dissabte, 20 desembre de 2014

SARTI, Giuseppe (1729-1802) - Il Santo Natale

Alessandro Magnasco - Saint Carlo Borromeo Receiving the Oblates
Obra d'Alessandro Magnasco (1667-1749), pintor italià (1)





Parlem de Pintura...

Alessandro Magnasco, conegut com Lissandrino (Genova, 4 de febrer de 1667 - Genova, 12 de març de 1749) va ser un pintor italià. Va estudiar amb el seu pare Stefano Magnasco. Quan aquest va morir, va viatjar a Milà on es va formar al taller del pintor venecià Filippo Abbiati. A partir del 1703 va començar a viatjar per Itàlia realitzant dibuixos i esbossos durant els seus recorreguts. A Florència va gaudir de gran reconeixement ja que va treballar directament pel Duc de Toscana. El 1711 va tornar a Milà on va conèixer i treballar amb el Compte Colloredo abans de tornar definitivament a Gènova el 1735. Durant la seva primera etapa va treballar com a retratista abans de canviar el seu registre pictòric per a dedicar-se a la pintura de gènere, on va representar sovint escenes misterioses, poblades per captaires, vagabunds, clergat i altres representants de l'església. El seu color era sovint fosc i tenebrós i a vegades va crear escenes grotesques però sempre d'una insuperable fantasia, que el van allunyar del realisme dels Bamboccianti, pintors estrangers establerts a Roma que tractaven temes ambientats en la vida quotidiana. Les composicions de Magnasco són denses, poblades per protagonistes diminuts, que creen un inquietant ambient dramàtic. Les escenes es desenvolupen sovint en masmorres de la Inquisició, en calabossos o en obscurs refectoris. Seguint una pràctica habitual de l'època, Magnasco va col·laborar amb altres pintors, especialitzats en la representació de paisatges, de naturaleses mortes o de ruïnes. Magnasco va morir a Gènova el març de 1749.

Font: En català: No disponible En castellano: Alessandro Magnasco (1667-1749) In english: Alessandro Magnasco (1667-1749) - Altres: Alessandro Magnasco (1667-1749)



Parlem de Música...

Giuseppe Sarti (Faenza, bap. 1 de desembre de 1729 - Berlin, 28 de juliol de 1802) va ser un compositor italià i un dels màxims exponents musicals d'aquest país durant la segona meitat del segle XVIII. Fill d'un joier violinista, va ser el setè fill, l'únic musical, d'una extensa família. Es va formar amb F.A. Vallotti a Padova i amb 10 anys va viatjar a Bologna, on va seguir la seva formació amb el Pare Martini. El 1748 es va convertir en l'organista de la Cattedrale di San Pietro Apostolo de Faenza abans de convertir-se en director del teatre de la ciutat el 1752. Allà va escriure la primera òpera, Pompeo in Armenia (1752) abans d'entrar a treballar com a Kapellmeister a la Cort del Rei Frederik V el 1755. El seu gran èxit el va promocionar arreu i ben aviat es va convertir en director de la Companyia d'Òpera Italiana de Copenhaguen. El 1763 es va convertir en director musical de la Cort danesa on, a banda d'òperes, va compondre nombrosa música instrumental. El 1765 va tornar a Itàlia durant un breu període on va treballar com a director de l'Ospedale della Pietà de Venècia. El 1768 va tornar a Dinamarca on va reprendre la direcció musical de la Cort i on es va convertir en professor de cant del rei. Allà es va casar amb Camilla Passi, amb qui va tenir dues filles. Un entramat polític fosc va provocar el seu acomiadament el 1775, any que va decidir tornar a Itàlia.

El 1779 va participar en un concurs de mèrits per assolir el càrrec de la Basilica cattedrale metropolitana di Santa Maria Nascente de Milà, càrrec que va guanyar amb una Missa a 8 veus per a la festivitat de Nadal. La seva fama com a compositor i professor, amb alumnes com Cherubini, el van convertir en tot un referent. Aquell període va ser el més brillant amb òperes que es van exportar arreu d'Europa com Le gelosie villane (1776), Fra i due litiganti (1782) i Medonte (1777). El 1782 va rebre la invitació de Caterina II de Rússia per treballar a la seva Cort, un càrrec que gustosament va acceptar. Durant els seus viatges va conèixer a Mozart, amb qui va tocar piano i amb qui va fer bona amistat si bé pocs anys més tard es va deteriorar per certes discrepàncies musicals. A Sant Petersburg Sarti va ser rebut amb tots els honors i l'òpera italiana va assolir un reconeixement inèdit en aquell país. Va escriure òperes en francès, alemany i en rus (Nachal'noye upravleniye Olega, 1790, basada en un llibret de la mateixa Caterina II). Va compondre abundant música religiosa, entre ella, el famós Oratori Rus, himnes de celebració com el Te Deum, un Rèquiem en memòria de Lluís XVI i nombroses misses. Va fundar una escola de cant i va rebre l'encàrrec de la direcció musical del Conservatori, càrrec que va mantenir fins el 1801. Aquell any, i després de la mort de l'Emperador Rus, va decidir tornar a Itàlia. Durant el seu retorn, va fer parada a Berlin, on va visitar la seva filla, ciutat on va morir sobtadament el juliol de 1802.

OBRA:

Vocal secular:

CK: Copenhagen, Theatre on Kongens Nytorv, later Kongelige Teater (1770)
VS: Venice, S Samuele
cmda: comédie mêlée d’ariettes
dg: dramma giocoso
dm: dramma per musica

Operas:
Pompeo in Armenia (dm, 3, ? B. Vitturi), Faenza, Accademia dei Remoti, carn. 1752
Il re pastore (dm, 3, P. Metastasio), Pesaro, Sole, carn. 1752
Vologeso (dm, 3, A. Zeno: Lucio Vero), CK, carn. 1754, B-Bc, F-Pn, US-Wc; rev., Venice, 1765, P-La
Antigono (dm, 3, Metastasio), CK, 14 Oct 1754, collab. others; rev., Verona, 1765, La
Ciro riconosciuto (dm, 3, Metastasio), CK, 21 Dec 1754, B-Bc, F-Pn, US-Wc; (Copenhagen, 1756) [without recits]
Demofoonte [1st version] (dm, 3, Metastasio), CK, carn. 1755, DK-Kk
Sesostri (dm, 3, P. Pariati), CK, 1755
Arianna e Teseo (dm, Pariati), CK, carn. 1756
Anagilda (dm, G. Gigli), CK, aut. 1758, S-Skma
Achille in Sciro (dm, 3, Metastasio), CK, 1759
Armida abbandonata (dm, L. de Villati), CK, 1759
Artaserse (dm, 3, Metastasio), CK, carn. 1760, arias in I-Fc, Gl, Nc and Tn
Astrea placata (festa teatrale, 1, Metastasio), CK, 17 Oct 1760
Andromaca (dm, 3, Zeno), CK, aut. 1760
Filindo (pastorale eroica, 3, P. d’Averara), CK, 1760
Issipile (dm, 3, Metastasio), CK, spr. 1761
Nitteti (dm, 3, Metastasio), CK, 12 Oct 1761; rev., Venice, 1765, A-Wn, P-La, excerpts GB-Lbl
Alessandro nell’Indie (dm, 3, Metastasio), CK, aut. 1761; rev., Padua, 1766, P-La (2 copies)
La figlia ricuperata (dramma pastorale, P.A. Timido), CK, Feb 1762, D-Bsb, aria DK-Sa
Semiramide (dm, 3, Metastasio), CK, aut. 1762; rev. Venice, 1768, P-La (2 copies)
Didone abbandonata [1st version] (dm, 3, Metastasio), CK, wint. 1762, DK-Kk (facs. in IOB, lxxxiv, 1982), H-Bn
Narciso (dramma pastorale, 3, Zeno), CK, carn. 1763
Cesare in Egitto (dm, 3, G.F. Bussani), CK, aut. 1763, D-Bsb, Sl
Il naufragio di Cipro (dramma pastorale, 3, P.A. Ziani), CK, Jan or spr. 1764
Il gran Tamerlano (tragedia per musica, 3, A. Piovene), CK, early 1764
Ipermestra (dm, 3, Metastasio), Rome, Argentina, carn. 1766, GB-Lbl, I-Rdp, Rvat
La giardiniera brillante (int, 2), Rome, Valle, 3 Jan 1768, Gl
L’asile de l’amour (dramatic cant., Deschamps, after Metastasio), Copenhagen, Christiansborg court, 22 July 1769
La double méprise, ou Carlile et Fany (cmda, 1, Deschamps), Copenhagen, Christiansborg court, 22 July 1769
Soliman den Anden [Soliman II] (syngespil, 3, C.D. Biehl, after C.-S. Favart), CK, 8 Oct 1770, DK-Kk (2 copies)
Le bal (oc, Deschamps), Copenhagen, Christiansborg court, 1770
Demofoonte [2nd version] (dm, 3, Metastasio), CK, 30 Jan 1771, Kk
Tronfølgen i Sidon [The Succession to the Throne in Sidon] (lyrisk tragi-comedia [syngespil], 2, N.K. Bredal, after Metastasio: Il re pastore), CK, 4 April 1771; rev., not by Sarti, 1778, Kk
La clemenza di Tito (dm, 3, Metastasio), Padua, Obizzi, June 1771
Il re pastore (dm, 3, Metastasio), CK, 1771
Il tempio d’eternità (festa teatrale, 1, Metastasio), CK, 1771
Deucalion og Pyrrha (syngespil, 1, C.A. Thielo and Bredal, after G.F. Pouillain de Saint Foix), CK, 19 March 1772
Aglae, eller Støtten [Aglae, or The Column] (syngespil, 1, C. Fasting and A.G. Carstens, after L. Poinsinet de Sivry), Copenhagen, Christiansborg court, 16 Feb 1774
Kierlighedsbrevene [Love Letters] (syngespil, 3, Biehl, after Boissy), Copenhagen, Christiansborg court, 22 March 1775
Farnace (dm, 3, A.M. Lucchini), VS, Ascension 1776
Le gelosie villane (Il feudatorio) (dg, 3, T. Grandi), VS, Nov 1776, A-Wgm, D-Bsb, Hs, HR, Rtt, F-Pn (2 copies), GB-Lcm, H-Bn, I-Fc, Pl, Vnm, US-Bp; rev. (2), St Petersburg, 1785, RU-SPtob
Ifigenia [in Aulide] (dm, 3), Rome, Argentina, carn. 1777, B-Bc, D-MÜs, F-Pn, I-Bc, P-La, US-Wc
Medonte, re di Epiro (dm, G. De Gamerra), Florence, Pergola, 8 Sept 1777, GB-Lbl, P-La; Naples, 1783, F-Pn, I-Nc, P-La, US-Bp; Naples, 1792, GB-Lcm; A-Wgm (2 acts), I-Fc (2 acts), Mc
Il militare bizzarro (dg, 2, Grandi), VS, 27 Dec 1777, F-Pn, US-Wc
Scipione (dm, E. Giunti), Mestre, Casa Balbi, aut. 1778, F-Pn, I-Fc, P-La (2 different settings)
I contrattempi (dg, N. Porta), VS, Nov 1778, F-Pn, H-Bn, I-Fc, Tf, US-Wc; rev., not by Sarti, as Die Zwischenfälle, Dresden, 1782; as Gli equivoci svelati, Vicenza, 1786
Adriano in Siria (dm, 3, Metastasio), Rome, Argentina, 26 Dec 1778, F-Pn (Act 1), I-Rc, RU-SPtob
Olimpiade [1st version] (dm, 3, Metastasio), Florence, 1778, P-La
L’ambizione delusa (int, 2), Rome, Capranica, Feb 1779; I-Tf (1780, Turin)
Achille in Sciro (dm, 3, Metastasio), Florence, Pergola, aut.1779, Fc (2 acts)
Mitridate a Sinope (dm, 3), Florence, Palla a Corda, aut. 1779, F-Pn, I-Tf (Acts 2 and 3)
Siroe (dm, 3, Metastasio), Turin, Regio, 26 Dec 1779, GB-Lbl (duet, 3 arias), I-Tf (Acts 2 and 3), P-La [attrib. ‘Siri’]
Giulio Sabino (dm, 3, P. Giovannini: Epponina), Venice, S Benedetto, Jan 1781 (Vienna, c1781); also perf. as Epponina and as Tito nelle Gallie; CH-Zz, D-Bsb, Dlb, F-Pn, H-Bn, I-Bc, BGc, Fc, Nc, OS, PESc, Vnm, P-La, US-Bp
Demofoonte [3rd version] (dm, 3, Metastasio), Rome, Argentina, carn. 1782, I-Rmassimo
Alessandro e Timoteo (dm, 3, G. della Torre di Rezzonico), Parma, court, 6 April 1782, A-Wn, B-Bc, D-SWl, F-Pn (2 copies), I-Fc, Nc, PAc
Didone abbandonata [2nd version] (dm, 3, Metastasio), Padua, Obizzi, June 1782, F-Pn, I-GI, Pl, P-La
Fra i due litiganti il terzo gode (dg, 2, Goldoni: Le nozze), Milan, Scala, 14 Sept 1782, A-Wn, CH-Zz, D-DO, Mbs, MÜs, Rtt, DK-Kk, F-Pn*, H-Bn, I-Bc, Fc, PAc, Tf, P-La (2 acts); also as I pretendi delusi (2), Venice, 1782, D-Wa, I-FOc, Tf, RU-SPtob; as Im Trüben ist gut fischen, Hamburg, 1785, D-Bsb; as Le nozze di Dorina, Naples, 1784, F-Pn, US-Wc; as I rivali delusi, London, 1784; as Dorina contrastata, I-Nc; as Les noces de Dorine, ou Hélène et Francisque (Paris, c1789)
Attalo, re di Bitinia (dm, 3), Venice, S Benedetto, 26 Dec 1782, P-La (attrib. Bianchi)
Idalide (dm, 3, F. Moretti), Milan, Scala, 8 Jan 1783, D-SWl, F-Pn (inc.), H-Bn, RU-SPtob; also as La vergine del sole, Trieste, 1787
Erifile (dm, 2, De Gamerra), Pavia, carn.1783, F-Pn
Il trionfo della pace (dm, 2, C. Olivieri), Mantua, Ducale, 10 May 1783
Olimpiade [2nd version] (dm, 3, Metastasio), Rome, Dame, 1783, GB-Lbl (Acts l and 2), RU-SPtob, US-Wc
Gli amanti consolati (dg, 2), St Petersburg, 1784, D-SWl, F-Pn, GB-Lbl, I-Fc, FZc*, RU-SPtob
I finti eredi (opera comica, 2, G. Bertati: Il villano geloso), St Petersburg, Bol'shoy, 19/30 Oct 1785, A-Wn* (Mus. Hs 17848), ?D-Dlb, F-Pn, H-Bn, I-Mr, Pl, RU-SPtob*, Vienna, 1786, A-Wn (KT 160)
Armida e Rinaldo (dm, 2, M. Coltellini), St Petersburg, Hermitage, 15/26 Jan 1786, A-Wgm, Wn, B-Bc (Act 2), F-Pn (2 copies), D-SWl, I-Fc (score and pts), FZc, Nc, S-Skma, RU-SPtob (?autograph), US-Wc
Castore e Polluce (dm, 2, Moretti, after P.-J. Bernard), St Petersburg, Hermitage, 22 Sept/3 Oct 1786, D-Hs, F-Pn, I-Fc, Mc, Nc, RU-SPtob (pts only)
Zenoclea (azione teatrale, 2, Moretti), 1786, unperf.
Alessandro nell’Indie (dm, Metastasio), Palermo, S Cecilia, wint. 1787
Cleomene (Erifile) (dm, 3, De Gamerra), Bologna, Zagnoni, 27 Dec 1788, I-Bc
Nachal'noye upravleniye Olega [The Early Reign of Oleg] (5, Catherine II), St Petersburg, Hermitage, 15/26 Oct 1790, collab. Pashkevich and Canobbio
Andromeda (dm, Moretti), St Petersburg, Hermitage, 24 Oct/4 Nov 1798, A-Wn, I-Fc (score and pts), FZc* (Act 1, frag.)
Enea nel Lazio (dm, 2, Moretti), St Petersburg, Bol'shoy, 15/26 Oct 1799, FZc*
La famille indienne en Angleterre (3, Marchese di Castelnau, after A. von Kotzebue), St Petersburg, Bol'shoy, 1799, FZc*, RU-SPtob
Les amours de Flore et de Zéphire (ballet anacréontique, 2, P. Chevalier), Gatchina, 7/19 Sept 1800

Doubtful:
Gram og Signe (Bredal), Copenhagen, 1756 [uses arias by Sarti];
Mitridate, Parma, 1765 [cited only in Fétis];
La calzolaia di Strasburgo, ?Modena, 1769;
L’avaro, Faenza, 1777, or Mantua, 1791;
Amore e matrimonio, ?1786 [unknown to Mooser];
Lo stravagante inglese, Ancona, Fenice, carn. 1792 (lib in I-Bc);
Les indiens et l’anglaise, 1794 [not by Sarti, a confusion with La famille indienne en Angleterre, 1799]; Palmyra, 1797, D-Sl [probably by Salieri];
Cesare in Farmacusa, Sl, Der Hypochondrist, DS;
Isola disabitata, selections I-FZc*; Piramo e Tisbe, duet Fc

Others:
I dei del mare (cant.), 3vv, 1776, D-Mbs
L’amor della patria figurato nella partenza d’Ulisse dall’isola di Calisso, 3vv, Padua, April 1779, I-PAc
Cantata pel giubileo dell’Arcivescovo Conte Nazari di Calabiana, 1779, Md
Adieux de la reine de France à sa prison du Temple, 1v, pf, 1793, FZc
Inno, 6 solo vv, orch, D, for coronation festivities of Paul I, 1797, FZc*
Il genio della Russia (cant., F. Moretti), 5 solo vv, chorus 4vv, orch, for coronation festivities of Paul I, 1797, FZc*
Coro per l’incoronazione, 1v, chorus, orch, 1798
Epitalamio, 4 solo vv, orch, D, 1799, FZc*
Cantata, 3 solo vv [Giove, la Gloria, Marte], chorus 4vv, 2 orchs, Russ. hns, cannons, FZc*
Cantata, 3 solo vv [Doride, Nereo, Glauco], orch, FZc (pt 1)
O via vera zarita (cant.), S, orch, B , FZc*
Della gran donna (canzone), 2 solo vv, choir, orch, A, FZc*
Veni cara sospirata (cant.), S, orch, B , CZ-LIT

Vocal religiosa:

Masses:
Missa solemnis, 4vv, orch, org, E , CH-A (2 copies, 1 1779);
1, GB-Ob; 8vv, for Milan competition, 1779, I-Md;
4vv, Fc; 2, 4vv, orch, D-Mbs;
Messa votiva, 4vv, d, 1783, I-Md;
2 messe brevi, 4vv, org, Md, 3vv, org, G, FZc*

Mass movts:
Ky (fugue), 8vv (Leipzig, 1806);
2 Ky–Gl, 4vv, insts, D-Bsb*, 8vv, org, A-Wgm;
3 Ky, 2 choirs, orch, c, 2 choirs, 2 orch, g, 2 choirs, 2 orch, 2 org, G, all I-FZc*;
13 Gl, Md;
4 Gl, 8vv, orch, D, FZc*, 5vv, orch, Fc, 3vv, F-Pc, 4vv, orch, G, I-FZc*;
Cum sancto spiritu (fugue), 8vv, org, S-Smf;
6 Cr, Md; Cr, 4vv, insts, A-Wn, I-BRc, Nc;
Et vitam venturi saeculi (fugue), 8vv, org, S-Smf;
3 Sanctus, I-Md

Requiem:
4vv, orch, org, d, FZc*; 4vv, orch, g, FZc;
4 solo vv, chorus 4, 5vv, orch, org, for Louis XVI, 1793, BGc; for the Grand Duke of Württemberg, 1798;
Missa pro defunctis, 5vv, F, unacc., FZc*;
Dies irae, 4vv, orch, FZc*, Fc
Mag: C, d, 4vv, FZc; 3, 8vv, org, 1780–81, Md;
2 choirs, insts, 2 org, D, FZc*;
2 choirs, org, a, 1781, FZc*

Miserere:
4vv, 3 va, vc, db, bc, f (Leipzig, n.d.), MS copies, incl., CH-E, D-Mbs, DK-Kk, GB-Lbl, I-BGi, Fa, FZc*, Mc, Rrostirolla, US-SFsc;
5, 6vv, orch, g, FZc*;
4vv, org, A-Wn;
4vv, orch, CH-E, I-Fc;
4vv, str, I-PAc;
9vv, Mercoledi santo, FZc

Te Deum:
4vv, orch, I-Fc, Gl;
2 choirs, D, 1781, Md;
4vv, orch, D, FZc*, I-Msc (for 8vv);
2 choirs, orch, CH-E;
2 choirs, bc, a, FZc*;
Russ. TeD [Tebe Bohu Sualim], 2 choirs, orch, Russ. hns, bells, cannons, D, for taking of Ochakov, 1785, I-Fc, FZc*, USSR-Lsc, Lit (?1789);
Lat. TeD, solo vv, chorus 4vv, orch, D, for taking of Kelia, 1790, I-FZc* (ed. in Jones), US-SFsc
Complete Russ. Liturgy, 2 choirs unacc., St Petersburg, Historical Musical Museum (see Mooser); Russ. Christmas hymn, 8vv, orch, I-FZc*

Oratorios:
La sconfitta de’ Cananei (orat), 4 solo vv, 2 choirs, orch, C, Rome, 25 March 1766, I-Rchg
Sacer dialogus inter David et Salomonem (orat), Venice, 1766, lost, lib I-Vcg
S Teodora vergine e S Didimo martiri in Alessandria (orat), Florence, 1778, lost, lib Fc
Sant’Elena al Calvario (orat), Florence, 1781, lost, lib Fc
Gospodi, Vozzvach k tebe [God, I invoke you] (Russ. orat), 2 choirs, orch, 1785, F-Pn, I-FZc*, USSR-Lit, Lsc
Joseph a fratribus recognitus (orat), soloists, 2 choirs, orch, Venice, 1789, F-Pn
Pomiluj mia boze [Lord have mercy] (Russ. orat), 1790, USSR-Lsc
Slava v vyschnich Bohu [Gloria in excelsis], 2 choirs, 2 orchs, Russ. hns, bells, cannons, fireworks, for peace of Iaşi, 1792, I-FZc, USSR-Lit, Lsc (see Mooser)
Tebe cheruvimy i serafimy vzyaiut strunnymi golosami [Cherubim and seraphim sing to you like string instruments] (Russ. orat), 2 choirs, orch, cannons, USSR-Lsc

Others:
Motets, psalms, Lamentations, hymns, ants, introits etc., A-Wa, CH-BM, E, SGs, CZ-LIT, D-Bds, DO, LEt, Mbs, GB-Lcm, H-P, I-Bc, BGc, Fc, FZc (many in autograph), Mc, Md (many in autograph), Msc, SQ-BRnm, USSR-Lit, Lsc

Instrumental:

Syms:
6 in C: CH-E, N, D-DO, GB-Lam, HR-Zha (inc.), I-BGc (5), Rdp;
7 in D: CH-N (3), I-BGc, FZc*, PEsp, Rc (inc.), Rrostirolla (2 pts only);
2 in B : CH-E, D-WR1;
1 for gui, D, HR-Dsmb

Sonatas:
3, hpd, vn/fl, D, G, G (Amsterdam, c1765);
3, hpd, G, C, G (London, 1768/9);
6, fl, bc (Paris, 1782), ed. in ECCS, x;
Giulio Sabino ed Epponina, sonata caratteristica, hpd/pf, vn, E, op.1 (Vienna, 1785; Paris, n.d.); Intreccio di diverse idee d’opere favorite, ossia Sonata, hpd, vn, E , op.2 (Vienna, ?1787);
3, hpd/pf, vn, C, D, B ;
Op.3 (Vienna, 1786);
3, hpd/pf, vn, G, a-A, F, op.4 (Vienna, 1788);
6 sonate dell’opera Fra i due litiganti, hpd/pf, vn, D-Dl (2 copies), Dlb;
3, hpd, vn, DK-Sa (2 copies), D-Mbs;
1, vn, bc, B-Bc;
hpd sonatas, B-Bc, F-Pc, HR-Dsmb, I-Nc, US-SFsc;
1, org, I-FZc
3 concertone, E , I-Fc;
1 march, ww, timp, C, FZc*;
2 bn duets, S-SK

Literatura:

Trattato del basso generale (MS, B-Bc, I-Bc)
Regole (MS, D-Bsb)
Eclaircissement sur la musique composée pour Oleg, in G. Pasolini Zanelli: Giuseppe Sarti (Faenza, 1883), 113
Esame acustico fatto sopra due frammenti di Mozart, summarized in AMZ, xxxiv (1832), 373
Sur le moyen de compter les vibrations des sons et d’en comparer la célérité avec la mesure du tems, read to St Petersburg Academy of Sciences, 23 May 1796
Théorie de l’harmonie simultanée et successive, mentioned in AMZ, xxvi (1824), 540

Font: En català: Giuseppe Sarti (1729-1802) En castellano: Giuseppe Sarti (1729-1802) In english: Giuseppe Sarti (1729-1802) - Altres: Giuseppe Sarti (1729-1802)



Parlem amb veu pròpia...

És de sobres conegut el bon gust artístic de Caterina II de Rússia, l'Ermitage de Sant Petersburg n'és prou eloqüent per sí mateix. Doncs bé, aquell paisatge va ser un important centre de pelegrinatge per a molts dels grans artistes europeus de l'època. El prestigi i l'excel·lent remuneració oferta per la sobirana russa es van convertir en al·licient irrenunciable per molts compositors, entre ells, Giuseppe Sarti. Per tal de fer créixer la brillantor, l'excel·lència i la grandesa de la cort russa i per tal d'equiparar-la culturalment amb les grans corts europees, Catalina no va escatimar recursos atraient destacats literats, pintors, músics, cantants, compositors, escenògrafs, coreògrafs i ballarins per posar-los al servei dels Teatres Imperials. En el pla musical, això es va traduir en la invitació d'algunes de les figures musicals europees més importants de l'últim terç del segle XVIII, entre ells els compositors Galuppi, Traetta, Paisiello, Cimarosa, Sarti i l'espanyol Martín i Soler.

La curiositat resultant de tot plegat va ser que la música predominant a Rússia durant la segona meitat del segle XVIII va ser primordialment cortesana i dictada pels italians, que van representar un paper fonamental en el desenvolupament dels gustos musicals i artístics del públic rus, provinent essencialment de la noblesa i la burgesia. Van ser els encarregats de compondre noves obres escèniques, música religiosa i composicions commemoratives i van portar als escenaris russos òperes dels seus contemporanis italians, influint poderosament en la posterior generació de compositors russos. Giuseppe Sarti va arribar a Sant Petersburg el 1784, precedit per la seva fama d'insigne contrapuntista, hàbil compositor d'òperes i savi pedagog. Allà va coincidir en el temps i en l'espai amb dos compositors més, Martín i Soler i Cimarosa. Però a diferència d'aquests, Sarti va tenir la capacitat d'adaptar-se a la vida cortesana per treure'n d'ella un important profit personal, el que li va permetre desenvolupar la seva carrera compositiva a Rússia de forma més duradora, 18 anys, i molt fructífera. Si bé a Sarti se'l considera avui dia com un compositor italiano-rus, el cert és que durant la seva etapa prèvia, tant a Itàlia com a Dinamarca, es va mostrar especialment actiu.

El seu estil musical, reflex d'un domini exquisit del contrapunt i del dramatisme operístic, és el testimoni de l'excel·lència musical d'una carrera brillant, amb un repertori opulent i amb una existència marcada per l'èxit permanent. Avui explorarem precisament la seva curta però intensa estada a Milà on es creu que va compondre, com a mestre de capella de la seva Catedral, abundant música religiosa. Aquesta, de la que escoltarem preciosos exemples en nom del Cantate DominoOrietur in diebusEcce nunc benedicte Dominu, juntament amb una Simfonia d'orgue, es troben en una edició per nom Il Santo Natale ja que es creu que aquest repertori es va interpretar durant la festivitat de Nadal de Milà a l'entorn del 1780. La tradicional austeritat ambrosiana es barreja amb l'aparent naturalitat melòdica i la inherent bellesa de l'escriptura de Sarti. Alhora, una edició d'interpretació solvent i equilibrada però també dinàmica i efectiva, ens permet admirar i gaudir del plaer de la música d'aquest gran mestre italià del segle XVIII el redescobriment del qual està a anys llum encara de poder fer justícia al que va representar musicalment pel classicisme europeu!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Giuseppe Sarti: Il santo natale, presso la Cappella musicale del Duomo di Milano

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 19 desembre de 2014

DE PADILLA, Juan Gutiérrez (c.1590-1664) - Música Sacra

Jan Brueghel II - Landscape with Virgin and Child
Obra de Jan Brueghel el Jove (1601-1678), pintor flamenc



- Recordatori de Juan Gutiérrez de Padilla -
En el marc de la commemoració del seu 350è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jan Brueghel el Jove (Antwerp, 13 de setembre de 1601 - Antwerp, 1 de setembre de 1678) va ser un pintor barroc flamenc, fill de Jan Brueghel el Vell i nét del famós i reconegut Pieter Brueghel el Vell. Va ser entrenat pel seu pare i va passar la seva carrera pintant obres d'estil i gènere semblants a les del seu progenitor. Juntament amb el seu germà Ambrosius, va produir paisatges, escenes al·legòriques i altres obres amb un característic i meticulós detall. Brueghel va ser un espavilat pintor que va copiar les obres del seu pare i les va vendre amb la signatura d'aquest. Va morir a Antwerp el setembre de 1678.




Parlem de Música...

Juan Gutiérrez de Padilla (Málaga, 1590 - Puebla de los Ángeles, 8 d'abril de 1664) va ser un compositor espanyol que va viure la major part de la seva vida a Mèxic. Es va formar a la Santa Iglesia Catedral Basílica de la Encarnación de Màlaga amb Francisco Vásquez, mestre de capella i compositor. El 1612 va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de Nuestro Señor San Salvador de Jerez on hi va treballar durant 3 anys. Allà va rebre els vots i el van ordenar sacerdot abans de viatjar a Càdiz, on també va ser mestre de capella de la seva Catedral de Santa Cruz. Va escriure principalment música sagrada incloent misses, motets i himnes, tots ells amb texts en llatí així com nombrosa música per al Nadal. El 1622 va viatjar a Mèxic. Allà es va establir a Puebla, on va assumir el càrrec d'assistent de mestre i cantor a la Catedral Basílica de Nuestra Señora de la Inmaculada Concepción i sota la direcció de Gaspar Fernandes. El 1629 va assumir el càrrec de mestre de capella. Allà va escriure nombrosa música la majoria d'ella ben preservada actualment en la Catedral de Puebla. Va treballar la resta de la seva vida a Mèxic tot i que els darrers va delegar feina pròpia al seu company Juan García de Zéspedes. Va morir a Puebla l'abril de 1664.

OBRA:

Vocal religiosa:

Missa ‘Ave regina’, 8vv, ed. in Ray
Missa ‘Ego flos campi’, 8vv, ed. in Mapa mundi (London, 1992)
Missa ‘Joseph fili David’, 8vv, ed. in Ray
Missa sine nomine, 8vv, ed. in Ray
Missa ferialis, 4vv

Adjuva nos, 5vv;
Arbor decora, 4vv, ed. in Reitz;
Ave regina, 8vv, ed. in Ray;
Ave rex noster, 4vv, ed. in Reitz;
Christus factus est, 4vv (2 settings), ed. in Reitz;
Circumdederunt me dolores, 6vv;
Deus in adiutorium meum, 8vv;
Die nobis Maria quid vidistis, 8vv;
Dies irae, 8vv; Dixit Dominus, 8vv;
Dixit Dominus, 4vv (2 settings);
Dixit Dominus, 5vv;
Domine ad adjuvandum, 8vv;
Domine Dominus noster, 8vv, ed. in Ray;
Dominus Jesus postquam cenabit, 4vv, ed. in Reitz;
Exultate justi in Domino, 8vv, ed. in Ray;
Felix namque es sacra virgo, 8vv;
Filie Jerusalem, 4vv, ed. in Reitz;
Joseph fili David, 8vv, ed. in Ray;
Mirabilia testimonia, 8vv, also in Colección Jesús Sánchez Garza, Mexico City, ed. in Ray;
Miserere mei, 8vv;
O cruz ave spes unica, 4vv, ed. in Reitz;
O Domine Jesu Christe, 2vv, ?insts, ed. in Reitz;
O Redemptor sume carmen, 4vv, ed. in Reitz;
O vos omnes, 4vv, ed. in Reitz
Pater peccavi, 8vv;
Postquam surrexit Dominus, 4vv, ed. in Reitz;
Quo vulneratus, 4vv, ed. in Reitz;
Responde mihi, 4vv;
Salve regina, 8vv, ed. in Ray;
Sancta et immaculata, 8vv;
Sicut cervus, 4vv, ed. in Reitz;
Stabat mater, 4vv (2 settings), ed. in Reitz;
Tantum ergo, 4vv, ed. in Reitz;
Transfigi dulcissime Domine, 4vv;
Tristis est anima mea, 4vv, ed. in Reitz;
Velum templi scissum, 4vv, ed. in Reitz;
Veni pater pauperum, 8vv;
Veni Sancte Spiritus, 4vv;
Versa est in luctum cithara, 5vv:
Vexilla regis, 5vv;
Victimae paschali, 8vv;
Vida turbam magnam, 6vv; several ed. in Mapa mundi (London, 1992)

Passio secundum Mattaeum, 4vv; ed. in Barwick; ed. S. Barwick and H. Ross, Motets from Mexican Archives (New York, 1952–68)
2 Lamentations, 4, 6vv; 1 ed. in Reitz
3 litanies, 10vv
6 psalm tones, 4vv

Villancets:
in Collección Jesús Sánchez Garza, Mexico City, unless otherwise stated
More than 45 surviving villancicos, 2–6vv, in 9 Christmas cycles, 1642, 1651–9, and 1 Corpus Christi cycle, 1628, MEX-Pc;
5 ed. in Stevenson (1974);
4 ed. M. Alcázar, J. Estrada and E.T. Stanford, La música en México: antologia, i: Período virreinal (Mexico City, 1987)

Altres:
Administre sus rayos, 3vv;
Al triunfo de aquella reina, 4vv;
Con tal de gala pastores, 4vv;
De buestras glorias colijo Joseph, 4vv;
Dormidillos ojuelos, 2, 5vv;
Entre aquellas crudas sombras, 2, 4vv, Pc;
En un portal malcubierto, 4vv, GCA-Gc;
La corte del çielo, 3, 6vv;
Miraba el sol el aguila bella, 2, 4vv, Pc;
Miran con los difraçes, Pc;
Nada lejos de razon, 3vv;
Ne son sino quatro mortales, 3, 5vv;
Que tiene esta noche, 4vv, GCA-Gc;
Zagalejos amigos decid, 5vv

Font: En català: No disponible En castellano: Juan Gutiérrez de Padilla (c.1590-1664) - In english: Juan Gutiérrez de Padilla (c.1590-1664) - Altres: Juan Gutiérrez de Padilla (c.1590-1664)



Parlem amb veu pròpia...

The Sixteen és tot un referent a l'hora de parlar de música coral i l'edició d'avui no podria ser d'altra manera ja que si volia trobar una edició que fes justícia a l'excel·lent producció d'un espanyol que va fer les amèriques, aquesta ho fa a la manera celestial. En casos com els d'avui, les veus assolellades, enèrgiques i d'una afinació que esgarrifa de plaer, demostrables en el primer i brutal Mirabilia Testimonia però també en el Stabat Mater, el Transfige, dulcissime Domine o les precioses i tenebroses Lamentations of Jeremiah, són arguments suficients com per preguntar-se qui va ser aquest tal Padilla que un bon dia va néixer a Màlaga, va passar per Jerez de la Frontera i Cadis abans d'embarcar al galió, creuar l'atlàntic i afrontar el difícil repte d'assumir la direcció musical a l'esplèndida Catedral de Puebla, una ciutat en què la música era el pa de cada dia en un ja llunyà segle XVII. Monteverdi però especialment De Victoria, és a dir, la subtil però fascinant barreja de la modernitat italiana amb l'estil polifònic espanyol, se'ns presenten a un nivell escandalosament superb. No tinc més paraules per expressar la bellesa de tots i cadascun d'aquests motets. El llenguatge d'harmonia opulent, la varietat del cromatisme de les veus, els dobles cors... tot plegat conflueix amb una elegància tant emocionant que el terratrèmol renaixentista està més que assegurat fins i tot per aquells escèptics que sovint l'etiqueten de monòton i avorrit. Una meravella en tots els sentits, que fa tots els honors possibles, i també els impossibles, en aquest any de commemoració de l'espanyol-mexicà Juan Gutiérrez de Padilla!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    The Sixteen – Streams of Tears

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 18 desembre de 2014

GOTTSCHALK, Louis Moreau (1829-1869) - Symphonies

John Singer Sargent - Carnation, Lily, Lily, Rose (1885)
Obra de John Singer Sargent (1856-1925), pintor nord-americà (1)



- Recordatori de Louis Moreau Gottschalk -
En el dia de la commemoració del seu 145è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

John Singer Sargent (Florencia, 12 de gener de 1856 - Londres, 14 de abril de 1925) va ser un pintor nord-americà i el més famós retratista de l'últim terç del segle XIX. Va néixer a Florència, fill de pares nord-americans. Va rebre les seves primeres lliçons d'art a Roma el 1868 i després a l'Accademia delle Belle Arti de Florència. El 1874 va ser admès al taller de Carolus-Duran, famós retratista de París, que li va inculcar l'interès pel color de Diego Velázquez i la pinzellada de Frans Hals. Durant un viatge en què va visitar, entre altres llocs, Holanda i Espanya, va observar i va copiar l'obra d'aquests dos artistes. Un any més tard va conèixer a James Whistler a Venècia. Va debutar per primera vegada al Saló de París el 1877 i la seva fama com a retratista va créixer ràpid en l'ambient artístic francès. No obstant això, l'exposició d'una de les seves obres el 1884, el retrat conegut com Madame X (Nova York, The Metropolitan Museum of Art), va provocar un gran escàndol que va fer que no trigués a abandonar França per establir-se a Londres, on va continuar la seva tasca de retratista. 

A partir del canvi de segle, Sargent va ser aclamat com el millor retratista del seu temps. La seva vida a la gran ciutat va estar intercalada amb estades als Estats Units i estius en llocs pintorescs del sud d'Europa i dels Alps. En aquests paratges va començar a experimentar i a pintar a l'aire lliure a la manera dels pintors de l'Escola de Barbizon. Durant la seva vida va ser molt prolífic, va col·leccionar obres d'art i va ser amic de grans personalitats de l'època, com Claude Monet, Henry James i Isabella Stewart Gardner. Entorn del 1897 es va convertir en membre de la Royal Academy of Art de Londres, de la National Academy of Design de Nova York i va rebre la Legió d'Honor francesa. Tot i no residir mai als Estats Units, la seva rellevància dins de l'escena americana es va deixar sentir en un gran nombre d'encàrrecs. Aquests no es van limitar a la seva faceta de retratista, sinó que se li van encomanar diversos cicles murals per a la ciutat de Boston i la Harvard University. A partir de 1907 Sargent va abandonar definitivament el retrat, per centrar-se en la tècnica de l'aquarel·la i els estudis de paisatge. Va ser autor de més de 2000 aquarel·les. Durant la Primera Guerra Mundial va realitzar una sèrie de dibuixos del front francès per encàrrec del Ministeri de Guerra britànic. Va morir a Londres l'abril de 1925.




Parlem de Música...

Louis Moreau Gottschalk (New Orleans, 8 de maig de 1829 - Río de Janeiro, 18 de desembre de 1869) va ser un pianista i compositor nord-americà precursor en l'ús recurrent de ritmes i melodies caribenyes i de la música popular criolla. Va estudiar música a París i va recórrer Europa com a pianista. Després de la mort del seu pare, el 1854, es va haver d'ocupar del benestar econòmic de la seva família i va desenvolupar un intens programa de concerts, interromput per períodes més relaxats al Carib (1856-1862) i a Llatinoamèrica (1865-1869). Va visitar Canadà, Panamà i Mèxic, va viatjar pels Estats Units, Puerto Rico i Cuba. A l'Havana va impressionar al compositor Nicolás Ruiz de Espadero i va compondre una simfonia anomenada Una nit al tròpic. Durant els seus viatges es va convertir en el primer pianista nord-americà que va adquirir fama de virtuós. Les necessitats econòmiques el van portar a compondre obres comercials per a piano, com les famoses 'The Dying Poet' i 'The Last Hope'. De les seves més de cent obres destaquen aquelles que estan influïdes per la música folklòrica negra, llatina i criolla, com les composicions per a piano 'Banjo' i 'La bamboula' (nom d'una dansa). Va ser admirat pels músics europeus, i Hector Berlioz va escriure el 1851 "tothom a Europa ara coneix 'Bamboula', 'Le Bananier', 'Le Mancenillier', 'La Savane' i les altres vint fantasies enginyoses en les quals la gràcia displicent de la melodia tropical satisfà de forma tant agradable la nostra passió insaciable i impacient per tot el que sigui nou". Gottschalk va morir a Rio de Janeiro el desembre de 1869. Després de la seva mort, moltes de les seves obres es van perdre i fins i tot destruir.

Font: En català: Louis Moreau Gottschalk (1829-1869) En castellano: Louis Moreau Gottschalk (1829-1869) In english: Louis Moreau Gottschalk (1829-1869) - Altres: Louis Moreau Gottschalk (1829-1869)



Parlem amb veu pròpia...

Louis Moreau Gottschalk, per tots aquells que no el coneguin, va ser un pianista i compositor nord-americà que, per dificultats familiars, amb només 14 anys va haver de viatjar a Europa a literalment guanyar-se la vida. Primer tocant el piano com bonament va poder en tavernes i bordells, interpretant material propi, fins a fer-se un lloc i pujar d'esglaó social a mesura que el seu nom i la seva encantadora i tropical música es va fer un lloc als escenaris fins el punt de competir directament amb autors com el mateix Liszt o l'esplèndid Moscheles. A partir d'aleshores, va recorre Europa en base a dos principis que el van convertir en únic; la seva música i la seva virtuosa forma d'interpretar el piano. Possiblement, Gottschalk va ser el primer en crear-se la imatge de sí mateix com a pianista "showman" en espectacles multitudinaris que van reportar-li una immensa fortuna tant sobtada com fugaç ja que, com és habitual en les grans celebritats, el diner desapareix amb certa facilitat. Així va ser en el seu cas i la seva vida fou una paròdia de la seva cruel infantesa tot morint amb només 40 anys, de peritonitis i fugint dels inacabables deutes i dels marits enfurismats les esposes dels quals havia irremeiablement seduït. Tot un personatge que musicalment va ser brillant, simpàtic i marcadament innovador tot exportant una música de clar perfil nord-americà però també caribeny i crioll. Les seves obres de piano, tot i les aparences, eren d'interpretació impossible i es diu que Teresa Carreño, compositora, pianista i alumne de Gottschalk, es va commocionar de tal forma observant la dificultat d'algunes partitures que literalment es va desmaiar. Cert o no, la realitat ens dibuixa un compositor inesperat el furor del qual va ser de tal magnitud que el seu eclecticisme va desmuntar, d'una tacada, tota la tradició musical acadèmica europea.

Una investigació detallada de les partitures musicals, les memòries i altres escrits publicats directament per Gottschalk ens donen detalls de les dues grans obres que recuperarem avui. Concretament les dues simfonies existents. Symphonie romantique "la nuit des tropiques" (1859) i la À Montevideo "2me symphonie-romantique" pour grand orchestre (1868). Ambdues encarnen els ideals artístics però també l'essència del seu sentiment i la seva força moral i política, profundament panamericana. Escrites en honor a Cuba i a Uruguai respectivament, les obres no segueixen cap model definit ja que hi podrem escoltar reminiscències franceses, clàssiques i fins i tot aparicions estel·lars del folklore més patriòtic nord-americà o de genuïns balls afrocubans. En definitiva, la seva música volia ser un reflex d'una nova forma d'entendre el món, lliure i absent de dogmatismes estètics, acadèmics i formals, en un temps dominat intel·lectualment per la cultura europea. Sens dubte, si aquesta era la fermesa i el principi subjacent de la seva música, no hi ha dubte que ho va assolir. Alhora, ho va fer deixant veritables obres mestres. L'edició que escoltarem és, si més no personalment, un dels més grans descobriments d'aquest 2014 per la diversitat de les obres que s'hi poden escoltar però especialment per la incontestable bellesa i el tarannà festiu amb què es presenten totes i cadascuna d'elles. L'Ave Maria, de propina, és un bon exemple per entendre el que vull dir. He de reconèixer que estic meravellat, atònit i confús potser perquè, sobtadament, m'he enamorat de la música de Louis Moreau Gottschalk!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Gottschalk: Orchestral Works (Complete)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 17 desembre de 2014

CIMAROSA, Domenico (1749-1801) - Magnificat

Giovanni Paolo Panini - Musical Celebration Given by Cardinal de la Rochefoucauld at the Theatre Argentina in Rome (1747)
Obra de Giovanni Pannini (1691-1765), pintor italià (1)



- Recordatori de Domenico Cimarosa -
En el dia de la celebració del seu 265è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giovanni Paolo Pannini (Piacenza, 17 de juny de 1691 - Roma, 21 d'octubre de 1765) va ser un pintor, arquitecte i paisatgista italià de l'Escola Romana. Va néixer el 1691 a Piacenza. En aquesta ciutat va estudiar com a escenògraf teatral, fins que el 1711 es va desplaçar a Roma, on va començar a estudiar dibuix amb Benedetto Luti. Va assolir la fama com a decorador de palaus, entre ells la Vila Patrizi (1718-1725) i el Palau de Carolis (1720). Com a pintor, és molt conegut per les seves vistes de la ciutat de Roma, en què es va interessar sobretot per les restes més antigues de la ciutat. El seu treball més conegut és l'interior del Panteó de Roma i les seves vedute, pintures que representen una galeria de quadres que al seu torn cada un és una vista de la ciutat de Roma. El 1719 Pannini va ser admès a la Congregazione dei Virtuosi al Pantheon. Va ensenyar a Roma a l'Accademia di San Luca, on va influenciar a Jean-Honoré Fragonard. Pannini va destacar com a pintor en el seu temps no només per ser el primer artista italià que va afrontar amb interès la pintura de les ruïnes romanes, sinó també perquè va saber unir, en el seu estil, l'herència de la pintura renaixentista italiana amb les noves tendències pictòriques que arribaven de França. Va ser molt productiu i cotitzat, raó per la qual existeixen exemples de les seves obres en molts dels principals museus europeus, com el Prado. Va morir a Roma el 21 d'octubre de 1765. 

Font: En català: No disponible En castellano: Giovanni Pannini (1691-1765) In english: Giovanni Pannini (1691-1765) - Altres: Giovanni Pannini (1691-1765) 



Parlem de Música...

Domenico Cimarosa (Aversa, 17 de desembre de 1749 - Venice, 11 de gener de 1801) va ser un compositor italià i la figura central, especialment pel que fa a l'òpera còmica, de la segona meitat del segle XVIII. Cimarosa es va formar inicialment amb l'organista d'una església de Nàpols, el Pare Polcano, que li va donar classes de música. El seu talent i la seva agilitat el van promocionar, el 1761, al Conservatori de Nàpols. Allà hi va romandre 11 anys i va tenir mestres com Sacchini i Fenaroli. Es va especialitzar amb el violí i el teclat tot i que també va ser cantant. Però ràpidament va destacar com a compositor. En aquell temps es va concentrar en la composició de música d'església, especialment motets i misses. No va ser fins el 1772 que va estrenar la seva primera comèdia teatral, Le stravaganze del conte. A partir d'aquesta obra, i d'altres que vindrien, el seu nom es va estendre arreu d'Itàlia, especialment a Roma, on els seus interludis còmics es van convertir en habituals. El 1779 va rebre el nomenament d'organista de la Capella Reial Napolitana. El període de 1780 a 1790 va compondre nombroses òperes i fins i tot el 1787 Goethe va quedar fascinat per l'òpera L’impresario in angustie. Aquell any va ser nomenat mestre de capella de la Cort de Sant Petersburg, invitat per Catalina II de Rússia. Les seves obres, estrenades en els millors teatres italians, van iniciar un llarg viatge europeu assolint gran èxit. A Viena, per exemple, va rebre encàrrecs directes del rei i va ser condecorat en múltiples ocasions.

A Rússia va compartir protagonisme amb Martin i Soler, segon mestre de capella de la cort en aquell temps. El 1791, la bonança econòmica de Catalina II es va esvair i Cimarosa, cansat del fred rus, va decidir tornar a Viena. Allà va ser nomenat mestre de capella de la Cort de Leopold II i va rebre l'encàrrec de la que seria una de les seves obres mestres, Il matrimonio segreto, sota un text de Giovanni Bertati. L'òpera, estrenada al Burgtheater el 7 de febrer de 1792, va tenir tant èxit que Leopold II va ordenar la seva repetició aquella mateixa nit a les seva estança privada. Allà, no només va gaudir de l'èxit com a compositor sinó també com a intèrpret amb el clavecí, instrument pel qual va dedicar moltes composicions. El 1793 va decidir posar rumb a Nàpols on va ser nomenat organista el 1796 amb un salari molt elevat. Va seguir escrivint òperes, entre elles, Le astuzie femminili (1794), Penélope (1794) i Gli Orazi ed i Curiazi (1796). La captura de Venècia per part dels francesos el 1796 va obligar al rei d'Itàlia a buscar refugi. A Nàpols es va constituir la República Partenopea i Cimarosa, en sintonia amb els nous valors republicans, va escriure un himne patriòtic en base a un text de Luigi Rossi. El retorn del Rei italià va situar a Cimarosa en una difícil posició per la seva simpatia republicana motiu pel qual, per tal d'emmenar-ho, va decidir escriure una cantata de lloança en honor al rei Ferran I de Nàpols. L'intent fou en va i Cimarosa va ser arrestat el desembre de 1799. Va passar quatre mesos a la presó i va poder escapar de la pena de mort gràcies a l'ajuda de bons i influents amics. Al sortir va tornar a Venècia on va compondre, sense acabar, la seva darrera òpera Artemisia. La seva salut, precària durant molts anys, va empitjorar i va morir, alguns van acusar a la monarquia d'enverinar-lo, a Venècia el gener de 1801.

OBRA:

Vocal secular:

Le stravaganze del conte (carnival 1772 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini) [Le magie di Merlina e Zoroastro; Le pazzie di Stelladaura e Zoroastro]
La finta parigina (carnival 1773 Naples Teatro Nuovo)
I sdegni per amore (1.1776 Naples Teatro Nuovo)
I matrimoni in ballo (carnival 1776 Naples Teatro Nuovo)
La frascatana nobile (winter 1776 Naples Teatro Nuovo) [La finta frascatana]
I tre amanti (carnival 1777 Rome Teatro Della alla Valle) [Le gare degl'amanti]
Il fanatico per gli antiche Romani (spring 1777 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini)
L'Armida immaginaria (summer 1777 Naples Teatro (San Giovanni) dei Fiorentini)
Gli amanti comici, o sia La famiglia in scompiglio (1778? ?Naples Teatro (San Giovanni) dei Fiorentini; carnival 1796 Crema) [Il matrimonio in commedia; La famiglia stravagante, ovvero Gli amanti comici]
Il ritorno di Don Calandrino (carnival 1778 Rome Teatro Della alla Valle) [Armidoro e Laurina]
Le stravaganze d'amore (1778 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini)
Il matrimonio per industria (1778? Naples?) [?]
La contessina (summer 1778 Bologna) [?] [+ G. Astaritta, F.L. Gassmann]
Il matrimonio per raggiro (1778/9? Rome?; carnival 1802 Rome Teatro Della alla Valle) [La donna bizzarra]
L'italiana in Londra (carnival 1779 Rome Teatro Della alla Valle) [La virtù premiata]
L'infedeltà fedele (summer 1779 Naples, Teatro del Fondo)
Le donne rivali (carnival 1780 Rome Teatro Della alla Valle) [et al.]
Cajo Mario (carnival 1780 Teatro delle Dame)
I finti nobili (carnival 1780 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini)
Il falegname (1780 Naples F) [L'artista]
L'avviso ai maritati (1780? ?Naples Teatro San Giovann) dei Fiorentini) [?]
Il capriccio drammatico (1781? Turin?; 1794 London)
Il pittor parigino (carnival 1781 Rome Teatro Della alla Valle) [Le brame deluse]
Alessandro nell'Indie (carnival 1781 Rome A)
L'amante combattuto dalle donne di Punto (1781 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini) [La biondolina; La giardiniera fortunata]
Giunio Bruto (aut.1781 Verona)
Giannina e Bernardone (aut.1781 Venice SS) [Il villano geloso]
Il convito (carnival 1782 Venice SS) [Der Schmaus]
L'amor costante (carnival 1782 Rome Teatro Della alla Valle) [Giulietta ed Armidoro]
L'eroe cinese (13.8.1782 Naples SC)
La ballerina amante (1782 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini) [L'amante ridicolo]
La Circe (carnival 1783 Milan S)
I due baroni di Rocca Azzurra (carnival 1783 Rome Teatro [alla] Valle) [Dve nevesty; I due baroni; La sposa in contrasto; Il barone deluso]
La villana riconosciuta (1783 Naples Teatro del Fondo) [La villanella rapita]
Oreste (13.8.1783 Naples SC)
Chi dell'altrui si veste presto si spoglia (1783 Naples F) [Nina e Martuffo]
Il vecchio burlato (1783 Venice) [?]
I matrimoni impensati (carnival 1784 Rome Teatro Della alla Valle) [La bella greca]
L'apparenza inganna, o sia La villeggiatura (spring 1784 Naples F)
La vanità delusa (spring 1784 Florence P) [Il mercato di Malmantile]
L'Olimpiade (10.7.1784 Vicenza)
I due supposti conti, ossia Lo sposo senza moglie (aut.1784 Milan S) [Lo sposo ridicolo]
Artaserse (26.12.1784 Turin TR)
Il barone burlato (1784 Naples Teatro Nuovo) [rev. Il pittor parigino] [+ F. Cipolla]
Li finti conti (spring 1785 Turin, Gallo-Ughetti) [?]
I fratelli papamosche (spring 1785 Turin, Gallo-Ughetti) [?]
Le statue parlante (1785 Correggio) [?]
Il marito disperato (1785 Naples F) [Il marito geloso; Die bestrafte Eifersucht]
La donna sempre al suo peggior s'appiglia (1785 Naples Teatro Nuovo)
Il credulo (carnival 1786 Naples Teatro Nuovo) [La baronessa stramba; Il credulo deluso]
Le trame deluse (1786 Naples Teatro Nuovo) [L'amor contrastato; Li raggiri scoperti]
L'impresario in angustie (1786 Naples Teatro Nuovo) [Die theatralischen Abenteuer]
La baronessa stramba (1786 Naples Teatro Nuovo) [rev. I matrimoni in ballo] [Il credulo]
Gli amanti alla prova (1786 Naples) [?]
L'impostore punito (1786/7 Turin C) [?]
Volodimiro (carnival 1787 Turin TR)
Il fanatico burlato (1787 Naples Teatro del Fondo) [La burla felice; Der adelsüchtige Bürger]
La felicità inaspettata (3.1788 St Petersburg E)
La vergine del sole (1788? ?St Petersburg E; 6.11.1789 St Petersburg BK)
La scuffiara (1788) [?]
La Cleopatra (27.9.1789 St Petersburg E) [Cleopatra e Marc'Antonio]
Il matrimonio segreto (7.2.1792 Vienna B), score
Sophie et Dorval () [rev. Il matrimonio segreto]
Il matrimonio per susurro () [?]
La calamità dei cuori (1792/3 Vienna B) [?]
Contrattempi (1793 Bonn) [?]
Amor rende sagace (1.4.1793 Vienna B)
I traci amanti (19.6.1793 Naples Teatro Nuovo) [Il padre alla moda, ossia Lo Sbarco di Mustanzir Bassà; Gli turchi amanti; Les amants Turcs]
Il maestro di cappella (2.7.1793 Berlin, Germany)
Le astuzie femminili (26.8.1794 Naples Teatro (San Giovanni) dei Fiorentini)
La pupilla astuta (1794 Naples Teatro del Fondo) [?]
La serva innamorata (1794 Naples F) [?]
Penelope (carnival 1795 Naples Teatro del Fondo)
Le nozze in garbuglio (1795 Messina)
L'impegno superato (1795 Naples Teatro del Fondo)
La finta ammalata (1796 Lisbon)
I nemici generosi (carnival 1796 Rome Teatro Della alla Valle) [Il duello per complimento]
Gli Orazi e i Curiazi (carnival 1797 Venice F)
La morte di Assalonne (? Florence, Oratorio) [rev. Gli Orazi ed i Curiazi]
Achille all'assedio di Troja (carnival 1797 Rome A)
L'imprudente fortunato (carnival 1797 Rome Teatro Della alla Valle)
Artemisia regina di Caria (summer 1797 Naples SC)
Attilio Regolo (carnival 1797 Reggio) [?]
Le nozze di Lauretta (1797? Turin) [?]
L'apprensivo raggirato (1798 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini)
Il secreto (aut.1798 Turin C)
Semiramide (1799 Naples F) [?]
Il conte di bell'amore () [?]
L'arte contro l'arte (carnival 1800 Alexandria) [?]
Artemisia (carnival 1801 Venice F)
Il nuovo podestà (spring 1802 Bologna) [?]
Tiro Vespasiano (1821 Lisbon) [?]
La discordia fortunata () [?]
L'ajo nell'imbarazzo () [?]
Le donne vendicate () [?]
Il cavalier del dente () [?]
La Molinara (incomplete) [?]

Cantata pastorale [Deifile, Rodope, Corebo], 3 solo vv, chorus, ?c1780, B-Bc
Cantata [Le tue parole o padre] (V. Monti), 3vv, Rome, 3 March 1782, D-Mbs (as L’ombra, Genio ed Enrico), F-Pn, I-Nc*; for the birth of the dauphin
Angelica e Medoro (cant.), Vienna, 1783, collab. Millico
Aristea (cant., 2), 4 solo vv, chorus, I-Fc (incl. music by A. Sacchini)
? Le feste d’Apollo, Naples, Fondo, 1787
Atene edificata (cant., F. Moretti), 4 solo vv, chorus, St Petersburg, Hermitage, 29 June/10 July 1788, Nc*; for St Peter’s Day
Coro di guerrieri, St Petersburg, Nc* (dated 1790), USSR-Ltob
Coro dall’Indica marina, St Petersburg, c1787–91, formerly I-Sac*
Coro doppio, St Petersburg, c1787–91, USSR-Ltob
La sorpresa (cant. pastorale, ?Moretti), 5 solo vv, chorus, St Petersburg, c1790–91, I-Nc* (inc.); for Count Bezborodko
La serenata non preveduta (cant., ?Moretti), St Petersburg, spr. 1791; for Prince Grigory Potyomkin
Inno patriottico (L. Rossi), Naples, 19 May 1799; for the burning of the royal flag
? La felicità compita (patriotic hymn, Rossi)
Bella Italia (hymn, V. de Mattei), Naples, 1799, Nc* (frag.)
Il giuramento delle reali armate napolitane (hymn, S.A. Dandolo), STB, insts, Mc
Cantata [No che più lieto giorno] (L. Barbarotta), 3 solo vv, chorus, Naples, 23 Sept 1799, A-Wn, I-Nc* (and copy); for the return of the king [related to Il giorno felice]
Il maestro di cappella (int), Bar, orch, c1786–93; vs D-Bsb (in Ger.), I-Rsc (Leipzig, 1810) [ov. = that of L’impresario in angustie]
Il calzolaro (int); aria with pf (Berlin, ?1793)
6 canzonette italiane coll’accompagnamento di chitarra (Vienna, ?1803/R)
8 duettini, 2 S, kbd, B-Bc (S, T), D-Mbs, MÜs, I-Bsf, Fc (2 copies) (Vienna, ?1803)
Il giorno felice (cant., ?G. Fiorio), 4 solo vv, chorus, Venice, La Fenice, 1803 (? previously perf. Naples, ?c1775–7), F-Pn, I-BGi; ov. ed. A. Toni (Milan, 1957)

Vocal religiosa:

Oratorios:
Giuditta (2, P. Bagnoli), Venice, ?1782, A-Wgm (rev. as Judith), I-Nc (Lat.), F-Pn (as La Betulia liberata, o sia La morte di Oloferne, 3, rev. S. Pazzaglia, It.), I-Fc (as La Betulia liberata, It.)
Absalom (Absalon) (actio sacra, 2, Lat.), Venice, 1782, D-Dlb, MÜs, F-Pn, GB-Lbl, I-Nc*, Rf, Vsm [sources incl. different versions in It. or Lat., some with text by G.B. Burri]; as Assalonne (It.), Milan, 1819, B-Bc
Il sacrificio d’Abramo (2 pts), Naples, Fondo, 1786, A-Wgm, F-Pn, GB-Lcm (2 versions, 1 inc.), I-Nc (2 versions), PAc, Rf
Il trionfo delle fede (componimento drammatico, C. Filomarino), Naples, May 1794, Nc*; for liquefaction of blood of S Gennaro
Il martirio (componimento drammatico, G. Mollo), Naples, 1795, Bc* (frag.); for liquefaction of blood of S Gennaro
S Filippo Neri che risuscita Paolo Massimi (componimento sacro per musica, G.B. Rasi), Rome, 1797 [incl. music from Penelope, arr. P. Bonfichi], Rf (as Miracolo di S Filippo Neri)
Iefte, Nc (inc.)
Recit and arias, Della figlia già presso alla morte (from Iefte), Se fui sempre amiche stelle (from Achille all’assedio di Troja), inserted in F. Cipolla: La figlia di Gefte, GB-Lbl, I-Mc, Nc, Rsc, Vc

Masses:
F, TTB, insts, 1765, I-Nc;
F, SATB, insts, 1768, Nc*;
C, SATB, orch, 1772, D-MÜs;
D, SATB, orch, ?1776, MÜs;
G, SATB, orch, 1782, MÜs;
Missa pro defunctis, g, SATB, orch, St Petersburg, 1787, A-Wn (Libera me only), CH-E, D-Bsb, MÜs, F-Pn, I-Fc (2 copies), Ls, Nc*, Rsc, TE, Vnm, ed. V. Negri (Wiesbaden, 1975), ed. E. Krähenbühl (Zürich, 1976);
E , SATB, orch, I-Nc (dated 9 May 1796), Mc (as Grande Messe, only partly similar to Nc);
c, SATB, orch, A-Wn, D-MÜs (dated 1799), I-Fc;
C, SATB, insts, I-Nc (?autograph);
c, SATB, orch, Nc (pts only);
D, SATB, orch, D-MÜs;
d, SATB, orch, Vienna, MÜs;
E , SATB, orch, GB-Lbl;
Requiem, F, SATB, orch, I-Fc;
F, SATB, orch, D-Bsb (as Gloria);
F, SATB, bc, B-Bc, I-FAN;
F, SATB, orch, D-MÜs (inc.);
Messe brève, G, TTB, kbd, ed. L. Bordèse (Paris, 1879);
Messe pour l’Avent et le Carême, G, SATB, org, ed. L. Bordèse (Paris, 1879);
B , SATB, orch, I-Nc

Mass sections:
Credo, D, SATB, insts, 1768, I-Nc*;
Kyrie, C, SAB, orch, US-NYpm;
Kyrie, B , SATB, orch, GB-Ob, ed. J. Pilgrim (Hilversum, 1972);
Kyrie, B , SATB, orch, D-Mbs;
Credo, D, SSATB, orch, A-Wn

Other works:
Magnificat, SATB, insts, 1769, I–Nc*, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1977);
Gloria patri, S, insts, 1769, Nc*, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1977);
Te Deum, SATB, orch, 1798, D-MÜs, vs ed. F. van Amelsvoort (Hilversum, 1960);
Psalm xii (It. trans., S. Mattei), S, insts, 1769, I-PS;
Laudate, S, insts, 1769, MOe*;
Salve regina, S, B, insts, Ac, Bsf;
Litanie, SATB, insts, 1775, Nc*;
O salutaris hostia, STB, orch, Fc, ed. P. Porro (Paris, n.d.);
Mottetto*, 1765, Domine*, 1765, Mottetto*, 1770, Dixit* (2 settings), Dixit, 1796: all SATB, insts, Nc; Domine, SATB, orch, 1782, CH-E (pts only);
Domine, SATB, orch, PL-Wu;

Solo motets:
Quoniam, S, insts, 1770, I-Nc*, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1977);
In caelo laetantes, S, orch, Gl;
Antra, ubis quaestus echo, A, orch, 1780, Gl (pts only);
Pave coelum, A, orch, 2 April 1782, Vnm;
Ab unda furibunda, B, orch, Vnm (inc.);
Memento Domine David, B, org, GB-Ob;
Quasi leo, B, orch, 1782, CH-E (pts only, inc.);

Other motets:
Benedictus Dominus, 4vv, org, GB-Ob;
Inno di SS Pietro e Paolo, 2vv, org, Ob;
Laudamus, gratias et Domine, S, T, B, bc, I-FAN

Instrumental:

32 sonates, ed. F. Boghen (Paris, 1925–6)
Izbrannïye sonatï, ed. L. Lukomsky (Moscow, 1961)
24 Sonatas, ed. J. Ligtelijn and J. Ruperink (Amsterdam, 1967–8) [same sonatas as L. Lukomsky edn above]
31 sonate, ed. V. Vitale (Milan, 1971–2)
Sonaty wybrane, ed. Z. Śliwiński (Kraków, 1971)
Sonate per clavicembalo o fortepiano, ed. A. Coen (Padua, 1989–92)Raccolta … per il fortepiano (2 bks), I-Fc; Bk i: 50 sonatas;
Bk ii: 31 sonatas; other MS sources, GB-Lcm, I-Mc, Vt

Sym., B , 2 ob, 2 hn, str orch; ed. H. Müller (Wiesbaden, 1981)
Sym., D, CH-E, Zz, I-PEsp, Rc, also attrib. Mysliveček in US-AAu
Hpd Conc., B , I-Gl; ed. G. Carli Ballola (Milan, 1973)
Conc., G, 2 fl, orch, 1793, Nc* (Bonn, ?1803–4); edns incl. (Berlin, 1991)
Sextet, G, pf, bn, 2 vn, va, vc, St Petersburg, GB–Ob*; ed. H. Bartholomaus (Berlin, 1996)
Sextet, F, pf organizzato, hp, bn, vn, va da gamba, vc, St Petersburg, Ob* [fl, cls also indicated in score]
6 qts, D, G, C, F, C, a, fl, vn, va, vc, CZ-Pnm; nos.1, 4, 6 ed. K. Lenski (London, 1975)
Partimenti, ?vc, kbd, 1762, I-MOe

Font: En català: Domenico Cimarosa (1749-1801) En castellano: Domenico Cimarosa (1749-1801) In english: Domenico Cimarosa (1749-1801) - Altres: Domenico Cimarosa (1749-1801)



Parlem amb veu pròpia...

Cimarosa va cimentar el seu èxit a base d'òperes i més òperes que van captivar irremeiablement Itàlia, i per extensió Europa, fins el punt d'enterrar musicalment el seu compatriota Paisiello i substituir-lo a la Cort de Caterina II de Rússia. Tanmateix, la nostàlgia del bon clima mediterrani i la duresa del fred rus juntament amb una bona oportunitat a Viena el van fer desistir d'aquell inhòspit paratge per tornar, primer a Àustria i finalment a Itàlia. Allà, les seves vindicacions republicanes van estar a punt de costar-li la vida, no obstant, seria la seva pròpia salut, precària durant tota la seva vida, el que el deterioraria definitivament en el moment en què començava a tenir les primeres temptatives d'òperes sèries. Fos com fos, el seu llegat ja era immens i la seva reputació superava, de llarg, la de Mozart. Amb aquests antecedents, costa entendre com aquest espai ha hagut d'esperar més de tres anys per parlar-ne. Ni el seu desconsiderat autor, coherentment, pot explicar-s'ho i molt menys justificar-ho. Potser la seva notorietat i la seva omnipresència m'han fet oblidar la seva importància i la brillant qualitat de les seves obres. El seu èxit sense precedents aleshores a Itàlia, consolidat fins l'explosiva aparició de Rossini, van convertir la seva obra teatral en peces de museu.

No així la resta del seu catàleg, amb excepció del seu Rèquiem, amb abundància de música religiosa i instrumental. Misses, oratoris, cantates, salms i tot tipus d'obra menor així com notable quantitat de música per a clavecí, recordem que va ser un extraordinari intèrpret, concerts i simfonies formen part del seu repertori ofegat a l'ombra de la descomunal producció teatral. Avui, per tant, intentarem ensumar aquest repertori enfosquit. D'entrada ho farem amb el seu Magnificat en Re, de 1769 per tant de la seva etapa formativa. Si bé la interpretació és irregular, el salm està pensat per a cor i orquestra i es divideix en 5 moviments. Fugues, expressivitat i melodies ascendents i descendents són algunes de les característiques d'aquest recurrent himne de celebració de la Verge. L'acompanyarà l'interessant Concert en Si bemoll major per a clavecí i orquestra, i descobert al Conservatori de Genova. D'estructura formal clàssica vienesa, se'ns presenta amb quatre moviments, el segon i el tercer recitatiu i ària respectivament, que dibuixen una obra eminentment galant però en una curiosa forma "operística". El pintor francès Delacroix va gosar afirmar, en el seu dia, que preferia la música de Cimarosa a la de Mozart... Jo no seria tant atrevit i potser afirmaria humilment que amb Cimarosa m'ho passo realment bé però amb Mozart, què puc dir, que la seva música és màgia pura!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Elzbieta Stefanska Lukowicz (clavecin); The Masterplayers; Richard Schumacher 
INTÈRPRETS: Abruzzese Symphony Orchestra; Schola Cantorum Sancti Bavonis Gandae; Francesco Quattrocchi 
AMAZON: Cimarosa: Sinfonie; Mercadante: Concerti
AMAZON: Cimarosa: Coeli Voices

    Cimarosa: Sinfonie

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!