dissabte, 31 gener de 2015

FAITELLO, Vigilio Blasio (1710-1768) - Offertorien Nr. 9 Laudate filii (1754)






- Recordatori de Vigilio Blasio Faitello -
En el dia de la celebració del seu 305è aniversari de naixement

(Cap de setmana de descans)



divendres, 30 gener de 2015

TUMA, František Ignác Antonín (1704-1774) - Responsoria for the Holy Week

Marin Verstappen - View of a Monastery in the Roman Countryside (1819)
Obra de Marin Verstappen (1773-1853), pintor flamenc (1)



- Recordatori de František Ignác Antonín Tuma -
En el dia de la commemoració del seu 241è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Marin Verstappen (Anvers, 1773 - Roma, 1853) va ser un pintor flamenc. Es va formar a l'Acadèmia d'Anvers i en els tallers-estudis de Van Regemorter, Myin i Ommeganck. Pocs després va viatjar a Alemanya per afinar les seves habilitats. Allà va descobrir i estudiar les obres de Claude Lorrain i Jacob van Ruysdael, dos mestres que van tenir una influència cabdal en el seu estil i obra. El 1805, Verstappen es va establir a Roma, ciutat on va romandre-hi fins el final de la seva vida. Va freqüentar el seu compatriota Simon Denis, l'estil del qual va adoptar també en la seva pintura. Les dues pintures que va exposar en el Saló de 1810, Vue prise du mont Artemisia i Vue du couvent de St-François, à l’Arricia, près le lac Albano, van tenir una bona rebuda i va rebre la medalla d'or. La seva creixent fama va motivar el seu ingrés a l'Acadèmia de Sant Lluc el 1813 com a acadèmic de mèrit. Va morir a Roma el 1853.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Marin Verstappen (1773-1853) - Altres: No disponible



Parlem de Música...

František Ignác Antonín Tůma (Kostelec nad Orlicí, 2 d'octubre de 1704 - Viena, 30 de gener de 1774) va ser un compositor txec. Va rebre la seva primera formació musical del seu pare, organista a Kostelec, i probablement va estudiar a Praga, en el seminari jesuïta. Segons Dlabacž, va ser membre del cor, com a tenor, de B.M. Černohorsky a l'Església de Sant Jaume de Praga, i probablement es va formar amb ell. Tuma va viatjar a Viena, on va treballar com a vice-mestre de capella d'una església de Viena el 1722. No obstant, el primer registre oficial de Tuma a Viena apareix l'abril de 1729 en el registre del naixement del seu fill. A partir del 1731, es va convertir en 'Compositor und Capellen-Meister’ del Comte Franz Ferdinand Kinsky. Es probable que estudiés amb J.J. Fux. Quan va morir J.C. Gayer el 1734, Kinsky va recomanar a Tuma com el seu successor a la Catedral de Sant Guiu de Praga, càrrec que finalment no va acceptar. Va seguir al servei de Kinsky fins a la mort d'aquest el 1741. Aquest mateix any, va ser nomenat mestre de capella d'Elisabeth Christine, la vídua de l'emperador Carles VI, un lloc on va coincidir amb G. Trani i G.C. Wagenseil. Quan Elisabeth Christine va morir, Tuma va rebre una pensió vitalícia. Va romandre a Viena 18 anys més treballant com a intèrpret de viola i tiorba i rebent encàrrecs de l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria. El 1768 es va retirar al Monestir Premonstratenc de Geras. Malalt, va tornar a Viena el 1774, ciutat on va morir al gener d'aquell any.

OBRA:

Vocal religiosa:

c65 masses, several lost, 6 doubtful authenticity, see thematic catalogues in Reichert (1935) and Peschek (1956)
25 motets, off, grad;
29 vespers and pss;
20 lits;
13 Marian antiphons;
8 hymns;
5 Stabat mater, incl. 1 in g, SATB, org, ed. J. Plavec (Prague, 1959, 4/1985);
3 Mag, incl. 1 in C, S, A, T, B, SATB, orch, ed. J.E. Floreen (Fort Lauderdale, FL, 1990);
3 responsories, incl. 1 for chorus, org, 1759, ed. and arr. O. Schmid as Passionsgesänge (Leipzig, 1901);
TeD; Veni Sancte Spiritus;
Lamentationes Jeremiae prophetae;
Lectiones, etc
Selected choral sections from masses and other works in vocal score, with org, ed. and arr. O. Schmid as Ausgewählte Chöre and Chorsätze (Leipzig, 1900)

Instrumental:

see thematic catalogue in Vogg (1951)
10 sonatas a 3;
1 ed. in MAB, lxix (1967)
5 sonatas a 4;
4 ed. in MAB, lxvii (1965)
1 sonata, 2 vn, 2 trbn, bc; ed. in MAB, lxvii (1965)
13 sinfonias a 3–4, str;
4 a 3 ed. in MAB, lxix (1967);
3 a 4 ed. in MAB, lxvii (1965);
1 a 4 ed. R. Lück (Cologne, n.d.)
18 partitas a 3–4; str, 8 a 3 ed. in MAB, lxix (1967);
2 a 3–4 ed. in MAB, lxvii (1965);
3 a 3 ed. R. Lück (Cologne, 1968)
Trio, e, org, ed. J. Meier (Vienna, 1984);
Suite, org, arr. and ed. C.H. Trevor (London, 1964);
Fugue, org
Selection of instrumental works and separate movements ed. O. Schmid [in pf arr.] as Ausgewählte Werke (Leipzig, 1900)

Font: En català: František Ignác Antonín Tuma (1704-1774) En castellano: No disponible In english: František Ignác Antonín Tuma (1704-1774) - Altres: František Ignác Antonín Tuma (1704-1774)



Parlem amb veu pròpia...

Cronològicament, Frantisek Tuma ens pot causar certa confusió ja que aparentment viu i es mou en ple desenvolupament clàssic. Tanmateix, les fronteres entre estils i formes musicals van ser durant molt temps obertes i complementàries, és a dir, la cartografia estava poc definida i l'anar i venir era la constant abans que certs models i 'dogmes' s'imposessin. Aquest fou el paisatge de Tuma, un mestre bohemi instal·lat a Viena on va participar del barroc més estricte de la mà del seu mestre Fux, fins i tot a un extrem més radical que aquest tot explorant i manifestant públicament la seva devoció per Palestrina. A l'altre extrem, el mateix Tuma anys més tard va abraçar l'estil galant mantenint, això sí, la rigidesa contrapuntística que el va caracteritzar. Si per exemple escoltem la Partita en Re menor, ens semblarà traslladar-nos a la plenitud del barroc tardà del XVII. En certa forma, Tuma és l'hereu directe de Zelenka, fins i tot biogràficament, ja que ambdós van estudiar amb els jesuïtes de Praga i posteriorment amb Fux a Viena. L'esdevenir posterior ja fou diferent ja que Tuma, al servei d'Elisabeth Christine juntament amb Wagenseil, va haver d'adaptar la seva idiosincràsia musical vers el nou gust clàssic emergent. La Partita o els Responsoris de Setmana Santa per a solistes, cor i continuo no deixen entreveure, encara, el canvi de model i es mouen clarament i còmodament per la forma dominant barroca italiana. Curiosament, Tuma va ser àmpliament estudiat per Mozart i Haydn, conscients del seu conservadorisme però també de la solidesa constructiva i del cromatisme del seu treball. Un mestre que mereix més intensitat, amor i precisió a l'hora d'interpretar-lo. En qualsevol cas, un plaer poder-ne gaudir de nou!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Czech Sacred Music Of The Baroque Age

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 29 gener de 2015

WAGENSEIL, Georg Christoph (1715-1777) - Harp Concertos

Jacob van Schuppen - The Guitar Player (c.1700)
Obra de Jacob van Schuppen (1670-1751), pintor francès (1)



- Recordatori de Georg Christoph Wagenseil -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jacob van Schuppen (Fontainebleau, 26 de gener de 1670 - Viena, 29 de gener de 1751) va ser un pintor barroc francès d'origen flamenc. Fill del pintor i gravador Pieter van Schuppen, des ben petit va començar a pintar com a deixeble del seu pare i amb el seu oncle Nicolas de Largillière. El 4 de juliol de 1704 va entrar a formar part de la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura de París i l'any següent es va casar. Van Schuppen es va dedicar principalment a realitzar retrats, gràcies als quals va adquirir suficient reputació com per rebre una oferta, el 1719, del Duc de Lorena amb qui va treballar un temps. El 1723 va viatjar a Viena on va ocupar el lloc de Pintor de Cambra de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romà Germànic. El 20 de gener de 1725 es va convertir en primer pintor i director de l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, ciutat on va residir i treballar fins el gener de 1751, l'any de la seva mort.

Font: En català: No disponible En castellano: Jacob van Schuppen (1670-1751) In english: Jacob van Schuppen (1670-1751) - Altres: Jacob van Schuppen (1670-1751)



Parlem de Música...

Georg Christoph Wagenseil (Viena, 29 de gener de 1715 - Viena, 1 de març de 1777) va ser un professor, compositor i organista austríac. Considerat una de les figures cabdals en el desenvolupament i consolidació de l'estil clàssic vienès, Wagenseil es va formar amb Adam Weger, organista de la Michaelerkirche de Viena. Els seus èxits van despertar l'interès del mestre de capella Johann Joseph Fux. Va rebre una beca i es va formar en clavecí, contrapunt i composició amb Fux i amb Matteo Palotta (1688-1758). Gràcies al suport d'aquests mestres, va ser nomenat compositor de la cort el 6 de febrer de 1739, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. També va exercir com a organista entre els anys 1741 i 1750 a la capella privada de l'emperadriu Elisabeth Christine (vídua de Carles VI), i el 1749 es va convertir en Hofklaviermeister de les arxiduquesses imperials. Wagenseil va viatjar a Venècia el 1745 per supervisar la producció de la seva primera òpera, Ariodante, i el 1759-1760 va viatjar a Milà per a una actuació de la seva òpera Demetrio. La fama de Wagenseil va créixer i va arribar a Mozart que va estudiar la seva música i fins i tot va interpretar algun dels seus concerts davant de Maria Teresa d'Àustria el 1762. Wagenseil també va ser un reconegut virtuós d'orgue que sovint entusiasmava el seu públic fruit de la seva capacitat d'improvisar.

A partir del 1765 degut a l'empitjorament constant de la coixesa que patia i d'un atac de gota que va afectar la seva mà esquerra, el van obligar a reduir les seves activitats a la cort i, finalment, el va confinar a les seves estances on es va dedicar a la composició i docència. Entre els seus alumnes cal citar a Leopold HofmannJ.A. Štěpán, F.X. Dušek, Johann Gallus-Mederitsch, G.A. Matielli (1733-1805), P. le Roy, els germans Franz i Anton Teyber, i J.B. Schenk. Aquest darrer, al servei de Wagenseil a partir del 1774, va descriure en la seva autobiografia la relació detallada dels mètodes d'ensenyament del seu mentor que, com és lògic, eren propers a Fux i que anys més tard Schenk va transmetre a Beethoven. Com a compositor, va compondre 16 òperes, 3 oratoris, 17 misses i un Rèquiem, més de 90 obres sacres menors, incloent càntics, salms, himnes, etc., 9 cantates seculars, 30 àries de concert, 77 simfonies, 81 concerts per a teclat, la majoria amb acompanyament de cordes, altres concerts per a flauta, violí, violoncel, fagot i trombó, 7 sonates per a violí, 7 divertiments, quatre quartets de flauta, 60 sonates en trio i un gran nombre d'obres menors per a teclat. Wagenseil va morir a Viena el març de 1777.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
unless otherwise stated, first performed in Vienna and MSS in A-Wn
Ariodante (dramma per musica, 3, A. Salvi, after L. Ariosto), Venice, S Giovanni Grisostomo, aut. 1745, facs. in IOB, lxxiii (1981)
La clemenza di Tito (dramma per musica, 3, P. Metastasio), Burg, 15 Oct 1746
Demetrio (dramma per musica, 3, Metastasio), Florence, Pergola, 26 Dec 1746, I-Nc
Alessandro nell’Indie (op, 3, Metastasio), Burg, 11 Aug 1748
Il Siroe (dramma per musica, 3, Metastasio), Burg, 4 Oct 1748
L’olimpiade (op, 3, Metastasio), Hof, 14 May 1749
Antigono (dramma per musica, 3, Metastasio), Vienna, Schönbrunn, 14 May 1750
Vincislao (dramma per musica, 3), Schlosstheater, 8 Dec 1750
Le cacciatrici amanti (festa teatrale, 2, G. Durazzo), Laxenburg, 25 June 1755
Prometeo assoluto (serenata, G.A. Migliavacca), bei Hofe, 24 March 1762
Contribs. to: Andromeda, 1750; Euridice, 1750, facs. in IOB, lxxv, 1983); 
Armida placata, 1750; 
Catone and Merope, cited in MGG1 (H. Scholz-Michelitsch)

Cants.: 
Al consiglio d’un fonte; 
Clori bell’idol mio; 
Ecco l’infausto lido; 
I lamenti d’Orfeo (C.G. Pasquini), Vienna, Hof, 26 July 1740, A-Wgm, Wn; 
La gelosia (Metastasio); 
Il quadro animato, 2vv, Wgm; 
La pesca; 
L’inciampo; 
Poiche morir

Other vocal: 
3 duets; 
c30 arias, 1 in L’écho ou journal de musique (Liège, 1764), CH-Bu, EN, D-DO,RH, I-MAav

Vocal religiosa:

MSS in A-Wn unless otherwise stated
Orats: 
Gioas, re di Giuda (Metastasio), 1755; 
La redenzione (Metastasio), 1755; 
Il roveto di Mosè (Abbate Pizi), 4 March 1756

Masses: 
Missa spei, 1736; 
Missa ‘Domine libera animam meam’, 1737; 
Missa, 5vv, 1738; 
Missa ‘Panem quotidiam’, 4vv, 1739, A-Wgm; 
Missa S Antonii, 1741; 
Missa S Francisci Salesii, 1742; 
Missa solenne Immaculatae conceptionis, 4vv, insts, 1743, D-Bsb; 
Missa solenne, C, 1746; 
Missa ‘Transfige cor meum’; 
Missa S Catharinae, A-Wn, D-OB; 
Missa ‘Obscura’, A-Wn, D-OB; 
Missa S Theresiae; 
Missa brevis, Bsb*; 
4 masses, 4vv, A-Wn, CH-FF; 
1 mass, e; 
Requiem, 4vv, D-Bsb

Other sacred: 
c90 liturgical works, 1737–55, incl. 9 Marian ants, c20 offs, hymns, grads, seqs, ints, canticles, A-KR, Wgm,Wn, CH-EN, D-Bsb, MÜs, H-P; 
14 songs

Instrumental:

Orch.:
thematic catalogue in Scholz-Michelitsch, 1972
Syms.: 
6 trio en symphonie, op.2 (1756); 
6 simphonies à 4 parties obligées, op.3 (c1760); 
Sinfonia à più stromenti (c1765); 
64 others, A-Gmi, GÖ, KR, SF, Wgm,Wn, B-Bc, CH-Bu, CZ-Pnm, D-KA, RH,ROu, Rtt, SWl, GB-Lbl, H-Bn, I-BGc, US-Wc, 2 ed. in DTÖ, xxxi, Jg.xv/2 (1908/R); 
15 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, iii (1981); 
15 others in anthologies (c1755–c1762); 
3 cited in catalogues

Hpd concs.: 
Concert choisie ‘La Haye’ (n.d.); 
4 concerti, hpd, 2 vn, b (c1760); 
2 concerts choisis, op.7 (1761); 
2 concerto (c1764); 
6 Concertos, hpd/org, 2 vn, b (London, 1761); 
6 Concertos, org/hpd (London, c1765), some from 4 concerti, c1760; 
3 quartetti concertanti, hpd/pf, 2 vn, b, op.10 (c1776); 
2 concerto (1781); 
53 others, A-GÖ, Sn, ST, Wgm, Wn, CZ-KRa, Pnm, D-Bsb, Dlb, DO, MT, RH, I-BRc,CHc, SQ-BRnm, US-LOu, Wc: 12 others cited in catalogues; 1 for 4 hpd, A-Wn; 6 for 2 hpd, Wgm, Wn, CZ-KRa

Other concs.: 
4 for fl, D-KA, Rtt; 2 for 2 vn, A-GÖ,B-Bc; 
1 for vn, A-Sn, Wgm; 
2 for vc, 1752, 1763, Wst, ed. in Diletto musicale, lxi (Vienna, 1960), cxxi (Vienna, 1963); 
1 for bn, for alto trbn, CZ-KRa, ed. P. Angerer (Zumikon, 1990)

Chbr.:
Thematic catalogues in Michelitsch, 1966, and Scholz-Michelitsch, 1972 and 1980.
Str: 
sestetto, qnt, 4 qts, A-Wn; 
6 sonates en trio, 2 vn, b, op.1 (n.d.); 
6 Sonatas, 2 vn, vc/hpd (London, 1760); 
33 other trios, Wgm,Wn, Wst, CH-BEb, CZ-Bm, KRa, I-Gl,S-HÄ, L, Uu, US-BE; 
15 other trios cited in catalogues

Str, kbd: 
2 vn sonatas, 1 in 6 Sonatas, hpd, vn, op.2 (London, c1756), 1 in B-Bc; 
2 divertimentos, hpd, vn, b, op.5 (Vienna, 1770); 
suite, kbd, 3 str, CZ-KRa; 
4 terzettos, 1 vn sonata, cited in catalogues

Wind: 
7 divertimentos, A-Wgm, D-SWl; Partita a 8, A-Wgm; 
2 fl sonatas, DK-Kk, F-Pn
Kbd divertimentos, sonatas, suites: Suavis artificiose elaboratus concentus … continens 6 parthias (Bamberg, 1740); 
4 in Musaeum pantaleonianum, c1750, H-Bn; 
6 as op.1 (Vienna, 1753); 
6 as op.2 (Vienna, 1755), ed. H. Scholz-Michelitsch (Vienna, 1996); 
9 in Cymbalum jubilationis, c1755, Bn; 
Divertissement musical contenant 6 sonates (Nuremberg, 1756); 
4 in Raccolta di sonate, c1760, D-Dlb; 
6 as op.3 (Vienna, 1761); 
3 divertimentos (Vienna, 1761); 
6 as op.4 (Vienna, 1763); 
3 divertimentos, 2 pf, CZ-KRa, D-Bsb; 
18 others, A-GÖ, Wgm, Wn,CH-E, MÜ, CZ-KRa, D-BFb, Bsb, DK-A,Kc, Sa, GB-Lam, NL-DHgm, SI-Pk, S-L,Sm, US-AAu, LEm; 
3 ed. in RRMCE, xxxii–xxxiii (1889); 
7 others in contemporary anthologies

Other kbd: 
97 Versetten aus verschiedenen Tönen … samt einer Fuge, A-Wn; 
Praeambula 8 tonorum (8 verset cycles), Wn; 
14 preludes, GÖ, D-Bsb; 
1 prelude and fugue, Bsb; 
1 prelude, 1 fugue, in Musaeum pantaleonianum c1750, H-Bn; 
18 single pieces, A-Wgm, B-Bc, CH-E, D-Bsb, Dlb,DS, SWl, S-L; 
15 arrs. of concs., 2 pf, Dlb; 
6 orch works arr. pf, A-Wn, KR, and in contemporary anthologies

Literatura:

Rudimenta panduristae oder Geig-Fundamenta, worinnen die kürzeste Unterweisung für einen Scholaren … dargethan wird (Augsburg, 1751)

Font: En català: No disponible En castellano: Georg Christoph Wagenseil (1715-1777) - In english: Georg Christoph Wagenseil (1715-1777) - Altres: Georg Christoph Wagenseil (1715-1777)



Parlem amb veu pròpia...

Georg Christoph Wagenseil va ser un compositor austríac de naixement, vida i obra. Alumne predilecte del mestre de capella de la cort austríaca a Viena, Johann Joseph Fux, va viure la major part de la seva vida en aquesta ciutat, tot component música per a la cort fins a la seva mort. De fet, va viatjar poc ja que Viena, com a centre musical per excel·lència del segle XVIII, li oferia tot allò que un bon compositor, docent i intèrpret requeria. Va ser un compositor de transició ja que va escriure multitud d'obres en una barreja d'estils molt interessant i efectiva, entre simfonies i concerts però també òperes i abundant música religiosa. De fet, aquesta diversitat de llenguatges va ser la que va atraure l'atenció a un jove Mozart o al mateix Haydn, autors que van rebre obligadament la influència vienesa de Wagenseil, un autor cabdal per entendre el naixement i expansió del classicisme.

A l'espera de poder dimensionar i especialment gaudir de l'obra vocal del seu repertori (fins ara ni una trista missa o òpera ha estat editada), recuperarem algun dels seus famosos concerts d'arpa. Instrumentalment, són diverses les obres recuperades, i d'aquestes les de major protagonisme són precisament aquests concerts d'arpa juntament amb les simfonies. Uns concerts que avui rescatarem per a celebrar el 300è aniversari de naixement, una efemèride que espero serveixi, com a mínim, per poder fruir d'alguna de les seves obres vocals. Pel que fa a l'obra concertant, de la que escoltarem els dos primers concerts, el No.1 i No.2 en la seva versió per arpa, dos violins i violoncel, Wagenseil estructura els concerts en tres moviments on l'arpa, instrument de corda pinçada compost per un arc ressonant, demostra l'atractiu i irresistible poder de convicció. Obres meravelloses d'un dels més importants mestres austríacs del classicisme!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Rachel Talitman (harp); Sylvie Bagara & Marie-Danielle Turner (violins); Emmanuel Tondus (cello)
PRESTOCLASSICAL: Wagenseil: Concertos for Harp

    Wagenseil: Concertos for Harp

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 28 gener de 2015

WÜLLNER, Franz (1832-1902) - Te Deum

Jean-Léon Gérôme - L’Eminence Grise (1873)
Obra de Jean-Léon Gérome (1824-1904), pintor francès (1)



- Recordatori de Franz Wüllner -
En el dia de la celebració del seu 183è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean-Léon Gérôme (Vesoul, 11 de maig de 1824 - París, 10 de gener de 1904) fou un pintor i escultor francès academicista. Les seves obres són, en general, de tema històric, mitològic i oriental o bé retrats, amb els quals va portar l'academicisme tradicional a un clímax artístic. És considerat un dels màxims exponents de l'orientalisme a França, essent també mestre d'una llarga llista d'artistes. Malgrat ser un dels pintors més cèlebres de la seva època, no ha gaudit d'una bona fortuna crítica. Fill d'un orfebre, va estudiar dibuix al liceu de la seva ciutat natal. El 1839 va marxar a París per estudiar al taller de Paul Delaroche, esdevenint ben aviat el seu deixeble més avançat. Va debutar al Salon de 1847 amb la seva obra Joves grecs fent lluitar uns galls, amb la que va guanyar una medalla de tercera classe, el seu primer premi com a pintor. El seu estil va entusiasmar Théophile Gautier, que anomenà aquests pintors neogrecs o pompeians perquè buscaven els seus referents en els vasos grecs i en les pintures murals romanes. A l'Exposició Universal hi va enviar les pintures L'edat d'August i El naixement de Crist, que van tenir un gran èxit. En aquestes obres s'aprecia el seu progressiu abandonament de l'estil neogrec per un hiperrealisme orientalista.

El seu orientalisme s'havia alimentat en els seus viatges a Turquia, als Balcans i a la ribera del Danubi el 1854 i a Egipte el 1857. En la seva producció hi trobem també grans pintures d'història de gust neoclàssic, temes napoleònics i composicions ambientades al segle XVII. Jean-Léon Gérôme va ser nomenat professor de l'École des Beaux-Arts l'any 1864, on va exercir la docència durant 39 anys. Va treballar simultàniament al seu taller fins al 1894. Va ser elegit membre de l'Institut de France el 1865 i gran oficial de la Legió d'Honor el 1878. En els seus darrers anys, l'artista va fer una defensa aferrissada de l'academicisme enfront del nou art impressionista, del qual va ser un feroç detractor. Això el va dur a enfrontar-se, principalment, al pintor impressionista Claude Monet. Gérôme va morir al seu taller el 10 de gener de 1904. El van trobar davant d'un retrat de Rembrandt i a la vora de la seva pintura "La Veritat". A petició pròpia, se li va donar un enterrament senzill, sense flors. Però a la missa de rèquiem que figura en les seves memòries hi van participar un expresident de la República, els polítics més prominents i molts pintors, escriptors i artistes. Va ser enterrat al Cementiri de Montmartre, al davant de l'Estàtua del Dolor elaborada pel seu propi fill Jean, mort el 1891.




Parlem de Música...

Franz Wüllner (Münster, 28 de gener de 1832 - Braunfels, 7 de setembre de 1902) va ser un director d'orquestra, pianista i compositor alemany. Fill de Franz Wüllner, un professor de filologia clàssica, es va formar musicalment amb el violí i el piano, especialitzant-se en la interpretació de les obres de piano de Beethoven. Quan va morir el seu pare el 1842, la seva família es va traslladar a Münster, on Franz va seguir estudiant piano i composició amb Carl Arnold. Entre 1846 i 1850 va estudiar amb Anton Schindler a Münster i a Frankfurt. A partir del 1850 i fins el 1854 va realitzar gires de concerts, interpretant sonates de Beethoven, i va completar els seus estudis, tot visitant Berlín, Brussel·les, Colònia i Leipzig ciutats on va conèixer a molts dels músics més destacats de la seva època. El 1856 va ser nomenat professor de piano a l'escola de música de Munich abans de ser nomenat director musical d'Aquisgrà el 1858. Va tornar a Munich el 1865 com a director de música de la cort i com a Vokalkapelle d'una església. El 1871 es va convertir Kapellmeister de l'Òpera de la Cort gràcies al seu èxit com a director de les primeres representacions de Das Rheingold (1869) i Die Walküre (1870). El 1877 va succeir a Julius Rietz com a director del Conservatori de Dresden. El 1883 va abandonar Dresden en direcció Berlín abans d'acceptar un càrrec del Conservatori de Köln en substitució de Ferdinand Hiller. El seu fill Ludwig Wüllner va ser baríton i actor. Va treballar a Köln fins el 1902, any que va viatjar a Braunfels, ciutat on va morir el setembre d'aquell mateix any.

OBRA:

Vocal religiosa:

Messe Nr.1 op.20 für 4-stimmig gem. Chor und 4 Solo-Stimmen (1865)
Miserere op.26 für Doppel-Chor und Soli a cappella (1867)
Messe Nr.2 op.29 für 4-stimmig gem. Chor und 4 Solo-Stimmen (1868)
Drei Motetten zum Gebrauch in Concert und Kirche op.42 für 4-stimmig gem. Chor (1889/90)
Stabat Mater op.45 für 8-stimmig gem. Chor (1886)
Drei Motetten (Gradualien) zum Gebrauche in Kirche und Konzert op.47 für 4-5-stimmig gem. Chor (1887?)
Abendgesang op.52 für 6-stimmig gem. Chor oder 6-stimmigen Männerchor (1892)
Te Deum op.50 für 4-8 stimmigen gem. Chor und großes Orchester (1888)

Instrumental:

Variationen über ein altdeutsches Volkslied op.24 (1862) für Klavier zu vier Händen
Violinsonate e-Moll op.30 (1871)
Variationen über ein Thema von Franz Schubert op.39 für Violoncello und Klavier (1875)

Font: En català: Franz Wüllner (1832-1902) En castellano: Franz Wüllner (1832-1902) In english: Franz Wüllner (1832-1902) - Altres: Franz Wüllner (1832-1902)



Parlem amb veu pròpia...

Franz Wüllner encarna en primera persona els ideals i principis de l'acadèmic perfecte. És a dir, amb un currículum impressionant de direcció, docència i composició però que no obstant resulta absolutament desconegut fronteres enllà de les pròpies acadèmies. Elevat al cel a dins de les aules i defenestrat a fora d'aquestes, Wüllner és l'exemple pertinent i eloqüent d'aquesta afirmació. Només cal fer una cerca ràpida per descobrir el silenci musical existent a l'entorn de la seva persona. Cap edició, desconec si en un àmbit germànic més local és així, fa honors a la seva esplendorosa i brillant carrera. Serà que la biografia actual amplifica els èxits i minimitza els fracassos o potser l'excés d'acadèmia resulta tant insípidament perfecte que desencoratgen el seu redescobriment... potser ambdues idees hi tenen cabuda i són complementàries, tanmateix, el seu nom encara que sigui per la pròpia inèrcia dels contemporanis amb qui va viure, s'ha de merèixer un mínim de culte i respecte. De moment, el silenci continua i potser haurem d'esperar al 2032, en el bicentenari del seu naixement, per poder-lo visitar de nou.

En qualsevol cas, avui intentarem fer un mínim de justícia en el dia del seu aniversari recuperant la única partitura a gran escala interpretada amb certa dignitat. El Te Deum opus 50 per a cor i gran orquestra és una de les composicions solemnes de Wüllner. Absència de veus solistes en un Te Deum que Wüllner va compondre primer com a una petició personal de Lluís II, conegut amb l'etiqueta del 'Rei boig'. La mort del rei el 1886 va fer variar el plans i l'obra no es va finalitzar fins el 1888. Molt proper a l'academicisme de Mendelssohn, l'obra parteix d'un esquema tonal que es manté, amb variacions, en la totalitat de l'obra, exceptuant el final en fuga. Estrenat a Köln el 1895, probablement sota la direcció del mateix Wüllner, la crítica el va rebre amb entusiasme pel seu caràcter heroic i grandiloqüent però també pels subtils detalls, pel depurat contrapunt i per la forma en què estava estructurat. El gran cor (més de 60 cantants) és el gran i permanent protagonista amb el suport majestuós de l'orquestra en una interpretació gravada en directe i per tant amb alguns defectes de qualitat i audició que no obstant no desmereixen aquesta monumental i romàntica partitura de Franz Wüllner!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Rodenkirchener Choir and Orchestra; Harald Jers (conductor)
IMSLP: Franz Wüllner (1832-1902)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Franz Wüllner (1832-1902)



















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 27 gener de 2015

PRAETORIUS, Hieronymus (1560-1629) - Complete Works for Organ

Hendrick Avercamp - Winter Landscape with Ice Skaters (c.1608)
Obra d'Hendrick Avercamp (1585-1634), pintor neerlandès (1)



- Recordatori d'Hieronymus Praetorius -
En el dia de la commemoració del seu 386è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Hendrick Avercamp (Amsterdam, bap. 27 de gener de 1585 - Kampen, 15 de maig de 1634) va ser un pintor paisatgista holandès. Nascut amb sordesa de naixement, va ser també mut tota la seva vida. Es va formar amb Pieter Isaacsz, un artista d'origen danès establert a Àmsterdam. El seu estil va rebre la influència d'autors flamencs exiliats per motius religiosos a la veïna Holanda i allà van exportar la depurada tècnica paisatgística flamenca. El seu treball pictòric li va permetre adquirir fama notable com a pintor d'un gènere en què va semblar especialitzar-se i que podríem anomenar com a paisatge d'hivern. Les seves obres mostren sovint ambients urbans, amb canals gelats en què la gent fa diferents activitats, aparentment, quotidianes. Va morir a Kampen el maig de 1634.




Parlem de Música...

Hieronymus Praetorius (Hamburg, 10 d'agost de 1560 - Hamburg, 27 de gener de 1629) va ser un compositor, organista i editor alemany. Fill de Jacob Praetorius, va rebre la primera instrucció musical del seu pare, organista de la Jacobikirche. Amb 20 anys i degut a la mort del seu pare, es va convertir en organista de la mateixa església, un càrrec musical que va mantenir la resta de la seva vida. Tot i que va tenir tres fills, un d'ells per nom Michael, Hieronymus no comparteix cap lligam, més enllà del cognom, amb el famós compositor Michael Praetorius, tot i que curiosament va coincidir amb ell a Gröningen, en el transcurs d'una visita a un dels seus orgues. Musicalment, va publicar abundant música religiosa i relativament poca música d'orgue. Va morir a Hamburg el gener de 1629.

OBRA:

Vocal religiosa:

Masses:
Liber missarum, 5, 6, 8vv (1616; Frankfurt, 1624 = Opus musicum, iii):
Missa ‘Angelus ad pastores’, 8vv, L;
Missa ‘Benedicam Dominum’, 6vv;
Missa ‘Factum est silentium’, 8vv;
Missa ‘Non auferetur sceptrum’, 6vv (on Meiland’s motet);
Missa ‘Paratum cor meum’, 5vv (on Felis’s motet);
Missa ‘Tulerunt Dominum meum’, 8vv

Magnificat settings:
Canticum Beatae Mariae Virginis seu Magnificat, 8, 10, 12vv (1602; 2/1622; Frankfurt, 1623 = Opus musicum, ii) [1602]:
8 Magnificat, tones 1–8;
Magnificat alio modi, tone 5 (not in 1602 edn), L; ed. G. Dodd (London, 1980)

Motets:
[47] Cantiones sacrae de festis praecipuis totius anni, 5–8, 10, 12vv (1599, 2/16075 [incl. 3 motets by Jacob Praetorius (ii)];
3/16228; Frankfurt, 1623 = Opus musicum, i) [1599, 16075, 16228]
Cantiones variae, 5–8, 10, 12, 16, 20vv (1618; Frankfurt, 1623 = Opus musicum, iv) [1618a]
Cantiones novae officiosae, 5–8, 10, 15vv (1618; 2/1625; Frankfurt, 1625 = Opus musicum, v) [1618b]

Latin:
Ab oriente venerunt Magi, 5vv, 1599; L
Adesto unus Deus, 5vv, 1599
Angelus ad pastores ait, 8vv, 1599
Angelus ad pastores ait, 12vv, 1618a; G, RRMR xix
Ascendo ad patrem meum, 6vv, 1599
Beati omnes, 8vv, 16075; G
Beatus autor seculi, 6vv, 1618a; L
Beatus vir qui non abiit, 5vv, 1618a
Benedicam Dominum, 6vv, 16075; ed. F. Blume and others, Michael Praetorius: Gesamtausgabe der musikalischen Werke, xx (Wolfenbüttel, 1936)
Canite tuba in Sion, 5vv, 1618a
Cantate Domino, 8vv, 1602; G, RRMR xviii; ed. in RRMBE, xci (1998)
Confitemini Domino, 8vv, 16075; G
Cum nova conjugii, 8vv, 1618b; G
Decantabat populus Israel, 20vv, 1618a; L
Deus misereatur nostri, 10vv, 1618b; G
Dilectus meus mihi, 8vv, 1618a
Diligam te, Domine, 5vv, 1618b
Dixit Dominus, 12vv, 1602; G, RRMR xix
Domine Deus, benedic nos, 8vv, 16075; G
Domine, Dominus noster, 8vv, 1602
Domine, probasti me, 15vv, 1618b; G, RRMR xix
Domini est terra, 7vv, 1618b
Dum praeliaretur, 5vv, 1599
Ecce dies celebris, 8vv, 1618a
Ecce Dominus veniet, 8vv, 1599; G, RRMR xviii
Ecce Maria genuit, 8vv, 1618a
Ecce novus sanctam, 6vv, 1618a
Ecce nunc benedicte Domine, 8vv, 1618b
Ecce prandium meum, 7vv, 16075
Ecce quam bonum, 8vv, 1618b; G, RRMR xviii
Ego flos campi, 5vv, pubd separately (1627)
Ego sum ipse, 5vv, 1618a; ed. in Sammlung älterer Musik, vii (Berlin, 1837)
Exaltabo te Deus meus, 6vv, 1618b
Exultate Deo, 6vv, 16228
Exultate justi, 16vv, 1618a; L
Factum est silentium, 8vv, 1599
Firmetur manus tua, 8vv, pubd separately (1614), 1618a
Fuit homo missus, 5vv, 1599
Gaudete omnes, 6vv, 1599; ed. G. Dodd (London, 1970)
Gloria tibi, Domine, 7vv, 1599
Gratias agimus tibi, 8vv, 16075; G
Herculeum dulci modulo, 8vv, 1618a
Hoc pro certo habet, 8vv, 1618b
Hodie Christus natus est, 6vv, 1618b
Hodie completi sunt, 8vv, 1599
In convertendo Dominus, 10vv, 1618a; G
Indica mihi quem diligit, 8vv, pubd separately (?1627), lost
In hoc festo, 8vv, 1599
In te, Domine, speravi, 6vv, 1618b
Jubilate Deo, 6vv, 1618a
Jubilate Deo, 12vv, 16075; G, RRMR xix
Laeto dum coelo socii, 8vv, pubd separately (1615), 1618a
Laudate Dominum in sanctis eius, 8vv, 1599
Laudate Dominum omnes gentes, 7vv, 1618a; L
Laudate Dominum omnes gentes, 8vv, 1618b; G, RRMR xviii
Laudate pueri Dominum, 10vv, 16228; G
Levavi oculos meos, 10vv, 1602; L
Mane nobiscum Domine, 6vv, 1599
Miserere mei Deus, 5vv, 1599
Musica est divinum donum, 5vv, 1618a; ed. in Sammlung älterer Musik, vii (Berlin, 1837)
Ne projicias me, 6vv, 1618a
Non est bonum hominem, 5vv, 1599
Non ex virile semine, 6vv, 1618a
Non moriar, 6vv, 1618b
Non nobis Domine, 6vv, 1618b
Nunc dimittis, 8vv, 1599; G, RRMR xviii
O admirabile commercium, 10vv, 16075; G
O bone Jesu, 6vv, 1599; L
Oculi omnium, 8vv, 16075; L
O lux beata Trinitas, 6vv, 1618a
Omne quodcunque facitis, 5vv, 1618b
Omnes gentes, 8vv, 1599
Omni tempore benedic Deum, 5vv, 1618b
O quam pulchra, 6vv, 1618b
O vos omnes, 5vv, 1599; L, ed. in Cw, xiv (1931, 2/1954)
Pater noster, 8vv, 16075; L
Peccavi quid faciam miser, 6vv, 1599
Puer natus est, 6vv, 1599
Puer qui natus est, 8vv, 1599; G
Quam pulchra es, 8vv, 1618a; G
Sic Deus dilexit mundum, 6vv, 1599
Surge illuminare Jerusalem, 8vv, 1599
Surge propera amica mea, 5vv, 16228
Surge propera amica mea, 8vv, 1599; G
Surrexit pastor bonus, 5vv, 1599
Suscipe verbum, 8vv, 1599
Te Deum patrem ingenitum, 8vv, 1599; G, ed. F.K. Gable (Minneapolis, 1969)
Tota pulchra es, 12vv, 1618a; G, RRMR xix
Tulerunt Dominum meum, 8vv, 1599
Veni puella, 6vv, 1618a
Venite exultemus Domino, 8vv, 1602
Verbum caro factum est, 7vv, 1599
Videns Dominus, 8vv, 1599; L
Vidi Dominum facie ad faciem, 5vv, 1618a
Vitam beatam, 6vv, 1618b
Vulnerasti cor meum, 5vv, 1618b

Others:
Also hat Gott die Welt geliebt, 6vv, 1618b; L
Das ist mir lieb, 6vv, 1618b; L
Ehre sey dem Vater, 6vv, 16424 [= Benedicum Dominum]
Ein Kindelein so löbelich, 8vv, pubd separately (1613), 1618a; G, RRMR xviii
Herr Gott dich loben wir, 16vv, pubd separately (1612), 1618a; G, ed. in RRMBE, xci (1998)
In dulci jubilo, 8vv, 1622; L, ed. G. Dodd (London, 1980)
Jeg Messias den Höystes Sön, 4vv, 16401
Joseph, lieber Joseph mein, 8vv, 1622; L, ed. G. Dodd (London, 1980)
Stat op min Brud, min venniste, 4vv, 16401
Wie lang, O Gott, 5vv, 1618b; L, ed. in Cw, xiv (1931, 2/1954)

Instrumental:

Organ:
Christ unser Herr zum Jordan kam, 1625, D-W; B
8 Magnificat, tones 1–8, 1611, S-VIl; B, ed. in Kite-Powell
Magnificat, tone 1, D-CZ; B, ed. in Kite-Powell
Wenn mein Stündlein vorhanden ist, 1624, D-W; B
Some anon. works, possibly by Praetorius, in S-VIl; ed. in Kite-Powell

Literatura:

Cantiones sacrae chorales, collection of Lat. and Ger. service music, 1587, D-Ha
Melodeyen Gesangbuch, 4vv (1606) [incl. 21 settings by H. Praetorius]; ed. K. Ladda and K. Beckmann (Singen, 1995) 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Hieronymus Praetorius (1560-1629) - Altres: Hieronymus Praetorius (1560-1629)



Parlem amb veu pròpia...

Hieronymus Praetorius fou un compositor i organista que va compartir cognom amb Michael Praetorius, un alemany considerat el més gran compositor del seu temps. I si bé, personalment, sempre havia pensat naturalment que Hieronymus i Michael eren germans, la realitat m'ha sorprès ja que circumstancialment comparteixen cognom però no lligams familiars tot i que al seu dia van compartir cronologia i espai. Ambdós si que van compartir instrument, orgue, i llenguatge. De fet, se'ls considera, Michael a un zenit que Hieronymus probablement no hi arribarà mai, com els pares de l'escola d'orgue alemanya del segle XVII. Per tant, el nostre protagonista del dia, tot i l'extensa producció de la que pot presumir, seguirà sent més enigmàtic que Michael. En qualsevol cas, és pertinent donar una ullada a una edició que solemnement recupera la quasi totalitat de la seva música d'orgue. I això pot semblar contradictori per un organista però actualment són més aviat poques les obres autentificades al seu nom.

Si bé es creu que multitud de partitures anònimes són obra seva, el cert es que es desconeix amb certesa. Per tant, haurem de creure'ns que només vuit ajustos de magnificat, publicats el 1611, són les úniques obres que han sobreviscut al pas del temps. L'edició de CPO, com sempre excel·lents i acadèmics en tots els gèneres i àmbits que exploren, recupera a gran escala la producció d'orgue de l'alemany a un nivell superb. Els Magnificats (primi, secundi i tertii toni) que escoltarem parteixen d'una variant modificada del cantus firmus on les notes es presenten a diferents veus i separades per interludis figuratius de contrapunt lliure i de fugatos imitatius (això no ho dic jo, ho diuen els que tècnicament hi entenen). Alhora, el so pur de l'orgue de la Stephankirche de Tangermünde de 1624, potencia encara més la majestuositat del conjunt convertint el recull d'orgue d'Hieronymus en una aclaparadora i gratificant experiència!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Hieronymous Praetorius: Organ Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!