divendres, 22 de maig de 2015

SCHMIDLIN, Johannes (1722-1772) - Trauer-Cantata for Johannes Fries (1759)

Hubert Robert - The Waterfall at Tivoli
Obra d'Hubert Robert (1733-1808), pintor francès.



- Recordatori de Johannes Schmidlin -
En el dia de la celebració del seu 293è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Hubert Robert (París, 22 de maig de 1733 - París, 15 d'abril de 1808) va ser un pintor francès especialitzat en la pintura de ruïnes clàssiques, capricis i fantasies que sovint expressen la idealització del paisatge, l'harmonia i el sentit més pur de l'estètica. Nascut a l'època rococó, va conèixer l'apogeu del regnat de Lluís XVI, a qui va servir en diversos càrrecs, incloent el disseny de jardins. Va estar al llim de l'execució per part dels revolucionaris francesos però va sobreviure i es va convertir en un dels assessors del recentment fundat Museu del Louvre. El seu pare, Nicolas Robert, va estar al servei de François-Joseph de Choiseul, marquès de Stainville. El jove Hubert va acabar els seus estudis amb els jesuïtes al parisenc col·legi de Navarra el 1751 i va entrar al taller de l'escultor Michel-Ange Slodtz qui li va ensenyar dibuix i perspectiva, però el va animar a dedicar-se a la pintura. El 1754 va marxar a Roma a la comitiva d'Étienne-François de Choiseul, fill de l'ocupador del seu pare, qui havia estat nomenat ambaixador francès i qui es convertiria, el 1758, en Secretari d'Estat per a Afers Estrangers del Rei Lluís XV. A Itàlia, va passar-hi 11 anys com a jove artista a l'Acadèmia Francesa de Roma, guanyant-se ja la vida fent obres especialment pensades pels turistes i aficionats que estaven de pas per la ciutat. 

Va ser en l'estada a Itàlia quan se li va despertar l'interès estètic per l'antiguitat clàssica, gràcies a el viatge que va fer a les ruïnes de Pompeia així com per la seva relació habitual amb d'altres artistes joves del cercle de Piranesi, capdavanter d'aquesta pintura dels capricci i vedutes clàssiques farcida d'aquelles ruïnes romàntiques que precisament Robert Hubert va desenvolupar de manera tan significativa al llarg de la seva productiva carrera. En el seu retorn a França la seva vida no va ser fàcil ja que podria haver tingut un final certament dramàtic quan va ser condemnat a mort durant la Revolució Francesa, escapant de la guillotina per un atzar macabre del destí ja que va significar l'execució d'un altre presoner, en lloc d'Hubert com estava previst. Finalment, se'l va alliberar després de la caiguda de Robespierre. A partir d'aleshores, va poder renéixer artísticament fins el punt de participar activament en la creació, desenvolupament i consolidació del nou Museu del Louvre de París. En aquesta ciutat va morir l'abril del 1808.

Font: En català: No disponible En castellano: Hubert Robert (1733-1808) In english: Hubert Robert (1733-1808) - Altres: Hubert Robert (1733-1808)



Parlem de Música...

Johannes Schmidlin (Zurich, 22 de maig de 1722 - 16 de novembre de 1772) va ser un sacerdot i compositor suís. Poques són les referències de la seva primera etapa formativa. Fill de mariner, va néixer a Zurich i es va ordenar vicari el 1743 a Dietlikon. Seria precisament en la seva condició de sacerdot a Dietlikon on compaginaria l'ofici i la música tot escrivint himnes per a les celebracions catòliques en substitució de les antigues peces vocals. Començaria així la carrera compositiva de Schmidlin que, l'any 1755, fundaria una societat coral en què hi arribarien a participar fins a 200 cantaires, el 10% de la població de Dietlikon. Es converteix, així doncs, en un autèntic pioner en la difusió musical en aquella petita població suïssa ja que, l'any 1768, va fundar un conjunt instrumental per acompanyar els càntics religiosos. Membre dels Moravians, Schmidlin va compondre principalment música coral per a diverses veus, alguna d'ella amb acompanyament instrumental. El novembre de 1772, un infart cerebral va posar fi a la seva vida.

OBRA:

Vocal secular:

Lieder collections:
[203] Singendes und spielendes Vergnügen reiner Andacht (1752);
Musicalisch-wochentliche Vergnügungen, i–iii (1758–60) [52 pieces in each];
J.C. Lavaters christliches Handbuchlein (1769);
[41] Schweizerlieder mit Melodien (J.C. Lavater), 1–2vv (Berne, 1769), arr. 4vv by J.H. Egli (1775);
Lieder zum Gebrauche des Waisenhauses (Lavater) (1772);
[52] Musikalisch-wöchentliche Ergetzungen (1773);
Musicalisch-wöchentliche Belustigungen in weltliche Liedern (1775)

Vocal religiosa:

[85] Geistliche Lieder (1758), suppl. to Singendes und spielendes Vergnügen;
100 geistliche Lieder (1764);
Hrn. Prof. Gellerts [50] geistliche Oden und Lieder (1761);
Hrn. Hofprediger Crammers [24] geistliche Oden und Lieder (1767);
Geistliche Lieder mit Choral-Melodien (1767, 12/1827);
Hymni oder Lob-Gesänge auf Gott, 2 Tr, A, B, org (1758);
Die Tages-Zeiten (4 cants. F.W. Zachariä) (1762);
Deutliche Anleitung zum gründlichen Singen der Psalmen (1767);
Die Psalmen Davids, 4vv (1771);
c10 other cants. and sacred lieder pubd separately

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Johannes Schmidlin (1722-1772)



Parlem amb veu pròpia...

Suïssa ha estat, i ho segueix sent, un món apart. En música, pel que sembla, també va ser així fins el punt que actualment resulta difícil parlar-ne. De fet, tot i l'extens historial d'aquest espai, el classicisme suís només apareix en dues entrades prèvies, la de Gasparo Fritz i l'anterior de Johannes Schmidlin. Una entrada, aquesta darrera, on també recuperàvem altres noms clàssics d'aparent menor entitat, tot i que partim d'un gran desconeixement, com Johann Caspar BachofenFranz Joseph Leonti Meyer von SchauenseeJohann Jakob Walder. De tots ells, va ser precisament Schmidlin el que va assolir major renom potser en base a l'enorme quantitat de lieders que va compondre. En vida va ser un pastor protestant del Collegium Carolinum de Zurich, precisament on va conèixer i estudiar amb Bachofen. Ordenat sacerdot posteriorment, va ser a Wetzikon-Seegräben on va assolir l'èxit fundant una societat coral que va revolucionar musicalment la ciutat i el seu entorn. En la seva condició de gerent de l'organització, programació, recuperació, divulgació i contractació de músics i cantants, si bé els requisits eren més de voluntats que de mèrits, Schmidlin va iniciar una veritable indústria musical que va estendre per tot Suïssa tot recuperant música principalment religiosa tant d'autors forans com d'autòctons i promocionant, també i evidentment, les seves pròpies composicions. Va ser allà on va estrenar i publicar la seva Trauer-Cantata for Johannes Fries (1759) que podrem escoltar avui. Per a tres veus, dos sopranos i baix, i acompanyament d'orgue, és una obra pensada per a petit comitè sense perdre, en tot moment, l'encant melòdic i la bellesa preclàssica tot i que continguda, comprensible ja que parlem d'una cantata fúnebre en honor al reformista Johannes Fries. Bona edició en general i més tenint en compte la raresa del repertori i l'oblit en el que viuen els seus creadors!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Zurich Arise

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 21 de maig de 2015

DE MONTGEROULT, Hélène (1764-1836) - Piano etudes & sonate

Louis Janmot - Poem of the Soul; On the mountain (1854)
Obra d'Anne-François-Louis Janmot (1814-1892), poeta i pintor francès (1)



- Recordatori d'Hélène de Montgeroult -
En el dia de la commemoració del seu 179è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Anne-François-Louis Janmot (Lyon, 21 de maig de 1814 - Lyon, 1 de juny de 1892) va ser un pintor i poeta francès i representant del període de transició entre el Romanticisme i el Simbolisme. Va néixer en una família profundament religiosa. La mort del seu germà el 1823 i de la seva germana el 1829 el va marcar profundament. Va estudiar al Royal College de Lió on va conèixer a Frederic Ozanam i a altres seguidors del filòsof Abbe Noirot. El 1831 va ser admès a l'Escola de Belles Arts de Lió i un any després li van donar la més alta condecoració, el "llorer d'or". El 1833, va anar a Paris per estudiar pintura amb Victor Orsel i Jean-Auguste Dominique Ingres. El 1835 se'n va anar a Roma amb Claudius LavergneJean-Baptiste Frenet i altres estudiants i va conèixer a Hippolyte Flandrin. Després de tornar a Lió el 1836, Janmot va atreure l'atenció de la crítica del Saló de París amb uns grans quadres d'inspiració religiosa. El 1845 el seu quadre "Flors dels camps" li va facilitar l'accés al Saló del 1846. Theophile Gautier es va quedar impressionat pel seu retrat de "Lacordaire" (1846). Però el fracàs del seu "Poema de l'ànima" a l'Exposició Universal del 1855 el va decebre.

El 1856, Janmot va aconseguir un encàrrec per a un fresc (destruït) representant l'Últim Sopar per a l'església de St Polycarp. Altres encàrrecs van incloure la decoració de la cúpula de l'església de Sant Francesc de Sales i pel salo principal de l'ajuntament que havia estat renovat pel seu amic i arquitecte T. Desjardins. Després va ser nomenat professor de l'Escola de Belles Arts. A causa de diversos problemes econòmics familiars, Janmot va acceptar una càtedra a l'Escola Dominicana d'Arcueil. En aquesta època, a Bagneux, va fer molts retrats dels membres de la seva família (quadres perduts). Després del naixement del seu setè fill a l'agost del 1870, la seva esposa va morir a Bagneux. Quan les tropes prussianes van ocupar casa seva, va fugir a Alger amb el seu padrastre i es va dedicar a la pintura de paisatges. Va tornar al juny de l'any següent a París i va portar una vida solitària. El 1878, va fer un fresc a la capella dels franciscans a Terra Santa, l'última de les seves grans obres. El 1885, Janmot es va tornar a casar amb una antiga alumna, Antoinette Currat, i va tornar a Lió. Va fer dibuixos al carbó sobre temes místics, com una mena de continuació del Poema de l'ànima, incloent el Purgatori (1885) i La Fi del Temps (1888). El 1887 es van publicar a Lió i a París. Va morir a Lió cinc anys més tard a l'edat de 78 anys.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Anne-François-Louis Janmot (1814-1892) - Altres: Anne-François-Louis Janmot (1814-1892)



Parlem de Música...

Hélène de Montgeroult (Lyon, 2 de març de 1764 - Firenze, 20 de maig de 1836) va ser una pianista i compositora francesa. Va néixer a Lio però es va formar a París amb N.J. Hüllmandel, M. Clementi i J.L. Dussek. Pocs anys més tard va estudiar amb Antoine Reicha. El 1784 es va casar primer amb el marquès de Montgeroult (c.1755-1793), després de la mort d'aquest amb Charles-Hyacinte His i finalment amb el Comte du Charnage. El 1795 va assolir el càrrec de professora de première classe del recentment fundat Conservatori de París. Allà va tenir alumnes com L.B. Pradher, A.P.F. Boëly i I.A. Ladurner. Va convertir casa seva en un dels salons musicals més importants de París. Com a compositora, va publicar dos col·leccions de Trois sonates pour le forte-piano i tres volums de Cours complet pour l’enseignement du forte-piano (1820), amb un miler d'exercicis i estudis per a piano, rebent els elogis de Marmontel. Va morir el maig de 1836 a Florència.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Hélène de Montgeroult (1764-1836) - Altres: Hélène de Montgeroult (1764-1836)



Parlem amb veu pròpia...

Hélène de Montgeroult, a banda de tenir l'honor de ser la primera dona professora del Conservatori de París, va ser una compositora de cançons i obres de piano. Tanmateix i abans del seu èxit, De Montgeroult va haver de viure, en primera persona, el patiment més terrible durant el temut Regnat del Terror (1793-94). El seu marit, el marqués de Montgeroult va ser ajusticiat i guillotinat pels revolucionaris condemnant la seva dona Hélène a la mateixa sort. Afortunadament per ella, i literalment, la música li va salvar 'el cap' i la vida. Empresonada a Conciergerie i condemnada a mort per la seva condició d'antirevolucionària, el seu pecat havia estat casar-se amb un noble, va patir una intensa i extenuant estada a la presó fins el dia del seu judici quan, i donant gràcies eternes a la prèvia i decisiva intercessió de Giovanni Battista Viotti i de Bernard Sarrette, el director del Conservatori de París, es va dictar sentència:
"A la sala havien vingut familiars, amics i coneguts que al veure-la van témer per la seva integritat. Van passar uns minuts, que van haver de semblar eterns, quan es va obrir una porta i van entrar quatre soldats carregant un forte-piano bastant atrotinat. El president del tribunal revolucionari va parlar: "Ciutadana, m'han dit que vostè és realment la millor pianista francesa. Si és així, llavors toqueu la Marsellesa". El públic va irrompre en aplaudiments. Després de nou mesos empresonada, tranquil·la i digna, es va asseure al piano-forte sense dir res. A continuació va interpretar una brillant improvisació sobre el tema de la Marsellesa, amb modulacions, canvis de ritme... Una interpretació increïble i impecable. A causa de les seves habilitats pianístiques que tant sobradament havia demostrat, va ser indultada a canvi de retre, a partir d'ara, els seus talents al servei de les noves corrents revolucionaris".
I així va ser, d'una possible i literal decapitació a una revolucionària ascensió. I pel que sembla va poder refer la seva vida amb certa rapidesa, casant-se de nou i dedicant-se de ple a la música assolint una fama probablement mai abans vista en una dona. I potser no tant per la seva condició de compositora sinó possiblement per la seva labor docent la qual va ser determinant per l'esdevenir romàntic posterior. Les seves obres per a piano així ens ho demostren. Les sonates, per exemple, mostren un estil clàssic tardà, però especialment els estudis i exercicis, un miler d'ells en el seu mètode Cours complet pour l’enseignement du forte-piano, considerat com el tractat més important a França del seu temps, ens anticipen el romanticisme d'una forma personal i sensible i que posteriorment influenciaria a molts autors avui dia indispensables com Schumann, Chopin o Mendelssohn. Estudis o la brillant Sonata que escoltarem i que fàcilment ens traslladaran a un món de somnis i de fantasies fruit de l'elegància i naturalitat amb què es presenten. Tot un repte per l'intèrpret, en aquesta edició superada amb immillorable nota, que ens posa música a la convulsa existència d'Hélène, la francesa a qui la música la va revolucionar per obligació!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    De MONTGEROULT, H. - À la Source du Piano Romantique

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 20 de maig de 2015

PORTA, Costanzo (c.1528-1601) - Missa quatuor vocum

Melone Altobello - Sulla strada di Emmaus
Obra d'Altobello Melone (c.1490-1543), pintor italià (1)



- Recordatori de Costanzo Porta -
En el dia de la commemoració del seu 414è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Altobello Melone (Cremona, c.1490 - Cremona, 1543) va ser un pintor italià. Va ser un dels màxims exponents de l'escola cremonesa renaixentista. Influenciat inicialment per l'estil de Boccaccio Boccaccino, es va formar probablement amb Girolamo Romanino. El 1516, va rebre l'encàrrec de continuar la sèrie de frescs que Boccaccino havia començat a la Catedral de Cremona. En aquestes obres el seu estil es troba molt proper al de Romanino, tot i que donant una major brillantor a les formes, conservant l'aspecte venecià de l'obra del seu mestre. Va mostrar una energia desbordant que va conferir al seu treball un ritme convuls on va combinar el talent ornamental amb una gran expressivitat. Partint de Boccaccino, va absorbir algun tipus d'influència de l'art nòrdic. Tanmateix, en la segona fase de la decoració de la Catedral de Cremona, amb el tema de les escenes de la vida de Crist, sembla mostrar algun tipus d'involució en el seu estil, que adopta un aire més conservador i proper a l'alemany Dürer. Amb el temps va anar canviant el seu estil fins a aproximar-se, al final de la seva vida, a Raffaello. Va morir a Cremona el 1543.




Parlem de Música...

Costanzo Porta (Cremona, c.1528 - Padova, 19 de maig de 1601) va ser un professor i compositor italià i un dels més importants del renaixement a Itàlia. La seva formació i vida primerenques es desconeixen tot i que probablement es va formar al convent Porta San Luca de Cremona. Es creu que a partir del 1550 va estudiar amb Adrian Willaert, el mestre de capella de la Basílica de Sant Marc de Venècia. Allà va coincidir amb Claudio Merulo, també estudiant de Willaert, i amb qui va mantenir una sòlida amistat la resta de la seva vida. El 1552 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral d'Osimo. El 1565 va viatjar a Padova on va treballar un breu període de temps abans d'assolir un càrrec musical a la Catedral de Ravenna el 1566. A partir d'aquells anys el seu nom es va fer molt conegut arreu d'Itàlia i va rebre nombroses ofertes i encàrrecs que sovint havia de rebutjar. Alhora, la seva labor com a teòric i docent fou molt sol·licitada, especialment per la seva habilitat en la tècnica del contrapunt. Els darrers anys va tornar a Padova on va viure fins el maig de 1601.

OBRA:

Vocal secular:

printed works, except anthologies, published in Venice unless otherwise stated
Il primo libro de [29] madrigali, 4vv (1555); C xix
Il primo libro de [28] madrigali, 5vv (1559); C xx
Il secondo libro de [29] madrigali, 5vv (1569); C xxi
Il terzo libro de [29] madrigali, 5vv (1573); C xxii
Il quarto libro de [21] madrigali, 5vv (1586); C xxiii
Madrigals, 1557, 1559, 1560, 1562, 1564, 1567, 1567, V. Galilei: Il Fronimo (Venice, 1568, 2/1584), 1570, 1575, 1575, 1576, G.C. Gabussi: Il primo libro de madrigali (Venice, 1580), 1582, 1583, 1583, 1585, 1586, 1586, 1586, 1588, 1589, 1590, 1592, 1592, 1593, 1593, 1594, 1595, 1596, 1596, 1597, 1598, 1598, 1598, 1601, 1604; C xxiv
14 madrigals, 4vv, I-Bc, F-Pn; C xxiv
Intabulations of all madrigals from 1559, 1569 and some from 1573 publications, I-Fl

Vocal religiosa:

[37] Motectorum … liber primus, 5vv (1555); C ii
Liber primus [28] motectorum, 4vv (1559, 2/1591); C i
Musica [44] introitus missarum … in diebus dominicis, 5vv (1566, 2/1588); C xiv
Musica [40] introitus missarum … in solemnitatibus omnium sanctorum, 5vv (1566, 2/1588); C xv
Musica [29] canenda … liber primus, 6vv (1571); C iv
Litaniae deiparae virginis Mariae, 8vv (1575); C vii
[12] Missarum liber primus, 4–6vv (1578); C viii–ix
Liber [52] motectorum, 4–8vv (1580); C v
Musica [29] canenda … liber tertius, 6vv (1585); C vi
[44] Hymnodia sacra totius per anni circulum, 4vv (1602); C xiii
Psalmodia vespertina omnium solemnitatem decantanda cum 4 canticis beatae virginis, 8, 16vv (Ravenna and Venice, 1605); C xvi
[23] Motectorum, 5vv (1605); C iii
Motets, psalms, litanies in 1563, 1583, C. Merulo: Il primo libro de'motetti (Venice, 1583), 1588, 1590, 1592, 1596, 1596, 1601, Florilegii musici portensis … pars (Leipzig, 1603), 1607, 1607, 1609, 1613, 1623; C xviii
Missa ‘Da pacem’, 8vv; Missa mortuorum, 4vv: I-LT; C x
Missa Ducalis, 13vv, ?holograph, I-Fl; C x
Antiphons, 4vv, I-Ac, Bc, RA, TVd; C xii
Other sacred works, incl. Magnificats, Te Deum, graduals, responsories, psalms, motets, Lamentations, hymns, antiphons: D-As, F-Pn, I-Ac, Bc, MOd, Pc, RA, TVd [many concordances]; C xxv

Instrumental:

Fantasia, F-Pn Rés.Vma.851
Ricercar, a 4; Gerometta, a 8, I-Bc U 95; xviii

Literatura:

Trattato … ossia Instruzioni di contrappunto (MS, I-Bc B 140)

Font: En català: Costanzo Porta (c.1528-1601) En castellano: No disponible In english: Costanzo Porta (c.1528-1601) - Altres: Costanzo Porta (c.1528-1601)



Parlem amb veu pròpia...

Les mirades furtives en el temps parteixen de l'evident restricció de no saber, en detall i amb certesa, la història exacta dels esdeveniments. I si la mirada l'hem de situar a un temps més llunyà dels 400 anys totes les evidències són fungibles i distorsionades. Per tant, quan les cròniques en relació a Costanzo Porta ens afirmen que a la seva època fou elogiat i admirat tant per músics com per teòrics hem de contextualitzar-ho bé i no perdre'ns en els imperatius. L'escepticisme és un principi filosòfic essencial i en música també si bé en aquesta disciplina disposem d'un sagrat, que no teològic, indicador, el del so i la tècnica de la pròpia música. Mestre del contrapunt segons paraules de Giovanni Artusi, o extraordinari compositor segons Lodovico Zacconi, Porta és actualment considerat com un dels compositors italians més destacats del renaixement. I com a bon servidor de la causa franciscana que va ser, el corpus principal de la seva obra va ser la música religiosa si bé no va deixar de compondre madrigals. Fins a set llibres de motets, un d'ells perdut, va escriure al llarg de la seva vida. A través d'aquestes obres, ens és possible rastrejar i entendre el per què de l'admiració que va despertar en molts dels seus coetanis i en generacions posteriors. Emmarcats en la tradició de Gombert i Willaert, es presenten en una impecable forma polifònica d'excepcional qualitat en la tècnica del contrapunt. Ara bé, avui escoltarem una de les 15 misses que va compondre, de les quals 12 d'elles es van publicar, d'una tacada, el 1578. Misses paròdies, que escoltarem en nom de la Missa quatuor vocum, en un format sensiblement més tradicional i conservador tot i que amb detalls que ens fan pensar en un origen secular de l'obra quatuor vocum en la que s'inspira. Esplendor renaixentista de Costanzo Porta!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Ensembles 'les Nations' & 'Speculum Musicae'
TACTUS: Porta - Madrigali, Motetti et Missa

    Porta - Madrigali, Motetti et Missa

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 19 de maig de 2015

HASSELMANS, Alphonse (1845-1912) - Harp Music

Ferdinand Hodler - Autumn evening (1892)
Obra de Ferdinand Hodler (1853-1918), pintor suís (1)



- Recordatori d'Alphonse Hasselmans -
En el dia de la commemoració del seu 103è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Ferdinand Hodler (Bern, 14 de març de 1853 - Ginebra, 19 de maig de 1918) va ser un pintor simbolista suís, l'obra del qual va influenciar el desenvolupament de l'expressionisme. Afectat per una tragèdia familiar des de ben petit, Hodler va perdre tota la seva família. Orfe, va viatjar a Ginebra on es va formar al Collège de Genève. Després d'un primer període de paisatges naturalistes poc inspirats, va optar per un estil de formes planes i repetitives, traç precís i dissenys rítmics, conegut amb el nom de paral·lelisme. Les seves obres van mostrar un marcat efecte de grandiositat. En els paisatges i murals de grans dimensions va expressar la seva preocupació de caràcter místic pel poder de la natura i la crisi de la humanitat. En el seu famós mural Nit (1890, Kunstmuseum, Berna), el sinistre personatge del Malson vola per sobre d'un grup de figures nues que dormen intranquil·les. Els seus paisatges alpins i els seus vívids retrats, com l'Autoretrat (1891, Museu d'Art i Història, Ginebra), de gran intensitat, mostren semblances amb el fauvisme. Va morir el maig de 1918 a Ginebra.




Parlem de Música...

Alphonse Hasselmans (Liège, 5 de març de 1845 - Paris, 19 de maig de 1912) va ser un arpista i compositor francès. Fill del violinista i arpista Josef H. Hasselmans (1814-1902), es va formar amb ell al Conservatori d'Estrasbourg. Després va viatjar a Sttutgart on va estudiar amb Gottlieb Krüger (1824-1885) i posteriorment a París amb Ange-Conrad Prumier. Des d'allà va tornar a Bèlgica on va assolir el càrrec d'arpista del Théâtre de la Monnaie. El 1877 va interpretar amb èxit i com a solista fins en vuit concerts a París fet que va motivar la seva contractació a l'orquestra del conservatori de la ciutat francesa i de les orquestres de l'Òpera i de l'Opéra-Comique. El 1884 va succeir al seu professor Prumier com a professor d'arpa al Conservatori de París. Va publicar el seu tractat ‘La harpe et sa technique’ on va deixar escrits els seus principis pel que fa a tècnica per a arpa. Alguns dels seus alumnes van ser Marcel Grandjany, Pierre Jamet i Carlos Salzado. Va morir a París el maig de 1912.

Font: En català: No disponible En castellano: Alphonse Hasselmans (1845-1912) In english: Alphonse Hasselmans (1845-1912) - Altres: Alphonse Hasselmans (1845-1912)



Parlem amb veu pròpia...

Alphonse Hasselmans és considerat com un compositor menor però en el seu temps va ser una de les personalitats més destacades pel que fa a la interpretació, divulgació i recuperació de l'arpa com a instrument del repertori. A més a més, se li atribueix l'establiment de l'escola francesa d'arpa i la renovació de l'interès pretèrit per aquest instrument així com la recuperació d'antigues partitures. De fet, el seu talent fou prematur, tot i que evidentment induït pel seu pare, i ràpidament va poder explotar i expandir les seves habilitats amb aquest instrument amb el qual va assolir la fama i l'èxit a París. Com a solista sovint interpretava les seves pròpies composicions en els concerts, moltes de les quals eren de notable dificultat. En total va compondre 54 obres per a arpa sense acompanyament. Peces populars com la Chanson de Mai, Op. 40,  Gitana Op. 21 o La Source Op. 44 que escoltarem en van formar part juntament amb altres que també escoltarem com Confidence, Op.24 i Priere en aquesta versió acompanyades amb violoncel. Cal destacar la seva important labor com a professor d'arpa al Conservatori de París, un càrrec que va exercir fins al final dels seus dies i que va plasmar en el seu assaig, La harpe et sa technique (1913), immediatament convertit en referent per tota la generació d'arpistes posteriors. Bellesa minimalista d'un autor a qui el temps, afortunadament, ha preservat de l'oblit!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Noe Nathorp (cello); Rachel Talitman (harp)
PRESTOCLASSICAL: HASSELMANS, A. - Harp Music
CPDL: No disponible

    HASSELMANS, A. - Harp Music

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 18 de maig de 2015

ALBENIZ, Isaac (1860-1909) - Piano Concerto No.1 in A minor 'Concierto fantástico', Op 78

Julio Romero de Torres - Tristeza andaluza
Obra de Julio Romero de Torres (1874-1930), pintor espanyol (1)



- Recordatori d'Isaac Albeniz -
En el dia de la commemoració del seu 106è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Julio Romero de Torres (Còrdova, 9 de novembre de 1874 - Còrdova, 10 de maig de 1930) va ser un pintor espanyol. Fill del pintor Rafael Romero Barros, el fundador de Museu Provincial de Còrdova i director de l'Escola de Belles Arts, Romero de Torres es va ser famós pels seus quadres de dones. Va pintar i va viure intensament la vida cultural cordovesa de finals del segle XIX. A principis del XX, i ja a la ciutat de Madrid, va freqüentar habitualment el Cafè Nou Llevant i l'Ateneu d'aquesta ciutat, entrant en contacte amb intel·lectuals de l'època, especialment amb Ramón María del Valle-Inclán. Les seves influències pictòriques, derivades del realisme de Courbet i de Marià Fortuny, dels retrats fotogràfics de Federico de Madrazo, del paisatgisme de Martí Alsina i de l'impressionisme d'Aureliano de Beruete i Darío de Regoyos, el motivarien vers una tècnica valenta i concisa avançant, posteriorment, per les rutes de la plàstica pictòrica quan els aires del simbolisme francès i del prerafaelitisme anglès fructificaven a Catalunya, on brollava el modernisme. Dels 220 quadres que va pintar, són admirables els de dones bíbliques, Salomé, Judit, Marta, María, Ruth, Noemí, etc; "mujeres morenas", La Saeta, Malagueñas, Carceleras, Cante Jondo; i els seus magnífics nus, El Pecado, La Gracia, La nieta de la Trini, Esclava, etc. El 1930, i afectat d'una dolència hepàtica, va realitzar a Còrdova la que seria la seva obra final, La chiquita piconera, considerada per la crítica com el seu millor quadre. A l'any següent es va inaugurar el Museu Julio Romero de Torres a la seva ciutat natal, on havia mort el maig de 1930.




Parlem de Música...

Isaac Albéniz (Camprodon, 29 de maig de 1860 - Cambo-les Bains, 18 de maig de 1909) va ser un pianista i compositor català i un dels compositors espanyols més importants del segle XIX, especialment per les seves obres per a piano, d'inspiració nacionalista i de llenguatge modern. Va néixer a Camprodon, i des de ben petit va ser un prodigi al piano. El seu pare, Àngel Albéniz, va preparar el primer concert públic del seu fill quan només tenia 4 anys i el va presentar al Teatre Romea de Barcelona. Als 13 anys va fugir de casa i va treballar com a pianista en diversos països llatinoamericans, on va arribar en un vaixell com a polissó. Hi ha constància que va estar a Argentina, Uruguai, Brasil i Cuba. Durant la tardor de 1873 va tornar a Madrid. Des d'alla va marxar a estudiar al Conservatori de Brussel·les (1875-1878) amb el compositor i pianista hongarès Franz Liszt (1878) i amb el compositor català Felip Pedrell (1883). El 1893 es va establir a París, on va rebre classes de Vincent d'Indy i va entrar en contacte amb un grup de compositors de l'avantguarda europea entre els quals es trobaven Debussy i Fauré, que van influir de manera decisiva en la seva tècnica compositiva. Com a compositor va cultivar tots els gèneres, des del vocal operístic i religiós, fins a l'instrumental per a piano, amb el que va destacar i amb el que es va convertir, juntament amb Granados, en un dels màxims exponents del piano romàntic espanyol. Va morir a França el maig de 1909.

OBRA:

Vocal secular:

El canto de salvación, ?end of 1881 (zar, 2), lost
¡Cuanto más viejo …! (zar, 1, Zapino), Bilbao, Feb 1882, lost
Catalanes de Gracia (zar, 1, R.L. Palomino de Guzmán), Madrid, Salón Eslava, 25 March 1882, lost
The Magic Opal (comic op, 2, A. Law), London, Lyric, 19 Jan 1893, vs (London, 1893); rev. as The Magic Ring, London, Prince of Wales, 11 April 1893; as La sortija, Madrid, Zarzuela, 23 Nov 1894
Mar i cel, 1893–5 (after A. Guimerá), inc.
San Antonio de la Florida (zar, 1, E. Sierra), Madrid, Apolo, 26 Oct 1894, vs (Barcelona, 1894); in Fr. as L’ermitage fleuri, Brussels, Monnaie, 3 Jan 1905
Henry Clifford (3, Mountjoy [F.B. Money-Coutts]), in It. as Enrico Clifford, Barcelona, Liceo, 8 May 1895, vs (Barcelona, 1895); also known as Les deux Roses
Pepita Jiménez (lyric comedy, 1, Money-Coutts, after J. Valera), in It. trans., Barcelona, Liceo, 5 Jan 1896; rev. in 2 acts, Ger. trans., Prague, Neues Deutsches, 22 June 1897, fs and vs (Leipzig, 1897); rev., Fr. trans., Brussels, Monnaie, 3 Jan 1905, fs and vs (Leipzig, 1904); new Fr. trans., Paris, OC (Favart), 18 June 1923, vs (Paris, 1923); rev. P. Sorozábal in 3 acts, Sp. trans., Madrid, Zarzuela, 6 June 1964, vs (Madrid, 1963); rev. J. Soler in 2 acts, new Sp. trans., Peralada, Palace Garden, 27 July 1996, fs (1996)
King Arthur [Le roi Arthus] (trilogy, F. Coutts, after T. Malory: Morte d’Arthur), also known as La table ronde
Merlin, 1898–1902 (3), Barcelona, Tívoli, 18 Dec 1950, vs (Paris, 1906); in orig. Eng., Madrid, Auditorio Nacional, 20 June 1998 (concert perf.)
Lancelot, 1902–3 (3), inc., Guenevere (4), not comp.
La sérénade, 1899 (lyrical drama, 1), inc.
La real hembra, 1902 (zar, 3, C. de Castro), inc.
La morena, 1905 (lyrical drama, 4, A. Mortier), inc.
Song of Songs (after play by F. Coutts), c1906, inc., also known as Le cantigue des cantigues
Numbers for Incognita (F.C. Burnand, after C. Lecocq: Le coeur et la main), London, Lyric, 6 Oct 1892, vs for ‘Oh! Horror! Horror!’ (London, 1892); numbers for Poor Jonathan (after C. Millöcker: Der arme Jonathan), London, Prince of Wales, 15 June 1893, unpubd

Songs:
3 romanzas, Catalan, 4 romanzas, Fr. (mentioned by Guerra y Alarcón, all lost);
[5] Rimas de [G.A.] Bécquer (1888): Besa el aura, Del salón en el ángulo oscuro, Me ha herido recatándose, Cuando sobre el pecho inclinas, ¿De dónde vengo?;
6 baladas (Marquesa de Bolaños) (1888): Barcarola, La lontananza, Una rosa in dono, Il tuo sguardo, Morirò!!!, T’ho riveduta in sogno; 6 melodías (A. de Musset) (?1889), lost;
Chanson de Barberine (Musset), c1889 (1947) [?from 6 melodías];
Conseil tenu par les rats (J. de la Fontaine), ?1890s, inc. (Barcelona, 1998)
To Nellie (F.B. Money-Coutts), 6 songs (Paris, 1896): Home, Counsel, May-Day song, To Nellie, A Song of Consolation, A Song; Art thou gone for ever, Elaine (Money-Coutts), 1896 (Barcelona, 1998);
Laugh at loving (Money-Coutts), 1896, frag. (Barcelona, 1998);
Il en est de l’amour (C. de Beauregard) (Paris, 1897);
2 morceaux de prose de Pierre Loti (Saint-Sebastián, ?1898): Crépuscule, Tristesse; 6 Songs (Money-Coutts), lost except no.2 Will you be mine?, 1897, no.3 Separated, 1897 (both Barcelona, 1998);
2 Songs (F. Coutts) (Paris, 1913): The Caterpillar (La chenille), 1903, The Gifts of the Gods (Les dons de dieux), 1897;
Quatre mélodies (F. Coutts) (Paris, 1909): In Sickness and Health (Quand je te vois souffrir), Paradise Regained (Le paradis retrouvé), The Retreat (Le refuge), Amor, summa injuria

Other vocal:
Lo llascó, poema sinfónico (A. Mestres), S, Mez, T, Bar, chorus, orch, 1896, inc.;
Guajira (chant populaire cubain), solo v, orch, 1905, inc.

Vocal religiosa:

El Cristo (orat), early 1880s, lost;
Salmo sexto del oficio de difuntos, SATB, 1885 (1994);

Instrumental:

Orch:
Rapsodia española, pf, orch, op.70, arr. 2 pf (1887), pf solo (1922) [orchd by G. Enescu, 1911];
Pf Conc. no.1, a, op.78, arr. 2 pf (c1887), also known as Concierto fantástico;
Escenas sinfónicas, 1888, unpubd: En la aldea (used as ov. in The Magic Opal), pubd for pf as La fiesta de aldea (1973), Idilio, Serenata, Final: Baile campestre;
Suite característica, ?1889: Scherzo, En la Alhambra, Rapsodia cubana [no.3 arr. pf, op.66 (1886) (also used as ballet music in The Magic Opal)];
Pf Conc. no.2, E , 1892, inc.;
The Alhambra (sym. poem, after F.B. Money-Coutts), 1896–7, inc.: La vega (completed for solo pf), Generalife (completed for solo pf as Prelude of Espagne), other movts not composed;
Catalonia, suite populaire, movt 1 (Paris, 1899), movt 2 inc.;
Aventura de los molinos (after Cervantes: Don Quixote), ?1890s, inc.

Chbr:
Pf trio, F, early 1880s, lost;
Serenata, vn, pf, c1883, lost [?used for 3rd movt of Escenas sinfónicas];
Suite de concierto, 2 vn, va, vc, db, pf, c1883, lost [?orig. version of Suite característica, orch];
Berceuse, vc/vn, pf, op.102 (London, 1891);
Poèmes d’amour (Légendes bibliques), fl, ob, hn, str, hmn, pf, 1892, unpubd [written to accompany Tableaux vivants by C. Godebski after poems by A. Silvestre]

Piano solo:
2 Caprichos, 2 Caprichos andaluces, Grande estudio de concierto, Marcha nupcial, Suite morisca (mentioned by Guerra y Alarcón, all lost);
Marcha militar (?1869);
Nelly, 1879, unpubd;
Pavana-capricho, op.12 (Barcelona, 1884), also arr. 2 pf;
Primera barcarola, op.23 (Barcelona, 1884);
6 peqeuños valses, op.25 (Barcelona, 1884), nos.3 and 5 also pubd as Valses de salon;
Sonata no.1, A , op.28, scherzo pubd (Barcelona, 1884) [used as Scherzo of Suite característica], ?other movts lost
Suite española (1886): Granada, serenata, Cataluña, corranda, Sevilla, sevillanas [also arr. 2 pf], Cádiz, saeta [=op.181, added 1898; also arr. 2 pf], Asturias, leyenda [=op.232/1, added ?1898], Aragón, fantasía [=op.164/1, added ?1898; also arr. 2 pf], Castilla, seguidillas [=op.232/5, added ?1898; also arr. 2 pf], Cuba, capricho;
Serenata árabe (1886) [used as int for The Magic Opal];
Deseo, estudio de concierto, op.40 (1886)
Suite ancienne, op.54 (1886): Gavota, Minuetto;
Estudio impromptu, op.56 (1886);
Diva sin par, mazurka (1886);
Balbina Valverde, polka (1886);
Suite ancienne no.2, op.64 (1886):
Sarabande, Chaconne;
7 estudios en los tonos naturales mayores, op.65 (1886) [no.3 also pubd as Romance sans paroles (London, c1890)];
6 mazurkas de salón, op.66 (1886):
Isabel, Casilda [also pubd as op.140, no.1 (London, 1890)], Aurora, Sofía, Christa [also pubd as op.140, no.2 (London, 1890)], María;
Sonata no.3, A , op.68 (1886);
Angustia, romanza sin palabras (1886);
Tercer minuetto (1886);
Recuerdos de viaje (1886–7):
En el mar [also pubd as On the Water (London, 1891)], Leyenda-barcarola, Alborada [op.71], En la Alhambra, Puerta de Tierra, bolero [also pubd as Andalucia (London, ?1889)], Rumores de la Caleta, malagueña, En la playa;
Sonata no.2, op.60 (?pubd 1887), lost
Sonata no.4, A, op.72 (1887) [3rd movt also pubd as Celebre Minuet (London, 1892)];
Arbola-pian, zortzico (San Sebastián, 1887);
Suite ancienne no.3 (1887): Minuetto, Gavotta;
6 danzas españolas (1887);
Cotillon, album de danses de salon: no.1 Champagne (carte blanche), vals (c1887) [also arr. pf 4 hands (London, 1889), lost];
Recuerdos, mazurka, op.80 (Barcelona, 1887);
Mazurka de salón, op.81 (Barcelona, 1887)
Sonata no.5, G , op.82 (1888) [2nd movt also pubd as Minuetto del gallo (1888)];
Pavana fácil para manos pequeñas, op.83 (1888);
12 piezas características, op.92 (1888): Gavotte sur un thème de Mlle Irene Landauer, Minuetto a Sylvia, Barcarola (Ciel sans nuages), Plegaria, Conchita, polka, Pilar, vals, Zambra, Pavana, Polonesa, Mazurka, Staccato, capricho, Torre Bermeja, serenata;
2 mazurkas de salón (1888):
Amalia, op.95, Ricordati, op.96
Suite espagnole no.2 (1889): Zaragoza, Sevilla; Cadix-gaditana (London, 1889);
Zambra granadina (London, 1889);
2 morceaux caractéristiques: Spanish national songs, op.164 (London, 1889), Jota aragonesa, Tango;
España, op.165 (London, 1890): Prélude, Tango, Malagueña, Serenata, Capricho catalan, Zortzico;
L’automne valse, op.170 (London and Barcelona, 1890) [also orchd, unpubd];
Sérénade espagnole, op.181 (London, 1890) [also orchd, ?unpubd]; Rêves, op.101 (London and Paris, 1891): Berceuse, Scherzino, Chant d’amour; Mallorca, barcarolle, op.202 (London, 1891)
Album of Miniatures (London, 1892): Spring, Summer, Autumn, Winter [also pubd as Les saisons, op.201 (Paris, 1893):
Le printemps, L’été, L’automne, L’hiver];
Chant d’Espagne, op.232 (Barcelona, 1892): Prélude, Orientale, Sous le palmier, Córdoba [added 1898], Seguidillas [added 1898];
Menuet (Paris, 1894);
Sonata no.7, op.111, minuetto pubd between 1900 and 1914, ?other movts lost; The Alhambra Suite: no.1;
La vega [Fantaisie espagnole] (San Sebastián, ?1898), Espagne (Souvenirs): Prelude, Asturies (Barcelona, c1899);
Yvonne en visite, in Album pour enfants (Paris, 1905)
Iberia, 4 bks: 1 Evocation, El Puerto (orchd 1907, unpubd], Fête-Dieu à Séville (Paris, 1906), 2 Rondeña, Almería, Triana (Paris, 1907), 3 El Albaicín, El polo, Lavapiés (Paris, 1907), 4 Málaga, Jerez, Eritaña (Paris, 1908);
Navarra, inc., completed by D. de Séverac (Paris, 1912);
Azulejos, inc., completed by Granados (Paris, 1911)

Font: En català: Isaac Albeniz (1860-1909) En castellano: Isaac Albeniz (1860-1909) In english: Isaac Albeniz (1860-1909) - Altres: Isaac Albeniz (1860-1909)



Parlem amb veu pròpia...

Albéniz va dedicar el seu Concert No.1 en La menor 'Concierto fantástico' opus 78 per a piano i orquestra al seu amic i deixeble José Tragó, qui a la vegada va ser el mestre de piano de Granados, Falla i Turina. Si bé no havia estat el primer gran concert de piano romàntic espanyol, Felip Pedrell el va definir com una obra 'sense precedents' dins el gènere a Espanya. Es va estrenar a Madrid el 21 de març de 1887 amb el mateix Albeniz com a solista i amb una orquestra dirigida per Tomás Bretón, qui havia ajudat a Albeniz en l'orquestració de l'obra. Tres anys més tard, els mateixos actors el van estrenar a Londres on va rebre immillorables crítiques i on va sorprendre a l'audiència per la seva excentricitat i el seu scherzo màgic. I si bé el concert el firma un espanyol com Albeniz el cert és que la influència en la que s'emmiralla dista lluny de resultar espanyola. Schumann o Chopin són potser els referents més evidents d'aquesta obra. D'estructura en tres moviments, el primer a gran escala i d'extensió quasi idèntica a la suma dels dos moviments restants, s'inicia amb una potent orquestra que dóna pas, després del pertinent lluïment, al piano. El segon moviment, rêverie et scherzo és probablement el més original i sorprenent amb la combinació d'una pausada introducció i la sobtada irrupció del scherzo encantador que segueix. El tercer moviment allegro s'inicia amb un potent i orquestral ressò dels moviments anteriors abans de l'entrada del tema principal i en què el diàleg entre piano i orquestra és constant, enèrgic i senzillament deliciós. Una partitura meravellosa d'un dels catalans més famosos musicalment parlant. Escoltant aquesta obra, tot i el mèrit que també haurà de compartir amb Bretón per la seva ajuda en l'orquestració, queda clar el perquè allà on Albeniz va anar, va triomfar!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    ALBENIZ, I. - Iberia, Navarra & Piano Concerto No. 1, Concierto fantastico

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!