, certament va viure una vida extraordinàriament longeva tenint en compte les limitacions sanitàries i medicinals inherents a l'època. De fet, va viure de ple, tant el classicisme com el romanticisme. Tot i aquesta llarga temporalitat (en termes humans), no va compondre gaires obres, si més no, que se'n tingui constància. Tot i així de les que va compondre, entre elles 10 cantates, 4 concerts de piano, 2 simfonies, entre altres, poques o molt poques s'interpreten o s'editen a dia d'avui. No obstant i gràcies al segell CPO, tenim la sort de poder gaudir d'una gravació de tres de les seves cantates, de les quals en recupero una per al dia d'avui. I per fer més amè aquest retorn d'unes petites vacances i observant el panorama que ens espera a tots aquells que formem part de la funció pública, siguem funcionaris o no, que la música ens alegri l'esperit i ens doni ànim front la "desil·lustració" i la privatització mundial (o millor dir-ne Món S.A.) en favor dels mercats, finances, agències de ràting i tots aquells conceptes abstractes que desgraciadament i per interès d'uns pocs tant ens afecten a la majoria... La música, sort en tenim que encara no la privatitzen del tot, i sort en tenim encara de poder gaudir d'obres com la d'avui. Són un alè d'esperança enfront l'edat fosca que s'aproxima... ja ho diuen, quan la superstició torna, la humanitat s'enfonsa. Com dèiem, la música i que sigui ella la protagonista. Una cantata brillant d'aquest Bach tardà i que sembla dir-nos adéu per sempre, ara bé, ho fa amb una obra preciosista, clàssica i musicalment exquisida. Coi, deixem-nos de romanços i que parli la música!

Ens la interpreta la Das Kleine Konzert sota la direcció d'Hermann Max i amb la Rheinische Kantorei.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):


Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: