divendres, 25 juliol de 2014

JOSEPH I, Holy Roman Emperor (1668-1711) - Alme Ingrate

Benjamin von Block - Joseph I (c.1684)
Obra de Benjamin Block (1631-1690), pintor alemany (1)



- Recordatori de Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic -
En el dia de la celebració del seu 246è aniversari de naixement

(Cap de setmana de descans)



Parlem de Pintura...

Benjamin von Block (Lübeck, 1631 - Regensburg, 1689) va ser un pintor de retrats alemany. El seu pare Daniel Block i els seus germans Emanuel i Adolf van ser pintors. El 1653 va iniciar una ruta que el va dur a Hongria, on va treballar-hi entre els anys 1656-1659. Allà va realitzar diversos retrats, entre ells, el de Pál Esterhazy. El 1659 es va instal·lar a Roma on va seguir produint retrats, entre ells, el del Papa Alexandre VII. Va seguir viatjant per Itàlia abans de retornar, el 1664, a Alemanya on es va establir a Nuremberg. Allà es va casar amb Anna Catharina Fischer, filla del també pintor Johann Thomas Fischer (1603-1685). Va seguir fent retrats de famílies nobles i de la cort de Viena fins el 1670. Va ser nomenat cavaller per Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic el 1684. Va morir a Regensburg el 1689.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Benjamin Block (1631-1690) - Altres: Benjamin Block (1631-1690)



Parlem de Música...

Josep I, del Sacre Imperi Romanogermànic (Vienna, 26 de juliol de 1678 - Vienna, 17 d'abril de 1711) va ser un polític, militar, rei i un compositor alemany. Hereu del Regnat d'Hongria a Bratislava el 1687, va ser coronat Rei de Roma a Augsburg el gener de 1690. El 1705 va succeir el seu pare Leopold I com a Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Durant la seva joventut va rebre, entre molta altra formació, coneixement de música i art. Va aprendre composició, flauta i clavecí amb J.J. Prinner. Ràpidament va demostrar un talent innat per la música i el ball i entre els anys 1682 i 1699 va formar part de moltes actuacions teatrals a la cort de Viena com a flautista, cantant i ballarí. Va compondre diverses obres religioses en un estil proper al d'Alessandro Scarlatti però també al del seu pare Leopold I. Va morir a Viena l'abril de 1711.

Vocal:

- Regina coeli, S, 2 vn, va, vc, org, D-Dlb, A-Wn; ed. R. Ragge (Zürich, 1981)
- Alme ingrate, aria, in a sepolcro of 1705, I-Vnm
- Più d’ogni stella, aria, in Ziani’s La flora, 1706, Vnm, A-Wn
- Si trova in tempeste, aria, in Bonocini’s Endimione, 1706, Wn
- Si, cor mio, confida, aria, in Ziani’s Chilonida, 1709, Wn
- Non è morta in me la speme, aria, in Chilonida, Wn
- Tutto in pianto, aria, in Chilonida, Wn; ed. C. Lawson (London, 1984)
- Aria, lute, CZ-Pu

Font: En català: Holy Roman Emperor Joseph I (1768-1711) En castellano: Holy Roman Emperor Joseph I (1768-1711) In english: Holy Roman Emperor Joseph I (1768-1711) Altres: Holy Roman Emperor Joseph I (1768-1711)



Parlem amb veu pròpia...

Els Habsburg històricament van ser, sens dubte, excepcionals des del punt de vista artístic i no només pel destacat i essencial suport a molts músics d'aleshores, sinó també per la pròpia labor creativa. Recordem que el pare de Josep I, Leopold I, també va ser un destacat compositor de qui en aquest espai ja n'havíem escoltat algunes de les seves obres. No hi ha dubte que amb independència del càrrec solemne i reial que tots aquests personatges de la cort de Viena administraven, la música va assolir una importància cabdal. Josep I, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, va dedicar part del seu temps d'oci a la composició, al cant, al ballet i a la flauta. La seva literatura musical no és molt extensa tanmateix és singular per l'idiosincràsia del seu propi creador. Prínceps i reis escrivint música pot semblar, si més no al segle XXI, una paròdia o una ximple ocurrència, tanmateix, als segles XVII i XVIII era una pràctica habitual. Frederic el Gran o Pal Esterhazy són altres exemples que també hem tractat i dimensionat.

Josep I va escriure música de forma esporàdica i de caràcter religiós. Motets i Àries són el gruix del seu escàs repertori que no amaguen, en absolut, una brillant i solvent acadèmia. L'ària Alma Ingrate, amb la seva introducció instrumental deliciosa, és una obra vocal per a soprano i continuo sensible i virtuosa. L'extens Regina Coeli per a soprano, instrumentació i continuo amb les seves seccions dramàtiques i festives ben diferenciades, és una altre regal musical de Josep I. Finalment, l'ària Tutto in pianto per a soprano i continuo estableix un interessant diàleg entre instrument solista i soprano amb el permanent ressò del continuo. Recursos i habilitats que demostren els anys d'aprenentatge de Josep I i la proximitat a la filosofia italiana, on l'estil és fidel i proper al de l'escola veneciana però especialment al de la naixent Escola Napolitana d'Òpera del seu fundador Alessandro Scarlatti. Va haver-hi un temps, no tant llunyà, en què els mandataris polítics i reials entre les seves labors, més o menys despòtiques o encertades segons el cas, hi existia la possibilitat de compondre música i alguns d'ells així ho van fer. Al nostre temps, el soroll de les paraules, sense melodia, harmonia ni tonalitat és la música dels nous reis!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
SPOTIFY: Lydia Teuscher – Alme Ingrate

    Alme Ingrate

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 24 juliol de 2014

EYBLER, Joseph Leopold (1765-1846) - Clarinet Concerto in B flat major

Eugen von Blaas - Der rote Fächer (1892)
Obra d'Eugene de Blaas (1843-1932), pintor italià (1)



- Recordatori de Josep Leopold von Eybler -
En el dia de la commemoració del seu 168è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Eugene de Blaas (Albano Laziale, 24 de juliol de 1843 - Venecia, 1931) va ser un pintor italià de nacionalitat austríaca. Va néixer a Albano, prop de Roma, fill de pares austríacs. El seu pare Karl Ritter von Blaas, també pintor, va ser el seu professor. La família es va mudar a Venècia on Karl es va convertir en Professor a l'Acadèmia d'Art. Va pintar escenes venecianes però també retrats i pintura religiosa. Com el seu pare, va arribar a ser professor a l'Acadèmia. La seva primera obra de certa importància està datada del 1863, un retaule per a l'església de Sant Valentino a Merano i actualment al Domus Mercatoruma de Bolzano. Posteriorment, va pintar diverses obres sobretot amb temes venecians, representant la vida dels pescadors, els gondolers i les belles dones de la ciutat. Va retratar també als nobles romans i venecians; entre les seves obres més famoses hi ha el retrat de l'empresari Philip Morris i la duquessa Ersilia Canevaro. Va exposar a Itàlia i a l'estranger, a Viena, a Londres entre els anys 1875 i 1892, a París, Berlín, Mònaco, Brussel·les i Sant Petersburg. Entre els anys 1884 i 1890 va ser nomenat Professor Honorari de l'Acadèmia de Pintura de Venècia. Va morir a Venècia el 1931.

Font: En català: No disponible En castellano: Eugene de Blaas (1843-1932) In english: Eugene de Blaas (1843-1932) - Altres: Eugene de Blaas (1843-1932)



Parlem de Música...

Joseph Leopold Eybler (Schwechat, 8 de febrer de 1765 - Vienna, 24 de juliol de 1846) va ser un compositor austríac. Es va formar inicialment amb el seu pare, un professor d'escola i mestre d'un cor a Schwechat. Amb 6 any va ser capaç de tocar un concert de piano davant un oficial vienès, que el va recomanar per tal que estudiés a l'escola coral de la Catedral de Sant Esteve de Viena on els seus cosins llunyans, Joseph i Michael Haydn, havien estudiat. Des del 1776 fins el 1779 va rebre classes particulars del gran mestre clàssic Albrechtsberger. El 1782 va començar a estudiar Dret a la Universitat de Viena. Un incendi a la casa familiar el va obligar a abandonar la universitat per a dedicar-se de ple a la música itinerant. Van ser anys difícils per Eybler que va poder superar gràcies a l'ajuda primer de Joseph Haydn i posteriorment de Mozart. Aquest va mostrar sempre una gran estima per Eybler a qui va procurar cuidar i protegir en la mesura del possible. Eybler, anys més tard, va escriure: "Vaig tenir la sort de mantenir la seva amistat sense reserves, fins que va morir, el vaig cuidar, el vaig ficar al llit i el vaig ajudar durant la seva llarga i dolorosa malaltia".

Precisament, després de la mort de Mozart, la seva dona va demanar-li la finalització del seu Rèquiem. La profunda admiració i l'etern respecte que Eybler sentia pel seu inseparable amic va provocar que Eybler no fos capaç de fer front a l'encàrrec. Süssmayr va realitzar la compromesa tasca de finalitzar una de les obres mestres de Mozart. El 1792 va assolir el càrrec de director del cor de l'Església del Carme de Viena i posteriorment de la Schottenkloster, mantenint aquest càrrec durant més de 30 anys. El 1801 va ser nomenat mestre de música de la cort, sota recomanació d'Haydn i de l'emperadriu Maria Teresa. A petició d'ella, va escriure una de les seves obres més reconegudes del seu repertori, el Rèquiem en Do menor. Després d'aquest aclamat treball va ser nomenat Hofkapellmeister adjunt de Salieri. Quan aquest es va jubilar el 1824, Eybler va assumir la total responsabilitat d'aquest important càrrec. Conservador en les formes, va impedir l'execució d'una de les misses de Schubert per considerar-la "massa difícil". El 1833 va patir un infart cerebral mentre dirigia el Rèquiem de Mozart que el va incapacitar per la resta de la seva vida. Va rebre nombroses condecoracions i va passar els darrers anys amb la família. Va morir a Viena el juliol de 1846.

Les primeres obres de Eybler mostren al llarg de la seva afecció als estils tradicionals i el seu respecte per la família Haydn i Mozart. El seu Rèquiem és molt proper, en molts aspectes, a l'estil dels treballs de Johann Michael Haydn, si bé amb algunes variacions temàtiques i de rutines musicals. Les parts vocals són simples i de fàcil realització, mentre que les parts de la configuració orquestral són sorprenentment independents i sovint tècnicament exigents. L'oratori Die divendres letzten Dinge, que va gaudir d'un èxit notable quan es va presentar per primera vegada, roman actualment en l'oblit així com la majoria de les més de 30 misses que va compondre. Eybler és també conegut per la nombrosa música de cambra en la que destaquen els quintets i quartets de corda ja que mereixen una menció especial per la seva particular bellesa. Les seves dues simfonies així com el seu rèquiem són probablement les obres que amb major dignitat han resistit el pas del temps. Pel que fa a la seva única òpera, Das Zauberschwert un Komödie Romantische en tres actes, tot i viure una fulgurant estrena en el Teatre in der Leopoldstadt el 1802, malviu en els escenaris en comptades ocasions.

Vocal:

- Opera: Das Zauberschwert (op, 3, K.F. Hensler), Vienna, Leopoldstadt, 16 Feb 1802, A-Wn, ov. and selections in vs (1802)

- Oratoris: Die vier letzten Dinge (J. Sonnleithner), 1810, Wn; Die Hirten bei der Krippe, 1794, Wn, also arr. as cant.

- Cantates.: Dich Schöpfer sanfter Harmonie; Il sacrifizio; Die Macht der Tonkunst

- Misses: Requiem mit Libera (1825); Messe zur Krönungs-Feyerder Kaiserin Carolina als Königin von Ungarn (Missa Sanctorum Apostolorum) (1826); 2. Messe de S Mauritio (1827); 3. Messe de S Leopoldo (1827); 4. Messe de S Ludovico (1829); 5. Messe de S Rudolpho (Missa S Josephi) (1829); 6. Messe de S Rainero (1831); Messe zur Krönungs-Feyer … Erzherzogs Ferdinand … zum Könige von Ungarn (1832); c26 others, mass parts, Ws

- Graduals: Tua est potentia (1826); Sperate in Deo (1827); Omnes de Saba venient (1827); Dies sanctificatus illuxit nobis (Viderunt omnes) (1829); Benedicam Dominum in omni tempore (1829); Non in multitudine est virtus tua Domine (1831); Domine Deus omnium creator (1832); c33 others, Ws

- Ofertoris: Domine si observaveris iniquitates (1826); Si consistant adversum me castra (1827); Reges Tharsis et insulae munera offerunt (1827); Tui sunt coeli et tua est terra (1829); Jubilate Deo omnis terra (1829); Timebunt gentes nomen tuum Domine (1831); Magna et mirabilia sunt opera tua Domine (1832); Fremit mare cum furore (1814); c25 others, Ws

- Altres sacres: 4 Marian ants, 7 TeD, 15 hymns, others

- Cançons: 12 Lieder beym Clavier zu singen (Augsburg, n.d.); Auf Weihnacht, 1v, pf, music appx to F. Treitschke's poems (1817); Klag-Toene, 1v, pf, in Wiener Modenzeitung, Jg.i/36 (1816); Getröstetes Heimweh, 1v, org (?1832); Danklied an Gott, 1v, org (n.d.)

- Altres vocals: 4 canons, c8 unacc. choruses, music for 1v, chorus, orch

Instrumental:

- Orquestral: Ouvertüre, op.8 (1804); Die Familie des T.G. Gracchus (pantomime, J.W. Ridler), Wn; 5 scenes from Coriolan, Dario, etc.; 2 syms., 1 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, v (New York, 1984); cl conc., 1798, Wst; Divertimento für den Faschingsdienstag, 1805; c162 dances

- Cambra: str qnts: 2 vn, 2 va, vc, op.5 no.1 (1798), vn, 2 va, vc, db, op.6 no.1 (1801), vn, 2 va, vc, db, op.6 no.2 (1803), 2 vn, va, vc, db [no.4], fl/vn, vn, 2 va, vc [no.5]; 2 qnts, va d'amore, vn, va, vc, db, 1 also arr. as str sextet; 9 str qts: op.1 (1794), op.10 (1809), 3 without op. no., CZ-CHRm; 12 variationes Augustin; Str Trio, op.2 (1798); Pf Trio, op.4 (1798); Sonata, pf, vn (1798); 3 Sonatas, pf, vn, op.9 (1808), as 3 sonates faciles, pf, vn (?1825); 2 Sonatas, 2 vc, op.7 (1803)
Pf: 12 variations … sur le theme a Schüsserl und a Reinderl (1797); 3 marcie (1798); 10 Variationen [on Pria ch'io l'impegno] (1798); 12 Menuetten und 10 Trios (n.d.); 12 deutsche Tänze und 8 Trios (n.d.); 12 deutsche Tänze und 12 Trios (1810); Allgemein beliebte Polonaises, Eccossoises und Contre-Taenze (1812); 12 variations (1820); 12 deutsche Tänze und 12 Trios nebst Coda (1823); Favorit-Deutsche samt Trios und Coda (n.d.); Alexanders Favorit-Tänze (Berlin, n.d.)

- Arranjaments.: rev. of W.A. Mozart: Requiem [Dies irae, Tuba mirum, Rex tremendae, Recordare, Confutatis, Lacrimosa], ed. in Neue Ausgabe sämtlicher Werke, i/1, Abt.2, Bd.2 (Kassel, 1965/R); J. Haydn: Gott erhalte Franz den Kaiser; M. Haydn: Posuisti Domine; G.B. Pergolesi: Stabat mater

Font: En català: Joseph Leopold Eybler (1765-1846) En castellano: Joseph Leopold Eybler (1765-1846) In english: Joseph Leopold Eybler (1765-1846) - Altres: Joseph Leopold Eybler (1765-1846)



Parlem amb veu pròpia...

Joseph Leopold Eybler, o Von Eybler una vegada convertit en noble, va ser un compositor eminentment clàssic, conservador en les formes i en l'estil i molt proper a la família Haydn i especialment a Mozart, amb qui va compartir gran part de la seva vida. Tot i haver desenvolupat una reeixida i dilatada carrera com a músic de prestigi la figura, i sobretot, l'obra de Joseph Eybler encara romanen eclipsades sota l'ombra del gran geni mozartià. Autor d'una nombrosa i destacada producció religiosa destinada als oficis litúrgics de la Karmeliterkirche (1792) i una mica més tard de la Família Imperial (1804), Eybler va aconseguir forjar també una sòlida reputació com a compositor de música de cambra a l'elitista i exigent món artístic de la Viena de principis del segle XIX.

Per a recordar-lo amb l'estima que mereix, recuperarem un dels seus concerts característics, el Concert en Si bemoll major per a clarinet i orquestra de 1798 i de tres moviments. L'estil d'Eybler és auster però sumament precís en la seva acadèmia, les seves durades són exactes, la seva trama orquestral és neta i clara, els seus mitjans són sempre els necessaris, les seves melodies parteixen de petites ocurrències que s'investiguen amb minúcia, de manera que les variants, exercici clàssic per antonomàsia, neixen amb aparença de naturalitat. Tot és racional i alhora sensible, tot sembla comptar amb una mesura correcta i proporcionada, per altra banda, característica de la filosofia clàssica. En essència, aquest concert no deixa de ser una pertinent definició de la música clàssica en tota la seva dimensió. Eybler, contemporani de ple del nostre protagonista d'ahir, forma part d'una generació brillant i imprescindible per entendre un dels capítols creativament més interessants de la història de la música!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Hummel, J.N.: Variations in F Major, Op. 102 / Krommer, F.: Clarinet Concerto, Op. 36 / Eybler, J.: Clarinet Concerto in B-Flat Major

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 23 juliol de 2014

RINCK, Johann Christian Heinrich (1770-1846) - Sacred Works

Carl Blechen - The Monk and the Young Lady (c.1829)
Obra de Carl Eduard Ferdinand Blechen (1798-1840), pintor alemany (1)



- Recordatori de Johann Christian Heinrich Rinck -
En el dia de la commemoració del seu 168è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Carl Eduard Ferdinand Blechen (Cottbus, 29 de juliol de 1798 - Berlín, 23 de juliol de 1840) va ser un pintor alemany, un dels millors paisatgistes del romanticisme germànic, a l'ombra de Friedrich i Dahl, en aquell temps els principals referents en el seu gènere. Fill d'un funcionari, va treballar com a empleat de banca abans d'iniciar el 1822 els seus estudis d'art a l'Acadèmia d'Art de Berlín. Esplèndid colorista, el seu estil, tant en la tècnica com en el tema, oscil·la entre el realisme de Johan Christian Dahl i el romanticisme de Caspar David Friedrich, imposant finalment el primer. Sigui com sigui, el bienni situat entre els anys 1828-1829, marcat pel seu viatge a Itàlia, decidirà la seva evolució futura: el seu inconfusible estil, anòmal per a l'època, es caracteritza per un profund coneixement dels efectes lumínics, una virtut apresa pel seu treball a l'aire lliure, on els contrastos de llum i color que perfilen el paisatge preludien les futures conquestes dels impressionistes; no menys decisiva és la subtilesa del tema, plena de matisos inquietants, amenaçadors, tal com podem apreciar en el seu quadre La construcció del Pont del Diable (1833), aquesta obra mestra del suggeriment, on el producte del treball humà on el pont, d'aparença fràgil, sembla condemnat, en un futur proper, al no-res, davant del majestuós poder devastador de la inestable natura. Les contínues depressions de Blechen, molt intenses des del 1835, el van induir a la bogeria el 1839, morint l'any següent a Berlín.




Parlem de Música...

Johann Christian Heinrich Rinck (Elgersburg, 18 de febrer de 1770 - Darmstadt, 23 de juliol de 1846) va ser un organista i compositor alemany. Es va formar inicialment amb Abicht, J.A. Junghanss i H.C. Kirchner. La seva formació acadèmica va anar a càrrec de J.C. Kittel, un antic alumne de Bach, a Erfurt. El 1790 va assolir el càrrec d'organista municipal de Giessen. El 1805 es va traslladar a Darmstadt com a organista, kantor, professor en una escola de música i com a membre de la Hofkapelle del gran duc Ludwig II. Allà va conèixer a Abbé Vogler i Gottfried Weber i el 1813 va assolir el càrrec d'organista oficial de la cort. Rinck va ser molt conegut arreu de la geografia alemanya, especialment per la seva condició de professor i organista. Va tenir molts alumnes, entre ells, Charles Hallé, F.C. Kühmstedt, Joseph Mainzer, C.A. Mangold and C.F. Pohl. Va rebre el reconeixement internacional tot i que van ser poques les vegades que va viatjar més enllà de Darmstadt, la ciutat on va morir l'agost de 1846.

Les composicions de Rinck són principalment per a orgue. Inclouen moltes col·leccions de preludis corals, així com obres de caràcter didàctic com el Praktische Orgelschule op.55, el Vorschule für angehende Organisten op.82 i els set volums Der Choralfreund oder Studien für Choralspielen opp.101–27. Rinck va influenciar a la seva generació en el desenvolupament del preludi coral durant el segle XIX. L'exemple del seu èxit teòric el tenim en la seva publicació Theoretisch-Praktische Anleitung zum Orgelspielen op.124 traduïda al francès, anglès i italià. La seva principal preocupació va ser la d'escriure d'una manera adequada per a l'ús litúrgic. Aquesta moderació en els seus mètodes artístics va rebre l'estima i apreci dels seus contemporanis. Rinck també va compondre valsos, sonates i variacions per piano, dues misses, motets, i nombrosa música instrumental no publicada, probablement escrita pels músics de la Darmstadt Hofkapelle, i en un estil que situarem entre el classicisme i el gust Biedermeier.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johann Christian Heinrich Rinck (1770-1846) - Altres: Johann Christian Heinrich Rinck (1770-1846)



Parlem amb veu pròpia...

Johann Christian Heinrich Rinck va ser un compositor a qui, per filosofia, haurem de situar en l'òrbita de Bach per dues raons essencials. La primera, per la seva condició d'organista i kantor, la segona, per la serietat a l'hora de compondre música d'església la qual, estilísticament parlant, és molt propera a la del seu compatriota alemany. Rinck, tot i ser un autor de referència durant el segle XIX, va viure l'oblit més absolut al llarg del segle XX. De fet, actualment segueix sent un actor secundari de la història musical tot i el respecte que va poder gaudir en vida a Darmstadt, la ciutat on va desenvolupar la quasi totalitat de la seva història de vida. Allà, va compondre principalment música per a orgue (de la que un dia en parlarem en detall) i també nombrosa música religiosa la qual, segons la seva concepció de la litúrgia, havia de ser "seriosa" per "dignificar" l'església en tota la seva dimensió. Deixeble d'un deixeble de Bach, l'herència del Déu omnipotent germànic és més que evident en, si més no, el seu repertori vocal sacre. La cantata Gott sorgt fur uns, Op. 98 per a solistes, cor i orgue així ens ho demostra. El seu estil, propi d'un kantor devot i fidel a la tradició, és característic d'un període cronològic allunyat del seu temps al que Rinck va decidir recuperar amb fervor i solemnitat. Breu, de fet l'edició monogràfica peca d'excessiva brevetat, l'acompanyarà dues peces d'orgue, el Postludium en Fa major, Op. 55 i el Postludium en Sol major, Op. 55, i el motet Lobe den Herrn, meine Seele, Op. 88. Sorprenent per molts motius, Rinck és un descobriment inesperadament agradable que farà les delícies de tots els fanàtics de Bach. Innovació ben poca, no obstant, pels esperits barrocs i clàssics aquesta edició és una autèntica joia!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Siegen Collegium Vocale – Rink: Sacred Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 22 juliol de 2014

ATTAINGNANT, Pierre (c.1494-c.1551) - Danceries

Hans the Younger Holbein - A Lady with a Squirrel and a Starling (c.1526)
Obra d'Hans Holbein el Jove (c.1497-1543), pintor alemany (1)





Parlem de Pintura...

Hans Holbein el Jove (Augsburg, c.1497 - Londres, 1543) va ser un pintor alemany, un dels més grans mestres del retrat de la història de l'art. Va néixer a Augsburg on des de molt petit va estudiar pintura amb el seu pare, Hans Holbein el Vell, reconegut artista dins la potent tradició flamenca, i notable pels seus retrats. El 1515 Holbein el Jove es va instal·lar a Basilea, Suïssa, on va treballar com il·lustrador de llibres, realitzant xilografies per a les portades de diverses obres i una sèrie d'esbossos en tinta per L'elogi de la bogeria d'Erasme de Rotterdam. El 1518, durant un viatge a Itàlia, va descobrir les obres dels pintors del renaixement italià Andrea Mantegna i Leonardo da Vinci. L'impacte d'aquests i altres artistes sobre l'obra d'Holbein es pot observar en el modelatge i la composició renaixentistes d'un dels seus primers retrats, Erasme de Rotterdam (1523, Museu del Louvre), en el seu famós Crist mort, i en La Passió (tots dos al Kunstmuseum de Basilea) i en el retaule La Verge del burgmestre Meyer (Palau Ducal de Darmstadt), tots ells realitzats entre els anys 1519 i 1526. En aquestes obres s'aprecia una solidesa en el dibuix i una riquesa cromàtica característiques de les obres dels mestres del nord d'Itàlia. 

En les seves obres religioses, Holbein va unir aquesta riquesa de detalls i colors amb la dignitat i la severitat en la caracterització pròpies de temes religiosos. Entre els anys 1523 i 1526 va augmentar la seva reputació com a il·lustrador gràcies a una sèrie de 51 dibuixos sobre el tema al·legòric medieval de la dansa macabra i per una sèrie de gravats en planxa de fusta per a la traducció alemanya de la bíblia de Martí Luter. No obstant això, l'austeritat preconitzada per la Reforma es va anar apoderant de la societat suïssa i va disminuir el mecenatge artístic de manera que, malgrat el seu prestigi, Holbein es va veure obligat a marxar a Anglaterra a la recerca de nous encàrrecs. Va arribar a Londres el 1526 amb cartes de presentació escrites per Erasme, llavors al seu amic i protector, per a importants personatges de l'època als quals hauria de retratar i entre els quals s'inclou Tomás Moro. El 1528 va tornar a Basilea, on se li va encarregar l'ampliació d'una obra anterior, Justícia (1521-1522), amb la qual havia decorat la sala del consell de l'ajuntament. L'ampliació d'aquesta sèrie de frescs reflecteix el seu continu creixement com a artista, les noves composicions, menys bigarrades que les ja existents, aconsegueixen un impacte de major dramatisme que les anteriors. Malauradament no es conserva intacte cap dels molts grans frescs que va realitzar en aquest ajuntament, a Anglaterra i a Alemanya. S'ha de jutjar la seva bellesa partint dels esbossos i de les còpies que artistes posteriors van fer dels seus frescs. 

El 1532 va tornar a Anglaterra, on va començar la seva carrera com a mestre retratista. El seu retrat de l'estadista Thomas Cromwell li va rebre l'aplaudiment dels cercles reals i, cap el 1536, va ser nomenat pintor de tall d'Enric VIII. Entre les seves obres més significatives hi ha els retrats d'Enric VIII d'Anglaterra (c.1534-1536, Museu Thyssen-Bornemisza) i de la seva esposa Juana Seymour, aquest últim destruït pel foc el 1698, així com els de molts personatges de la cort, entre els quals s'inclouen gran part de les esposes d'Enric VIII i el seu fill Eduard (més tard Eduard VI). Els esbossos preliminars d'aquestes pintures, en les quals combinava guix i tinta amb altres mitjans, es compten entre les seves obres més preuades. La col·lecció reial del Palau de Windsor posseeix 87 dibuixos realitzats per ell. La fama d'Holbein està basada en els seus retrats realistes de persones i grups. L'atenció que prestava a detalls de la pell, els cabells, les vestidures i l'ornamentació, així com el talent per representar amb exactitud cadascuna de les diferents textures, no disminuïen ni anaven en detriment de les característiques essencials i de la dignitat dels seus retratats. També va realitzar miniatures i va contribuir al gran art renaixentista de la pintura sobre vidre amb nombrosos dibuixos. Va morir a Londres el 1543 durant una epidèmia de pesta.




Parlem de Música...

Pierre Attaingnant o Attaignant (Douai, c.1494 - París, c.1551) va ser un compositor i editor francès. Establert a París el 1514, va publicar bona part de la producció musical francesa de la primera meitat del segle XVI. Pel que sembla, va inventar un sistema de notació que li permetia imprimir totes les veus en una sola tirada. A finals del segle XV, la invenció i desenvolupament de la impremta va tenir una decisiva influència no només en el desenvolupament científic i cultural, sinó també en la difusió de les obres musicals. Ja en l'últim terç de segle tenim notícia d'impremtes especialitzades en assumptes musicals, sobretot als Països Baixos i Alemanya. L'edició de les obres era per altres laboriosa i delicada, ja que cada pàgina necessitava de tres impressions: dues d'elles destinades una a pentagrama i una altra a les notes, mentre la tercera es reservava per a la paginació i el text, en cas que l'obra en tingués. A més, els impressors havien d'incorporar totes les novetats que arribaven al camp de la notació, raó per la qual els procediments tipogràfics variaven necessàriament en un lapse de temps reduït.

Els primers exemples de música impresa corresponen a composicions i col·leccions sacres, com el Collectorium super Magnificat, de Gerson (1473), aparegut a Esslingen, en què el pentagrama està traçat a mà, o el Missale Romanum de 1476, que va veure la llum a Roma, a la impremta d'Ulrich Han. A Itàlia, Ottaviano Petrucci va rebre del Dogo venecià els drets exclusius d'impressió, de manera que el seu taller va viure una gran activitat i va adquirir gran importància. A París va destacar Pierre Attaingnant, músic al seu torn i de gran importància per les seves edicions de cançons, motets i misses, en les que va utilitzar un nou sistema de caràcters mòbils que comprenen una nota i un fragment de pentagrama, procediment ideat pel també francès Pierre Hautun. La col·lecció de Pierre Attaingnant titulada Chansons nouvelles, impresa el 1527, es va difondre massivament, només igualada per les publicacions de Robert Ballard i Adrian Le Roy.

Font: En català: No disponible En castellano: Pierre Attaingnant (c.1494-c.1551) In english: Pierre Attaingnant (c.1494-c.1551) Altres: Pierre Attaingnant (c.1494-c.1551)



Parlem amb veu pròpia...

Molt probablement, l'èxit de Pierre Attaingnant de bon tros no seria el mateix sense la invenció de la impremta musical, una eina que va canviar el curs de la història de la música per sempre més. El seu inventor, Ottaviano Petrucci, amb la seva primera impressió el 1501, va obrir una porta a un nou món ple de possibilitats pels compositors d'aleshores i per tota la generació posterior. Attaingnant va ser a França el que Petrucci va ser a Itàlia, el més important editor musical que va canviar completament el paradigma conceptual de la música. De ser un luxe d'àmbit estrictament privat es va passar a un producte de consum a l'abast d'un públic cada vegada més interessat en la música. L'èxit d'Attaingnant té a veure, també, amb el caràcter de la pròpia música que va publicar. Música profana, popular i propera a la societat, com danses i cançons. En el seu taller es van imprimir fins a set llibres de Danceries que aglutinaven la quasi totalitat del repertori d'aquest gènere en boga al segle XVI. L'edició d'avui fa un recorregut temàtic, històricament molt ben treballat, d'aquelles col·leccions musicals d'Attaingnant. Alhora, la interpretació és excelsa fet que ens descobreix musicalment un període molt llunyà de l'espai-temps però inesperadament bullent de creativitat!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Attaingnant: Que je chatoulle ta fossette, Danceries

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 21 juliol de 2014

ELLENA, Giuseppe Antonio (1868-1943) - Composizioni per Harmonium e Violino

George Fuller - Twilight on the Prairie
Obra de George Fuller (1822-1884), pintor nord-americà (1)





Parlem de Pintura...

George Fuller (Deerfield, 17 de gener de 1822 - Brookline, 21 de març de 1884) va ser un pintor nord-americà. El seu interès per la pintura es va iniciar durant la seva estada a l'estudi d'Henry Kirke Brown. Va iniciar-se en el retrat de forma itinerant. El 1847 es va instal·lar a Nova York on va assolir un èxit considerable. Va haver de retornar al seu negoci familiar de Deerfield quan el seu pare i el seu germà van morir, no obstant, no va deixar de pintar. El 1876 va començar a vendre els seus quadres a Boston. Inesperadament, va despertar l'interès de nombrosos marxants d'art pels seus paisatges simbolistes i eteris. Si bé durant la seva vida no va ser especialment conegut, actualment és considerat com un dels exponents del gènere simbòlic nord-americà. Va morir a Brookline el març de 1884.

Font: En català: No disponible En castellano: George Fuller (1822-1884) In english: George Fuller (1822-1884) - Altres: George Fuller (1822-1884)



Parlem de Música...

Giuseppe Antonio Ellena (Vercelli, 6 de novembre de 1868 - Torino, 17 de maig de 1943) va ser un violinista, organista i compositor italià. Tot i néixer a finals del segle XIX, la seva vida és particularment desconeguda. Va patir ceguesa congènita que no va impedir el seu desenvolupament artístic. Sabem que va viure principalment a Milà i a Torí, ciutats on va estudiar, créixer i viure, i que va desenvolupar una virtuosa carrera com a violinista local. Fins i tot va arribar a tocar en públic davant la cort reial d'aleshores. Camillo Sivori, violinista i compositor, va recolzar públicament al seu col·lega i el va ajudar a promocionar-se per la geografia italiana. Una vegada a Milà, va canviar el violí per l'orgue amb el que va treballar a l'Església de San Gregorio Magno fins el 1937, any que va viatjar a Torí, la ciutat on va morir el maig de 1943. Va ser autor de nombroses obres per a violí i orgue.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible Altres: Giuseppe Antonio Ellena (1868-1943)



Parlem amb veu pròpia...

La casa Leandro Chenna, editor musical de Torí, és la gran responsable de la preservació de les obres de Giuseppe Antonio Ellena. De fet, és un compositor a qui no tindríem el plaer de conèixer si no fos precisament per la custòdia d'algunes de les seves obres per part d'aquesta editorial. En nom de la recuperació de la memòria musical, ens hem de sentir afortunats perquè el repertori d'aquest enigmàtic italià no és, en absolut, ortodox ni formal. Això no ens ha de fer creure que ens trobarem amb un compositor vanguardista o modern, ans el contrari, la seva tonalitat és més propera al romanticisme i a la d'autors com Boëllmann o Franck. Ara bé, si més no l'edició d'avui, l'instrument protagonista és realment curiós ja que parlem de l'harmonium, un instrument de vent amb teclat, un germà econòmic de l'orgue i molt popular en nombroses esglésies per la seva versatilitat i so agradable.

Ellena va compondre diverses obres per a aquest instrument, entre elles, les que trobarem en aquesta edició al seu nom. De les que escoltarem, m'han fet especialment gràcia les que comparteix protagonisme amb el violí. Les 6 pezzi religiosi, opus 100 per a harmònium i violí demostren l'elegància i l'originalitat d'Ellena en unes obres que transcorren amb encant al llarg del seu extens recorregut. L'acompanyaran, com a introducció i final, L'arpa davidica, opus 13 No. 2, Praeludium L'arpa davidica, opus 13: No. 1, Reverie, ambdues per harmònium, respectivament. La particularitat d'aquestes partitures ve donada, també, pel fet que són obres restringides al servei i a l'ofici religiós pel qual Ellena va treballar a Milà durant gran part de la seva vida. El llenguatge, romàntic, ens pot semblar conservador tenint en compte la cronologia dels esdeveniments, tanmateix, aquest perfil hereu de la tradició del XIX és una bona elecció, si més no, en aquesta singular producció d'Ellena, un compositor italià a qui tot just comencem a descobrir!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Giuseppe Antonio Ellena: Composizioni per harmonium e violino

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!