divendres, 12 de febrer de 2016

DE SALAZAR, Juan García (1639-1710) - In Dominica Palmarum

Jacques Courtois - Rocky valley (c.1660)
Obra de Jacques Courtois (1621-1676), pintor francès (1)



- Recordatori de Juan García de Salazar -
En el dia de la celebració del seu 377è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jacques Courtois (Saint-Hippolyte, 12 de febrer de 1621 - Roma, 14 novembre 1676) va ser un pintor francès. Anomenat 'Le Bourguignon' o 'Il Borgognone' per la seva procedència de la homònima regió francesa de Borgonya, va desenvolupar tota la seva carrera a Itàlia, on hi va viatjar el 1636. La seva primera estada a Milà el va posar en contacte amb els terços espanyols, amb els que va adquirir una experiència militar que va ser fonamental per al desenvolupament de la seva carrera com a pintor especialista en batalles. Va destacar tant en aquesta temàtica fins el punt de ser qualificat pels seus contemporanis com el més dotat del segle en el seu gènere. Aquests atribuïen la seva fascinació per la representació de fets castrenses a l'impacte que li va produir la contemplació de La batalla de Constantí, de Rafael, en les stanze vaticanes. Camí de Roma es va aturar a Florència, Siena i Bolonya, on va admirar especialment l'obra de Guido Reni. Fins el 1640 no va arribar a Roma, on va rebre la influència de Michelangelo Cerquozzi i Salvator Rosa. El 1655 va abandonar la ciutat i va viatjar per França i el nord d'Itàlia tornant finalment a la ciutat del Tíber per entrar a l'orde dels jesuïtes, a la qual va dedicar la seva producció dels últims anys. Va morir a la ciutat italiana el novembre de 1676.

Font: En català: No disponible En castellano: Jacques Courtois (1621-1676) In english: Jacques Courtois (1621-1676) - Altres: Jacques Courtois (1621-1676)



Parlem de Música...

Juan García de Salazar (Tuesta, bap. 12 de febrer de 1639 - Zamora, 8 d'agost de 1710) va ser un compositor espanyol. El 1659 apareix citat per primera vegada, al costat del seu germà Simón de Salazar, com a mosso del cor de la Catedral de Santa Maria de Burgos. No se sap res de la data del seu ingrés ni dels seus anys de formació i es creu que efectivament els va passar a la catedral castellana, encara que va rebre la confirmació a la població del Espejo el 1650, al costat del seu poble natal, molt proper a la llavors florent Col·legiata de Santa Maria de Valpuesta. El 1660 va ser nomenat vicerector del col·legi de mossos i, un any després, va ser proposat pel mestre de Burgos, per ocupar la direcció de la capella de la Universitat de les parròquies de Vitòria però no va ser acceptat. El mateix any, va obtenir permís del Cabildo per presentar-se a les oposicions de mestre de capella a la col·legiata de Toro a Zamora. Allà hi va romandre fins el 1663 any que va assumir el mateix càrrec a la Catedral de la Asunción de Burgo d'Osma, on va residir-hi cinc anys, de nou al costat del seu germà Simón, contractat com contralt. Allà també va coincidir amb un altre músic, Pedro de Nanclares, qui havia estat organista a la col·legiata de Vitòria i que el 1668, quan Salazar va abandonar El Burgo, s'havia traslladat a Palència. El 13 de juny de 1668, Salazar va sol·licitar el permís per prendre part en les oposicions al magisteri de Zamora, oposicions que, com en tots els casos anteriors, va guanyar amb certa facilitat. En aquesta catedral, va tenir a les ordres l'organista Antonio de la Cruz Brocarte (1675-1721), de qui es diu que era excepcional i alhora un important músic teòric. Tota la música de García de Salazar va ser religiosa, excepte una breu partitura per nom tono humano. Va morir a Zamora l'agost de 1710.

Font: En català: No disponible En castellano: Juan García de Salazar (1639-1710) In english: Juan García de Salazar (1639-1710) - Altres: Juan García de Salazar (1639-1710)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

El alavés Juan García de Salazar, formado en Burgos, fue maestro de capilla de la Colegiata de Santa María la Mayor de Toro y de la catedral de Burgo de Osma (Soria), antes de ser nombrado maestro de capilla de la catedral de Zamora, donde ocuparía su cargo hasta su muerte en 1710, tras un magisterio de cuarenta y dos años. La Grande Chapelle ha acometido la grabación discográfica de la música para la ceremonia del Domingo de Ramos del compositor alavés. El programa elegido reconstruye la procesión, la misa y parte del oficio de vísperas de esa fiesta litúrgica, con la característica alternancia entre los pasajes polifónicos, el canto llano y las obras o fragmentos tocados por los ministriles. Se ha recurrido a los cantorales de la catedral zamorana de los siglos XVII y XVIII, de cuya localización y selección se ha encargado el Prof. Juan Carlos Asensio, habitual colaborador del conjunto. El interés por recuperar la procesión de Ramos se debe al hecho de que en la catedral de Zamora se han conservado varios motetes de Salazar destinados a ese día. Otro gran momento de interés musical es la Pasión según san Mateo, compuesta por Salazar en polifonía, obra de singular valor, ya que existen muy pocas grabaciones de Passios en el mercado. La reconstrucción de la festividad concluye con el himno de vísperas Vexilla regis, que se cantaba durante la ceremonia del Vexilla (o "del pendón") en la que se enarbolaba el estandarte sagrado de la cruz. La recuperación se ha llevado a cabo mediante la restitución de los manuscritos musicales (conservados en Zamora y Burgos) y la utilización de efectivos musicales similares a los de la plantilla de la catedral de Zamora a finales del siglo XVII. La búsqueda de fidelidad y evocación sonora rigurosa son propias de La Grande Chapelle y su director, Albert Recasens. Este disco constituye un homenaje a García de Salazar en el tercer centenario de la muerte del compositor (1710-2010) y una ambiciosa recuperación del patrimonio histórico-musical castellano-leonés, con el objetivo de continuar difundiendo el rico patrimonio musical español a nuestra sociedad.

LAUDAMUSICA (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: La Grande Chapelle; Schola Antiqua; Angel Recasens (conductor)
AMAZON: DE SALAZAR, J.G. - In Dominica Palmarum
IMSLP: No disponible
SPOTIFY: DE SALAZAR, J.G. - In Dominica Palmarum



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 11 de febrer de 2016

HEISE, Peter Arnold (1830-1879) - Piano Quintet in F major (1869)

Honoré Daumier - Orchestra Stalls (c.1865)
Obra d'Honoré Daumier (1808-1879), pintor francès (1)



- Recordatori de Peter Arnold Heise -
En el dia de la celebració del seu 186è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Honoré Daumier (Marseille, 26 de febrer de 1808 - Valmondois, 10 de febrer de 1879) va ser un caricaturista, pintor, dibuixant i escultor francès. Les seves obres, de gran cruesa i dramatisme, van tractar la quotidianitat des d'una perspectiva marcadament social. De ben petit es va traslladar amb la seva família a París. Va treballar en un tribunal de justícia i en una llibreria i després va estudiar dibuix i pintura. Va començar la seva carrera artística fent dibuixos per anuncis publicitaris i va ser treballador de la revista còmica La Caricature, adquirint fama per les seves litografies de descarnada sàtira política. Una d'aquestes caricatures, publicada el 1832, va mostrar el rei Lluís Felip I d'Orleans, com una Gargantua (el gegant llegendari de l'obra de François Rabelais), fet que li va costar a Daumier sis mesos de presó. Més tard va satiritzar la societat burgesa en una sèrie de litografies publicades en el diari Le charivari i va tornar a la sàtira política durant la Revolució de 1848. Les escultures d'escaiola (guix) i bronze que va fer per utilitzar com a models dels seus dibuixos van ser molt valorades per col·leccionistes i museus. Daumier va ser un dibuixant de gran talent i molt prolífic ja que va realitzar al voltant de 4000 litografies, 300 dibuixos i 200 pintures. Entre les seves principals obres, no datades, s'inclouen La República (1848), Els lladres i l'ase (Louvre, París) i L'aixecament (1860, Col·lecció Phillips, Washington). Daumier va tenir un gran nombre d'imitadors, però cap d'ells va assolir la profunditat i agudesa del seu estil. Va morir a Valmondois el febrer de 1879.

Font: En català: Honoré Daumier (1808-1879) En castellano: Honoré Daumier (1808-1879) In english: Honoré Daumier (1808-1879) - Altres: Honoré Daumier (1808-1879)



Parlem de Música...

Peter Arnold Heise (København, 11 de febrer de 1830 - Taarbaek, 12 de setembre de 1879) va ser un compositor danès. Va néixer en el sí d'una família de científics i funcionaris i després de graduar-se el 1847, va estudiar teoria i composició amb Berggreen. Poc després es va convertir en alumne privat d'Hauptmann a Leipzig (1852-1853) i va publicar les seves primeres col·leccions de cançons. El 1854 es va convertir en director del Studenter-Sangforening i durant tota la seva vida va mantenir contacte amb aquest cercle acadèmic, fent amistat amb les figures literàries de la capital danesa. El desembre de 1857 es va convertir en professor de música a l'Acadèmia de Sorø i organista de l'església de la mateixa ciutat, però el 1865 va tornar a Copenhaguen, on va tenir una bona posició financera gràcies al seu matrimoni amb la filla d'un comerciant ric. Allà es va concentrar en la composició i només va fer de docent a un grup selecte d'alumnes privats. Va viure la resta de la seva vida a la capital danesa, morint el setembre de 1879 al suburbi de Taarbaek.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
all first performed at Copenhagen, Royal Theatre
Palnatoke (incid music, A. Oehlenschläger), 1867, 1 song (1867), S iv, excerpt (1868), arr. pf 4 hands (1880)
Paschaens datter [The Pasha's Daughter] (Spl, H. Hertz), 1869, excerpts, vs (1869), 5 songs, S iv
Cort Adeler i Venedig (ballet, A. Bournonville), 1870, abridged vs (1871)
Kongs-emnerne [The Pretenders] (incid music, H. Ibsen), 1871, 1 song (1871), S iv
Bertran de Born (incid music, E. von der Recke), 1873, 7 songs (1873), S iv, arr. pf (1873)
Fjeldsøen [The Mountain Lake] (incid music, A. Munch), 1875, vs (1876), 3 songs, S iv
Fata morgana (incid music, J.L. Heiberg), 1875, arr. pf (1896), 1 song (1896)
Drot og marsk [King and Marshal] (tragic op, C. Richardt), 1878, vs (1879), 5 songs, S iv

Songs:
c300 individual titles of which c200 published
4 digte af Chr. Winther og Oehlenschläger (1852);
Lauras sange af ‘R. Fulton’ (C. Hauch) (1853);
4 folkeviser (C. Ploug) (1854);
3 sange for en dyb syngestemme (1855);
Kjaerlighedssange [Love-Songs] (C. Winther) (1855);
Digte af C. Hauch (1856);
En sangkreds [A Song Cycle] (Winther) (1857);
Havfruens sange [The Mermaid's Songs] (B.S. Ingemann) (1857);
6 sange for en dybere stemme (1859);
4 sange af ‘Arne’ (B. Bjørnson) (1859);
Viser og sange af ‘En nat mellem fjeldene’ (C. Hostrup) (1860);
6 krigssange [6 War Songs] (1864);
Schilflieder (N. Lenau) (1864);
Verner og Malin (Winther) (1866);
Romancer og sange (S. Blicher) (1866)
Sange af Shakespeare (trans. E. Lembcke) (1868);
Bergmanden og Solveigs sange (Ibsen) (1870);
3 sange af Claus Groth (1870);
Gudruns sorg (H.G. Møller, after the elder Edda) (1871);
Sydlandske sange [Southern Songs] (Ingemann, H.P. Holst) (1874);
Finske sange (1874);
Digte fra middelalderen ved Thor Lange (1875);
Digte fra det engelske (1877);
Erotiske digte (E. Aarestrup) (1878);
Farlige drømme [Dangerous Dreams] (H. Drachmann) (1878);
Dyvekes sange (Drachmann) (1879)

Other vocal:
Efterårsstormene [Autumn Storms] (Richardt), solo vv, mixed vv, orch, 1860, vs (1871)
Bergliot (Bjørnson), A solo, orch, pf, 1861, vs (1866), S iv
Volmerslaget [Volmer's Battle] (Richardt), male vv, orch, 1868, vs (1868)
Tornerose [Sleeping Beauty] (Richardt), solo vv, mixed vv, orch, 1873, vs (1873–4), 1 song, S iv
Works for unacc. male vv, unacc. mixed vv
Qts, trios, duets

Vocal religiosa:

Ruskantate (C. Richardt), solo vv, male vv, orch, 1854, excerpts, vs (1903)
Psalm xxiii, solo vv, mixed vv, orch, 1858

Instrumental:

Orch:
Marsk Stig, ov. to C. Hauch's play, 1856, arr. pf 4 hands (1899);
Sym., d, 1868

Chbr:
Pf Qnt, F, 1869;
6 str qts, b, G, 1852, B , c, A, g, 1857;
Pf Trio, E , ?1860–63 (1910);
3 vn sonatas, E , 1863, A, E ;
vc sonata, a, 1867 (1902);
fantasy pieces, vc, pf;
character-pieces and 3 sonatas, pf;
org pieces

Font: En català: Peter Arnold Heise (1830-1879) En castellano: Peter Arnold Heise (1830-1879) In english: Peter Arnold Heise (1830-1879) - Altres: Peter Arnold Heise (1830-1879)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Heise's respect for tradition and for the conservative element in the artistic circle which surrounded him during his early musical development lasted throughout his life. He remained under the influence of Gade, though in the last years before his early death there appeared signs of a new development. His best chamber works, such as the Piano Quintet, the String Quartet no.4 in C minor and the Cello Sonata in A minor of 1867, show the influence of Beethoven, Mendelssohn and Schumann. But his chief importance is as a song composer. His ideal lay close to that of the early strophic lied, which he imbued with an individual lyricism probably unsurpassed in Danish art song. In some late settings of English texts and poetry by Aarestrup and Drachmann he began to move away from his Classical point of departure, emphasizing the dramatic and expressive elements in the texts and allowing a freer formal development. Apart from his lifelong preoccupation with song, Heise was increasingly involved in composition for the stage from the late 1860s. During his last years he wrote, in addition to some incidental and ballet music for the Royal Theatre, the Singspiel Paschaens datter (‘The Pasha’s Daughter’) and the tragic opera Drot og marsk (‘King and Marshal’). The latter work, his masterpiece and the most significant Danish opera of the century, stands at the crossroads between the older national Singspiel and newer trends in music drama, and shows the influence not only of Weber and Marschner but also of Meyerbeer and Verdi.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

---

Peter Heise (1830-1879) was born in Copenhagen where he studied locally before attending the Leipzig Conservatory. Heise was of the generation for whom Mendelssohn and Schumann were the guiding lights. He was also influenced by his fellow countryman, Niels Gade. He did not find Wagner and the tonal ideas of the New German School to his taste. Upon his return to Copenhagen, he made a name for himself as a song writer although he composed in most genres. His opera Drot og Marsk (King & Marshall) was widely regarded the finest Danish opera of the 19th century. Although his instrumental works are almost uniformly excellent, because of the tremendous popularity of his songs, they were overlooked. Among his chamber music works are 6 string quartets, a piano trio, this piano quintet, and a number of instrumental sonatas. After hearing Brahms' Piano Quintet, which he did not find to his taste, Heise decided that he could write a piano quintet which was just as good or better. Whether he did this is a matter of personal opinion but there is no denying that this piano quintet, which dates from 1869, is a superb work which did not deserve to lie in oblivion for 140 years. The opening movement, Lento a piacere-Allegro energico, after a brief slow, formal introduction, which ends with a piano flourish, literally takes off in a burst of energy. The lovely theme is full of optimism and good spirits. This is follows by an attractive and lyrical second section, which in turn is followed by an appealing third section. The music is simply brimming with ideas. The lovely second movement, Larghetto, has an undeniable vocal quality. The strings alone introduce the finely wrought main theme which is of a highly romantic nature. The piano enters bring a heightened sense of drama. A lively scherzo, Intermezzo, vivace ma non troppo presto, follows. The music has an airy Italian quality to it. The finale, Lento con expressione-Allegro molto, begins with a slow, mildly sad introduction. The main part of the movement bustles forward and is in the grand manner.

EDITIONSILVERTRUST (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Amalie Malling (piano); Anton Kontra (violin); Boris Samsing (violin); Peter Fabricius (viola); Morten Zeuthen (cello)
DACAPO: HEISE, P. - Chamber music
SPOTIFY: HEISE, P. - Chamber music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 10 de febrer de 2016

HAMMERSCHMIDT, Andreas (c.1611-1675) - Sacred Works

Antonio Travi - Pastorale
Obra d'Antonio Travi (1609-1665), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Antonio Travi (Sestri Ponente, 1609 - Genova, 10 de febrer de 1665) va ser un pintor italià. Conegut amb el sobrenom de Il Sordo di Sestri, es va formar inicialment amb Bernardo Strozzi per posteriorment estudiar amb Godfrey de Weals. A partir del 1623 es va situar a Gènova i allà va començar a pintar escenes religioses però especialment paisatges. El seu realisme va ser notablement precís i es va emmarcar en la tradició de la pintura naturalista de Filippo Napoletano i d'Agostino Tassi, ambdós actius a Gènova a l'entorn del 1610. Va morir a Gènova el febrer de 1665.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Antonio Travi (1609-1665) - Altres: Antonio Travi (1609-1665)



Parlem de Música...

Andreas Hammerschmidt (Brüx, c.1611 - Zittau, 29 d'octubre de 1675) va ser un compositor i organista alemany i el major exponent de la música religiosa de la meitat del segle XVII. El seu pare, Hans Hammerschmidt, va ser un talabarder originari de Carthause prop de Zwickau. El 1626 la família es va veure forçada a emigrar de Brux a Freiberg a causa de la re-catolització forçosa de Bohèmia durant la Guerra dels Trenta Anys. El 1629 el seu pare va obtenir la ciutadania de Freiberg. No es coneixen qui van ser els mestres musicals d'Hammerschmidt, però es creu que va estudiar amb Balthasar Springer (1608-1654), organista de la catedral de Freiberg, amb Christoph Demantius, cantor de la catedral, i amb Christoph Schreiber, l'organista de la església de Sant Pere. Entre els anys 1633 i 1634 va exercir el seu primer lloc com a organista en el castell Weesenstein del comte Rudolf von Bünau. Al juliol del 1634 és nomenat successor de Christoph Schreiber (que havia acceptat un lloc a Zittau) com a organista de l'església de Sant Pere a Freiberg. El 1637 es va casar amb Ursula Teufel, la filla d'un comerciant de Praga, amb qui va tenir sis fills, dels quals només van sobreviure tres nenes. Aquest mateix any va obtenir la ciutadania de Freiberg.

Després de la mort de Schreiber, Hammerschmidt va ser nomenat novament el seu successor, aquest cop a l'església de Sant Joan de Zittau, una ciutat molt rica en aquesta època i on viuria la resta de la seva vida. Entre els seus col·legues a la ciutat hi havia el cantor Simon Crusius (1607-1678) i el rector de l'escola Johanneum, Christian Keimann (1607-1662). Hammerschmidt va escriure la música de diversos himnes de Keiman i a més va publicar les seves pròpies composicions amb prefacis escrits per Heinrich Schütz i Johann von Rist. La seva tasca li va permetre viure de forma benestant i ser respectat en la comunitat. L'himne de Keimann "Meinen Jesum laß ich nicht" amb música d'Hammerschmidt va ser, i segueix sent, molt popular en les congregacions luteranes. El 1757 hi va haver un incendi a Zittau que va destruir les fonts documentals sobre la vida d'Hammerschmidt. Es coneix poc dels seus viatges i contactes. Se sap que va visitar a Schütz a Dresden, on va escoltar les seves obres i les de compositors italians. Se sap igualment que es va traslladar a Görlitz per la dedicatòria en uns motets per al Collegium Musicum d'aquesta ciutat. Una composició per a la consagració de l'església de Santa Isabel demostra que va tenir contacte amb la ciutat de Breslau. Com a compositor, va escriure himnes, cantates, motets, àries i altres composicions vocals i instrumentals. Tot i que Hammerschmidt va ser organista durant tota la seva vida, d'entre les 400 obres que se'n conserven cap d'elles va ser per a orgue. Va morir a Zittau l'octubre de 1675.

OBRA:

Vocal secular:

Erster Theil weltlicher Oden oder Liebesgesänge, 1, 2vv, vn obbl, va da gamba/theorbo (Freiberg, 1642); ed. in EDM, 1st ser., xliii (1962)
Ander Theil weltlicher Oden oder Liebesgesänge, 1–3vv, vn obbl, va da gamba/theorbo (Freiberg, 1643); ed. in EDM, 1st ser., xliii (1962)
Dritter Theil geist- und weltlicher Oden und Madrigalien, 1–5vv, bc (Leipzig, 1649) [also incl. sacred works]; ed. in EDM, 1st ser., xliii (1962)

Vocal religiosa:

Musicalischer Andacht, erster Theil, das ist, Geistliche Concerten, 1–4vv, bc (Freiberg, 1639)
Musicalischer Andachten, ander Theil, das ist, Geistliche Madrigalien, 4–6vv, chorus 5vv (ad lib), bc (Freiberg, 1641)
Musicalischer Andachten, dritter Theil, das ist, Geistliche Symphonien, 1, 2vv, 2 vn, vc, bc (Freiberg, 1642)
Dialogi, oder Gespräche zwischen Gott und einer gläubigen Seelen, erster Theil, 2–4vv, bc (Dresden, 1645); ed. in DTÖ, xvi, Jg.viii/1 (1901/R)
Geistlicher Dialogen ander Theil, darinnen Herrn Opitzens Hohes Lied Salomonis, 1, 2vv, 2 vn, vc, bc (Dresden, 1645)
Vierter Theil, Musicalischer Andachten, geistlicher Moteten und Concerten, 5–10, 12 and more vv, bc (Freiberg, 1646)
Motettae, 1, 2vv, bc (Dresden, 1649)
Chormusic auff Madrigal Manier: fünffter Theil Musicalischer Andachten, 5–6vv, bc (Freiberg and Leipzig, 1652–3)
Musicalische Gespräche über die Evangelia, 4–7vv, bc (Dresden, 1655)
Ander Theil geistlicher Gespräche über die Evangelia, 5–8vv, bc (Dresden, 1656)
Fest-, Buss- und Danklieder, 5vv, 5 insts (ad lib) (Zittau and Dresden, 1658–9)
Kirchen- und Tafel-Music, 1–3vv, 4–6 insts, bc (Zittau, 1662)
Missae, tam vivae voci, quam instrumentis variis accommodatae, 5–12 and more vv (Dresden, 1663)
Fest- und Zeit-Andachten, 6vv, bc (Dresden, 1671)
2 pieces in C. Keimann: Samuel, school play (Freiberg, 1646)
5 hymn melodies in C. Keimann: Mnemosyne sacra (Leipzig, 1646)
10 hymn melodies, 1v, bc, in J. Rist: Neue himmlische Lieder (Lüneburg, 1651)
38 hymn melodies, 1v, bc, in J. Rist: Neue musikalische Katechismus Andachten (Lüneburg, 1656)
7 hymn melodies, 3, 4vv, in G. Vopelius: Neu Leipziger Gesangbuch (Leipzig, 1682)

Other:
Hertzliche Aufmerkung und heiligen Weihnachtsgruss zu Ehren Matthiä Albert und Jacob Rüdiger, 4vv (Freiberg, 1639), lost
Stölichen Schiessen bei der Hochzeit Herrn Rothens zu Zittau und Christine Stoll, 29 Oct 1640 (Görlitz, 1640), lost
Der auff den … seligen Hintritt des … Herrn M. Michaelis Theophili Lehmanns … erwehlte Leichen-Text: Ich bin gewiss, dass weder Tod noch Leben, 5vv (Freiberg, 1650)
Lob- und Danck Lied aus dem 84. Psalm … auff die rümliche Einweihung der wieder erbauten Kirche S Elisabeth in Breslau, 9vv, 5 tpt, 3 trbn, 5 va, bc (Freiberg, 1652)
Bussfertiges Friedens-Seuffzerlein … Ihr Jungen und ihr Alten hört (M. Francke), 3vv (Coburg, 1658)
Sirachs Lob- und Dankspruch … Concert, darein … die Engel zu St Petri mit zu gebrauchen, 8vv, 1634, Freiberg, Ratsbibliothek
Hochzeitsgesang für Daniel Sartorius: Es ist nicht gut, dass der Mensch allein sei, 5vv, 2 vn, 2 trbn, bn, bc, transcr. C. von Winterfeld, D-Bsb

Instrumental:

Erster Fleiss allerhand neuer Paduanen, Galliarden, Balletten, Mascharaden, françoischen Arien, Courenten und Sarabanden, 5 viols, bc (Freiberg, 1636); ed. in EDM, 1st ser., xlix (1957)
Ander Theil neuer Paduanen, Canzonen, Galliarden, Balletten, Mascharaden, 3, 5 viols, bc (Freiberg, 1639); ed. in EDM, 1st ser., xlix (1957)
Dritter Theil neuer Paduanen, 3–5 insts, bc (Leipzig and Freiberg, 1650)

Font: En català: No disponible En castellano: Andreas Hammerschmidt (1611-1675) In english: Andreas Hammerschmidt (1611-1675) - Altres: Andreas Hammerschmidt (1611-1675) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Andreas Hammerschmidt was one of the main composers of religious music in Germany in the mid-17th century. Today he is overshadowed by the towering figure of Heinrich Schütz, whom he greatly admired and who once wrote a laudatory poem for one of Hammerschmidt’s publications of music. The date of his birth isn’t known for sure. He was born in Brüx in Bohemia, where his family belonged to the Protestant community. During the Thirty Years War Bohemia became Catholic again, and Hammerschmidt’s father decided to move to Freiberg in Saxony. Very little is known about his musical education. Some quite important musicians and composers were active in Freiberg in the time Hammerschmidt lived there, like Christoph Demantius and Stephan Otto, but there is no firm evidence that he was their pupil, even though he certainly knew them. In 1635 Hammerschmidt was appointed organist at the Petrikirche. The year after he published his first collection of music, ‘Erster Fleiss’, containing a number of instrumental suites. In 1639 he moved to Zittau, where he became the organist of the Johanniskirche. It was his last position, and there he composed the largest part of his oeuvre. The position of organist was increasingly important, as he was responsible for composing and performing all church music and directing the soloists from the school choir and the instrumental ensemble of town musicians. In the early years in Zittau, though, Hammerschmidt – like so many of his colleagues in Germany – had to deal with the disastrous effects of the Thirty Years War. His activities as composer and performer not only made him a man of reputation, but also brought him considerable wealth. In the early 1670s he suffered from ill health. He died 1675; his tombstone calls him the ‘Orpheus of Zittau’. 

Although Hammerschmidt was first and foremost active as an organist, no organ music by him has survived. But he composed a large number of vocal works, most of them in the Italian ‘concertato’ style. This recording contains pieces from two collections. The ‘Motettae unius et duorum vocum’ of 1649 contain 20 sacred concertos for one or two voices with basso continuo, 18 of them on a Latin text. The ‘Kirchen- und Tafelmusik’ of 1662 is a collection of 12 sacred concertos for 2 to 5 voices, 2 to 6 obbligato instruments and basso continuo, as well as 10 concertos for solo voice with instruments. Most pieces of both collections are on biblical texts, the majority of them from the Old Testament, with a preference for the Book of Psalms. Not always the whole Psalm is composed; Hammerschmidt sometimes chooses a number of verses. The concertos of 1662 also contain a number of pieces on chorale melodies which were well known in the Protestant churches in Germany, like ‘Vom Himmel hoch’ and ‘Nun lob mein Seel den Herren’. Hammerschmidt’s works recorded here are a demonstration of his inventiveness in setting texts to music. Alternation between duple and triple meters is frequently used to divide a piece into sections. Some elements of the text are emphasized by repeating them. Hammerschmidt also uses textual elements as a kind of ‘motto’. For instance, in two of the five stanzas of Luther’s Easter hymn ‘Christ lag in Todesbanden’ which are sung here this practice is applied. In the second the words ‘das macht alles unser Sünd’ (our sin was the entire cause) is constantly repeated, in the fourth the motto is ‘ein wunderlicher Krieg’ (a wonderful war). And in the last piece on this CD, the Christmas hymn ‘Vom Himmel hoch’ the words ‘gute neue Mär’ (glad tidings) from the first stanza are repeated throughout the whole piece.

As one would expect in German religious music the text is vividly illustrated in the music. In ‘Anima mea liquefacta est’ a long melisma is used to express languishing love ("amore langueo"), the rhetorical figure of ‘exclamatio’ appears a couple of times in ‘De profundis clamavi’. And in ‘Inter brachio Salvatoris mei’ the word "exaltabo" (I will praise) is repeated two times, every time on a higher tone level. In Psalm 126 (Wenn der Herr die Gefangenen Zion erlösen wird) and the concerto ‘Ein jegliches hat seine Zeit’ on a text from Ecclesiastes the contrasts in the text are imaginatively elaborated. I am happy to be able to recommend this recording wholeheartedly. First of all, Hammerschmidt’s music isn’t well represented on CD. And considering the quality of his music and his historical importance this recording is most welcome. The performance is generally outstanding, by first class singers and players. The two sopranos have quite contrasting voices, but blend well in the ensemble pieces. And all singers master the German language which is a prerequisite for a convincing performance of this kind of music. I was wondering about the scoring of ‘Gelobet seist du, Jesu Christ’. According to the booklet it is for alto, 2 trumpets, 4 trombones and b.c. But the solo part is sung by alto and tenor unisono. Perhaps the thought behind it is that the alto’s voice wasn’t strong enough to keep the balance with the wind instruments, in particular since the solo part is quite low and the low register is not the strength of those male altos, who don’t use their chest register. In this piece bells are used on the Kyrie eleis with which every stanza ends. I could do without that, but I don't have any problems with it. The addition of chirping on the words ‘die Vogel unter dem Himmel’ (the birds of the sky) in the first piece of this recording (Psalm 8) is rather kitschy. The extensive liner notes are very informative. But the strict factual information leaves something to be desired. The first five stanzas of Luther’s hymn ‘Christ lag in Todesbanden’ are performed. But who made a choice: Hammerschmidt or the performers? The booklet doesn’t tell. And why does it say that stanzas 2 – 7 of ‘Gelobet seist du, Jesu Christ’ are by Luther, when only two stanzas are performed? The specification of the texts used by Hammerschmidt isn’t always correct either: ‘Paratum cor meum’ doesn’t use the verses 3 to 6 of Psalm 108, but verses 2 to 5. But these are only minor criticisms of a recording I have thoroughly enjoyed and which I shall listen to regularly.

Johan van Veen (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Weser-Renaissance Bremen; Manfred Cordes
RECICLASSICAT: HAMMERSCHMIDT, Andreas (c.1611-1675)
LAQUINTADEMAHLER: HAMMERSCHMIDT, A. - Sacred Works
SPOTIFY: HAMMERSCHMIDT, A. - Sacred Works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 9 de febrer de 2016

HOFFMEISTER, Franz Anton (1754-1812) - Piano Concerto (1787)

Etienne Jeaurat - The Judgment of Paris
Obra d'Étienne Jeaurat (1699-1789), pintor francès (1)



- Recordatori de Franz Anton Hoffmeister -
En el dia de la commemoració del seu 204è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Étienne Jeaurat (Vermenton, 9 de febrer de 1699 - Versailles, 14 de desembre de 1789) va ser un pintor francès. Nascut a Vermenton, prop d'Auxerre, va quedar orfe des de ben petit. El seu germà, el gravador Edme Jeaurat, el va enviar a viure amb Nicolas Vleughels, un pintor i amic d'Antoine Watteau, que en aquell temps va ser nomenat, el 1724, director de l'Acadèmia de França a Roma. Vleughels va viure amb Jeaurat a Roma durant una temporada motiu pel qual la influència del seu tutor va ser determinant en la futura obra de Jeaurat. El 1733 va tornar a París on es va convertir en membre de la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura. El 1737 va exposar per primera vegada al Salon des Artistes del Louvre, si bé en aquell temps encara no havia assolit la condició de museu. Va seguir exposant les seves obres allà fins el 1789 si bé en anys previs va ser nomenat professor (1737), chancelier (1781) i guardià de les col·leccions del rei a Versalles. Va assolir notable ressò per les seves obres històriques, mitològiques i religioses però també per les seves pintures de natures mortes que sovint van ser properes a Chardin. Però el major èxit el va aconseguir amb les escenes de gènere de la vida de París com en l'obra La Conduite des filles de joie à la Salpétrière, lorsqu'elles passent par la Porte St-Bernard (1755). Va morir a Versalles el desembre de 1789.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Étienne Jeaurat (1699-1789) - Altres: Étienne Jeaurat (1699-1789)



Parlem de Música...

Franz Anton Hoffmeister (Rottenburg am Neckar, 12 de maig de 1754 - Wien, 9 de febrer de 1812) va ser un editor i compositor austríac. Va estudiar dret a Viena però es va dedicar plenament a la composició i l'edició musical. El 1784 va fundar una editorial a Viena i Leipzig en la qual va publicar gran part de les obres de Mozart (quartets i quintets), J.S. Bach (composicions per a piano i orgue) i Haydn (quartets). El 1800 va crear a Leipzig, juntament amb Kühnel, una oficina de música, de manera que va ampliar així la seva faceta divulgativa, editant obres de Beethoven, les obres completes de J.S. Bach i altres compositors de menor importància. En la seva faceta de compositor, Hoffmeister va ser autor de nombrosa música instrumental. Va escriure sonates per a piano, centenars d'obres per a flauta, gran quantitat de partitures de cambra i lieder, 9 òperes i gran quantitat d'arranjaments sobre obres de Mozart. La important feina d'edició i publicació de Hoffmeister, que va comprendre l'obra de gairebé tots els mestres de la seva època el va situar com un dels més importants editors de l'escena musical europea dels primers temps del romanticisme.

OBRA:

Vocal secular:

Stage (all first perf. in Vienna):
Der Alchimist, c1790;
Die bezauberte Jagd, c1790;
Der Schiffbruch, c1792;
Der Haushahn, c1795;
Der Königssohn aus Ithaka (op, 2, E. Schikaneder), Wieden, 27 June 1795, A-Wgm, D-Bsb, DS, vs (Brunswick, n.d.); addns to Gluck:
Cythère assiégée, in Ger. as Die Belagerung von Cythere, Wieden, 19 Jan 1796;
Rosalinde, oder Die Macht der Feen (magic op, 3, S. Mayer), 23 April 1796, vs (Brunswick, n.d.);
Der erste Kuss (M. Stegmayer), 7 Feb 1797, ov., arr. 2 vn, va, b (Vienna, n.d.);
Liebe macht kurzen Process, oder Die Heyrath auf gewisse Art (Spl, 3, J. Perinet), 1801, collab. F.X. Süssmayr, J. Wöffl, vs (Brunswick, n.d.); Elysium (prol)

Several collections of songs;
songs pubd separately;
Gebeth des Herrn, lost;
German arias;
masonic lieder;
8 lieder, 1 canon, 3vv, Wgm

Vocal religiosa:

Offertorium pro omni tempore, 1779, A-KR;

Instrumental:

all published works undated unless otherwise stated

Orch:
c66 syms., incl. III sinfonie, op.3 (Lyons and Paris), 3 simphonies à grand orchestre, op.9 (Lyons), La chasse, op.14 (Vienna), many MSS, in A-Wgm, Wn, D-DS, LÜh, Mbs, SWl, W, Z;
ovs., incl. 1 (Leipzig);
11 serenades;
Cassation, A-Wn;
12 menuetti (Vienna);
6 menuetti con trios, 6 contradances, 6 tedeski, 2 vn, b, 2 ob, 2 hn (Vienna);
2 sets of 12 German dances (Vienna);
notturnos

Concs.:
25 for fl;
14 for kbd;
c20 others, incl. for 2 fl, fl and ob, fl and vn, 3 hn, vn, va, vc, db, shawm etc.

Large wind ens:
Harmonie, 2 cl, 2 ob, 2 bn, 2 hn (London);
Variations, 2 cl, 2 bn, 2 hn, no.1 (Leipzig and Vienna), others, A-Wgm, B-Bc;
12 ariettes, 2 cl, 2 hn, bn (Berlin and Amsterdam);
2 notturnos, Wgm;
serenades

Chbr:
15 qnts for 2 vn, 2 va, vc, in 3 sets, 12 qnts for fl, vn, 2 va, vc, qnt for pf/hpd, vn, 2 va, vc, most pubd Vienna; Qnt for hn, 2 vn, va, b, Wgm;
Variations, fl, acc. 2 vn, va, b (Paris);
57 str qts in 14 sets (Vienna, Leipzig, Paris, London), incl. 7 for vn, 2 va, vc;
c50 str/kbd qts, Wgm;
46 qts for fl, vn, va, vc, in 12 sets, most pubd Vienna;
4 sets of variations, for fl, vn, va, vc (Vienna, Offenbach);
9 kbd qts in 3 sets (Vienna, Paris);
[6] Quatuors, cl, vn, va, vc (Paris);
18 str trios in 4 sets, 2 vn, vc (Vienna), also 12 in I-Mc, 7 in A-Wgm;
19 sonatas/trios in 9 sets, kbd, fl/vn, vc (Leipzig, Offenbach, Venice, Vienna);
12 trios in 2 sets, fl, vn/fl, vc (Vienna);
La gallina, il cucco e l’asino, 3 fl (Hamburg);
76 str duets in 21 sets, vn, vn/va/vc, most pubd Vienna;
15 duets, 2 vn, Wgm;
125 fl duets in 32 sets (Vienna, London, Paris etc.);
6 fl duets, D-W;
39 sonatas/duets in 17 sets, kbd, fl/vn (Leipzig, Offenbach, Vienna etc.);
kbd sonata, obbl vn, PL-WRu;
3 duets, 12 airs, all for fl, vn, 5 duets for fl, va, most pubd Vienna;
6 solos, fl, b (Vienna);
2 sonatas, vn, b (Vienna);
6 duets, kbd, cl, A-Wgm;
others, lost

Miscellaneous:
Journal pour clarinette, i–iii (Leipzig);
[12] Caprices, vn, i–ii (Leipzig);
Etudes, va, i–ii (Leipzig);
24 petits duos, Amusements progressives, both 2 cl (Vienna);
21 kbd sonatas in 11 sets, most pubd Vienna;
5 kbd sonatas, Wgm;
Ger. dances, marches, variations, etc., kbd 4 hands, other small kbd pieces, most pubd, some in Wgm, B-BC;
numerous études, caprices, for fl (Leipzig, Mannheim, Offenbach);
numerous arrs. of works by others, esp. Mozart

Font: En català: No disponible En castellano: Franz Anton Hoffmeister (1754-1812) In english: Franz Anton Hoffmeister (1754-1812) - Altres: Franz Anton Hoffmeister (1754-1812) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Franz Anton Hoffmeister va ser un compositor austríac conegut, tanmateix, per la seva extraordinària labor com editor. Essencial, i en certa manera, per la divulgació de centenars o milers d'obres dels grans mestres del seu temps, des de Mozart a Beethoven passant pels germans Haydn, Pleyel o Clementi, però també d'altres músics de menor fortuna escènica. Per tant, des d'una perspectiva històrica, el seu treball de recopilació, estudi, classificació i impressió de partitures ha esdevingut primordial per a la publicació en el seu temps i per a la preservació en el nostre. Conseqüentment, i ja d'entrada, hem d'agrair aquesta ingent tasca divulgativa, i evidentment econòmica, d'un Hoffmeister que també va dipositar part de la seva energia a la composició. Segurament, el fet de veure, palpar i escoltar tanta música va influir necessàriament en l'esperit més creatiu de l'austríac fins el punt que el seu repertori dista lluny de ser purament testimonial. Una setantena de simfonies, una cinquantena de concerts i centenars d'obres de cambra però també una desena d'òperes són la ciència empírica d'aquest extens i pacient treball com a compositor. I en paraules d'Ernst Gerber, un compositor i autor d'un famós diccionari de músics, la seva va ser una música que 'es va guanyar per a si mateix una ben merescuda i àmplia reputació pel contingut original dels seus treballs, que no només van ser rics en expressió emocional, sinó que també es van distingir per l'interessant i acurat ús dels instruments així com d'un bon i precís sentit pràctic'. Tot un elogi que fàcilment podrem ratificar o desmentir amb les nombroses edicions discogràfiques de les seves obres. Precisament, una d'elles la que fa referència a un dels 14 concerts de piano que va escriure, concretament en relació al seu Concert en Re Major per a piano i orquestra publicat, probablement a Viena, el 1787. En un estil proper al de Mozart, el concert presenta una arquitectura clàssica en tres moviments. El primer, lluminós i enèrgic que enllaça amb un adagio més melòdic, expressiu i amb aires d'una certa inquietud per finalitzar amb un allegretto que evita la solemnitat en favor d'una harmoniosa i juganera interacció entre el piano i l'orquestra. El conjunt, brillant i gratificant en tot moment si bé la qualitat del so és millorable, ens permet ser fidels al comentari de Gerber per gaudir de la merescuda fama que Hoffmeister es va guanyar, també, com a compositor!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Felicja Blumental (1908-1991, piano); Vienna Symphony Orchestra; Robert Wagner (1915-2008, conductor)
AMAZON: Hoffmeister - Friends and Rivals
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Hoffmeister - Friends and Rivals



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 8 de febrer de 2016

PRAETORIUS, Jacob (1586-1651) - Magnificat primi toni

Guercino - St. Cecilia
Obra de Giovanni Francesco Barbieri (1591-1666), pintor italià (1)



- Recordatori de Jacob Praetorius -
En el dia de la celebració del seu 430è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giovanni Francesco Barbieri (Cento, 8 de febrer de 1591 - Bologna, 9 de desembre de 1666), més conegut amb el sobrenom Guercino o Il Guercino, va ser un pintor barroc italià nascut a la regió d'Emilia, encara que va viure i va pintar també a Roma i Bolonya. Va representar el període de transició del classicisme romà-bolonyès al ple barroc. 'Guercino' significa guerxo en italià i va tenir aquest sobrenom perquè va patir d'estrabisme. Amb 17 anys es va associar amb Benedetto Gennari "el Vell", un pintor de l'Escola de Bolonya. El 1615 es va traslladar a Bolonya, on les seves obres es van guanyar els elogis de Ludovico Carracci, ja ancià. Després de la mort de Gregori XV, el 1623 es va traslladar de nou a Cento. El 1642 es va instal·lar a Bolonya com a successor de Guido Reni a la direcció de l'Escola de Bolonya. Va intentar imitar l'assossegat classicisme de Reni pel que la seva obra va perdre força però va guanyar en refinament i solidesa, com pot apreciar-se en el seu Sant Tomàs d'Aquino (1663, Sant Domenico, Bolonya). Les seves obres anteriors, com la Mort de Dido (1630, Galeria Spada, Roma) i Crist a la columna (1657, Palau Chigi, Roma), són més apassionades. Influenciat per Ludovico Carracci a Bolonya i per l'obra de Ticià a Venècia, Guercino va desenvolupar un estil barroc de rics colors, forts contrastos de llums i ombres i gràcil representació del moviment. Sota el mecenatge del papa Gregori XV, Guercino va pintar el fresc de l'Aurora (1621, Vila Ludovisi, Roma) i altres obres d'inspiració més clàssica, com l'Enterrament de Santa Petronila (1621, Museu Capitolí, Roma). Va morir a Bolonya el desembre de 1666.




Parlem de Música...

Jacob Praetorius (Hamburg, 8 de febrer de 1586 - Hamburg, 21 o 22 d'octubre de 1651) va ser un organista i compositor alemany. Segon fill d'Hieronymus Praetorius, es va formar amb el seu pare abans d'estudiar orgue amb Sweelinck a Àmsterdam. A partir del 1603, i fins l'últim dels seus dies, va ser l'organista titular de la Petrikirche d'Hamburg on va ser especialment conegut per la seva labora docent com a professor d'orgue. Alguns dels seus alumnes van ser Berendt Petri, Heinrich Grimm i Matthias Weckmann. Com a compositor va escriure abundant música d'orgue però també obra vocal religiosa i una sèrie de motets per a celebracions i bodes. Va morir a Hamburg l'octubre de 1651.

OBRA:

Vocal secular:

Qui habitas in hortis, 1v, bc, D-Hs (inc.)
Viva la bella musica, canon, 4vv, 1614, lost, formerly Lübeck Stadtbibliothek; facs. in Stammbuch von David von Mandelsloh, ed. W.L. von Lutgendorff (Hamburg, 1893); ed. in Stiehl

Vocal religiosa:

Gaudete omnes, 6vv;
Surge propera, 5vv;
Veni in hortum meum, 8vv (Hamburg, 1607); RRMBE lxxiii
In te, Domine speravi, canon, 6vv, 1648, D-Bsb; facs. in MGG1
19 chorale settings, 4vv, in Melodeyen Gesangbuch, ed. H. Praetorius (Hamburg, 1604); ed. K. Ladda and K. Beckmann (Singen, 1995)
10 continuo songs, 1v, bc, in J. Rist: Neuer Himlischer Lieder Sonderbahres Buch, iv (Lüneburg, 1651); 2 ed. in Winterfeld

Wedding motets:
originals mostly lost; transcriptions extant in D-Bsb and D-Hs
Caecilia virgo gloriosa, 6vv (Hamburg, 1601), lost
Quam pulchra es, 5vv (Hamburg, 1606); RRMBE lxxiii
Surge propera, 5vv (Frankfurt, 1611); RRMBE lxxiii
Vidi speciosam, 8vv (Hamburg, 1615); RRMBE lxxiii
Sponse musarum, 6vv (Hamburg, 1617); RRMBE lxxiii
Forti animo esto, 8vv (Hamburg, 1619); RRMBE lxxiii
Quis novus hic oritur, 6vv (Hamburg, 1627); RRMBE lxxiii
Indica mihi, 6vv (Hamburg, 1635); RRMBE lxxiii
Ich freue mich im Herrn, 2vv, bc (Hamburg, 1640), lost

Instrumental:

Organ:
Christum wir sollen loben schon, D-Lr; G, B
Durch Adams Fall ist ganz verderbt, Bsb (inc.); G, B
Grates nunc omnes, S-VIl; G, ed. in Kite-Powell
Herr Gott dich loben wir, 1636, D-Lr; G, B
Vater unser im Himmelreich, CZ; B
Von allen Menschen abgewandt, D-W; ed. K. Beckmann, Hieronymus Praetorius: Sämtliche Orgelwerke (Moos am Bodensee, 1994)
Was kan uns komen an für Noth, CZ; B
6 Magnificat, DK-Kk; ed. in Glahn and Sørensen
Magnificat germanicae, S-VIl; G, ed. in Kite-Powell
3 preludes, C, D, F, D-Lr; ed. in Organum, iv/2 (Leipzig, 1925)

Font: En català: Jacob Praetorius (1586-1651) En castellano: No disponible In english: Jacob Praetorius (1586-1651) - Altres: Jacob Praetorius (1586-1651)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

During the sixteenth and seventeenth centuries the MAGNIFICAT was an integral part of the vesper service, as is evident from the large number of Magnificat arrangements by composers of northern Germany. They are usually cycles organized by church mode and with a variable series of often unnumbered versets. These versets were frequently performed alternatim, as prescribed as early as 1529 by Johannes Bugenhagen for the ordinary of the church of Hamburg. Several variants of this type of ordinary in alternation are extant, from the most simple choro vel organo alternation (as mentioned by Franz Eler in 1588) to the most complex type between the organ, the (boys') choir, the vulgus (the congregation), the precentor and the puellae (young girls), as Laurentius Stiphelius described it in 1609. Another possibility – the one presented in this recording – is to group several versets, a practice already documented in the fourteenth century. The parts of the Magnificat sung in this recording are taken from Eler's collection of Cantica sacra (1588), which was used as the official hymn book in Hamburg until 1700. Concerning their performance we read that »The organist asks the precentor what Introitus or Responsorium and in what mode he is going to sing, because disagreement on the songs would cause disarray and anger in the listeners.« In order to facilitate the coordination of the modes, Eler mentions the tone in Latin at the end of each melody. 

In the eighteenth century Mattheson still emphasizes the importance of such a practice. Moreover, in the 1614 Ratzeburg ordinary we can read that »The organist and the schoolteacher need to be in agreement about performing per vice or in alternatim in order for everyone to know precisely when to begin singing or playing and when to stop, so that the songs can be separated in such a manner that those versets which need to be logically sung or played together are not separated. « Usually, the Magnificat opens with a verset in four parts performed on the plenum, in a typically Hamburg festive style in which the organist plays the bass line and the cantus firmus (in the tenor) pedaliter if possible. In the subsequent versets the cantus firmus is augmented with passage work and special sound effects (e.g. echos), obtained through the use of several manuals. In 1699 the Latin Magnificat was replaced by its German version (Magnificat germanice) in Hamburg, and four years later also in Lübeck, and from then on it was only performed in one single church mode. This would eventually lead to the decline of such specific genres as the chorale fantasy, to which certain versets of the Magnificat belonged. Magnificat arrangements by Buxtehude, for example, have maintained virtually no relationship with the original chant: the cantus firmus was practically no longer recognizable to the congregation. Of later composers such as Franz Tunder or Vincent Lübeck, we do not know any Magnificat arrangements.

Booklet extract

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Léon Berben (organ); Britta Schwarz (mezzo-soprano)
AMAZON: PRAETORIUS, J. - Von allen Menschen abgewandt
SPOTIFY: PRAETORIUS, J. - Von allen Menschen abgewandt



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!