dissabte, 17 de novembre de 2018

KITTL, Jan Bedrich (1806-1868) - Symphonie No.2 'Jagdsymphonie' (1837)

Joseph Altenkopf - Spaziergänger in Voralpenlandschaft (1846)
Obra de Joseph Altenkopf (1818-c.1868), pintor austríac (1)


- Recordatori de Jan Bedřich Kittl -
En el marc de la commemoració del seu 150è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Joseph Altenkopf (Wien, 26 de gener de 1818 - Eisenstadt, c.1868) va ser un pintor austríac. Fill d'un director d'escola, va treballar inicialment com a funcionari. Anys més tard es va decantar per la pintura començant a realitzar escenes de paisatges rurals. Va ser en aquell temps que va treballar com a director d'una galeria d'art al servei dels Esterházy. El 1850 va exposar algunes de les seves obres a Viena. Joseph Altenkopf va morir a Eisenstadt a l'entorn del 1868.



Parlem de Música...

Jan Bedřich [Johann Friedrich] Kittl (Orlík nad Vltavou, 8 de maig de 1806 - Lissa [ara Leszno], 20 de juliol de 1868) va ser un compositor bohemi. Es va formar en dret a la Universitat de Praga abans de rebre classes de piano i composició de Tomášek. Inicialment, va treballar en una empresa de procuradors financers de Praga però després del seu debut públic el 1836 es va dedicar professionalment a la música. D'entrada, el seu nom va ser conegut principalment a Bohèmia però després de la representació de la seva segona simfonia a Kassel el 1839, sota la direcció de Spohr, i a Leipzig el 1840, sota la direcció de Mendelssohn, el seu nom va assolir notable ressò internacional. El 1843 va succeir a Bedřich Diviš Weber com a director del Conservatori de Praga el qual va fer evolucionar musicalment. També a Praga va ser proper a Liszt, Berlioz i Wagner, sent aquest darrer l'autor del llibret de la seva òpera Bianca und Giuseppe (1848). El 1858, i després de la presentació de la seva quarta simfonia, la seva salut es va anar deteriorant progressivament en una circumstància que va motivar, el 1865, la seva jubilació definitiva. Els darrers anys es va traslladar a Prússia, morint a Lissa el juliol de 1868.

Jan Bedrich Kittl (2)

OBRA:
(selective list)

Vocal:

Operas:
Daphnis' Grab (idyllische Oper, 1, H. Poeschl), c1825, lost
Bianca und Giuseppe, oder die Franzosen vor Nizza (4, R. Wagner, after H. König: Die hohe Braut), op.31, Prague, Estates, 19 Feb 1848, CZ-Pk, vs (Leipzig, c1848)
Die Waldblume (lyrische komische Oper, 3, J.K. Hickel), Prague, Estates, 20 Feb 1852, Pk
Die Bilderstürmer (grosse tragische Oper, 3, J.E. Hartmann), Prague, Estates, 20 April 1854, Pk

Choral:
2 masses, S, A, T, B, SATB, orch: F, c1840, Pk; C, 1844, Prague, 31 Oct 1844, Pk
Jubel-Cantate (J. Bayer), male vv, wind, op.34, Prague, 3 June 1854 (Prague, 1854)

Cz., male vv unacc.:
c10 works, incl. Pro krále a pro vlast [For King and Country] (V. Filípek), 1844, Pnm;
Společenská [A Social Chorus], 1846;
Tři sbory na slova Gustava Pflegra [3 Choruses to Words by G. Pfleger] (Prague, 1863);
Tři sbory vlastenecké [3 Patriotic Choruses] (A. Körschnerová, J. Vorlický, A.V. Šembera), op.60 (Prague, 1862)

Ger., male vv unacc.:
Bergmannsleben, Schifferlied, Turnerlied; all in E. Tauwitz, Deutsches Liederbuch (Leipzig, 1865)

Songs:
for 1 voice and piano unless otherwise stated
Ger.:
c50, incl. Wär' ich ein Stern (J.P. Richter [Jean Paul]) (Prague, c1836);
[6] Wilde Rosen an Hertha (M.G. Saphir), op.3 (Vienna, 1838);
Trost (Kittl, T. Körner and others), 6 Lieder, op.21 (Prague, c1842);
6 Lieder (J.W. von Goethe and others), 2vv, pf, op.35 (Prague, n.d.);
7 Gesänge, op.56 (Leipzig, c1860)

Cz.:
8 songs for F.J. Škroup's Věnec ze zpěvů vlastenských [A Garland of Patriotic Songs] (J.K. Chmelenský and others) (Prague, 1835–9);
Jen si nezoufej! [Just don’t Despair!] (V.J. Picek) (Prague, 1862)

Instrumental:

Orch:
4 syms.:
no.1, d, op.19, 1836 (Leipzig, n.d.),
no.2 (Jagdsymphonie), E , op.9, 1837 (Leipzig, c1838),
no.3, D, 1841–2, op.24 (Mainz, n.d.),
no.4, C, 1857, Prague, 7 July 1858, Pk;

3 concert ovs.: D, op.22, 1841 (Leipzig, n.d.), no.2, E, Pk, no.3, lost; 4 marches: 2 as op.32 (Berlin, n.d.), 2 as op.33, arr. pf (Prague, 1859)

---

Chbr:
Grand septuor, E , pf, fl, cl, hn, bn, db, op.25, c1832 (Leipzig, 1846);
Nonet, perf. 1836, lost;
Trio, pf, vn, vc, op.28 (Leipzig, c1842);
2 trios, 3 fl, opp.11, 12, Pk

Pf:
Grande sonate, f, 4 hands, op.27 (Leipzig, 1847);
12 Idyllen;
3 scherzi;
2 Romanze;
24 impromptus;
Berceuse;
12 Aquarelles, op.42 (Leipzig, n.d.), op.44 (Leipzig, n.d.), op.45 (Prague, 1858);
Nocturne;
Stammbuch-Blätter, op.58 (Prague, 1862);
other single works, without op. no.

---

Theoretical works:
Praktische Orgelschule für Präparandum (Vienna, 1861, 2/1883)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Prague Radio Symphony OrchestraJosef Hrncir (1921-2014, conductor)
IMSLP: Jan Bedrich Kittl (1806-1868)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 16 de novembre de 2018

DE GRANDVAL, Nicolas Racot (1676-1753) - Cantates Sérieuses et Comiques

Michiel van Musscher - David, Agneta and daughter Catherina Neufville (1696)
Obra de Michiel van Musscher (1645-1705), pintor holandès (1)


- Recordatori de Nicolas Racot de Granval -
En el dia de la commemoració del seu 265è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Michiel van Musscher (Rotterdam, gener de 1645 - Amsterdam, 20 de juny de 1705) va ser un pintor holandès. Segons Houbraken, va demostrar tenir talent en el dibuix des de ben petit. Ben format, el seu primer mestre va ser Martinus Saeghmolen (1660) i posteriorment Abraham van den Tempel (1661). A partir del 1665 es va formar amb Gabriel Metsu i el 1667 es va traslladar a Haarlem on va conèixer a Adriaen van Ostade, amb qui va continuar la seva formació. Aquesta, com es pot veure, va durar molts anys i el va convertir en un pintor acadèmic que va poder desenvolupar el seu art arreu d'Holanda. Va treballar amb Jonas Witsen per a qui va pintar diversos retrats. Pocs cosa es coneix de l'èxit de les seves obres les quals, pel que sembla, van ser principalment retrats, escenes de gènere i algunes al·legories. Michiel van Musscher va morir a Amsterdam el juny de 1705.



Parlem de Música...

Nicolas Racot de Grandval (Paris, 1676 - Paris, 16 de novembre de 1753) va ser un organista, actor i compositor francès. Nascut en el sí d'una família d'actors, de ben petit va començar a actuar en obres teatrals itinerants. A l'entorn del 1690 va renunciar a la vida nòmada i es va instal·lar a París on es va associar amb Dancourt en el Théâtre Français i on el 1692 va estrenar el seu primer divertissement L'opéra de village. També en aquell temps va treballar com a intèrpret ocasional de clavecí, especialment en acompanyaments teatrals. A l'entorn del 1700 va ser nomenat organista de St Eustache en un període en què també va ser sol·licitat com a organista en diverses ciutats franceses. Com a compositor, va destacar especialment per les seves cantates teatrals tot i que també va ser autor d'obres per a clavecí i orgue. El seu fill François-Charles de Grandval va ser considerat un dels millors actors del seu temps a França. Nicolas Racot de Grandval va morir a París el novembre de 1753.

Kasper Merian - Pros. der statt Parys wie solche an ietzo ansusehen (1654)
Kasper Merian (1627-1686) - Pros. der statt Parys wie solche an ietzo ansusehen (1654) (2)

OBRA:
printed works published in Paris.

[6] Cantates françoises, 1, 2vv, bc … livre premier (1720): La rose; L'impatient; L'heure de berger; Léda; Les saisons; Le dépit amoureux
Orphée, cant. (1729)
6 cantates sérieuses et comiques, 1v, insts (after 1755/R in The Eighteenth-Century French Cantata, xvii (New York, 1991): Les saisons; Rien du tout; Léandre et Héro; Ixion; La matrone d'Ephise; Grégoire
At least 20 divertissements (see MGG1), of which only the following music remains: Divertissement de la comédie du Mariage fait par lettre de change (P. Poisson), Paris, 13 July 1735 (c1735); Airs in Airs de la Comédie française (1705), Ballard’s Recueil d'airs sérieux et à boire (1713), and Mercure de France (June 1743; July 1743; Aug 1743)
Le consentement forcé and Je vous prends sans vert, vaudesvilles; Le nectar qu’Hébé verse aux Dieux, air: Mercure de France (Oct 1743)
Airs, possibly from divertissements, in Ballard's Recueil d’airs sérieux et à boire (1704, 1709, 1710, 1713, 1715), Recueil des meilleurs airs italiens (1706) and Mercure de France (June 1743, Sept 1744)
12 hpd pieces, F-Pn

Literatura:
only those relating to music

Le vice puni, ou Cartouche, poëme héroïque, comique et tragique (Antwerp, 1725) [? earlier print, 1723, entitled Cartouche ou le vice puni]
Essai sur le bon goust en musique (Paris, 1732/R)
Almanach des proverbes pour l’année 1745 (Antwerp, 1745)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Almasis; Iakovos Pappas (direction)
AMAZON: DE GRANVAL, N.R. - Cantates sérieuses & comiques
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DE GRANVAL, N.R. - Cantates sérieuses & comiques



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 15 de novembre de 2018

ANTOINE, Georges (1892-1918) - Piano Quatuor Op.6 (c.1916)

Georges Rochegrosse - Marie Rochegrosse dans la Salle à Manger
Obra de Georges Antoine Rochegrosse (1859-1938), pintor francès (1)


- Recordatori de Georges Antoine -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Georges-Antoine Rochegrosse (Versailles, 2 d'agost de 1859 - Alger, 11 de juliol de 1938) va ser un pintor francès. Es va formar a París amb Jules Joseph Lefebvre i Gustave Boulanger. El 1882 va participar per primera vegada al Saló de París on hi va exposar la seva obra Vitellis traîné dans les rues de Rome par la populace. Un any després va ser premiat al mateix Saló de París amb l'obra Andromaque. Com a pintor es va especialitzar en pintura històrica tot i que també va explorar altres temàtiques en unes obres d'estil canviant però essencialment academicista. El 1892 va ser nomenat oficial de la Legió d'Honor i el 1906 va ser condecorat amb una medalla d'honor. També va treballar activament com a il·lustrador de llibres. Els darrers anys va viure a Algèria on va realitzar diverses obres de temàtica orientalista. Georges-Antoine Rochegrosse va morir a Alger el juliol de 1938.



Parlem de Música...

Georges Antoine (Liège, 28 d'abril de 1892 - Sint-Michiels, 15 de novembre de 1918) va ser un compositor belga. Fill d'Eugène Antoine, mestre de capella de la Catedral de Lieja, es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar al Conservatori Reial. Allà ràpidament es va fer conegut sent condecorat amb un primer premi de solfeig el 1906, un primer premi d'harmonia el 1910, un primer premi de piano el 1912 i un primer premi de cambra i fuga el 1913. A partir del 1910 va començar a compondre i tot i la seva salut delicada es va allistar a l'exèrcit durant la Primera Guerra Mundial. En aquell difícil període, va viure a Saint-Malo on es va dedicar a la composició, docència musical i organització de concerts. El 1915 i 1916 va compondre la Sonata Op.3 i el Quartet de piano Op.6, considerades les seves millors obres. A finals de la seva vida, i emmalaltit per la guerra, va tornar a Bruges, on va morir a la veïna Sint-Michiels el novembre de 1918.

William Miller - Liege's lovely environs' (1872)
William Miller (1796-1882) - Liege's lovely environs' (1872) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Oxalys
AMAZON: ANTOINE, G. - Quatuor et Sonate
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ANTOINE, G. - Quatuor et Sonate



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 14 de novembre de 2018

ZACHOW, Friedrich Wilhelm (1663-1712) - Cantatas

Ottmar Elliger II - Death of Cleopatra
Obra d'Ottomar Elliger II (1666-1735), pintor alemany (1)


- Recordatori de Friedrich Wilhelm Zachow -
En el dia de la celebració del seu 355è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Ottomar Elliger II (Hamburg, 1666 - Amsterdam, 1735) va ser un pintor alemany. Fill del pintor Ottomar Elliger, es va formar inicialment amb el seu pare abans de traslladar-se a Amsterdam, ciutat on va estudiar amb Michiel van Musscher i posteriorment amb Gerard de Lairesse. Finalitzada la seva formació, va començar la seva carrera com a pintor de temàtica històrica en un estil proper al del seu mestre De Lairesse. Més tard, va entrar a treballar al servei de l'elector de Mayence per a qui va realitzar les obres "La mort d'Alexander" i "El matrimoni de Peleus i Thetis", considerades les seves millors produccions. Els seus fills Anthony Elliger i Ottomar Elliger III (c.1703-1735) també van ser pintors. Ottomar Elliger II va morir a Amsterdam el 1735.



Parlem de Música...

Friedrich Wilhelm Zachow [Zachau] (Leipzig, bap. 14 de novembre de 1663 - Halle, 7 d'agost de 1712) va ser un organista i compositor alemany. El seu avi i el seu pare van ser membres d'una Stadtpfeifer de Leipzig per la qual cosa es creu va rebre una primera formació del seu pare. Més tard, va estudiar en una de les Lateinschulen de Leipzig en un temps en què també es creu va poder rebre formació de Gerhard Preisensin (fl.1663-1672), organista de la Thomaskirche. Juntament amb la seva família, es va traslladar a Eilenburg, on va entrar a la Nikolaischule. També allà va rebre formació de Johann Schelle, kantor en aquell temps a la ciutat, i de Johann Hildebrand. El 11 d'agost de 1684 va ser nomenat organista de la Marienkirche de la Halle, en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Va ser allà on va escriure la majoria de les seves obres, formades principalment per cantates en llengua vernacle i obres per a orgue. També a la Halle va treballar com a professor sent recordat especialment pel seu alumne Händel tot i que van destacar altres músics eminents com Gottfried Kirchhoff, J.G. Krieger i J.G. Ziegler. Friedrich Wilhelm Zachow, considerat un dels precursors de les fugues corals per a orgue, va morir a la Halle l'agost de 1712.

Justus Danckerts - Marchionatus Misniae in qua sunt Territorium Misniense, Lipsiense, VOitlandiae, Osterlandiae, Erzgeburgi et Dominium Naumburgense, Mersobergense, Episcopatus Hallensis (c.1700)
Justus Danckerts (1635-1701) - Marchionatus Misniae in qua sunt Territorium Misniense, Lipsiense, VOitlandiae, Osterlandiae, Erzgeburgi et Dominium Naumburgense, Mersobergense, Episcopatus Hallensis (c.1700) (2)

OBRA:

Editions:
F.W. Zachow: Gesammtausgabe seiner sämmtlichen Orgelcompositionen, i, ed. G.W. Körner (Erfurt and Leipzig, c1850) [K]F.W. Zachow: Gesammelte Werke, ed. M. Seiffert, DDT, xxi–xxii (1905/R) [S]F.W. Zachow: Choralvorspiele für Orgel, ed. A. Adrio (Berlin, 1952) [A]F.W. Zachow: Gesammelte Werke für Tasteninstrumente, ed. H. Lohmann (Wiesbaden, 1966) [L]F.W. Zachow: Samtliche Orgelwerke, ed. K. Beckmann (Messstetten, 1996) [B]

Vocal religiosa:

German:
Danksaget dem Vater, 5vv, chorus 5vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, at latest 1702, D-Dlb
Das ist das ewige Leben, 4vv, chorus 4vv, 2 ob, 2 vn, va, bc, Bsb, Dlb (inc.); S
Die Apostel wurden alle voll des Heiligen Geistes, 4vv, chorus 4vv, 3 tpt, timp, 2 vn, va, bc, Dlb
Die Herrlichkeit des Herren ist offenbaret worden, 2vv, 2 vn, bc, at latest 1689, Dlb
Dies ist der Tag, 3vv, chorus 4vv, 2 hn, 2 ob, 2 vn, va, bn, bc, B-Bc; S
Es wird eine Rute aufgehen, 4vv, chorus 4vv, 2 hn, 2 ob, 2 vn, va, bn, bc, Bc; S
Helft mir Gottes Güte preisen, 4vv, chorus 4vv, tpt, cornettino, 3 trbn, 2 vn, 2 va, bc, D-LUC (frag.)
Herr, lehre mich tun nach deinem Wohlgefallen, 4vv, chorus 4vv, 3 tpt, timp, 2 vn, va, bc, at latest 1709, Dlb
Herr, wenn ich nur dich habe, 4vv, chorus 4vv, 2 vn, 2 va, harp, bc, at latest ?1698, Bsb; S, ed. in Organum, i/5 (Leipzig, n.d.)
Herzlich tut mich verlangen, 5vv, chorus 5vv, 3 ob, 2 vn, 2 va, 2 bn, bc, at latest 1702, Dlb
Ich bin die Auferstehung, 4vv, chorus 4vv, ob, 2 vn, va, bn, bc, Dlb
Ich bin sicher und erfreut, 1v, 2 vn, bc, B-Bc; S
Ich will mich mit dir verloben, 4vv, chorus 4vv, 2 tpt, 2 vn, 2 va, bc, at latest 1693, D-Bsb; S
Lehre mich tun nach deinem Wohlgefallen, 4vv, chorus 4vv, 3 tpt, timp, 2 vn, va, db, bc, Dlb (inc.)
Lobe den Herrn, meine Seele, 5vv, chorus 5vv, 2 hn, 2 ob, 2 vn, va, bn, bc, B-Bc, formerly Preussische Staatsbibliothek, Berlin; S
Meine Seel' erhebt den Herren, 4vv, chorus 4vv, 2 hn, 2 fl, 2 ob, 2 vn, va, 2 b viol, bc, D-Bsb; S
Nun aber gibst du, Gott, einen gnädigen Regen, 3vv, chorus 4vv, 2 hn, 2 ob, 2 vn, va, bn, bc, lost, formerly Kaiserin Augusta Gymnasium, Charlottenburg, Berlin; S
Nun aber gibst du, Gott, einen gnädigen Regen, 4vv, chorus 4vv, 2 hn, ob, 2 vn, va, bn, bc, Dlb
Preiset mit mir den Herren, 4vv, chorus 4vv, 3 ob, 3 vn, vc, bn, bc, Dlb
Redet untereinander mit Psalmen, 4vv, chorus 4vv, 2 tpt, 2 vn, va, bc, LUC
Ruhe, Friede, Freud und Wonne, 6vv, chorus 6vv, 3 ob, 2 vn, 2 va, bn, bc, Bsb; S
Siehe, das ist Gottes Lamm, 4vv, chorus 4vv, 2 cornettinos, 2 vn, 3 va, bn, bc, LUC
Siehe, ich bin bei euch alle Tage, 3vv, chorus 4vv, 2 tpt, 2 vn, va, bc, Bsb; S
Stehe auf, meine Freundin, 6vv, chorus 6vv, 2 piffari, 2 vn, 2 va, bn, bc, at latest 1698, Dlb
Triumph, der Herr ist auferstanden, 1v, vn, bc, formerly Sing-Akademie, Berlin, copy by M. Seiffert, Bsb
Triumph, victoria, 6vv, chorus 3vv, 2 tpt, 2 trbn, timp, 2 vn, bn, bc, at latest 1700, Dlb
Uns ist ein Kind geboren, 4vv, chorus 4vv, ob, 2 vn, 2 va, db/bn, bn, bc, Dlb; ed. W. Steude (Stuttgart, 1981)
Vom Himmel kam der Engel Schar, 4vv, chorus 4vv, 4 tpt, timp, 2 vn, 3 violettas, bn, bc, at latest 1697, Bsb; S
Weg, nichtige Freuden, 4vv, chorus 4vv, 2 ob, 2 vn, 2 va, bn, bc, at latest 1704, Dlb (inc.)

Other:
Ach Herr, mich armen Sünder, 4vv, chorus 4vv, 2 vn/ob (alternating with 2 fl), 2 va, bc, Dlb [anon., formerly attrib. Handel, see Krummacher]; ed. in Organum, i/12 (Leipzig, n.d.)
Heut feiern wir das hohe Fest, 4vv, chorus 4vv, 2 ob, 2 vn, 2 va, bn, bc, Dlb [anon., see Krummacher; cf Thomas]

Latin:
Missa super ‘Christ lag in Todesbanden’, 4vv, bc, at latest 1701, Bsb; S
Chorus ille coelitum, 3vv, 3 vn, 2 va, bn, bc, at latest 1698, Dlb (inc.)
Confitebor tibi, Domine, 1v, 2 vn, bc, at latest 1701, Dlb (anon., with 2 va, bn added), LUC
Venite ad me, omnes, 4vv, 2 vn, bn, bc, at latest 1699, Dlb

---

Lost works, incl. c70 cantatas, masses and mass movements, cited in inventories by A. Meissner (Halle), G. Gneust (Wanzleben), M. Music (Stettin), J.F. Fasch (Zerbst)

Instrumental:

Organ:
46 kbd chorales (5 attrib. Zachow by Seiffert (see edn));
6 organ chorales tentatively attrib. Zachow by Lohmann (see edn): D-Bsb, NL-DHgm, US-NH; all in L and B, 44 in S and A, 8 in K
Capriccio, d;
fantasia, D;
3 fugues, C, 2 in G;
2 preludes, C, F;
4 preludes and fugues, F, 3 in G;
suite, b;
toccata, C: D-Bsb, LEm, US-NH, STu, toccata extant only in copy by G. Frotscher; all in L; 12 in B;
capriccio, fantasia, 2 fugues, prelude, 4 preludes and fugues in S;
fantasia, fugue, prelude and fugue ed. in Organum, iv/16 (Leipzig, n.d.);
suite ed. W. Serauky, Hallisches Klavierbüchlein (Halle, 1948)

Other:
Trio, F, fl, bn, bc (doubtful), lost, formerly D-ROu; S, ed. in Organum, iii/25 (Leipzig, n.d.)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Gudrun Sidonie Otto (soprano); Margaret Hunter (soprano); Christoph Dittmar (alto); Mirko Ludwig (tenor); Guillaume Olry (bass); Cantus Thuringia; Capella Thuringia; Bernhard Klapprott
RECICLASSICAT: ZACHOW, Friedrich Wilhelm (1663-1712)
JPC: Triumph, ihr Christen seid erfreut
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Triumph, ihr Christen seid erfreut



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 13 de novembre de 2018

ROSSINI, Gioachino (1792-1868) - Overtures

Giuseppe Bernardino Bison - Palace interior with figures
Obra de Giuseppe Bernardino Bison (1762-1844), pintor italià (1)


- Recordatori de Gioachino Rossini -
En el dia de la commemoració del seu 150è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giuseppe Bernardino Bison (Palmanova, 16 de juny de 1762 - Milano, 24 d'agost de 1844) va ser un pintor italià. De ben petit i juntament amb la seva família es va traslladar a Brescia on després de veure les obres de Girolamo Romani va decidir dedicar-se a la pintura. Poc després va viatjar a Venècia on va estudiar amb Anton Maria Zanetti II i amb Costantino Cedini a l'Accademia di Belle Arti. Allà va conèixer a l'arquitecte Gian Antonio Selva amb qui el 1787 va viatjar a Ferrara per tal que l'ajudés en la decoració del Palazzo Bottoni. Més tard es va traslladar a Pàdua on va treballar com a escenògraf per a la família Obizzi. Aquells anys va viatjar arreu d'Itàlia en funció dels encàrrecs que rebia els quals, entre altres, es corresponien sovint en la realització de frescs per esglésies i palaus. A l'entorn de la dècada de 1810 es va orientar progressivament a la pintura a l'oli treballant, principalment, per a aristòcrates italians. La seva obra, sovint de gran format, va ser de temàtica paisatgística, tant d'entorns naturals com de vistes urbanes, tot i que també es va adaptar els diferents gustos locals. El 1831 va retornar a Brescia des d'on ben aviat es va traslladar a Milà per a seguir treballant si bé la manca d'èxit i l'oblit del seu nom el van condemnar a la pobresa la resta de la seva vida, morint en aquesta ciutat l'agost de 1844.



Parlem de Música...

Gioachino Antonio Rossini (Pesaro, 29 de febrer de 1792 - Passy, 13 de novembre de 1868) va ser un compositor italià considerat una de les figures cabdals de l'òpera del segle XIX. Fill d'un trompetista del municipi de Pesaro que col·laborava amb les orquestres dels teatres de la província, i d'una soprano que va dur a terme una curta carrera com a seconda donna, l'existència de Rossini es va veure lligada, des de la infància, a l'univers operístic. Alumne del Liceu Musical de Bolonya des de 1806, en aquesta institució va tenir com a mestre de contrapunt al pare Mattei i va entrar en contacte amb la producció simfònica dels clàssics vienesos, Mozart i Haydn, que van exercir una notable influència en la fisonomia instrumental de les seves grans òperes, d'una riquesa tímbrica i de recursos (els cèlebres i característics crescendi rossinians) desconeguts en l'Itàlia del seu temps. Després de diverses òperes escrites segons el model seriós, com Demetrio i Polibio o Ciro in Babilonia, ja en decadència, i bufo com La cambiale di matrimoni o L'inganno felice, sense excessives innovacions, el geni de Rossini va començar a manifestar-se en tota la seva grandesa a partir de 1813, any de l'estrena de Il signor Bruschino. Dotat d'una gran facilitat per a la composició, els títols van anar succeint un darrere l'altre sense pausa fins el punt d'estrenar fins a quatre obres en un mateix any. A París, ciutat en la qual es va establir el 1824, va compondre i va donar a conèixer la que seria la seva última partitura per a l'escena, Guglielmo Tell (1829). Rossini va ser recordat especialment per obres com El barber de Sevilla, però la seva notorietat va anar més enllà fruit de la seva passió per l'estil vocal virtuós. La seva vida va ser en certa manera comparable a la dels seus cèlebres crescendi. Va compondre la primera òpera a l'edat de catorze anys, però després, en el cim de la seva popularitat i fama, va abandonar la composició, i es va dedicar a una jubilació tranquil·la a la campanya parisenca. Finalment, va morir a Passy el novembre de 1868.

Gioacchino Rossini (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Budapest Symphony Orchestra; Ádám Fischer
RECICLASSICAT: ROSSINI, Gioacchino (1792-1868)
AMAZON: Rossini - Overtures
SPOTIFY: Rossini - Overtures



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!