dimarts, 24 de maig de 2016

DAUPRAT, Louis François (1781-1868) - Tableau Musical

Peter Baumgartner - Die Zigarre
Obra de Peter Baumgartner (1834-1911), pintor alemany (1)


- Recordatori de Louis François Dauprat -
En el dia de la celebració del seu 235è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Peter Baumgartner (München, 24 de maig de 1834 - 1911) va ser un pintor alemany. Es va formar inicialment a l'escola politècnica de Munic sota supervisió Joseph Anton Rhomberg. Poc després va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Munic on va estudiar amb Hermann Anschütz. El 1857 va entrar a l'estudi de Karl Theodore von Piloty, un dels pintors més importants a Munic. Sota la influència de Von Piloty, va començar la seva carrera de pintor centrant-se en la pintura de gènere i sovint amb temàtica humorística. Des de Munic va viatjar arreu d'Alemanya on va consolidar la seva obra en què sovint hi van aparèixer referències literàries, llegendes o aspectes del folklore alemany. Va ser autor, també, de paròdies religioses les quals van ser precursores de les d'autors com Franz Defregger, Eduard von Gruetzner i Mathias Schmid. Peter Baumgartner va morir en una ciutat desconeguda el 1911.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Peter Baumgartner (1834-1911)



Parlem de Música...

Louis François Dauprat (Paris, 24 de maig de 1781 - Paris, 17 de juliol de 1868) va ser un trompista, professor i compositor francès. De petit va cantar al cor de la Notre Dame de París fins el 1791. El 1794 va començar a estudiar trompa a l'Institut National de Musique per més tard accedir al Conservatori de París. El 1797 va ser condecorat amb un primer premi la recompensa del qual fou una trompa elaborada per la família Raoux. A partir del 1799 va començar a viatjar amb diferents bandes militars a Egipte i Itàlia tornant a París poc després. A la capital francesa va treballar, entre els anys 1801 i 1806, al Théâtre Montansier. En aquells anys va tornar al conservatori on va estudiar harmonia amb Catel i composició amb Gossec. Més tard va estudiar amb Reicha qui al seu torn va compondre alguns dels seus famosos quintets de vent en honor a Dauprat. Tot i un temps a Bordeus, va tornar a París on va succeir al trompista Johann Joseph Keen a l'Òpera de la ciutat. El 1817 va esdevenir el trompista solista fruit de la retirada de Duvernoy en un càrrec que va mantenir fins el 1831. El 1818 va esdevenir professor al conservatori on va gaudir de notable reputació i on va treballar-hi fins el 1842. Va ser així mateix un dels fundadors, el 1828, de la Société des Concerts du Conservatoire on va ser intèrpret de trompa fins el 1838. El 1842 es va jubilar i es va retirar a Egipte on va viure la resta de la seva vida abans de tornar a París, ciutat on va morir el juliol de 1868.

OBRA:

all published in Paris, before 1828 unless otherwise stated

Vocal religiosa:

O salutaris, T, hn and hp obb., str, n.d.;

Instrumental:

Orch.:
Hn concs.:
no.1, op.1;
no.2, F, op.9;
no.3, 2 hn, E, op.18;
no.4, F, op.19

Other:
Ouverture, airs de danse et de pantomime placés dans le ballet de Cythère assiégée, Bordeaux, 1808, mentioned in FétisB;
Nous allons le voir, opéra de circonstance composé à Bordeaux pour le passage de l'empereur Napoléon à Bordeaux, n.d., mentioned in FétisB;
Symphonies à grand orchestre, n.d.

Chbr.:
Acc. hn:
Sonate, hn, pf, op.2;
Sonate, hn, hp, op.3;
Tableau musical, ou scène en duo, hn, pf, vn ad-lib, op.5;
3 quintetti, hn, str qrt, op.6;
Duo, hn, pf, op.7;
3 solos, hn, pf/orch, op.11;
2 solos et un duo, 1–2 hn, pf/orch, op.12;
Trios, 3 hn, pf/orch, op.15;
3 solos, hn, pf, op.16;
3 solos, hn, pf, op.17;
3 solos, hn, pf, op.20;
Air écossais varié from Boieldieu's La dame blanche, hn, hp, op.22;
Premier thème varié suivi d'un rondo-bolero, hn, pf/orch, op.23 (Paris and Leipzig, before 1834);
Deuxième thème varié, terminé en rondeau, hn, pf, op.24;
3 mélodies, lettres A, B, C, 1–3 hn, pf/orch, op.25 (1843);
Concertino per corno misto, 1825, F-Pn;
Solo, hn, wind orch, n.d., Pn

Unacc. hn:
3 grands trios, 3 hn, op.4;
[6] Quatuors, 4 hn, op.8;
Sextuor, 6 hn, op.10;
6 grands duos, 2 hn, op.13;
20 duos, 2 hn, op.14;
Grand trio, 3 hn, op.26;
Canon fermé à l'octave, 2 hn, 1857, F-Pn;
Canon retrograde, 2 hn, n.d., Pn

Other:
Branle sur un air breton du XVIe siècle, arr. pf, (Mainz, 1888);
La fontanelle, air breton du XVIe siècle, arr. pf (Mainz, 1888);

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Louis François Dauprat (1781-1868) - Altres: Louis François Dauprat (1781-1868)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Louis-François Duprat (1781-1868) vivió lo suficiente como para sentir las convulsiones europeas que van desde la Revolución Francesa hasta el Segundo Imperio. Pasó por los ejércitos napoleónicos, por la Guardia Imperial, por diversos teatros y llegó a la maestría que heredó de sus maestros Reicha y Gossec. Al tiempo, en tanto su instrumento era la trompa, le tocó experimentar los cambios que afectaron a la misma: la extensión de sus registros y la transformación de la trompa ññamada natural en la de pistones, más pesada pero más segura de afinación, para la cual acabó componiendo un curso didáctico, a pesar de que terminó de convencerlo. Como concertante, la trompa no tiene excesiva literatura clásica, aunque basten Vivaldi y Mozart para salvar la situación. Menos generoso es su repertorio de cámara, ya que sus anchas posibilidades exigen un compositor que conozca minuciosamente su anatomía sonora. Y si alguno hubo preparado y dotado para ello, fue Duprat. En efecto, la trompa tiene todas las tesituras de la voz humana, es vibrante e imperiosa pero puede ser lírica, tierna y seductora. Admite saltos peligrosos, trinos, coloraturas y notas grotescas. Duprat es capaz de hacerle recorrer la estructura de una sonata o las breves escenas de una suerte de inclasificable suites de cuadros que orillan el impresionismo, llamada con justicia Cuadro musical. Se libera en el campo de la fantasía y decide un ramillete de romanzas. Es claro que exige un instrumentista cabal y quien lo busque lo hallará en Javier Bonet.  

Blas Matamoro (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Miriam Gómez-Morán (fortepiano); Javier Bonet (trompa natural)
LAQUINTADEMAHLER: DAUPRAT, L.F. - Tableau Musical Cor et piano
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DAUPRAT, L.F. - Tableau Musical Cor et piano



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 23 de maig de 2016

SCHUMANN, Georg Alfred (1866-1952) - Preis-Symphonie (1887)

Rippl-Rónai-József - Patakiné portréja (1892)
Obra de József Rippl-Rónai (1861-1927), pintor hongarès (1)


- Recordatori de Georg Alfred Schumann -
En el dia de la commemoració del seu 64è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

József Rippl-Rónai (Kaposvár, 23 de maig de 1861 - Kaposvár, 25 de novembre de 1927) va ser un pintor hongarès i un dels més importants pintors moderns d'Hongria. Després dels seus estudis de secundària va viatjar a Budapest, on es va graduar en farmàcia. El 1884 va viatjar a Munic on va estudiar pintura a l'Acadèmia de Belles Arts. Dos anys més tard va obtenir una beca que li va permetre traslladar-se a París. Allà va estudiar amb Munkácsy, un important pintor realista hongarès. El 1888 va conèixer als membres del grup Les Nabis i sota la seva influència va pintar la seva primera obra important, La taverna a Pont-Aven, un treball de profund sentiment i notable per la seva atmosfera tenebrosa. No obstant, el seu primer gran èxit va arribar amb el quadre La meva àvia (1894). Més tard va tornar a Hongria, on al principi va tenir una recepció freda per part dels crítics, però amb el temps va aconseguir un enorme èxit gràcies a la seva exposició titulada "Rippl-Rónai Impresiones 1890-1900". La seva opinió era que l'artista 'no era només l'obra que produïa, sinó també la seva forma de viure'. Els darrers anys es va interessar pel disseny fet que va motivar encàrrecs com la decoració del Palau d'Andrássy (Budapest). Entre els anys 1911 i 1913 les seves exposicions a Frankfurt del Main, Munic i Viena van tenir un gran èxit. La seva última gran obra va ser un retrat del seu amic Zorka del 1919. Poc després es va retirar definitivament a Kaposvár on va morir el novembre de 1927.

Font: En català: No disponible En castellano: József Rippl-Rónai (1861-1927) In english: József Rippl-Rónai (1861-1927) - Altres: József Rippl-Rónai (1861-1927)



Parlem de Música...

Georg Alfred Schumann (Königstein, 25 d'octubre de 1866 - Berlin, 23 de maig de 1952) va ser un director i compositor alemany. Es va formar a al violí amb el seu pare Clemens Schumann (1839-1918) i a l'orgue amb el seu avi. Ben aviat, als 9 anys, va participar a l'orquestra de Königstein i als 12 va començar a treballar com a organista. Més tard es va traslladar a Dresden on va estudiar piano si bé ràpidament va viatjar a Leipzig on va entrar al conservatori i va estudiar composició amb Reinecke, Jadassohn i Zwintscher. Entre els anys 1890 i 1896 va ser director del Danzig Gesangverein i entre els anys 1896 i 1899 va ser el director del Bremen Philharmonische Gesellschaft. El 1900 va ser nomenat director de la Berlin Sing-Akademie amb el títol de 'professor reial'. Allà hi va romandre pràcticament la resta de la seva vida treballant com a professor, director i compositor. El 1907 va ser admès a la Preussische Akademie der Künste de la qual en va ser el president el 1934, i on va treballar com a professor entre els anys 1913 i 1945. La seva obra més coneguda, l'oratori Ruth, va patir la intolerància del nazisme motivant el seu aïllament musical durant el Tercer Reich. Va morir a Berlín el maig de 1952.

OBRA:
(selective list)
for fuller list see Biehle (1925)

Vocal secular:

Choral orch:
Amor und Psyche, op.3;
Totenklage, op. 33;
Sehnsucht, op.40;
Das Tränenkrüglein, op.57;
David und Absalon, Ständchen, dramatische Burleske, op.70

Other:
Lieder;

Vocal religiosa:

Ruth, orat, op.50;

Instrumental:

Orch:
Zur Karnevalszeit, suite, op.22;
Variations on ‘Wer nur den lieben Gott lässt walten’, op.24, org, orch;
Variationen und Doppelfuge über ein lustiges Thema, op.30;
Serenade, op.34; Sym., f, op.42;
Variations on ‘Gestern Abend war Vetter Michel da’, op.77;
sym. poems, ovs., other syms.

Chbr:
Pf Qnt, e, op.18;
Vc Sonata, op.19;
Pf Qt, f, op.29
pf pieces

Org:
Passacaglia über BACH, op.39;
10 Chorale Preludes, op.77

Font: En català: Georg Alfred Schumann (1866-1952) En castellano: No disponible In english: Georg Alfred Schumann (1866-1952) - Altres: Georg Alfred Schumann (1866-1952)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

No se trata de un músico fuera de circuito ni de un maldito ignorado en su tiempo. Georg Schumann vivió lo suficiente como para recorrer su curso de honores desde una infancia predispuesta a la música. En efecto, su padre y varios de sus once hermanos se dedicaron al arte sonoro y él pudo, tempranamente, llegar a dominar varios instrumentos y la técnica compositiva bajo la docencia de Reinecke. Una prolongada carrera que no quebraron los tremendos accidentes políticos y militares de su tiempo, lo llevó hasta la cátedra de Berlín y la dirección de la gloriosa Filarmónica con la que grabó los primeros discos de su historia. Su vejez fue premiada con insignias y conciertos conmemorativos, que reunieron a sus alumnos de tantos años y a reverentes conductores como el mismo Celibidache. Este denso currículo ha dejado en la penumbra su obra de compositor, acaso menos extensa de lo que podría haber sido, dada su proficua tarea docente y ejecutora. Tal vez haya colaborado con este destino penumbroso su sólida prudencia estética, que, con espíritu clásico y hálito romántico, nos lleva de Reger a Brahms y de éste a Beethoven, como la soleadas cumbres del sinfonismo alemán. Dos obras de distinto sesgo lo prueban. La muy juvenil Serenata (1886) se acerca a la propuesta brahmsiana de un género menor que aspira a ser sinfonía, y la Sinfonía del premio (1888) ya es obra madura y ambiciosa, de un formato que exige una gran firmeza estructural. Una respuesta a las solicitaciones de la época, formulada por un maestro que interrogó a la herencia del siglo XIX, tratando de cerca desde Liszt hasta Mahler.  

Blas Matamoro (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

diumenge, 22 de maig de 2016

BELLI, Giulio (c.1560-c.1621) - Missa 'Tu es pastor ovium'

Albrecht Dürer - Jesus Among The Doctors (1506)
Obra d'Albrecht Dürer (1471-1528), pintor alemany (1)




Parlem de Pintura...

Albrecht Dürer (Nürnberg, 21 de maig de 1471 - Nürnberg, 6 d'abril de 1528) va ser un pintor alemany, un dels més importants del renaixement alemany i conegut a tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art, obres que van exercir una profunda influència en els artistes del segle XVI. Es va formar en una escola llatina i va rebre coneixements sobre pintura i gravat a través del seu pare, Michael Wolgemut, un orfebre i el pintor més destacat de la seva ciutat natal. Com era habitual a la seva època, en concloure els seus estudis va realitzar un viatge que el va portar a diverses ciutats d'Alemanya i a Venècia (1494), ciutat a la qual hi tornaria posteriorment entre els anys 1505 i 1507 i en la qual va rebre les influències de Mantegna i Giovanni Bellini, a més d'assimilar els principis de l'humanisme. Prèviament, s'havia casat i obert un taller a la seva Nuremberg natal, on es va dedicar a la pintura i sobretot al gravat. Van ser d'aquesta època les seves sèries de gravats de L'Apocalipsi, La Gran Passió i la Vida de la Verge, convencionals pel que fa a temàtica però revolucionaris pel que fa a la seva concepció i complexitat tècnica. Les figures, plenes d'expressivitat, van ser esculturals i caracteritzades per una multitud de detalls. La minuciositat va ser precisament un dels trets destacats de l'estil de Dürer, caràcter que és probable que heretés de l'ofici patern. Després de la seva segona estada a Itàlia, va pintar algunes obres de grans dimensions com El martiri dels deu mil, en les que va incorporar la riquesa del colorisme venecià en composicions de gran dinamisme i plenes de figures. 

També en aquella època va pintar les figures de mida natural d'Adam i Eva, peça clau de la seva creació artística. Tal era la seva fama que va ser nomenat pintor de cort de l'emperador Maximilià I (1512) i poc després Carles I també el va reclamar. De Maximilià va realitzar retrats de marcat caràcter, animats per la riquesa i varietat de les textures, que van rivalitzar en perfecció amb els seus autoretrats. De fet al llarg de la seva vida es va retratar a si mateix des de ben jove i va mantenir aquest costum al llarg de la seva carrera en un clar reflex del nou interès renaixentista per l'home, i en especial per l'artista. No obstant, van ser els gravats els que va donar una mostra més racional del seu geni destacant els de 1513-1514, sobre temes imaginatius i que proposaven a l'observador diversos nivells interpretatius. Durant els últims anys de la seva vida es va centrar en l'execució d'un retaule per a la seva ciutat natal per nom Els quatre apòstols. Aquesta obra, de grans dimensions i de cromatisme intens, va ser un reflex del treball de tota una vida, en particular dels nombrosos estudis que havia fet sobre les proporcions i la monumentalitat de la figura humana. També van ser molt apreciats alguns dels seus dibuixos de plantes i animals, així com les aquarel·les pintades per plaer a partir de paisatges que havia contemplat durant els seus viatges, i els dibuixos de gents i llocs dels Països Baixos, que van esdevenir d'alt valor històric. Erasme de Rotterdam li va dedicar la millor lloança que un humanista podia fer d'un pintor, al definir-lo com 'l'Apel·les de les línies negres'. Al final de la seva vida va tornar a Nuremberg, on hi va romandre fins a la seva mort, l'abril de 1528.

Font: En català: Albrecht Dürer (1471-1528) En castellano: Albrecht Dürer (1471-1528) In english: Albrecht Dürer (1471-1528) - Altres: Albrecht Dürer (1471-1528) 



Parlem de Música...

Giulo Belli (Longiano, c.1560 - ?Imola, c.1621) va ser un compositor italià. Es va formar inicialment amb Giovanthomaso Cimello a Nàpols. Poc després va tornar a Longiano on el 30 de setembre de 1579 va entrar al monestir dels Franciscans. A partir del novembre de 1582 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral de San Cassiano d'Imola i el 20 de maig de 1590 va assumir el mateix càrrec a l'església de Santa Maria de Carpi. El 1591 es va traslladar a Bolonya on va treballar com a ‘praefectus musices’. Entre els anys 1592 i 1593 va viure a Ferrara i el 1594 o 1595 va viatjar a Venècia on va ser mestre de capella de Ca’ Grande. El 1596 va rebre un nou nomenament de mestre de capella a la Catedral de Santa Maria Assunta de Montagnana i el 1597 va ser reclamat pel duc Alfons II d'Este. Aquells anys també va ser admès a l'Accademia della Morte de Ferrara i el 1599 va treballar com a maestro a la Catedral de San Leopardo d'Osimo. Nòmada per vocació, el 1600 es va desplaçar a Ravenna, on va ser mestre de capella de la Catedral Risurrezione di Nostro Signore Gesù Cristo de la ciutat, i el 1603 a la Catedral de Santa Croce de Forli, on novament va assumir la direcció musical. El 1606 va tornar a Venècia, al mateix càrrec a Ca’ Grande, però sense temps d'acomodar-s'hi va viatjar a Pàdua on va treballar a la Basílica de San Antonio fins el 1608. El 1610 va fer les maletes i es va traslladar a Assisi, on va ser mestre de capella a la Basílica de San Francesc, i entre el 1611 i el 1613 va tornar a Imola per a treballar novament a la seva catedral. El 1615 va tornar per enèsima vegada a Venècia abans d'establir-se, i ja definitivament, a Imola, on va morir a l'entorn del 1621.

OBRA:

all published in Venice

Vocal secular:

Canzonette … libro primo, 4vv (1584, 3/1595 with 2 addl pieces)
Il primo libro de madrigali, 5, 6vv (1589)
Il terzo libro de madrigali, 6vv (1590)
Il secondo libro de madrigali, 5, 6vv (1592–3)
Il secondo libro delle canzonette, 4vv, con alcune romane, 3vv (1593)
6 madrigals, 5vv, 1592, 1598, 1598, 1604
Madrigal, 5vv, GB-Cfm

Vocal religiosa:

Missarum liber primus, 5vv (1586; in 2/1597 and subsequent edns Missa ‘Vestiva i colli’ replaced Missa ‘Estote fortes’)
Psalmi ad vesperas in totius anni solemnitatibus … duoque cantica beatae virginis, et in fine addito Te Deum laudamus, 5vv (1592)
Missarum sacrarumque cantionum, liber primus, 8vv (1595; 2/1607 with bc)
Psalmi ad vesperas in totius anni solemnitatibus, duoque cantica beatae virginis, 8vv (1596, bc pubd separately 1607; 3/1615 with bc)
Missarum, liber primus, 4vv (1599, 3/1615 with bc)
Sacrarum cantionum, cum litaniis Beatae Virginis Mariae, liber primus, 4–6, 8, 12vv (1600) [incl. motet by A. Righetti]
Psalmi ad vesperas in totius anni festivitatibus, ac tria cantica Beatae Virginis Mariae, 6vv (1603; 3/1607 as Salmi vespertini, che si cantano in tutte le feste dell’anno, with bc)
Compieta, mottetti & letanie della madonna, falsi bordoni sopra li otto toni, con li Sicut erat interi, 8vv (2 choirs) (1605)
Compieta, falsi bordoni, antifone et litanie della madonna, 4vv, bc (org) (1607)
Missae sacrae, 4–6, 8vv, bc (org) (1608)
Concerti ecclesiastici, 2, 3vv (1613) [incl. 2 canzonas, a 3, see ‘Instrumental’; incl. music by R. Poggiolini]
4 masses, 5, 6, 8vv;
9 motets, 5, 6, 8vv;
12 sacred concertos, 2–4vv, bc: 1609, 1610, 1613, 1616, 1617, 1618, 1621, 1622, 1623, 1627, 1627
24 masses, 4, 5, 8vv;
3 motets, 5, 8, 12vv: D-MÜs, Stadtbibliothek, Breslau, I-Ac, Bc, Md, Pca, PL-GD (6 masses, inc., bc only)

Instrumental:

2 canzonas, a 3, in Concerti ecclesiastici (1613) [see ‘Sacred vocal’]

Literatura:

Regole di contrappunto (MS, I-Bc, autograph) 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Giulio Belli (c.1560-c.1621) - Altres: Giulio Belli (c.1560-c.1621)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Giulio Belli, i segons va afirmar ell mateix, va ser alumne de Giovanthomaso Cimello a Nàpols abans del 1569. Després va tornar a Longiano, la vila on va néixer si bé sense precisar l'any, per entrar al monestir franciscà de la ciutat. A partir d'aquí i fins el dia de la seva mort va ser, literalment, un cul inquiet viatjant de teulada en teulada i d'església en església assumint els més diversos càrrecs de mestre de capella: Imola, Carpi, Bolonya, Ferrara, Venècia, Montagnana, Osimo, Ravenna, Reggio, Forli, Venècia, Pàdua, Assís i Imola van ser les ciutats on va treballar sense obviar la seva breu estada al servei del duc Alfons II d'Este. Aquesta esgotadora travessia musical italiana, de la qual desconeixem els motius de les constants anades i vingudes, va ser certament profitosa ja que en qualsevol cas, i potser avesat a la incertesa, va saber construir-se a sí mateix amb independència d'aquesta vida nòmada tot deixant mostres d'un esplèndid art per allà on va passar. L'exemple dominical d'avui, en nom d'aquesta Missa 'Tu es pastor ovium' per a quatre veus i continuo, així ens demostrarà que Belli va ser un compositor d'exquisides formes. I en general la seva música va mostrar, d'entrada, la influència de Palestrina i de l'estil policoral italià del nord, si bé les seves obres més tardanes, particularment els concerts sacres, van explorar la pràctica contemporània incloent parts de continu. Pel que fa a les misses, la majoria van ser per a cinc veus, però canviant sovint i ràpidament les agrupacions vocals en els cors d'antífones donant la impressió de sis a vuit parts. I com la d'avui, moltes d'aquestes misses van ser paròdies de motets com la que va escriure, també, sobre "Vestiva i colli" de Palestrina. En definitiva, nou i gratificant descobriment del barroc més pretèrit en nom d'un incansable aventurer musical!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Scriptoria; Concentus Musicus PatavinusRoberto Loreggian (organ)
PRESTOCLASSICAL: BELLI, G. - Missa Tu es pastor ovium
SPOTIFY: BELLI, G. - Missa Tu es pastor ovium



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 21 de maig de 2016

LIVERANI, Domenico (1805-1877) - Brani per clarinetto e pianoforte

Rudolf Koller - Scheuende Pferde bei aufziehendem Gewitter
Obra de Rudolf Koller (1828-1905), pintor suís (1)


- Recordatori de Domenico Liverani -
En el dia de la commemoració del seu 139è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Rudolf Koller (Zürich, 21 de maig de 1828 - Zürich, 5 de gener de 1905) va ser un pintor suís. Es va formar inicialment en un centre privat per més tard assistir a l'escola de la Fraumünsterkirche. A partir del 1840 va estudiar a Zurich on va rebre una matrícula artística. El 1843 es va formar amb el pintor Jacques Schweizer, amb el retratista Johann Rudolf Obrist i amb el paisatgista Hans Jacob Ulrich. Motivat per Ulrich, ben aviat es va especialitzar en pintura d'animals, concretament de cavalls. El 1845 va viatjar a Munich on va entrar a formar part del grup d'artistes anomenats "els Schweizer", sota direcció de Johann Gottfried Steffan. Els anys 1846 i 1847 va viatjar a Düsseldorf on va estudiar amb Karl Ferdinand Sohn i on va conèixer al famós pintor Arnold Böcklin i al pintor alemany Anselm Feuerbach. Precisament amb Böcklin es va instal·lar a París el 1847 ciutat on va copiar diverses obres al Louvre. El 1848 va decidir tornar a Zurich on va realitzar diverses escenes de paisatges. Novament va viatjar a Munich, on va coincidir amb els pintors Johann Gottfried Steffan i Friedrich Voltz, abans de viatjar al Tirol. El 1851 va tornar a Zurich per obrir el seu propi taller rebent nombroses peticions de pintures d'animals i de paisatges. El 1862 es va instal·lar en una casa propera a Zurich, on hi va viure la resta de la seva vida. Allà va representar el seu entorn així com els animals amb els quals va viure. Després d'un viatge a Itàlia, va començar a acceptar alumnes sent molt sol·licitat tant pel realisme del seu dibuix com per la temàtica de la seva obra. A partir del 1870 la seva activitat va disminuir i va treballar de forma més esporàdica. El 1900 es va reunir per última vegada amb el seu amic Böcklin a Florència abans de tornar a Zurich, on va morir el gener de 1905.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Rudolf Koller (1828-1905) - Altres: Rudolf Koller (1828-1905)



Parlem de Música...

Domenico Liverani (Castelbolognese, 31 d'agost de 1805 - Bologna, 20 de maig de 1877) va ser un clarinetista i compositor italià. Es va formar a l'escola local mentre treballava ajudant al seu pare. Allà va escoltar la banda de música local aficionant-se a la música i a un instrument, el clarinet. Ben aviat va prendre classes gratuïtes amb el clarinetista Peter Barbieri i el 1822 va entrar al Liceo Musicale de Bolonya on va rebre classes de Pietro Avoni, Benedetto Donelli i Stanislao Mattei, amb qui va aprendre piano i composició. El seu ràpid talent amb el clarinet va motivar l'interès d'un mecenes anglès qui el va invitar a viatjar a París i Londres entre altres ciutats. El seu èxit fou immediat pel seu virtuosisme i va rebre peticions d'arreu si bé va tornar a Itàlia el 1838. Allà va fer amistat amb Rossini, Malibran, Rubini o el famós clarinetista Cavallini, entre altres. Com a compositor va ser prolífic en música per al seu instrument i amb acompanyament de piano. Els darrers anys va rebre la ciutadania honorària i la creu de Maurici en reconeixement als seus mèrits. Va morir a Bolonya el maig de 1877.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Domenico Liverani (1805-1877) - Altres: Domenico Liverani (1805-1877)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

It is generally accepted that Italian music in the nineteenth century was largely dominated by opera and that instrumental music was left struggling not altogether unsuccessfully against the huge success of opera. The clarinet, more than any other wind instrument became a means to bring opera to every level of society. The great tradition of popular wind bands of which Italy boasted during the nineteenth century was another vehicle for the popularisation of the operatic repertoire. Many treatises of the eighteenth and ninteenth century describe the clarinet as the instrument which more than any other can imitate the human voice, having the mechanical qualities which enable it to obtain a substantial number of harmonic overtones and in consequence a flexible timbre and tone colours very similar to the human voice. Therefore the clarinet became the principal means for the dissemination of the opera fantasia, a genre that flourished mostly in the nineteenth century. In that century the Italian clarinet school numbered many virtuosi of this instrument; among the first is Ernesto Cavallini (1807-1874), principal clarinetist at La Scala, called by the English clarinettist Lazarus, the "Paganini of the clarinet". This excellent virtuoso performed all around Europe and taught for 12 years in St. Petersburg, where he secured an appointment as solo clarinettist to the Tsar's court, achieving an international reputation. Domenico Liverani (1805-1877), to whom this CD is dedicated, lived at the same time of Cavallini and was a famous clarinettist and a concert performer all around Europe. Liverani was born in Castel Bolognese and he studied in the local band, taking free lessons from Pietro Barbieri, clarinettist and wealthy citizen. His father, perceiving the son's excellent talent, enrolled him at the Liceo Musicale of Bologna where he studied clarinet, piano and composition with Pietro Avoni, Benedetto Donelli, Stanislao Mattei; he gained diplomas with honours in all these subjects.

Booklet notes

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Corrado Giuffredi (clarinet); Giuseppe Fausto Modugno (piano)
PRESTOCLASSICAL: LIVERANI, D. - Clarinet and Piano Music
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: LIVERANI, D. - Clarinet and Piano Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 20 de maig de 2016

CAPUANA, Mario (c.1600-1647) - Messa di defonti (1650)

Jacob Jordaens - The Good Samaritan (c.1616)
Obra de Jacob Jordaens (1593-1678), pintor flamenc (1)




Parlem de Pintura...

Jacob Jordaens (Anvers, 19 de maig de 1593 - Anvers, 18 d'octubre de 1678) va ser un pintor barroc flamenc. Va néixer a Anvers i el 1615 va ingressar en el gremi de pintors d'aquesta ciutat. El 1621 ja tenia el seu propi taller i era director del gremi. El seu talent va atreure l'atenció de Petrus Paulus Rubens, que el va contractar com a ajudant i va exercir una forta influència sobre la seva pintura. I si bé Jordaens no va arribar a desenvolupar un estil tan refinat com el de Rubens, se'l considera un dels pintors més destacats del barroc nord europeu. Ajudat pels seus deixebles, va pintar obres decoratives de gran format la temàtica de les quals es va centrar, sovint, en festes, grans banquets i escenes de gènere, així com altres de tema religiós, com ho demostra la seva Sagrada Família amb un àngel (c.1618-1628 Museu Thyssen-Bornemisza). La seva paleta va ser brillant i sensual, amb un predomini de blancs molt lluminosos i de profunds tons vermellosos. Va assolir gran èxit i fama i va rebre molts encàrrecs, els més importants després de la mort de Rubens el 1640. Al Museu del Prado de Madrid es conserven nombroses obres d'art d'aquest artista entre les quals destaquen La família de Jordaens en un jardí (1622) i La Pietat (c.1650-1660). Va morir a Anvers l'octubre de 1678.

Font: En català: Jacob Jordaens (1593-1678) En castellano: Jacob Jordaens (1593-1678) In english: Jacob Jordaens (1593-1678) - Altres: Jacob Jordaens (1593-1678) 



Parlem de Música...

Mario Capuana (c.1600 - Noto, maig de 1647) va ser un compositor italià. Es desconeix bona part de la seva vida. Va ser Doctor en Lleis i músic documentant-se a la ciutat de Noto a partir del 1628. Allà, i des del 1635, va ser mestre de capella del senat i de la Catedral de San Nicolò de Noto. També va ser proper als nobles de la família Deodato. Precisament, el 1643 va compondre una missa de difunts en honor a Pietro Deodato, mort aquell mateix any. Addicionalment va publicar altres obres religioses algunes de les quals van ser publicades, de forma pòstuma, per ordre de Bartolomeo Deodato. Mario Capuana va morir a Noto en una data anterior al 5 de maig de 1647.

OBRA:

All published in Venice:
Missa, duobus alternantibus choris ad organum modulanda pro agenda die quadragesima obitus … Petri Deodato, 8vv, bc (1645)
Sacre armonie, 3vv, bc (hpd), op.1 (1647)
Motetti … stampati doppo la morte dell'autore ad istanza di D. Bartolomeo Deodato, 2–5vv, bc, op.3 (1649); ed. in MRS, xviii (Florence, 1998)
Messa di defonti e compieta … stampate doppo la morte dell'autore, ad istanza di D. Bartolomeo Deodato, 4vv, bc, op.4 (1650);
Messa ed. in Dafni, vii (Palermo, 2000)
Messa e motetti … stampate doppo la morte dell'autore, ad istanza di D. Bartolomeo Deodato, 4–5vv, bc, op.5 (1650)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Mario Capuana (c.1600-1647) - Altres: Mario Capuana (c.1600-1647)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Mario Capuana va ser un compositor de vida desconeguda si bé la seva presència a la ciutat de Noto ja està documentada el 1628 i com a mínim, i des del 1635 i fins a la seva mort, va ser mestre de capella del senat i de la Catedral de Noto (de fet així ho va deixar anotat en totes les seves publicacions excepte la de 1645). Amic íntim de la prominent família Deodato, uns nobles destacats i respectats de Noto, va compondre una missa de vuit parts 'per interpretar-se en el 40è dia després de la mort de Pietro Deodato', que va morir el 1643. El seu fill, en agraïment pòstum, va publicar la majoria de l'obra restant de Capuana quan aquest ja havia mort. I tot i el servei que va donar als Deodato, el cert és que Capuana va compondre la majoria del seu opus en relació al seu càrrec de mestre de capella. Obres de caràcter religiós, com l'exemple d'avui en veu de la Messa di defonti e compieta de 1650. I a l'espera del que ens depari el futur, ens trobem probablement cara a cara amb els dos únics exemples de rèquiems escrits a l'illa de Sicília durant tot el període barroc. El primer interpretat el 1650, 3 anys després de la mort del seu autor, i el segon el 1653. Una raresa en sí mateix i amb un estil que navega plàcidament en la forma típica del barroc primerenc i on la influència dels Selva morale i spirituale i dels madrigals concertants de Claudio Monteverdi es fa evident. Els texts litúrgics, com pot apreciar-se en aquesta missa de difunts a quatre veus, mostren un dramatisme gairebé teatral. Capuana, a tal efecte, va proposar gran diversitat de recursos per assolir el seu objectiu com l'alternança dels solistes i els tutti, ecos, contrast de tempos i dinàmiques, salts melòdics, ornaments, modulacions, inflexions cromàtiques i constants dissonàncies. El resultat, sobtadament atractiu, ens donarà a conèixer a un mestre notablement desconegut però de precisa i refinada elegància!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Choeur de chambre de Namur; Leonardo García Alarcón
AMAZON: RUBINO & CAPUANA - Requiem
CPDL: No disponible
SPOTIFY: RUBINO & CAPUANA - Requiem



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!