diumenge, 26 abril de 2015

LEONETTI, Giovan Battista (1575-c.1630) - Missa Furtiva

Attributed to Giovanni Paolo Lomazzo - Three men with a woman holding a cat
Obra de Giovanni Paolo Lomazzo (1538-1600), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Giovanni Paolo Lomazzo (Milà, 26 d'abril de 1538 - Milà, 27 de gener de 1600) va ser un pintor i historiador d'art italià. Originari d'una família de Lomazzo emigrada a Milà, va rebre la seva primera formació artística de Giovanni Battista della Cerva rebent la influència de Raffaello i Miquel Àngel. Els seus treballs s'emmarquen, per tant, en l'estil manierista tardà. El 1571 es va quedar cec, fet que va paralitzar la seva carrera com a pintor. Aleshores, va començar a teoritzar sobre l'art i a estudiar-lo en detall. Va escriure diversos tractats i assaigs, on va incloure preceptes simbolistes, com el Trattato dell'arte della pintura, Scultura ed architettura (1584), una obra de gran importància en l'estètica manierista, i Idea del Tempio della pintura (1591). Una de les seves contribucions més destacades va ser l'extracció i sistematització de conceptes abstractes de l'art, allunyant-se de la mera biografia o enumeració de tècniques practicada per altres historiadors anteriors, com Giorgio Vasari. Fou també professor de pintors com Giovanni Antonio Figino i Girolamo Ciocco. Va morir a Milà el gener de 1600.




Parlem de Música...

Giovan Battista Leonetti (Crema, bap. 16 d'octubre de 1575 - Crema, c.1630) va ser un organista i compositor italià. Alumne de G.B. Caletti a Crema, ben aviat va assolir la condició de monjo agustí i la d'organista, el 1617, a l'església de San Agostino de Crema. Més enllà d'aquestes referències, el seu rastre es perd. Va publicar dues col·leccions a Venècia el 1617 per títol Il primo libro de' madrigali a 5 voci, amb el clavecí com a continuo, i Missarum octonis vocibus liber primus, consistent en tres misses i un motet i per a orgue en continuo i doble cor. Es creu que va morir durant l'epidèmia de pesta que va assolar Crema el 1630.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Giovan Battista Leonetti (1575-c.1630)



Parlem amb veu pròpia...

Giovan Battista Leonetti va ser un artista d'un àmbit geogràficament focalitzat a Crema, una ciutat situada al nord d'Itàlia. Allà va rebre la formació de Giovanni Battista Caletti, pare del famós Francesco Cavalli, i va rebre els vots de la comunitat agustina local, convertint-se en monjo i recloent-se al convent de Sant Agustí on va ser, probablement, l'organista fins el darrer dels seus dies. Poques notícies, més enllà de les més generals i de les dues publicacions del 1617 de Venècia, són les conegudes d'aquest ombrívol mestre italià l'estil del qual és especular al dels seus contemporanis venecians, especialment en veu d'Andrea Gabrieli i de Monteverdi la influència del qual, en aquell temps, era absoluta. La Missa Furtiva amb la particular, per atractiva i encertada, inclusió de canzonas prèvies al Kyrie (per cert, l'entrada de les veus del Kyrie és simplement celestial), al Credo i al Sanctus i finalitzant la missa, així com del Motet O pretiosus, descriu perfectament la litúrgia en la forma veneciana. Doble cor format per 33 cantants, orgue i continuo en una interessant edició, potser no tant per la inventiva de Leonetti, sinó per la pertinent interpretació, exquisida en les veus i també en la instrumentació de vent. El ritme, viu i derivat d'una lectura potser accelerada del tempo, és curiosament el més adequat per a gaudir de l'esplèndid contrast de la lectura musical del text i de la instrumentació de les canzones. Insistiré, edició de luxe d'un segell absolutament desconegut que no només fa justícia a l'obra de Leonetti sinó que possiblement la situa a un nivell superior a la del seu propi personatge. Una meravella imprescindible!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Leonetti - Missa Furtiva & Madrigali

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 25 abril de 2015

BUTTSTETT, Johann Heinrich (1666-1727) - L'oeuvre d'orgue

Studio of David Teniers the Younger - A country wedding feast
Obra de David Teniers el Jove (1610-1690), pintor flamenc (1)



- Recordatori de Johann Heinrich Buttstett -
En el dia de la celebració del seu 349è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

David Teniers el Jove (Anvers, 15 de desembre de 1610 - Brussel·les, 25 d'abril de 1690) va ser un pintor i gravador, fill del també pintor David Teniers II el Vell. Va ser un artista flamenc de gran fama entre els seus contemporanis gràcies a les seves escenes quotidianes. Va ser un dels més grans pintors d'aquest període, amb una producció catalogada de prop de 1000 obres. David Teniers el Jove va néixer a Anvers i possiblement es va formar al costat del seu pare. La seva primeres obres, de temàtica religiosa i escenes camperoles de gènere, mostren la influència del seu sogre, Jan Brueghel, a més de la de Frans Franchen II i la de Adriaen Brouwer. La millor producció de David el Jove, que data de la dècada de 1640, destaca pel seu refinament, delicadesa i tonalitats platejades. Va ser un pintor prolífic i les seves escenes de gènere van ser molt sol·licitades per l'aristocràcia dels Països Baixos. El 1645, David el Jove va ser nomenat degà de la guilda (gremi) de pintors d'Anvers. Un any abans es va incorporar com a professor a l'Acadèmia de Pintura d'aquesta ciutat. D'altra banda, va ser pintor de cambra a la cort de l'arxiduc Leopold Guillem d'Àustria, governador dels Països Baixos austríacs i conservador de la col·lecció de pintures de l'arxiduc, on va realitzar nombroses còpies d'aquestes obres, especialment dels quadres dels pintors venecians renaixentistes. 

D'aquesta època és el quadre titulat L'arxiduc Leopold Guillem a la seva galeria de pintures de Brussel·les (1647, Museu del Prado, Madrid), on apareixen representades nombroses obres renaixentistes i barroques. La seva temàtica és molt variada, encara que són freqüents escenes costumistes, com a festes camperoles i escenes d'interior, principalment tavernes, amb una gran força plàstica i acurat detallisme. Entre les obres d'aquest tipus cal destacar Festa camperola flamenca (1652, Reials Museus de Belles Arts, Brussel·les), Festa vilatana (1646, Museu del Prado, Madrid), Fumadors en una posada (c.1650, Galeria de l'Estat, Schwerin, Alemanya), i Bevedors i fumadors (Museu del Prado, Madrid). La seva extensa obra està molt repartida, hi ha una col·lecció de 20 obres a la National Gallery, a Londres, altres 48 a l'Ermitage de Sant Petersburg tot i que el grup més important per quantitat i qualitat són les 52 obres del Museu del Prado, a Madrid. Va morir a Brussel·les l'abril de 1690.




Parlem de Música...

Johann Heinrich Buttstett (Bindersleben, 25 d'abril de 1666 - Erfurt, 1 de desembre de 1727) va ser un organista i compositor alemany. Fill de Johann Henricus Buttstett (c.1620-1702), un pastor de Bindersleben, es va formar a la seva ciutat natal abans de viatjar, als 15 anys, a la Ratsschule d'Erfurt. El 1678 va començar a estudiar amb Pachelbel, l'organista de la Predigerkirche d'Erfurt. El 1684 va assolir el seu primer càrrec com a organista de la Reglerkirche on també es va convertir en professor. El 1687 va ocupar els càrrecs d'organista i de professor de llatí de la Kaufmannskirche i el juliol d'aquell mateix any es va casar amb Martha Lämmerhirt, una cosina llunyana de la mare de J.S. Bach. Va tenir deu fills, entre ells Johann Samuel, el pare del compositor Franz Vollrath Buttstett. El 1690 Pachelbel va abandonar el seu càrrec de la Predigerkirche i Buttstett el va ocupar el juliol de 1691. Gràcies a la nova posició, va assolir el títol de Ratsorganist, sent considerat el millor organista de la ciutat. Va iniciar aleshores una brillant carrera com a intèrpret i compositor de música vocal i instrumental. Va ocupar també un càrrec en una església catòlica per la qual cosa va compondre ordinaris de missa en la forma ritual romana. Va tenir molts alumnes, entre ells, Johann Gottfried Walther. Va morir a Erfurt el desembre de 1727.

OBRA:

Vocal religiosa:

Opera prima sacra, bestehend aus 4 neukomponierten Missen, chorus, insts (Erfurt, 1720), lost
Missa a 6 voci, SATB, 2 vn, bc, 1695, score and parts;
Missa I, SATB, 2 vn, bn, bc, score;
Ein Mensch in seinem Leben, cantata fragment: all D-Bsb

Instrumental:

Musicalische Clavier-Kunst und Vorraths-Kammer, hpd (Leipzig, 1713)
36–42 chorale preludes, org, in autograph J.G. Walther, Bsb; also LEm, NL-DHgm, and elsewhere; see MGG1
2 marches, hpd, in Ut, mi, sol (Erfurt, 1716);
Many fugues, ricercares, fughettas, preludes, fantasies, all for kbd, announced in Musicalische Clavier-Kunst, lost

Literatura:

Ut, mi, sol, re, fa, la, tota musica et harmonia aeterna (Erfurt, 1716)
Der wider das Beschützte Orchestre ergangenen öffentlichen Erklärung (Erfurt, 2/1718) [1st edn lost]

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johann Heinrich Buttstett (1666-1727) - Altres: Johann Heinrich Buttstett (1666-1727)



Parlem amb veu pròpia...

Perfils professionals i fins i tot vitals com els de Johann Heinrich Buttstett ja no són una novetat en aquest espai. Alemanys, organistes i compositors són paraules estretament vinculades de facto però la vinculació també és molt sovint temporal ja que s'estableix, principalment, en els segles XVI i XVII. Alumne de l'incommensurable Pachelbel, definitivament un dels grans compositors a redescobrir, les seves obres comprensiblement segueixen el model del seu mestre. Extensa producció per a orgue, Buttstett va escriure nombrosos preludis i fugues però també capricis, danses, àries i ricercares molts d'ells inclosos en la col·lecció que va publicar per títol Musicalische Clavier-Kunst de 1713. A nivell teòric, Buttstett va ser molt conegut al seu dia per la controvèrsia que va generar la seva publicació Ut, mi, sol, re, fa, la, tota musica et harmonia aeterna (Erfurt, 1716) on es va mostrar crític i públicament en desacord amb el tractat Das neu-eröffnete Orchestre (Hamburg, 1713) de Johann Mattheson. La resposta de Mattheson, sarcàstica i brillantment argumentada, es va publicar en la seva Das beschützte Orchestre de 1717. Amb el temps i potser de forma comprensible, la figura de Mattheson ha acabat resistint la meteorització amb major dignitat que la del seu col·lega. Musicalment, no obstant, i si més no escoltant aquesta extraordinària edició, descobrirem, sobtadament, un gran i competent compositor rivalitzant en equivalència d'inventiva i virtuosisme, amb qualsevol contemporani del seu temps, fins i tot amb els intocables Pachelbel o Bach. Sens dubte, barroc alemany a l'orgue en estat pur i a un nivell superb!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    BUTTSTETT, J.H. - L'oeuvre d'orgue

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 24 abril de 2015

PAOLUCCI, Giuseppe (1726-1776) - Sacred works

Bolognese school last quarter of the 17th century - The penitent Magdalene
Obra d'autor anònim, membre de l'escola bolonyesa de pintura (1)



- Recordatori de Giuseppe Paolucci -
En el dia de la commemoració del seu 239è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

L'Escola bolonyesa va ser una escola artística sorgida a Bolonya entre els segles XVI i XVII, i que va aglutinar a una sèrie d'artistes actius en aquesta ciutat, així com a Roma, Florència i altres ciutats italianes, rivalitzant amb aquestes com a centre artístic. Pertanyent al període Barroc, s'emmarcava dins de l'estil clàssic. L'escola es va formar al voltant de l'Accademia degli Incamminati, fundada per Ludovico Carracci i els seus cosins Agostino i Annibale. A més dels Carracci i els Incamminati, també va incloure a altres prominents pintors del barroc com Domenichino, Lanfranco, Guercino i Guido Reni, entre altres. L'Escola bolonyesa pren les seves referències d'estils clàssics tant de l'antiguitat grecoromana com del Renaixement del primer cinquecento; s'inspiren en Correggio i la pintura veneciana del segle XVI. El seu estil es basa en l'estudi de la veritat natural, de la realitat com a model, en el que seran paral·lels al naturalisme de Caravaggio, encara que d'una forma més estètica i idealitzada que no el cru realisme del artista milanès. 

L'Acadèmia va posar èmfasi en la formació tant pictòrica com intel·lectual, i va deixar molta llibertat als seus alumnes, que eren considerats artistes amb plena autonomia creadora; eren lliures d'interpretar els temes al seu estil, recórrer a la tradició o innovar. El seu estudi es fonamentava en l'exercici diari del disseny, practicant qualsevol aspecte de la realitat, des del més humil objecte fins al més noble. El classicisme bolonyès va tenir un important èxit a la Roma papal, rebent nombrosos encàrrecs de cardenals i membres de la noblesa romana. Els Incamminati tenien un ampli domini de la tècnica del fresc, pel que van ser els encarregats de decorar tant esglésies com palaus de la capital pontifícia. Solien treballar junts: per exemple, en la decoració del Palazzo Farnese van col·laborar amb Annibale Carracci Albani, Domenichino, Lanfranco i Badalocchio.

Font: En català: Escola bolonyesa En castellano: Escola bolonyesa In english: Escola bolonyesa - Altres: Escola bolonyesa



Parlem de Música...

Giuseppe Paolucci (Siena, 25 de maig de 1726 - Assís, 24 d'abril de 1776) va ser un compositor italià. Va estudiar a Bolonya amb el Pare Martini al llarg de la dècada del 1750 i de la mateixa manera que el seu mestre, es va convertir en membre de l'ordre franciscà. Ben aviat, va compartir una profunda amistat amb Martini intercanviant un mínim de 150 cartes al llarg de la seva vida. Entre els anys 1756 i 1769 es va convertir en mestre de capella de l'església S Maria Gloriosa dei Frari de Venècia. El 1770 va assolir el mateix càrrec a S Martino de Senigallia abans d'assolir, el 1772, el càrrec de mestre de capella de la Basílica de S Francesco d'Assisi. Allà hi va romandre fins l'abril del 1776, l'any de la seva mort.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Giuseppe Paolucci (1726-1776)



Parlem amb veu pròpia...

Si ahir parlàvem del Pare Davide da Bergamo, avui ho farem en nom del Pare Giuseppe Paolucci estretament vinculat al Pare Martini. Acumulació de 'pares' que en el cas de Paolucci hi trobarem una circumstància especial, la de ser un dels alumnes més estimats i admirats de Martini, les referències del qual en aquest espai es compten per desenes. Mestre de capella en diverses esglésies, sent el seu càrrec més important al servei de la imponent Basílica de Sant Francesc d'Assis, va compondre un nombre indeterminat però probablement bastant elevat d'obres litúrgiques la majoria d'elles conservades precàriament en manuscrit. Poques són les publicacions que van veure la llum sent la més destacada un extens tractat teòric de tres volums per nom Arte pratica del contrappunto dimostrata con esempi di vari autori e con osservazioni (Venècia, 1765) on Paolucci fa una detallada dissecció de la tècnica del contrapunt amb exemples pràctics de nombrosos compositors i que va servir de model per a Martini en la seva publicació Esemplare ossia Saggio fondamentale pratico di contrappunto (Bolonya, 1774).

En qualsevol cas, es creu que Paolucci va ser autor de nombroses obres religioses, destacables 6 misses i 2 rèquiems, la majoria d'ella per a cor, solistes i orquestra, i d'algunes obres instrumentals, com una simfonia, un concert de flauta i 12 sonates per a dos mandolines i continuo. Els exemples d'avui ens posen de manifest, per primera vegada i en primera gravació mundial, algunes de les seves obres vocals i instrumentals, de les que escoltarem Salvete flores martyrum, el Concert de flauta travessera i el Victimae paschali laudes, en un estil clarament pre-clàssic. La interpretació, més afortunada en la instrumentació, és irregular i àmpliament millorable. Ara bé, les nostres paraules finals seran d'agraïment per l'atreviment en recuperar un autor tant poc conegut de l'orbita 'martiniana'!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 23 abril de 2015

DA BERGAMO, Padre Davide (1791-1863) - Organ Sinfonias & Sonatas

Raden Saleh Bustaman - Winterlandschaft (c.1830)
Obra de Raden Saleh (1811-1880), pintor indonesi (1)




Parlem de Pintura...

Raden Saleh Sjarif Boestaman (Semarang, 1811 - Bogor, 23 d'abril de 1880) va ser un pintor indonesi d'ascendència àrab i javanesa. Pioner de l'art modern indonesi, és considerat com el primer artista important d'Indonèsia, en aquell temps sota domini holandès, i un romàntic proper als moviments artístics europeus de principis del segle XIX tot i que algunes d'elles amb progressives mostres de les seves arrels indonèsies. Tot i la seva formació prematura a Bogor, el 1829 va viatjar a Holanda on es va formar amb Cornelius Kruseman i Andreas Schelfhout. Va visitar diverses ciutats, pintant principalment retrats, i va treballar al servei d'Ernest I de Saxònia. Anys més tard es va especialitzar en pintura de paisatges exposant regularment al Rijksmuseum d'Amsterdam. Després de 20 anys a Europa, va tornar a les Índies Orientals Neerlandeses el 1852. Allà es va fer càrrec de la preservació de l'art colonial alhora que seguia treballant com a pintor de paisatges i de retrats de l'aristocràcia de l'illa. Va morir a Bogor l'abril de 1880.

Font: En català: No disponible En castellano: Raden Saleh (1811-1880) In english: Raden Saleh (1811-1880) - Altres: Raden Saleh (1811-1880)



Parlem de Música...

Felice Moretti o 'Padre Davide Maria da Bergamo' (Zanica, 21 de gener de 1791 - Piacenza, 24 de juliol de 1863) va ser un organista i compositor italià. De família pobre, es va traslladar de ben petit a Bèrgam, ciutat on Donizetti va fundar la institució benèfica Lezioni caritatevoli di musica sota la direcció de Simone Mayr. Allà va ser on Moretti es va formar amb el mateix Mayr i amb Antonio Gonzales, un excel·lent pianista i organista de l'església Santa Maria Maggiore. Poc després, el 1818, va assolir el càrrec d'organista a Gandino on també va entrar en contacte amb la congregació dels Francescano dei Minori Riformati de Piacenza. Després d'un any de noviciat, el 26 de juliol de 1819 va rebre els vots solemnes i va entrar a formar-ne part. Va estudiar filosofia i teologia i va ser ordenat sacerdot el 24 d'octubre del mateix any. Va servir durant més de 30 anys a la Basilica di Santa Maria di Campagna de Piacenza on va, també, dedicar molt temps a la música escrivint un repertori d'obra instrumental per a orgue i vocal molt extens i popular. Va morir el juliol de 1863 a Piacenza.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Padre Davide da Bergamo (1791-1863) - Altres: Padre Davide da Bergamo (1791-1863)



Parlem amb veu pròpia...

Felice Moretti, més conegut com el Pare Davide da Bergamo, va ser un dels organistes més famosos i prolífics d'Itàlia fins i tot tenint en compte la seva condició de sacerdot franciscà. La seva dilatada existència, plàcida i benestant pel que sembla, va afavorir l'extensió quantitativa del seu repertori. Un catàleg format, atenció, per unes 2000 obres d'orgue i unes 500 partitures corals (entre elles un mínim de 95 misses!) de les quals en prou feines en coneixem petits exemples. Al seu temps, no obstant, van gaudir d'una immensa fama i popularitat en una època en què l'orgue començava a emancipar-se, definitivament, de la seva condició d'instrument eclesiàstic. En aquest sentit, resulta realment curiós observar com un monjo, aparentment compromès amb l'església i els seus principis, va ser capaç d'escriure una monumental obra d'orgue de característiques clarament profanes. Peces d'orgue en format clàssic i preromàntic i estèticament molt properes al timbre cromàtic i líric del belcantisme. Precisament aquesta edició recupera, en primera gravació mundial, una extensa col·lecció de sonates i simfonies, algunes d'elles incloses en un manuscrit del 1846. Partitures d'un virtuosisme extrem, de lectura àgil i de melodies irresistiblement atraients i en què insistiré en la desbordant explosivitat d'algunes d'elles. I tot plegat, incrèduls de nosaltres, escrit per una sacerdot la ortodòxia del qual es desdibuixa a mesura que ens endinsem en un repertori simplement espectacular i que situa l'orgue a una nova i fulgurant dimensió!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    DA BERGAMO, D. - Organ Music

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 22 abril de 2015

DOLES, Johann Friedrich (1715-1797) - Motets for Double Choir

Antoni Viladomat - Saint Francis and Saint Clare at Supper in the Convent of Saint Damian (c.1730)
Obra d'Antoni Viladomat (1678-1755), pintor català (1)



- Recordatori de Johann Friedrich Doles -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, abril de 1678 - Barcelona, 22 de gener de 1755) va ser un pintor català. Fill de Salvador Viladomat i de Francesca Manalt, el seu pare, daurador, treballava sovint amb artistes de l'època realitzant diversos retaules, pel que Viladomat va estar en contacte des de ben petit amb el món artístic. El 15 de juny de 1693 es va incorporar al taller del pintor Joan Baptista Perramon, amb qui va treballar fins a obtenir, als 24 anys, el mestratge. El 1698 va decorar l'església dels jesuïtes de Tarragona i el 1703 va pintar la capella de Sant Pau de la Casa de la Convalescència de Barcelona. També va ser autor, entre moltes altres obres, del cicle de vint pintures sobre la vida de Sant Francesc d'Assís per al convent de Sant Francesc de Barcelona, actualment exposades al MNAC gràcies a un dipòsit de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1714 va morir la seva mare i el 1720 es va casar amb Eulàlia Esmandi a la parròquia de Santa Maria del Pi. Va pintar algunes de les pintures de la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Mataró: els quadres dels evangelistes, els apòstols i el Via Crucis. Fins fa poc temps, es pensava que era l'autor de totes les pintures i la decoració mural i de la volta d'aquesta capella: Francesc Miralpeix demostra a la seva tesi doctoral que l'atribució és incorrecta i que aquestes pintures i les del retaule es deuen a altres autors, entre ells Pere Pau Muntanya i d'altres. 

Igualment, se li havien atribuït les pintures de la Sala de Juntes de la Congregació dels Dolors, també a la basílica de Santa Maria, i que semblen ser de Joan Gallart en la seva totalitat. Es troba enterrat a la capella de la Immaculada a l'església de Santa Maria del Pi a Barcelona. Està representat en una estàtua situada al passeig de Lluís Companys, davant del Parc de la Ciutadella de Barcelona, ciutat on s'anomenà el carrer Viladomat en honor seu. El seu retrat, obra d'Antoni Caba, fou un dels primers que s'incorporaren a la Galeria de Catalans Il·lustres (1872). Durant el 2011 el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya va confirmar que dues obres conservades al convent de les Carmelites Descalces de Lleida havien sigut pintades pel mestre. Viladomat va beure de la pintura hispànica siscentista, de les obres dels pintors Juncosa i de la renovada estètica en clau italiana introduïda per Gallart. El pintor barceloní també va aprendre d'escultors i argenters, i el seu estil serè i emotiu el va convertir en el pintor predilecte de l'església i dels ordes religiosos. Mentrestant, el seu taller va ser un espai de formació per a joves artesans que volien aprendre els rudiments de l'art del dibuix. Per poder pintar lliurement va haver de pledejar contra el Col·legi de Pintors de Barcelona en dues ocasions (1723 i 1739). Lliure d'imposicions gremials, també es va convertir en el pintor preferit de la burgesia, que li va demanar temàtiques noves que va resoldre amb creativitat i qualitat, com Les Estacions (Barcelona, MNAC) o La dona del ventall (Barcelona, col·lecció particular).




Parlem de Música...

Johann Friedrich Doles (Steinbach, 23 d'abril de 1715 - Leipzig, 8 de febrer de 1797) va ser un organista, director i compositor alemany. El seu pare Johann Andreas Doles, Kantor de Steinbach, va morir el 1720 i Johann Friedrich va rebre la primera instrucció musical del seu germà Johann Heinrich, el substitut del seu pare a Steinbach. Als 12 anys va entrar a l'escola de Schleusingen i als 15 anys va assolir-ne el càrrec d'organista. Amb 19 anys va entrar a l'escola de Schleusingen on va ser nomenat prefecte del cor de l'escola organitzant, així mateix, concerts setmanals i escrivint les primeres obres, principalment motets i àries religioses. A la finalització de la seva estada el 1739, es va matricular a la Universitat de Leipzig on va coincidir i estudiar amb Bach que el va recomanar com a Kantor de Salzwedel. El 1744 va viatjar a Freiberg on va assolir la condició de Kantor de la Catedral, de la Petrikirche, la Nikolaikirche i la Johanniskirche. Allà va compondre nombroses obres, entre elles, una òpera en commemoració del centenari de la Pau de Westfàlia. L'octubre del 1755 va ser escollit, per unanimitat i superant a C.P.E. Bach, com a Kantor de la Thomaskirche de Leipzig i en les mateixes condicions del seu predecessor J.S. Bach. Allà hi va romandre 34 anys rebent fins i tot la visita de Mozart el 1789. Aquell any va abandonar el seu càrrec de Leipzig i va desistir d'ocupar nous llocs públics. Va seguir component música i va realitzar una important distribució en manuscrit de les seves obres afavorint, anys més tard, la difusió de les mateixes. Va morir a Leipzig el febrer de 1797. El seu fill Johann Friedrich Doles va ser també compositor i clavecinista i va publicar una col·lecció de sis sonates per a clavecí (1773) i obra vocal reminiscent, tota ella, del seu pare.

OBRA:

Vocal secular:

Lieder:
[25] Neue Lieder nebst ihren Melodien (G. Fuchs), 1v, bc/obbl kbd (Leipzig, 1750);
[21] Melodien zu Gellerts Geistlichen Oden und Liedern, 4vv/1v, bc (Leipzig, 1758);
15 kleine Lieder mit leichten Melodien für Kinder und Anfänger auf dem Klavier (F. Hölty) (Leipzig, 1790), lost;
Morgenlied, in Beliebte Gesänge, ed. E. Seidler, iv (n.d.);
Fliesse, meine frömmste Zähre, MS

Vocal religiosa:

Cants., pss, chorale settings, for solo vv, chorus, orch:
Gott ist unser Zuversicht (Ps xlvi) (Leipzig, 1755);
Ich komme vor dein Angesicht (Gellert) (Leipzig, 1790);
c160 others, MS

Motets, choral lieder, 4vv:
Herr, wer bin ich, in Vierstimmige Motetten und Arien, ed. J.A. Hiller, ii (Leipzig, 1777);
34 others in MS, incl. 15 for 8vv

Passion music:
St John Passion, see Schulze, 1994;
St Luke Passion;
St Mark Passion;
3 St Matthew Passion;
Nun ist er da, der Grosse Tag, Passion oratorio;
Oratorio on the Crucifixion, only text extant;
Settings of 3 Passion texts

Masses:
5 Missa brevis;
Sanctus

Instrumental:

Kbd:
Vierstimmige Choralbuch oder Harmonische Melodiensammlung … auf 2 Linienzeilen (Leipzig, 1785) [215 pieces], arr. with bc in D-Dl, LEm;
[40] Singbare und leichte Choralvorspiele (Leipzig, 1794–7);
Arioso con variazioni, Sonatina, in Musikalisches Handbuch, ed. J.A. Hiller, i (Leipzig, 1777)

Literatura:

Anfangsgründe zum Singen, MS, A-Wgm, ed. A. Schneiderheinze in Beiträge zur Bachsforschung, vii (1989) [whole issue]

Numerous lost or doubtful works, incl. many cited in Breitkopf catalogues, see Banning

Font: En català: Johann Friedrich Doles (1715-1797) En castellano: No disponible In english: Johann Friedrich Doles (1715-1797) - Altres: Johann Friedrich Doles (1715-1797)



Parlem amb veu pròpia...

Johann Friedrich Doles va ser un alumne de Bach, tant fidel i metòdic en relació amb el seu mestre, que va assolir la posició de Thomaskantor cinc anys després de la mort de Bach. I a diferència de la majoria d'organistes i compositors del seu temps, l'admiració que sentia pel seu mestre era de tal magnitud que durant els 34 anys que va romandre al càrrec a Leipzig no va deixar d'interpretar-lo i de recuperar-lo. De fet, quan Mozart el va visitar el 1789 va quedar tant sorprès d'escoltar el motet 'Singet dem Herrn' de Bach (hem de pensar que Mozart quan pensava en els Bach ho feia en nom de Carl Philipp Emanuel o de Johann Christian) que va expressar sorprès 'Què és això!?' i Doles va decidir regalar-li una còpia del manuscrit de l'obra. Doles, juntament amb el seu col·lega alemany Homilius, va ser, en definitiva, un dels compositors luterans més importants durant la segona meitat del segle XVIII. I si el 2014 va ser, a banda de l'any C.P.E. Bach, el d'Homilius, aquest hauria de ser, si més no a Alemanya, l'any Doles. De moment, les senyals i els indicadors són febles i no sembla albirar-se gaire interès pel qui va ser, per mèrits propis, el Kantor que va continuar, amb el permís del breu període d'Harrer, el càrrec de Bach a la Thomaskirche de Leipzig. I més incomprensible serà després d'escoltar aquesta extraordinària edició.

Criticat al seu temps per 'apartar-se de l'estil del seu mestre i precursor', va procurar no imitar en excés la forma i contingut de l'obra d'un mestre a qui considerava irrepetible i va centrar el seu interès en l'estil d'Hasse o Graun, autors a qui coneixia prou bé. Amb perspectiva, no obstant, i en relació amb l'edició d'avui observarem que les similituds amb Bach i també amb Homilius són més que evidents i en darrera instància molt benvingudes. Doles va escriure un repertori format per més de 160 cantates, en la més àmplia varietat de formes, uns 70 lieders, 5 misses, 34 passions i obra instrumental. La majoria d'ella, afortunadament ben preservada gràcies a les còpies i distribució que Doles va fer de les seves partitures, roman inexplicablement inèdita. De moment, haurem de satisfer la curiositat amb aquests Motets a doble cor que mostren, de forma excepcional, una clara continuïtat de l'artesania musical dels Bach i la seva extensa constel·lació. Menys complexa en la construcció i potser de més fàcil digestió pel públic del seu temps poc avesat, tot i el que pugui pensar-se, a la música de Bach, Doles sap impregnar aquests motets d'un encant harmònic subtilment galant, de melodies corals agradables i d'efectes antifonals sorprenents, especialment en el motet 'Gelobet Sei Gott'. En resum, a l'alemany no tant sols li hem d'agrair la seva pertinent labor de preservació del llegat de Bach, probablement decisiva pel seu redescobriment vuitcentista posterior, sinó que potser seria hora d'explorar-lo a consciència tenint en compte que fins ara i en el seu tricentenari la foscor segueix silenciant el seu nom!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Deutschen Bach-Vocalisten; Gerhard Weinberger (Conductor)
AMAZON: Doles: Motets for Double Choir

Doles: Motets for Double Choir

















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!