dimecres, 1 octubre de 2014

BASSANI, Giovanni Battista (c.1650-1716) - Vepres de la Vigile de Noel

Marten van Heemskerck - Landschaft mit dem Hl. Hieronymus (1547)
Obra de Martin van Heemskerck (1498-1574), pintor holandès (1)



- Recordatori de Giovanni Battista Bassani -
En el dia de la commemoració del seu 298è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Martin van Heemskerck (Heemskerk, 1 de juny de 1498 - Haarlem, 1 d'octubre de 1574) va ser un pintor del manierisme holandès molt influït per l'obra de Miquel Àngel. La gran part de la seva carrera es va desenvolupar a Haarlem. Era deixeble de Jan van Scorel, i va adoptar l'estil italià del seu mestre. Maerten va passar els anys 1532-1536 a Itàlia. Va fer molts dibuixos i gravats i és especialment conegut per la seva interpretació de les set meravelles del món. En les seves nombroses obres mitològiques i religioses va realitzar composicions complexes de colors brillants i figures musculades en moviments tumultuosos. Els seus dos quaderns de dibuixos (Kupferstichkabinett, Berlín) realitzats a Roma entre els anys 1532 i 1535 tenen gran importància perquè registren molts monuments romans que ja no existeixen o que han sofert notables transformacions; com a exemple poden citar-se els dibuixos que va fer de la construcció de la Basílica de Sant Pere sobre les restes d'un antic temple cristià. Va morir a Haarlem l'octubre de 1574.




Parlem de Música...

Giovanni Battista Bassani (Padua, c.1650 - Bergamo, 1 d'octubre de 1716) va ser un violinista, organista i compositor italià. Va néixer en un any desconegut però sabem que entre els anys 1657 i 1670 va estudiar música a Venècia amb Daniele Castrovillari i a Ferrara amb Giovanni Legrenzi maestro di cappella de l'Accademia dello Spirito Santo. Algunes fonts fins i tot documenten la possibilitat que fos professor de Corelli tot i que no hi ha confirmació contrastada que així ho demostri. No obstant, van estar en contacte a Bolonya entre els anys 1675 i 1677. A partir del 1667 es va associar amb l'Accademia della Morte, Ferrara, on va actuar com a organista i va compondre els seus primers oratoris. El 3 de juny de 1677 es va convertir en membre de la prestigiosa Accademia Filarmonica di Bologna, any en què va publicar el seu Opus 1. El 1680 va assolir el càrrec de mestre de capella a la Cort del Duc Alessandro II della Mirandola. El 9 d'abril de 1682 va ser triat "príncep" de l'Accademia Filarmonica di Bologna. També aquell any va iniciar la seva participació a la celebració anual de l'Accademia Filarmonica de Sancti Giovanni in Monte contribuint amb composicions pròpies fins el 1694.

La dècada del 1680-1690 va ser la més productiva de la seva brillant carrera. El 1683 es va convertir en mestre de capella de l'Accademia della Morte, Ferrara, succeint a G.F. Tosi. El 1686 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Ferrara. La vinculació amb aquesta ciutat va ser tant important que allà el coneixien amb el sobrenom del "Bassani di Ferrara". Entre els anys 1710 i 1712 va compondre fins a 76 serveis litúrgics per a la pròpia catedral. El 9 de maig de 1712 va viatjar a Bergamo amb el càrrec de director musical de l'Església Sancta Maria Maggiore sota el braç. També va ensenyar a l'escola de música de la Congregazione di Carità de Bergamo i va continuar en ambdós càrrecs fins a la seva mort, l'octubre del 1712.

OBRA:

Operas:

dm drama per musica
L'amorosa preda di Paride (dm, 3), Bologna, Publico, 1683
Falarido tiranno d'Agrigento (dm, 3, A. Morselli), Venice, S Angelo, 1685
L'Alarico Rè de' Goti (dm, 3), Ferrara, Conte Pinamonte Bonacossi, Feb 1685
Vitige [Rè de'Vandali] (dm, 3), Ferrara, Feb 1686
Agrippina in Baia (scherzo drammatico, G. Contri), Ferrara, 1687
Gli amori alla moda (scherzo melodrammatico, 3), Ferrara, Bonacossi, 1688, 10 arias in I-MOe
Il trionfo di Venere in Ida (melodramma), Ferrara, 1688
La Ginerva, infanta di Scozia (dm, 3, G.C. Grazzini, after L. Ariosto), Ferrara, Bonacossi, 1690
Le vicende di Cocceio Nerva (dm, 3), Ferrara, Bonacossi, 1691
Gl'amori tra gl'odii, o sia Il Ramiro in Norvegia (dm, 3, M.A. Rimena), Verona, 1693
Roderico, Ferrara, 1696
L'Alarico (F. Silvani), Padua, 1709
Armida al campo, Ferrara, 1711

Oratorios:

L'Esaltazione di S Croce (F. Berni), Ferrara, 7 April 1675
L'Epulone, Modena, 1675
La tromba della divina misericordia (G.B. Rosselli), 4 solo vv, chorus 4vv, insts, Modena, 1676; MOe Mus.G.14
L'amore ingeniero, Mirandola, 1678
Il mistico Roveto (L. Lotti), Mirandola, 1681
Il Davide punito overo La pestilente strage d'Israele (G.V. Snodelli), Bologna, 10 Dec 1682
La morte delusa dal pietoso suffragio (A. Ambrosini), 5 solo vv, chorus 4vv, insts, Ferrara, 1686; MOe; perf. as Nella luna eclissata dal Cristiano valore, Codigoro, 1687, and as La Pietà trionfante della morte, Ferrara 1692 and 1697
Il Giona (Ambrosini), 5vv, vns, va ad lib, Modena, 1689; MOe
Mosè risorto dalle acque, Ferrara, 1694; FEc Cl.I.n.675 (1696 version)
Il conte di Bacheville (F. Frosini), Pistoia, 1696
Susanna, Ferrara, 1697
Gl'impegni del divino amore nel transito della Beata Caterina Vegri detta di Bologna, Ferrara, 1703
Il trionfo della Fede, Ferrara, 1704
La morte delusa, ?orat, Milan, 1703; collab. G.B. Brevi, G.A. Perti, G. Bononcini, A. Scarlatti

Masses:

op.
18 [3] Messe concertate, 5 solo vv, chorus 5vv, 2 vn, vle/theorbo, org (Bologna, 1698)
20 Messa per li defonti concertata, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 va, vle/ theorbo, org (Bologna, 1698)
- Acroama missale, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, 3 trbn, org, bc (Augsburg, 1709); 6 masses, 3 of these in op.32 without trbn pts.
32 [4] Messe concertate, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, org, bc (Bologna, 1710)
- 4 other masses and fragments, GB-Lcm; D-Bsb, Dmb, listed in EitnerQ

Altres obres religioses:

- Il trionfo dell'amor divino (Rosselli), sacra rappresentazione, Bologna, 1682 [same lib as the orat La tromba della divina misericordia]
8 Metri sacri resi armonici, in [12] motetti, 1v, 2 vn, bc (Bologna, 1690)
9 Armonici entusiasmi di Davide overo salmi concertati, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, bc (org) (Venice, 1690)
10 [6] Salmi di compieta, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va/vle, bc (org) (Venice, 1691)
11 Concerti sacri, [12] motetti, 1–4vv, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1692)
12 [12] Motetti, 1v, 2 vn ad lib, bc (org) (Venice, 1692)
13 Armonie festive o siano [6] motetti, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1693)
- Motetti per concerti ecclesiastici, 5–12vv (Venice, 1698); listed by Eitner
21 Salmi concertati, 3–5 solo vv, chorus 3–5vv, 2 vn, bc (org) (Bologna, 1699)
22 Lagrime armoniche ò sià Il Vespro de defonti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va/vle, bc (org) (Venice, 1699)
23 Le note lugubri, Concertate ne Responsorij dell'Ufficio de Morti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 va, va/vle, bc (org) (Venice, 1700)
24 Davidde armonico, espresso ne' [6] salmi, 2–4vv, 2 vn, bc (org) (Venice, 1700)
25 [8] Completorij concenti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
26 [4] Antifone sacre … e 2 Tantum ergo, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
27 [8] Motetti sacri, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
30 Salmi per tutti l'anno, 8vv, vle/theorbo, 2 org (Bologna, 1704)
- Cantata pastorale (F. della Volpe), 2 vv, insts, Imola ?(Ferrara, 1707)
- 76 services, most 4 solo vv, chorus 4vv, bc (vle), some with 4 vn, va, 1710–12, I-FEd (8 vols., 3 lost); listed in Cavicchi
- Several sacred works in Bc, MOe, PAc, US-Wc

Secular vocal:

2 L'armonia delle sirene, [10] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1680)
3 Il cigno canoro, [10] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1682)
- Promoteo liberato (introduzione alla Festa popolare, G.A. Bergamori), Bologna, 24 Aug 1683
4 La moralità armonica, [12] cantate, 2–3vv, vle, bc (Bologna, 1683)
6 Affetti canori, [6] cantate et [6] ariette, 1v, bc (Bologna, 1684)
- Tributi dell'Eridano, cant, 4vv, insts, Ferrara, 1687
7 Eco armonica delle muse, [12] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1688)
- Tributi de Parnaso (macchina musicale, G.C. Grazzini), Ferrara, 1688
- L'Immortalità trionfante, et il Tevere inconsolabile (intramezzo musicale, A.F. Antonini), Ferrara, 1689
14 Amorosi sentimenti, 1v, bc (Venice, 1693)
15 Armoniche fantasie di [6] cantate amorose, 1v, bc (Venice, 1694)
16 La musa armonica, 1v, bc (Bologna, 1695)
17 La sirena amorosa, 1v, 2 vn, vle, bc (org) (Venice, 1699)
19 Languidezze amorose, [12] cantate, 1v, bc (Bologna, 1698)
28 Cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1701)
29 Corona di fiori musicali, tessuta d' [24] ariette, 1v, 2 vn, vc (Bologna, 1702)
31 [12] Cantate et arie amorose, 1v, 2 vn, bc (Bologna, 1703)

Instrumental:

1 [12] Balletti, correnti, gighe e sarabande, vn, vn ad lib, vle/spinet (Bologna, 1677)
5 [12] Sinfonie, 2 vn, vc, bc (org) (Bologna, 1683), autograph score in US-Wc
- Sonata, 2 vn, bc (org) 16807
- Several sonatas and organ works in later anthologies listed in Haselbach and DBI (A. Cavicchi)

Font: En català: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) En castellano: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) In english: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) Altres: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) 



Parlem amb veu pròpia...

Fa precisament un any des de la darrera entrada de Bassani, un autor barroc estretament vinculat a la tradició musical veneciana, per tant, hereva en última instància de Monteverdi. El seu nom, no hi ha dubte, va ser prominent. I ho va ser per la seva exuberant obra secular i religiosa vocal amb la que va il·luminar les nombroses acadèmies musicals, esglésies i catedrals on la seva música va ressonar. Proper a la filosofia de Legrenzi, CarissimiPerti o Colonna, el seu estil concertant era el predominant fruit també de la seva condició d'excel·lent violinista la fama del qual, al seu temps, era equivalent a la de Corelli. En aquest sentit, l'edició majúscula d'avui, en què també comparteix protagonisme amb Legrenzi, ens demostra la contrastada producció musical d'aquest geni italià. Les quatre obres que escoltarem resulten, com dir-ho... meravelloses. Opulència vocal i precisió instrumental en el Deus in adjutorium a 4 veus i també en l'extens i inacabablement deliciós Antifona et Dixit Dominus a 5 veus. Contrast amb la breu i sonorament brillant Sonata da chiesa No.3 opus 5. I atenció al Motetto Nascere dive puellule per a soprano, orgue i continuo. Edició de luxe que durant uns dies, i reiteradament, he escoltat absolutament absort i meravellat per l'impecable interpretació i per la creativa genialitat de Bassani, un mestre a l'ombra dels grans mestres italians!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Bassani, G B: Vepres de la Vigile de Noel

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 30 setembre de 2014

WRANITZKY, Paul (1756-1808) - Symphony in C Major "Joy of the Hungarian Nation"

August Gerasch - A busy day at the old Viennese Burgtheatre near Michaelator
Obra d'August Gerasch (1822-1908), pintor austríac (1)





Parlem de Pintura...

August Gerasch (Vienna, 1822 - Vienna, 1908) va ser un pintor austríac estretament vinculat al gènere i estil Biedermeier. Alumne a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena de L. Kupelwieser i P.J.N. Geiger, va orientar la seva carrera a la pintura de gènere i també a la litografia on va participar activa i regularment en les diverses exposicions d'art de la ciutat austríaca. Poques són les obres que se'n conserven. Va morir a Viena el 1908.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: August Gerasch (1822-1908) - Altres: No disponible



Parlem de Música...

Paul Wranitzky (Nová Říše, Moràvia, 30 de desembre de 1756 - Vienna, 26 de setembre de 1808) va ser un violinista, conductor i compositor txec particularment actiu a Viena i germà del també famós compositor Anton Wranitzky. Es va formar en cant, orgue, violí i viola en el monestir dels Canonges Regulars Premonstratencs de Nová Říše i posteriorment a Jihlava (1770–71). A Olomuc va estudiar Teologia i va esdevenir un excel·lent violinista. Amb 20 anys es va traslladar a Viena on va entre al seminari de Teologia per a exercir-hi com a mestre del cor. Va continuar els seus estudis musicals amb J.M. Kraus, el mestre de capella de la Cort de Suècia, de visita a Viena el 1783. Alguns fonts, sense confirmar, afirmen que va ser alumne de Joseph Haydn. Va treballar com a director musical pel Comte Johann Baptist Esterházy durant la primavera del 1784 i va ser nomenat el 1785 director de la recentment creada orquestra del Kärntnertortheater de Viena. Allà va romandre-hi fins el 1787, any que es va unir a la orquestra del Burgtheater. Va ser nombrat director d'aquesta en una data desconeguda del 1792 o 1793.

La seva labor com a compositor fou molt extensa tant pel que fa a música vocal com instrumental (veure relació al final). Wranitzky va ser admirat per les seves nombroses simfonies, algunes d'elles escrites per ocasions especials com la Coronació de Franz II el 1792. També va compondre diverses obres per a l'esposa d'aquest durant el període 1772-1807. Fins i tot va ser el director orquestral, dirigint la seva pròpia obra Oberon, König der Elfen, durant les festivitats per a la coronació de Leopold II a Frankfurt. La seva producció es va mantenir fins a l'últim del seus dies, el setembre de 1808. El seu germà Anton el va substituir en els diversos càrrecs que Paul ocupava.

VOCAL:

Opera:

Oberon, König der Elfen, 1789
Der dreifache Liebhaber (lost), 1791
Walmir und Gertraud oder Man kann es ja probieren (lost), ?1791
Merkur der Heiratsstifter oder Der Geiz im Geldkasten, 1793
Die Poststation oder Die unerwartete Zusammenkunft, 1793
Das Fest der Lazzaroni, 1794
Das Maroccanische Reich oder Die unterirdischen Schätze, 1794
Die Gute Mutter, 1795
Der Schreiner, 1799
Das Mitgefühl (Liederspiel), 1804
Die drei Bucklingen (lost), 1808
Medea (Melodrama, Parody of Georg Benda: Medea und Jason), ~1796
Macbeth (Parody)

Ballets:

Die Weinlese, 1794
Zephir und Flora, 1795
Das Waldmädchen, 1796
Die Luftfahrer (lost), 1797
Cyrus und Tomyris (lost), 1797
Zemire und Azor (lost), 1799
Die Waise der Höhle oder Der Zauber der beiden Bildnisse (Collaboration with Thadäus Weigl), 1800
Das Urtheil des Paris , 1801
Der Raub der Sabinerinnen (L'enlèvement des Sabines) (lost), 1804
Zufriedenheit mehr als Reichtum oder Der Tyroler Jahrmarkt (Collaboration with Weigl et al), 1805
Zelina und Gorano oder Die Morlaken-Hochzeit (lost), 1806
Die Rache der Diana (lost), 1807
Die geraubte und wiedereroberte Braut
Das listige Bauernmädchen
L'Amore Paterno

Divertissements:

Die Binder, 1801
Vorstellungen, 1803
Das Picknick der Götter, 1804
Die Erkenntlichkeit, 1805

Incidental music:

Rudolf von Felseck (Die Schwarzhaler Mühle; La tempestà) (lost), 1792
Siri Brahe oder Die Neugierigen, 1794
Die Dienstpflicht, 1794
Die Spanier in Peru oder Rollas Tod, 1795
Die Rache , 1795
Achmet und Zenide, 1796
Jolantha, Königin von Jerusalem, 1797
Johanna von Montfaucon (lost), 1799
Regulus (lost), 1801
Der Tyrann von Syracus - Trauer Marsch, 1806
Bianka dellaPorta (lost), 1807
Maeon (lost), 1807
Der Wald bei Hermannstadt (lost), 1807
Die Bestürmung von Smolensk (lost), 1808
Fernando und Marie (lost), 1808

Cantatas & Masses:

Die Fürstenfeyer, Soprano, 2 Tenors, Basso, Chorus & Orch.
1 Mass

Arias and Ensembles with Orchestra:

Aria 'Felice ch'io vi mira', Soprano & Orch.
Scena: Recitativo 'No, che non ha la sorte' & Aria 'Vo' solcando un mar crudele',
Basso & Orch. (by Anton?)
Quodlibet, Basso & Orch.
Duet 'O Deus in te unico spem omnem', Soprano, Alto & Orch.
- Arrangement of 'Felice ch'io vi mira'
Terzetto 'Die Juden'

Songs with Piano:

Kriegs-Lied 'Auf tapfre Brüder! auf ins Feld'
Chor für Mädchen, und Knaben in der Schule

2, 3 and 4-part Songs:

13 Duetti
40 Terzetti
37 Quartetti

Canons:

12 two part canons Recording available
52 three part canons Recording available
44 four part canons Recording available
1 five part canon

INSTRUMENTAL:

Symphonies:

Published
Symphony in C 'Joy of the Hungarian people', op 2 Recording available
Symphony in C minor, op 11 no 1 Recording available
Symphony in F, op 11 no 2
Symphony in A, op 11 no 3
Symphony in C, op 16 no 1
Symphony in A, op 16 no 2
Symphony in D, op 16 no 3
Symphony in C, op 17
Symphony in Bb, op 18
Symphony in C 'Coronation', op 19
Symphony in D 'La Chasse', op 25
Symphony in C minor 'La Paix', op 31 Recording available
Symphony in Bb, op 33 no 1
Symphony in C, op 33 no 2
Symphony in F, op 33 no 3
Symphony in C, op 35 no 1
Symphony in G, op 35 no 2
Symphony in Eb, op 35 no 3
Symphony in D, op 36 Recording available
Symphony in D, op 37
Symphony in G, op 50
Symphony in A, op 51
Symphony in D, op 52 Recording available

Unpublished:
At least 22 surviving unpublished symphonies including:
Symphony in D with Toy instruments
Symphony in D with Echo
Symphony in D 'Sinfonia Quodlibet'
Symphony in D minor 'La Tempesta'
Symphony in Eb 'Jagd-Sinfonie'
Symphony in G minor with a storm, a hunt and solo piano

Concertos:

Violin Concerto in C
Violin Concerto in D
Violin Concerto in F
Violin Concerto in G
Cello Concerto in C, op 27
Flute Concerto in D, op 24/op 1 Recording available
Oboe Concerto in G
Concertante for Flute & Oboe in C, op 39
Concertino for Oboe & Cello in D (lost) *
Concerto for two Flutes in G (lost) *
* - listed in Traeg's Musikalienverzeichnis for 1799

Divertimenti:

Divertimento in Bb with Solo Clarinet
6 Divertimenti for Ob, Vln, 2 Vla, Vlc & 2 Hn (ad lib.)
2 (?4) Divertimenti with Toy Instruments
Other Divertimenti

Marches and Dances:

Pastorale & Allemande
Several Quodlibets with Dances
Ten "Deutsche" with Toy Instruments Recording available
Many other sets of Dances

String Quintets:

6 String Quintets, op 18
3 String Quintets, op 29Recording available
3 String Quintets, op 38
6 String Quintets, Arrangements of Sextets for Strings & Winds
6 String Quintets, Arrangments of Quintets for Oboe & Strings
String Quintet Arrangement of 'La Paix' Symphony, op 31 Recording available

String Quartets:

3 String Quartets, op 1
3 String Quartets, op 2
6 String Quartets, op 9
6 String Quartets, op 10
6 String Quartets, op 15
6 String Quartets, op 23 Recording available
6 String Quartets, op 26/op 16 Recording available
6 String Quartets, op 30
6 String Quartets, op 32
3 String Quartets, op 40
String Quartet, op 41/op 45 no 1
String Quartet, op 45/op 45 no 2
String Quartet, op 49/op 45 no 3
5 unpublished surviving quartets

String Trios:

6 String Trios published by Hoffmeister
6 String Trios, op 17/op 1&2
3 String Trios, op 20/op 3
3 Trios in manuscript
6 Trios for 2 Vln & Vc, autograph

String Duets:

3 Sonatas for Violin & Viola, autograph
2 Violin Duets

Chamber music with Piano:

Divertimento 'La Chasse', op 44 - extract from Symphony in G minor, P 42
3 Piano Trios, op 21/op 1
3 Piano Trios, op 32 Recording available
3 Piano Quartets, op 34
Piano and Flute Sonata, op 31
Piano and Violin Sonata - Arrangement of Symphony in C, P 9
Piano Trio Arrangment of 'La Paix' Symphony, op 31 Recording available

Other:

3 Piano Sonatas, op 22
Feld-Marsch des Russischen Generals Benningsen

Octets for Winds
Harmonie in F for 2Ob, 2Cl, 2Bn & 2Hn Recording available

Sextets with Winds
6 Sextets for Fl, Ob, Vln, 2 Vla & Vlc Recording available

Quintets with Winds
6 Quintets for Ob, Vln, 2 Vla & Vlc, op 1
4 Quintets for Ob, Fl, 2 Vla & Vlc, op 3

Quartets with Winds
6 Flute Quartets published by Hoffmeister
3 Flute Quartets, op 28 Recording available

Trios with Winds
4 Trios for Fl, Vla, Vlc Recording available
3 Trios for 2 Fl, Vlc, op 53

Duets with Winds
6 Flute Duets, op 2
6 Flute Duets, op 33
3 Flute Duets, op 42
6 Oboe & Cello Duets

Other ensembles
10 variations on 'Ach du lieber Augustin' for Xylophone, Cymbals, Military Drum, 2 Violins and Cello Soli for Glass harmonica (lost)

Arrangments of music by others
Mozart's "Sparrow Mass" KV 220 with added toy instruments
Six Haydn String Quartets (Hob.III:69-74; The 'Apponyi' Quartets) arranged as divertimenti for Fl, Ob, 2Hn, 2Vn, Va, Vlc & B

Font: En català: Paul Wranitzky (1756-1808) En castellano: Paul Wranitzky (1756-1808) In english: Paul Wranitzky (1756-1808) - Altres: Paul Wranitzky (1756-1808)



Parlem amb veu pròpia...

Wranitzky, tot i el que d'entrada puguem pensar, va ser un dels actors més destacats de la vida musical vienesa. L'exemple el tenim en què era el director d'orquestra predilecte d'Haydn i fins i tot Beethoven. El primer va insistir en què fos ell el que dirigís l'oratori La Creació els anys 1799 i 1800. Beethoven per la seva banda va demanar-li la direcció i estrena de la seva primera simfonia el 2 d'abril de 1800 al Burgtheater. Maçó de la lògia de Mozart, va ser bon amic d'aquest i va ajudar a la viuda Constance Mozart en les negociacions amb l'editor André. El cercle en el qual es va moure Wranitzky va incloure contactes amb l'alta aristocràcia vienesa així com amb compositors com Weber i un jove Carl Czerny. Com a compositor va ser extraordinàriament prolífic. Si bé als nostres temps l'obra simfònica, concertant i de cambra és la que gaudeix de major presència, a la seva època va destacar especialment per les nombroses òperes i ballets que va compondre. El mateix Goethe va sol·licitar, sense èxit, el suport de Wranitzky per la seva obra Zauberflöte zweiter Teil, la que posteriorment inspiraria a Mozart en la famosa Flauta Màgica.

Pel que fa a la música del dia, recordem que Wranitzky va compondre 51 simfonies la majoria de les quals tenen quatre moviments en l'ordre clàssic estàndard, sovint amb una introducció lenta. La Simfonia en Do Major "Joia de la Nació Hongaresa" s'estructura d'aquesta forma. Breu adagio maestoso, vivace assai, larghetto con moto affettuoso i finale allegro. Escrita el 1790 i dedicada al poble hongarès, està pensada per a gran orquestra, timbales i trompetes incloses. En clau solemne, és una bella simfonia clàssica en la forma amb un primer moviment marcadament festiu i d'exaltació, un segon moviment extens i pausat que es transforma per finalitzar pomposament. Si bé al seu temps va gaudir d'una fama equivalent a la de Haydn el cert és que tant bon punt va morir el seu nom, inesperadament, va desaparèixer d'escena. Com a anècdota hem de remarcar que Mozart es va inspirar en la seva Oberon, König der Elfen (escoltar un fragment aquí) del 1789 a l'hora de compondre la Flauta Màgica. Voldria creure que Wranitzky, un dels grans clàssics a l'ombra dels genis que tots coneixem, encara ha de viure una nova edat d'or. El seu renéixer ha començat per les simfonies, en seguiran les seves òperes o potser els seus ballets? Qui sap, tant de bo no l'oblidem en l'intent!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Wranitzky: Symphony in C Major / Csermak: Threatening Danger of Love of the Fatherland

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 29 setembre de 2014

HOTTETERRE, Jacques-Martin (1673-1763) - Suites, Op. 2

Sebastien Jacques Leclerc - Scene Galante (c.1740)
Obra de Sébastien Jacques Leclerc (1734-1785), pintor francès (1)



- Recordatori de Jacques-Martin Hotteterre -
En el dia de la celebració del seu 341è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Sébastien Jacques Leclerc (París? 1734 - 1785) va ser un pintor francès. Fill de Sebastien Leclerc el Jove i net de Sebastien Leclerc, va seguir la tradició artística familiar. La seva vida es desconeix, no obstant, va pintar obres de gènere i de contingut eròtic. Va ser autor de nombrosos gravats.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Sébastien Jacques Leclerc (1734-1785) - Altres: Sébastien Jacques Leclerc (1734-1785)



Parlem de Música...

Jacques Martin Hotteterre (París, 29 de setembre de 1673 - Paris, 16 de juliol de 1763) va ser un compositor francès. Fill de Martin Hotteterre, va ser el membre més reconegut d'una extensa família francesa de músics originària de Couture-Boussey (diòcesi d'Évreux) que va pertànyer a la Música de la Cambra i a la Gran Écurie des de la segona meitat del segle XVII. Van ser fabricants d'instruments de vent, notables instrumentistes i compositors. Jacques va entrar a la Música de la Gran Écurie el 1705 com a violinista i baix, però sobretot va ser flautista de cambra del rei i famós virtuós. Se'l va anomenar "El Romà" ja que durant la seva joventut va estudiar a Roma. Va ser un prestigiós mestre, els manuals d'interpretació del qual van concitar l'interès tant a França com a l'estranger i figuren entre les millors obres de literatura sobre el seu instrument. De la seva producció destaca Principes de la flûte traversière (1707), que va ser el primer tractat de flauta europeu i en el qual va tractar les tècniques d'enregistrament, de l'oboè i d'ornamentació.

Com a compositor va compondre sonates i suites amb continu per a diversos instruments, majoritàriament de vent, duets amb baix i diverses sonates per a tres instruments d'estil italianitzant. El seu oncle Jehan (mort el 1691) es va establir a París i cap el 1650 va entrar a la cort de Versalles com a alt d'oboè i Museta del Poictou i com a fabricant va perfeccionar el bordó i la Museta. El seu oncle Louis (mort el 1714) va ser flautista del rei. El seu pare, Martin (mort el 1712), va ser intèrpret d'oboè i Museta de Poictou. El seu germà Jean (mort el 1720) va ser oboista, compositor i intèrpret de Museta del rei, així com autor de les famoses Pièces pour la musette, entre les quals destaquen Noce champêtre l'Himen pastoral (1722). Jacques Martin va morir a París el juliol de 1763.

OBRA:

Publicada a París:
op.
2 Pièces, fl, other insts, bc (1708, rev. 2/1715)
3 Sonates en trio, 2 fl/rec/vn/ob/other insts, bc (1712)
4 Première suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/viols/other insts (1712)
5 Deuxième livre de pièces, fl/other insts, bc (1715)
6 Deuxième suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/viols/other insts, bc ad lib (1717)
8 Troisième suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/ob/musettes (1722)
9 Concert du rossignol (n.d.), lost
Arr.: Sonates à 2 dessus par le Sigr. Roberto Valentine, op.5 [actually opp.4, 6], 2 fl/other insts (1721); Airs et brunettes à 2 et 3 dessus … tiréz des meilleurs autheurs, 2/3 fl (1721); Sonates à 2 dessus par le Sigr. Francesco Torelio, op.1, 2 fl/other insts (1723); also trios by Albinoni, titles and music lost
Suitte de pièces par accords, and La guerre, musette, in Jean Hotteterre, Pièces pour la muzette (1722)
Carillons, 2 tr insts, bc, in Recueils de simphonies de plusieurs opéras modernes, & fanfares & prélude, 1743, F-Pn Vm7.3644
1 air in Ballard's Recueil d'airs sérieux et à boire (1715); 1 other in (1715) and 2 in (1701), attrib. ‘Hotteterre’, possibly by Jacques

Literatura:

- Principes de la flûte traversière, ou flûte d'Allemagne, de la flûte à bec, ou flûte douce, et du haut-bois, diviséz par traitéz op.1 (Paris, 1707/R, 7/1741; repr. Paris, c1765, as Méthode pour apprendre à jouer en très peu de tems de la flûte traversière, de la flûte à bec et du hautbois, with fingering charts for cl and bn; Eng. trans., 1968, 2/1983)
- L'art de préluder sur la flûte traversière, sur la flûte-à-bec, sur le haubois, et autres instruments de dessus. Avec des préludes tous faits sur tous le tons dans différens mouvemens et différens caractères, accompagnés de leurs agréments et de plusieurs difficultées propres à exercer et à fortifier. Ensemble des principes de modulation et de transposition; en outre une dissertation instructive sur toutes les différentes espèces de mesures, &c. op.7 (Paris, 1719/R)
- Méthode pour la musette, contenant des principes, par le moyen desquels on peut apprendre à joüer de cet instrument, de soy-même au défaut de maître. Avec un nouveau plan pour la conduite du souflet, & plusieurs instructions pour le toucher, &c. Plus un recueil d'airs, & quelques préludes, dans les tons les plus convenables op.10 (Paris, 1737/R)

Font: En català: No disponible En castellano: Jacques-Martin Hotteterre (1673-1763) In english: Jacques-Martin Hotteterre (1673-1763) - Altres: Jacques-Martin Hotteterre (1673-1763)



Parlem amb veu pròpia...

La família Hotteterre va ser, probablement, una de les musicalment més extenses de França. Amb major o menor fortuna segons el cas, tota una generació d'Hotteterre(s) van tenir en la música i en les seves variants, la font de la seva vida. Constructors d'instruments, intèrprets i compositors, i establerts principalment a París o al seu entorn, els Hotteterre s'han guanyat un capítol singular de la vasta història musical francesa. De tots ells, Jacques Martin "el Romà", per la seva estada a Roma, va ser el més reconegut i admirat. Autor de nombroses obres de cambra en què la flauta n'era l'instrument destacat, va ser també prolífic pel que fa a diferents mètodes teòrics per a instruments com la mateixa flauta, ja fos de bec, travessera, dolça, etc., com per la musette o cornamusa. En el recull d'avui, tot i que no escoltarem la musette ja que la reservarem pel dia que explorem el seu germà Jean Hotteterre, escoltarem la Suite en Sol major No.2 i la Suite en Sol menor No.4 característiques de l'època per a flauta o clavecí segons el cas i amb acompanyament, obbligato, del baix continuo amb l'excepció de la Suite No.2. Allemandes, gavotes, preludis, minuets o gigues, entre altres, són moviments inherents d'aquestes suites publicades el 1708. En general, obres agradables, potser repetitives en certs moments, però correctament interpretades d'un autor francès a qui avui celebrem!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Hotteterre: Complete Chamber Music, Vol. 1 – Suites, Op. 2

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 14 setembre de 2014

dissabte, 13 setembre de 2014

KIEL, Friedrich (1821-1885) - Piano Concerto in B flat, Op. 30

Enrico Bandini - Ritratto dello scultore Tommaso Bandini
Obra d'Enrico Bandini (1807-1888), pintor italià (1)



- Recordatori de Friedrich Kiel -
En el dia de la commemoració del seu 129è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Enrico Bandini (Parma, 13 de setembre de 1807 - Parma, 27 de febrer de 1888) va ser un pintor italià. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Parma amb Giovanni Tebaldi. El 1836 va guanyar el premi anual de la competència amb el treball acadèmic de L'assassinat de Pompeu. La duquessa Maria Luigia li va encarregar El sopar a Emmaus per a l'església parroquial de Sala Baganza. Va fer un viatge d'estudis a Roma on va crear diversos treballs que posteriorment va enviar a Parma tot i que molts d'ells es van perdre. També va ser autor d'algunes còpies parcials d'obres de Rafael com l'Escola d'Atenes. Va ser nomenat inspector de l'Acadèmia de Belles Arts de Parma. Es va especialitzar en el retrat, alguns d'ells conservats a la Pinacoteca Stuard de la seva ciutat natal. Va morir a Parma el febrer de 1888.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Enrico Bandini (1807-1888)



Parlem de Música...

Friedrich Kiel (Puderbach, 8 d'octubre de 1821 - Berlín, 13 de setembre de 1885) va ser un compositor i professor de música alemany. Dotat d'una gran precocitat, als onze anys ja escrivia composicions de notable consistència, després de perfeccionar els seus estudis i de desenvolupar diversos càrrecs, el 1865 va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Berlín. El 1866 fou nomenat professor de composició del Conservatori Stern i el 1870 de la Reial Acadèmia de Berlín, en la que va ajudar, de forma determinant, en la formació d'un gran nombre d'alumnes entre ells Jacob Adolf Hägg, Robert Kahn, Arnold Mendelssohn, Zygmunt Noskowski, Charles Villiers Stanford o Ignacy Jan Paderewski, entre molts altres (veure llistat). Les seves composicions, malgrat que no van rebre el reconeixement unànime, mereixen un lloc important en la història de la música, tant per la perfecció de la factura com per la delicadesa de la inspiració. Va rebre nombroses condecoracions les quals, amablement, va rebutjar. A excepció del gènere dramàtic i teatral, va escriure música per a tota classe de gèneres, destacant especialment la seva obra de cambra i la seva producció religiosa de la que cal remarcar els dos rèquiems que va compondre, una Missa solemnis, l'Oratori Christus, un Stabat Mater, un Te Deum... En total quasi un centenar d'obres (opus). Va morir a Berlín el setembre de 1885.

Font: En català: Friedrich Kiel (1821-1885) En castellano: No disponible In english: Friedrich Kiel (1821-1885) Altres: Friedrich Kiel (1821-1885)



Parlem amb veu pròpia...

L'apassionant història de Friedrich Kiel té més a veure amb la seva dedicació quasi obsessiva per la docència que per la seva labor com a compositor. De fet, la seva carrera en aquest sentit no es va consolidar fins la presentació en públic de la seva gran obra mestra, l'oratori Christus (1874). En motiu d'aquest va ser guardonat massivament i va rebre nomenaments de prestigi en molts centres musicals alemanys però misteriosament ell en va renegar, incloent la prestigiosa oferta per anar a Leipzig com a director del cor. Aquest caràcter recelós per tot "allò públic" no va ser motiu de crítica sinó d'admiració. No obstant, aquest perfil il·limitadament introvertit va perjudicar la seva projecció tant bon punt va morir ja que ràpidament va ser oblidat. En aquest sentit, tot i la recuperació lenta però incansable de molts dels seus treballs, el repertori editat és relativament petit si tenim en compte la seva extensa producció. 

Musicalment, Kiel és un compositor que fàcilment ens ajudarà a definir el significat de música acadèmica. Ús mesurat i liberal dels esquemes ortodoxos, un subtil sentimentalisme romàntic que s'enquadra sempre en la nitidesa clàssica de les estructures i un tractament minuciós dels recursos instrumentals, ja sigui mantenint la tessitura amb la lleugeresa d'els arcs o assolint la plenitud simfònica gràcies a la presència del piano. El Concert en Si bemoll opus 30 per a piano i orquestra, de 1864 i dedicat al seu admirador Hans von Bulow, és l'exemple d'aquesta puresa acadèmica. Melodies audaces dominen l'extens primer moviment. El breu andante con moto ens evoca un paisatge oníric per veure's sacsejat pel dansaire i animat rondó allegro vivace final, un moviment pel lluïment del piano solista. Tot i la seva brevetat, no oblidarem les precioses i celestials 3 Romances opus 69. Tres petites obres per a viola i piano, aparentment simples, d'atmosfera tranquil·la i propera a Schumann. Kiel va ser mestre de centenars d'alumnes, alguns d'ells, i posteriorment, destacats músics. Entre classe i classe, potser a l'hora de berenar i abans de sopar, inesperadament, també va trobar un temps d'or per compondre i regalar al món aquests tresors inoblidables!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Kiel: Piano Concertos

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!